Ens trobaràs a

www.llibreriahoritzons.com
info@llibreriahoritzons.com






divendres, 19 d’octubre del 2012

El Nilo Azul. Testimonio de un mundo olvidado.



Desde Addis Abeba, capital de Etiopía sale una ruta hacia Debre Markos, centro de la antigüa provincia de Goyan. Una ruta hermosa y placentera por las altas planicies de Shoa hasta cortarse en las majestuosas Gargantas del Nilo Azul: Un  abrupto desfiladero hacia las altas mesetas del Goyan. Una orografía indómita  y cuyo río con las crecidas anuales bloqueaban el paso, creando una barrera natural que obstaculizaba hasta no hace mucho el paso entre ambas provincias.


El autor intenta adentrarse en la gran riqueza cultural de una maraña de pueblos, sudaneses i etíopes, que se extienden por la cuenca del río y sus incontables afluentes, dando testimonio  de un mundo en el olvido. Llevando consigo las memorias que han legado algunos de sus admirados grandes viajeros del siglo XIX, en que la exploración de las tierras africanas alcanzó su culminación. Contó también con otras figuras que en los siglos XVII y XVIII dejaron un valioso testimonio escrito de las tierras atravesadas por el río.


Con la intención de indagar el presente de esos pueblos Javier Gonzálbez  pretende rescatar del olvido ese universo que les rodea con el río como hilo conductor y su memoria que ha permanecido olvidada bajo una losa del silencio y nutrirse de conocimientos que podría dar a conocer. Por otra parte deseando irrumpir en el Nilo Azul y dar testimonio de las vivencias de la diversidad humana que acoge el río. Unas vivencias que le estremecieron, pero que le enriquecieron interiormente ya que entraron a formar parte de él las esperanzas y desesperanzas de unos pueblos que siempre  estuvieron en la parte perdedora.


Este libro pretende contribuir a un entendimiento de las tierras del Nilo Azul, pero también mostrar que esas tierras africanas son un diminuto modelo de cómo la hermosa, culta y variopinta África permanece culturalmente subestimada.  El dominante occidente, llevado por inercias colonialistas, oculta bajo un prepotente caparazón de menosprecio una profunda ignorancia  sobre los valores del continente africano.  Siempre se aprende algo y quizás en el transcurso de dicha enseñanza resulte esencial comprender que las diferencias nos enriquecen.  Podemos  ataviarnos con rasgos identitarios de nuestra cultura, pero ante todo, el hecho común del hombre: la identidad que se consolida en sus tradiciones y cultura y que encuentra refugio en bellos sentimientos, que llora y ríe por igual y aspira a una vida noble.

Autor: Javier Gonzálbez.   Ed. Altaïr.

dijous, 11 d’octubre del 2012

Pakistán, un gran desconegut



Pakistan és un gran país desconegut, però que ens fascinarà. De la mà del viatger, fotògraf i aventurer Paco Roses ens portarà a descobrir-ho. El dijous 18 d'octubre a les 20 h.  a la nostra llibreria ho podeu veure amb aquest enllaç "Pakistán en la espalda del mundo"

És un dels països menys coneguts i pitjor interpretats per la premsa internacional. Un país fascinant, de gent hospitalària i amable, que no obstant això també té el seu costat fosc. Poc sabem al món occidental sobre aquest bell país, i probablement tinguem una visió esbiaixada a causa de la seva aparició en els mitjans de comunicació unida sempre a l'extremisme religiós. A part d'això Pakistan és un país format per homes i dones amb una riquíssima herència cultural, meravellosa arquitectura, passió pels esports, fantàstiques produccions musicals i un entorn natural impressionant.


El nom Pakistan significa “Terra de Puresa” en Urdu i Persa i és un acrònim format per les inicials de les regions que s'aglutinen en aquesta nació: P de Panjab, A de Afgania. K de Kashmir o Caixmir, S de Sind, i la terminació ‘istán’, que significa ‘país’, i fa referència a Beluchistán. Pakistan és el nom d'un país de recent formació (1947), separat de l'Índia, però que paradoxalment s'articula entorn de la columna vertebral formada per la Vall del riu Indus, que va donar nom a l'Índia.



