Aquest cap de setmana hem anat cap a Montgarri amb la intenció de pujar per la vall de Marimanha i fer un parell o tres de cims per la zona. La idea era una barreja de muntanya, turisme i descans, sense preses i per gaudir-ho al màxim. Amb aquesta idea vàrem sortir de Barcelona el dissabte al matí cap el Pallars, fem una parada a Sort per dinar i aprofitem per veure una competició de canoa per aigües braves. En arribar a Esterri d’Aneu agafem l’estreta carretera que porta cap a la val d’Isil i l’estació d’esquí de fons de Bonabe. A partir de Bonabe la carretera es converteix en una pista de muntanya en bastant bon estat i tret d’alguns curts trams apta per a qualsevol cotxe que no sigui esportiu o molt baix. La pista va enfilant-se cap a Montgarri tot seguint el curs de la Noguera Pallaresa i passant per racons i indrets força idíl·lics on el riu travessa prats, zones de bosc de ribera i, finalment, un magnífic bosc d’avets i pi negre per arribar al poble abandonat de Montgarrii on trobem el refugi dels Amics de Montgarri situat a l’antiga rectoria del Santuari de la Mare de Deu de Montgarri. Ens instal·lem al refugi i aprofitem les darreres hores de la tarda per fer una volta per les rodalies del poble tot gaudint de la pau del indret i observant ramats de vaques i cavalls amb abundants cadells, i amb alguns exemplars que tenen tant sols uns pocs dies. De l’estada al refugi vull destacar-ne l’amabilitat dels guardes i, sobretot, el magnífic sopar que ens van preparar i que vam concloure amb un parell de chupitos de Pacharan obsequi de la casa.
El refugi i el Santuari de Montgarri
El diumenge al matí ens llevem aviadet però no tardem en descobrir que fa un dia gris i rúfol en que la boira embolcalla tots els cims de la zona, per acabar-ho d’adobar bufa un vent força desagradable i el termòmetre amb prou feines marca els 5 graus i això que estem a 24 de juliol. Davant d’aquesta perspectiva decidim canviar els plans i anar cap el Pla de Beret, complertament tapat per la boira, i baixar cap a Vielha sense cap objectiu en concret ja que totes les muntanyes de la vall estan cobertes per una espessa boira. Finalment decidim marxar tot travessant el túnel i trobar-nos que per el vessant sud llueix el sol tot i seguir fent vent i força fresca. Després de parlar-ho una mica deixem els plans inicials de fer muntanya i ens dirigim cap a la vall de Boí per fer una mica de turisme i gaudir del romànic de la zona, no en va declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Un cop estem al poble de Taull i després de visitar les esglésies romàniques pugem cap a l’estació d’esquí sense cap objectiu concret i un cop allà comencem a pujar per una pista de servei de l’estació i de mica en mica anem pujant fins arribar-nos al coll de Roies a 2.540 metres d’alçada i deixem el Puig Falcó de 2.750 metres per un altre dia donat que bufa un fort vent que ens molesta molt i com que no era en les nostres plans el pujar tant amunt no portem les jaquetes i tenim fred. En total hem fet uns 550 metres de desnivell com aquell que no vol. La baixada no te mes historia que el anar passant pe entre varis ramats de vaques i cavalls que pasturem lliurament per la zona.
L'esglesia de Sant Climent de Taull i les muntayes de Boi-Taull al fons
En resum que s’ha tracta d’un cap de setmana diferent dels que estem acostumats però en el que hem gaudit molt i hem aprofitat per descansar i desconnectar que, també, ens feia falta.
Que tingueu tots una molt bona setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada