Imagino que mols de vosaltres us preguntareu on deu estar això del Pic de la Pala, clar que donat el títol d’aquest post es fàcil pensar que es per la zona de Núria. De fet ni jo mateix el coneixia fins que el diumenge el vaig pujar.
El diumenge passat vam anar cap a Queralbs amb la intenció de pujar a peu a Núria seguint l’antic camí del pelegrins i que avui forma part del GR-11. Vàrem arribar al aparcament del cremallera a Queralbs i sobre les 10 del matí vàrem iniciar la pujada, primer per els carrers del poble i després per la carretera de Fontalba fins que un cartell indica quin es el camí que puja cap a Núria. No te pèrdua donat que està molt ben indicat. El camí és deliciós per entre boscos caducifolis rics en faigs, avellaners, roures, etc, això si, amb trams força costeruts. A mesura que anem pujant anem veien als nostres peus les gorges del riu, el camí entre en una zona més planera fins que amb una petita baixada va a creuar el riu per el Pont de Cremal i un cop a l’altre riba del riu entrem en la zona més costeruda de tota la pujada doncs el camí va enfilant-se fent marrades per remuntar les Roques de Tot lo Mont, mentre anem pujant ens trobem amb alguns grups que fan descens de barrancs i podem veure con baixen les gorges del riu que porta força aigua. Tot just superat l’esperó que posa fi a les marrades ens aturem una estona per contemplar la cascada de Fontalba al altre costat de la vall. Passat aquest punt el camí entra en una zona més planera fins a trobar-nos amb l’espectacular cascada de la Cua de Cavall on hi estem una bona estona contemplant la seva grandiositat. Seguim el camí i passem per un curiós pont sobre el riu però que està literalment penjat del pont del cremallera per entrar tot seguit al Pla de Sallent. Aquest es un dels trams més bonics de camí ja que anem caminant per el mateix costat del riu i per el interior d’un bosc de pi negre amb abundant neret que tot just ara comença a florir. Finalment el camí torna a redreçar-se força i no parem de pujar fins el coll de la Creu d’en Ribes amb el seu mirador a la nostre dreta i una magnifica vista sobre tot el conjunt dels Santuari de Núria i les muntanyes que l’envolten.
Al arribar a Núria vàrem fer una aturada a la font que hi ha al costat de l’ermita de Sant Gil per descansar i menjar una mica. Des de Queralbs hem trigat unes 3 hores per fer un desnivell d’uns 850 metres. Com que ens trobàvem be i amb ganes de seguir caminant decidim anar cap els Torreneules o el Pic de Fontnegre i desprès de creuar tot el conjunt del Santuari i fugint una mica de la gentada iniciem la pujada cap a l’Alberg del Pic de l’Àliga per el camí que puja per sota mateix del telecabina i en una mitja horeta hi arribem., creuem la gran explanada que hi ha tot just davant de l’alberg i seguim pujant en direcció al Pic de l’Àliga mentre veiem com un vedell va mamant de la seva mare mentre ella camina i el vedell seguia mamant i caminat, certament era força curiós. Aquí hi ha algun punt on la gran quantitat de camins ens podem fer perdre una mica el camí més adient però cal seguir els cartells que indiquen el camí del Pic de l’Àliga i desprès de donar algunes voltes i amb la sensació de que ens allunyem del nostre objectiu decidim pujar una mica per el dret fins arribar a la carena tot just a l’esquerra del Pic de l’Àliga i tot just hi som veiem davant nostre un temptador cim a mig camí entre nosaltres i el Pic de Fontnegre, mirem el mapa i resulta que es el Pic de la Pala de 2475 metres i cap allà ens dirigim. Malauradament i mentre anem pujant el cel es va cobrint de núvols i boires i finalment decidim deixar el Fontnegre per un altre dia. Les vistes sobre el Santuari des de dalt del cim som molt maques i les boires van fent i desfent els cims de l’Olla de Núria. Finalment hem fet 1.400 metres de desnivell en unes 5 hores llargues. La baixada fins al Santuari no te res més que seguir el camí de pujada i per tornar a Queralbs agafem el cremallera. Un cop arribats a Queralbs tenim el temps just per canviar-nos de roba i ficar-nos dins del cotxe abans que una bona tronada doni pas a un fort aiguat i ens tranquil·litza desprès d’haver decidit no arribar al nostre objectiu que ens havíem fixat.
Tant si pugeu a peu fins a Núria com si decidiu pujar a Núria amb el cremallera i després caminar una mica crec que el Pic de la Pala es una bona opció si aneu amb nens i us ho recomano. Per cert si esteu federats mostreu el carnet al comprar el bitllet del cremallera doncs us faran descompte. Si us dieu Gil o Núria anireu de franc, si els vostres fills son del Club Super 3 o tenen el Carnet Jove o sou socis del RACC també tindreu un bon descompte i això ho dic perquè els preus del cremallera no son ,precisament, econòmics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada