Ens trobaràs a

www.llibreriahoritzons.com
info@llibreriahoritzons.com






dijous, 1 de desembre del 2011

La botiga on line ja és una realitat


Per fi ja tenim la botiga on line activa i disponible per a tots vosaltres, encara manquen algunes coses per polir i activar els enviaments urgents per agencia de transports i, també, falta incorporar alguns articles que, ara per ara, no estan disponibles . Sigui com sigui ja podeu escollir entre més de 3.500 referencies entre guies de muntanya, viatge i natura, mapes de muntanya, turístics i digitals, literatura general, infantil i juvenil i una selecció d’accessoris. Ara son 3.500 articles però seguim treballant per incorporar noves referencies i nous productes amb el objectiu de poder-vos servir més i millor.

Se que us hem anunciat varies vegades la imminència de la nostre botiga on line però per una raó o una altre sempre ho hem tingut que anar ajornant . A cops per la informalitat de la gent que ens tenia que fer la pàgina, a cops per retards difícils d’entendre i d’explicar i algun cop per culpa nostre, però ara tot això ja es historia i ja teniu la plana a disposició de tots vosaltres. Per part nostre sols ens queda esperar a que ens arribi la primera comanda i que després en vinguin moltes més.

Gràcies a tots per saber esperar a que tot això sigui una realitat.


dimecres, 16 de novembre del 2011

Sau, 25 anys


Ahir en Pep Sala va convocar més de dues mil persones al Palau de la Música per celebrar amb un concert  els 25 anys de Sau. Ho va fer  davant d’un públic força heterogeni, especialment per el que fa a les edats, però totalment entregat des d’un bon principi. El concert va tenir dues parts, a la primera va cantar algunes de les cançons menys conegudes però a la segona part va repassar els grans èxits de Sau començant per un Boig per tu cantat per tot el Palau dempeus i amb les emocions a flor de pell i seguint amb tot un rosari de cançons, moltes de les quals han esdevingut autèntics himnes de més d’una generació com ara “Això es pot salvar”, “Si un dia he de tornar” o “El tren de mitjanit”. El concert va durar quasi be tres hores i les referencies al desaparegut Carles Sabater van ser constants. La part dels bisos va incloure “Perestroika” , “Envia’m un àngel” o “M’en torno a Sau”. El concert es va acabar amb la cançó ”Amb la lluna a l’esquena”, el darrer tema del darrer disc que van gravar junts en Pep i en Carles. Si voleu veure un petit tast del que va ser el concert a la plana de Vilaweb ho podreu fer, http://www.vilaweb.cat/noticia/3950489/20111116/sau-vibrar-palau-25-anys.html

Per cert durant tot el dia d’ahir va nevar de valent a tot el Pirineu però ho va fer a les parts més altes, per damunt dels 2.100 – 2.300 metres. Ja tenim una certa base de neu per anar pensant en posar-nos els esquís. Ja falta menys.

dimarts, 15 de novembre del 2011

El nostre primer aniversari


Avui fa un any que vàrem obrir la llibreria, avui es el nostre primer aniversari. Tenim el sentiment de que ha passat molt de temps però tot just ha passat un any, potser més que molt de temps el que ens ha passat son un munt de coses, algunes de bones, d’altres no tant i algunes dolentes. Una mica de tot.

El dilluns dia 15 de novembre vam obrir al públic i el dissabte vam obrir amb una petita festa per els amics i familiars. Fa pocs dies amb la Raquel mentre buscàvem fotografies de la botiga per un tema de publicitat vam veure les fotografies del dia en que obríem i ens va cridar l’atenció lo buits que estaven alguns prestatges i, en general, tota la botiga. Es cert, ja que vam obrir amb uns 1.500 títols i ara en tenim uns quatre mil entre llibres, mapes, guies i accessoris. Fa un any no tenim plana web i no en vam tenir fins el mes de març i demà estrenarem una nova plana d’inici i, per una altre banda, la tant esperada botiga “on line” està en les seves darreres etapes de gestació, de fet ja està enllestida però cal polir alguns apartats com ara les passarel·les de pagament, les condicions de venda i enviament i poca cosa més. En un any també hem tirat endavant una plana al Facebook, un bloc i un compte al Twitter. Segurament un aspecte complertament nou del final d’aquest primer any es l’organització d’una atapeïda agenda d’activitats de dinamització de la botiga amb xerrades, exposicions, presentacions de llibres i la consolidació del nostre curs d’orientació del que el darrer diumenge en vam tancar la seva tercera edició i en tenim una nova edició en cartera per la propera primavera. Durant aquest trimestre hem tingut una activitat setmanal a la botiga i algunes setmanes un parell i ja estem treballant per organitzar l’agenda del primer trimestre de l’any vinent. Una altre novetat que us podem oferir es l’ampliació del nostre fons amb les darreres novetats editorials de literatura general. Deixant de banda totes les activitats de la llibreria encara hem aconseguit trobar estones per seguir fent muntanya i alguns cops ho hem fet amb alguns de vosaltres.

Tal i com hem comentat una mica més amunt hem refet complertament la plana d’inici de la nostre plana web i hem mirat de convertir-la en un mini portal de temes de muntanya amb accés directe a planes web de guies de muntanya, refugis, informació meteorològica, agencies de viatge i treking, material de muntanya, temes de natura i astronomia i alguna cosa més. Es un servei més que us volem oferir a tots vosaltres i en poc temps podreu contractar activitats d’aquest tipus des de la llibreria.

No voldria acabar aquesta escrit sense donar-vos les gràcies a tots vosaltres, tant als amics com als clients i dir-vos que seguirem treballant per poder-vos oferir un fons de títols més ampli i complert, més i millors serveis, més accessoris i més activitats. Avui celebrem el nostre primer aniversari però en volem celebrar un segon, un tercer i molts més i esperem poder seguir gaudint de la vostre confiança per mantenir-nos i poder anar creixent ja que sense vosaltres i el vostre suport difícilment podrem seguir tirant endavant

A tots vosaltres us volem donar les gràcies i us esperem per poder-vos oferir aquella guia, aquell mapa o aquell llibre que voleu i poder-vos seguir ajudant  a l’hora d’organitzar i planificar les vostres vacances i les vostres sortides.

Que tingueu tots una molt bona setmana.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

El nou mapa de Collserola de l'editorial Alpina


Després de molt de temps amb el anterior mapa exhaurit i d’anunciar varies vegades la imminent re-edició del mateix, ja tenim aquí el nou mapa de la serra de Collserola. Aquest cop la gent de l’editorial Alpina ha portat a terme una immensa tasca per proporcionar-nos un nou mapa d’aquest entorn tant proper.

El nou mapa que tenim a les nostres mans no es una re-edició del darrer que és va publicar si no que est tracta d’un mapa complertament nou, no tant sols des del punt de vista cartogràfic on s’han fet servir les darreres tècniques i ortofotomapes al abast dels cartògrafs si no que representa la culminació d’un munt de feina tant sobre el terreny com al despatx i a la impremta. Aquesta tasca es molt més meritòria si tenim en compte que el massís de Collserola està situat al bell mig de la conurbació de Barcelona on hi viuen més de quatre milions de persones, més del 60 % de la població de Catalunya, i que està sotmès a una gran pressió demogràfica i humana. Tot això fa que el nombre de camins sigui immens i tenir-los actualitzats no es tasca gens fàcil.  També cal esmentar i agrair l’ajuda que ha rebut l’editorial per part del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.

Com sempre la tasca de l’Alpina es acurada i la presentació es en forma d’un mapa a escala 1:20.000 i la tradicional mini guia excursionista on a més d’una petita explicació sobre les particularitats de la serra, ens aporta força informació sobre comunicacions, tant en transport públic com privat i un recull de 8 excursions de diferents nivells de duresa, llargada i desnivell. Aquestes excursions ens permetran creuar i trescar per les diferents parts del parc i poder-lo conèixer a fons.



Nosaltres ja tenim el mapa a la llibreria però quan trigareu a tenir-lo vosaltres ? No us el deixeu perdre i veniu a buscar-lo.

dilluns, 24 d’octubre del 2011

La Cerdanya


El darrer número de la revista Vertex es un monogràfic dedicat a  La Cerdanya. Es un exemplar molt recomanable per a tots aquells que estimem i gaudim d’aquella contrada on hi trobareu ressenyes de sortides de muntanya, propostes per anar amb esquís i raquetes, rutes per fer en família, vies d’escalada en roca, glaç i mixt i més coses però hi ha un petit article de l’Enric Faura, col·laborador habitual de Vertex, que m’ha fet pensar força i, fins i tot, m’ha arribat molt endins. L’article, més aviat una columna, es diu evocacions i reflexiona sobre el paper que per a molts de nosaltres ha jugat La Cerdanya com a terreny de joc de la nostre afició i passió per la muntanya, es un escrit que m’ha fet pensar força i m’ha portat al cap tota una sèrie de reflexions i bells records.

Per a tots aquells que ja tenim uns anyets i pentinem alguna cana La Cerdanya és i ha estat un lloc on ens hem dirigit molts cops i on molts de nosaltres ens hem iniciat dins del mon de la muntanya. El meu cas és un més però la meva vida muntanyenca i personal està molt lligada a aquella plana envoltada de muntanyes.