El riu Indus no només va donar origen al topònim d'Índia, sinó que els territoris de la seva extensa conca van ser l'escenari de les primeres manifestacions de la cultura i la civilització índies, en les albors de la seva història. Mentre la majoria dels pobles de la Terra encara estaven sumits en el neolític, a la Vall de l'Indus s'estava desenvolupant una refinada civilització, amb la seva pròpia escriptura, i amb autèntiques metròpolis urbanes, molts dels aspectes dels quals es van avançar granment al seu temps. 





Referent a la geografia del país, cap al nord i l'occident del territori se situa una regió muntanyenca, la qual alberga alguns dels cims més alts del món, entre ells el famós K2 (Mt. Godwin-Austen) amb 8.611 m. fronterer amb Xina i Índia. El sud-est pakistanès, especialment la frontera amb l'Índia, és una regió desèrtica. 




A causa de la seva geografia, Pakistan hereta una cultura rica i única i ha conservat activament les seves tradicions establertes al llarg de la història. Abans de la invasió islàmica molts punjabíes i sindhis eren hindús i budistes, però tot va canviar durant la conquesta islàmica al que avui és Pakistan pel general sirià Muhammad bin Qasim i més tard Mahmud de Ghazni. Moltes pràctiques culturals, monuments, llocs sants, han estat heretats del govern dels musulmans mogoles i emperadors afganesos. 


La societat pakistanesa és en gran part multilingüe i multicultural. Les pràctiques religioses de diverses confessions són part de la vida diària en la societat. El valor de l'educació és altament considerat pels membres de cada estrat socioeconòmic, així com els valors de la família tradicional.



La República Islàmica de Pakistan va néixer com a conseqüència de la partició de l'Índia en el seu procés de descolonització de l'imperi britànic, i després de la seva declaració d'independència el 14 d'agost de 1947. El 96% de la població de pakistanesa pertany a la confessió musulmana (sunni 77% i shia 20%). Entre els grups no musulmans cal destacar les minories cristianes, hindús, sikhs, budistes, parsis i bahaíes. Mostra de la diversitat cultural són les seves nombroses llengües i dialectes on el Punjabi 48% és el majoritari. 



Són molts els monuments d'aquest país, com els jardins de Shalima, Taxila i l'art greco-búdico, la Mesquita de Mahabat Khan, Mohenjo-Daro (el Paratge dels Morts) o les necròpolis musulmanes de Chaukundi i Thatta.
Espero que tinguem un altre visió d'aquest fascinant país, el Pakistán.



dimarts, 2 d’octubre del 2012

Vestim i eduquem. Xerrada del viatge solidari.



El dijous 27 de setembre varen tenir la xerrada amb la ONG Amaris que ens van parlar del seu projecte de dur a un poblet de l’Atles marroquí molt perdut un carregament de roba, calçat i coses que nosaltres ja no fem servir i allà tenen moltes necessitats. 


Son gent de la tribu dels "Amazigh" Amaris portará material escolar per la escola que te moltes mancances.  Aquest nens que no tenen casi res son molt agraïts i sempre tenen un somriure a la cara.


Ens van explicar que tenen una llengua i escriptura propia i van enseniar-nos un fragment del "Petit princep" en llengua Amazigh que podeu veure amb aquesta foto.
Aprofitant el viatge per l’Atles  aniran al poble on es farà un mercat i activitats lúdiques i esportives pels nens i nenes. Els viatgers participaran en aquestes jornades.




Van sortejar uns llibres i fotos entre tots els participants a la xerrada per ajudar al projecte. Moltes gràcies als escriptors i fotògrafs pel seu gest altruista.



Molta sort a Amaris i esperem a la tornada ens expliquin com va anar el viatge.