Ens trobaràs a

www.llibreriahoritzons.com
info@llibreriahoritzons.com






dissabte, 4 de juny de 2011

El Ballbierna des de Llauset


El darrer cap de setmana amb un grup de sis amics vam anar cap al Ballibierna. Ens vàrem trobar davant del Palau de Pedralbes a les quatre de la tarda del dissabte i a un quart de vuit del vespre ja érem al refugi de Conangles gaudint de la bona acollida que ens va dispensar en Genis, el seu guarda. Desprès de fer una petita volta per l’impressionant bosc de Conangles  i de gaudir de la pau del lloc, el remor del vent i el soroll del riu a les vuit ens disposàvem a sopar, calia sopar un pel ràpid ja que a tres quarts de nou començava la final de la Champions entre el Barça i el Manchester i en Genis ens va oferir poder-la veure a la seva habitació. Vam xalar com mai del joc del Barça i del bon partit que ens van oferir tots dos equips. Com anècdota curiosa cal esmentar que cada cop que el Barça va marcar un gol i nosaltres el celebràvem el gos del guarda es posava histèric, saltant, bordant i fent cara de no entendre res. Va ser força divertit. Tot just al acabar al partit vam anar a dormir.

El diumenge ens vàrem llevar aviadet, esmorzar i recollir les coses per agafar els cotxes, anar cap el poble d’Aneto i cap a la presa de Llauset on vàrem deixar els cotxes. A les 8 del matí ens posàvem a caminar tot seguint la riba del llac i al arribar al seu final vam girar a la nostre dreta per anar pujant per el barranc de Botornàs, el refugi i l’estany. Cal esmentar que el refugi ha estat reconstruït recentment i ara es troba molt net, cuidat i en molt bones condicions. Tot just arribats al refugi un grup de marmotes ens van donar la benvinguda amb els seus xiulets però sense espantar-se massa per el que les vam poder observar tranquil·lament. Deixàvem l’estany de Botornàs tot seguint les marques del GR-11 i una mica més amunt vam començar a trobar-nos les primeres clapes de neu, molt dura a aquella hora. Sobre els 2.400 metres arribàvem a una pleta on es separen el camí del coll de Ballibierna i el del cim. Cal deixar el GR i remuntar decididament el camí que puja per entremig del riu i per una tartera de grans blocs i ja amb moltes zones encara colgades de neu. Al cap d’un parell d’hores de haver sortit del estany de Llauset arribem al estany de Coma Arnau encara glaçat i tot superant grans esglaons de roca i seguint un camí que a estones es perd o era colgat per la neu però bastant ben marcat amb fites, anem superant el desnivell tot passant per els estanys Redó, Negre i Xelat. Aquests darrer situat a 2750 metres era complertament glaçat i cobert de neu. A  partir d’aquest punt la neu ja era continua. Deixem l’estany a la nostre dreta i anem pujant per uns lloms en direcció oest i sempre amb l’extrem de la carena del Ballibierna davant nostre i que cal deixar-la una mica la nostre dreta. Sempre per damunt de la neu vàrem seguir fins quasi be l’aresta del cim on vam deixar la neu per continuar per damunt de la carena, que tot i que en alguns trams te  un bon patí sota dels nostres peus, no presenta cap dificultat fins assolir el cim de 3.067 metres i després d’unes quatre hores llargues d’haver deixat els cotxes. La vista des del cim es impressionant i està presidida per la immensa mole del Aneto i els cims que l’envolten com el Corones, Tempestats, Pico del Medio, Aragüells, Margalida, Russell, etc. Més al fons destacava el massís del Posets i encarà més enllà els massís del Mont Perdut. Per l’altre banda els Beciberris, la Pica, Andorra i als nostres peus i quasi be 900 metres més avall l’estany de Llauset. La idea inicial de fer el Pas de Cavall, el Culebras i baixar per la Vall de Llauset però la vam descartar doncs el cel anava cobrint-se de núvols i  boires i no vam trigar gaire en sentir els primers trons del dia. La baixada no va tenir gaire més historia que la contemplació d’un ramat d’isards que es van espantar al veure el nostre grup i van iniciar un espectacular fugida muntanya amunt i fent-nos molta enveja al veure la facilitat i la velocitat en que pujaven. El cel ens va donar el temps a arribar als cotxes, canviar-nos i tot just passat el túnel de Llauset va començar a ploure.

En resum una molt bona sortida, amb bona companyia,  bon temps i, encara, amb molta neu. En total uns mil metres de desnivell que vam pujar en unes quatre hores i baixar en unes tres hores llargues sense comptar algunes aturades. Més o menys la meitat del camí encara era cobert de neu i en alguns trams vam fer servir els grampons més per comoditat que per necessitat. Es una sortida molt agradable, amb un paisatges deliciosos i sense neu molt recomanable i al abast que qualsevol persona mínimament entrenada, tan sols el tram final de l’aresta es poc recomanable a tots aquells que tinguin vertigen. També penso que es una molt bona sortida per anar amb nens i que facin el seu primer tres mil.

Aquí teniu un enllaç al Picassa amb un petit reportatge fotogràfic de la sortida.

https://picasaweb.google.com/115684534874084066549/Ballbierna29Maig2011?authkey=Gv1sRgCIL5tpO2z6vzjQE#

Que tingueu tot un molt bon cap de setmana

1 comentari:

  1. Son d'aquelles sortides que es tornen especials per el paisatge i la companya.I jo gaudint de la meva gran aficiò, la fotografia. I mes que gaudirem!!!

    Raquel

    ResponElimina