Recordo perfectament les sortides que fèiem a La Cerdanya agafant la Renfe amb aquells trens vell i atrotinats, no gaire més que els que hi podem trobar enguany, que ens deixaven a Puigcerdà per allà agafar l’Alsina o el tren groc i acostar-nos una mica més al nostre objectiu fos un refugi, un lloc on plantar les tendes o fer vivaç. Evidentment l’Alsina ens deixava a peu de carretera i d’allà calia esperar que algun conductor amb bona voluntat ens portes cap els pobles on volíem anar, o el camió de la llet o, en la gran majoria dels casos, a peu. Així podíem arribar a Maranges, Lles, Querforadat, Estana o Font Romeu. Des dels pobles fins el refugi no teníem cap altre alternativa que anar a peu. Tot això feia que anar als Estanys de la Pera, al Cadí o al Puigpedrós fos, molts cops, una sortida de 3 dies. Deixant de banda totes aquestes vivències de tipus, diguem-li, logístics per a molts de nosaltres La Cerdanya ha estat el lloc on ens hem estrenat en una o una altre activitat de muntanya. En el meu cas i com molts de tots vosaltres em vaig posar per primer cop uns esquís a la pista llarga de La Molina, el primer cop que vaig fer esquí de fons va ser a Cap de Rec, les meves primeres raquetes van ser per la zona d’Arànsa, la meva primera escalada fora de Montserrat i els Sots del Bac va ser al Roc Colom sortint des del refugi d’Engors, el meu primer vivaç va ser al Prats de Cadí, el meu primer cim amb esquís va ser el Puigpedros i, també, el primer cop en que el meu pare em va deixar el cotxe va ser per anar a La Cerdanya. Moltes records, moltes sensacions,  moltes vivències. Amb el temps vam poder tenir cotxe i vam poder anar més lluny i sempre volíem anar a Sant Maurici, Vall d’Aran, Benasc, Ordesa, pirineu francès, Alps, etc i La Cerdanya va anar quedant oblidada. Després d’aquesta etapa lluny de l’amable plana ceretana i per les conegudes circumstàncies de tenir fills, la feina, menys ocasions per sortir o sols poder-ho fer un sol dia, etc, molts hem tornat a La Cerdanya per redescobrir aquelles valls, llacs i cims màgics que tant ens havien agradat de joves. També quan hem tingut fills i els hem volgut iniciar a la muntanya hem tornat a La Cerdanya, els meus fills es van posar per primer cop uns esquís i han aprés a esquiar entre La Molina i Masella, recordo aquells caps de setmana d’hivern al antic Xalet del CEC on després d’esquiar i descansar una estona fèiem deures al bar de refugi tot esperant per anar a sopar. Les primeres vacances amb els fills a muntanya també van ser a La Cerdanya i des de que tinc la caravana molts anys l’hem tingut plantada a un càmping de La Cerdanya tot el hivern i hi hem anat pujant els caps de setmana. Tot això fa que algunes de les sortides de les que guardo un més bon record hagin estat per La Cerdanya i per els seus cims i valls.

En el meu cas particular encara hi ha quatre fets més que em lliguen a La Cerdanya. De ben jove vaig passar tres estius al col·legi Montcerdà, al davant mateix del llac de Puigcerdà, una escola avui desapareguda, no així l’edifici que li donava aixopluc. Al cap de molts anys i un cop separat vaig viure moments molt feliços amb una parella que vaig tenir ja que la seva família te una casa a Ger on hi anàvem molts caps de setmana. També a La Cerdanya em vaig trobar en Krebs, el meu fidel gos i company de moltes sortides que em va fer companyia durant quatre anys fins que la Leishmania va posar fi a la seva vida. Finalment a La Cerdanya, al Carlit per ser més exactes, vaig conèixer a qui ara es la meva parella i companya. Com podeu veure tot un seguit de vivències muntanyenques i personals difícils d’oblidar i sense les que, segurament, la meva vida i la meva personalitat ara serien diferents.

A tot això i ja per acabar dir que sempre que vaig a La Cerdanya i tresco per aquells cims i carenes tants cops travessats em deixo acaronar per els seus paisatges dolços i amables alguns cops, severs i durs en d’altres ocasions. Pocs cims ceretans em manquen per conquerir, ben pocs, però d’altres els he assolit varies vegades i mai em canso de visitar-los, recordar-los i gaudir-los.

Que tingueu tots una bona setmana on sembla que poden caure les primeres nevades significatives de la temporada.