Ens trobaràs a

www.llibreriahoritzons.com
info@llibreriahoritzons.com






dijous, 29 de setembre del 2011

Correfoc de la Mercè 2011


Com cada any hem anat al Correfoc de les Festes de la Mercè i com cada any vàrem fer forces fotografies. Del Correfoc poques coses tenim per explicar i de les fotografies us en hem fet una tria. Aquí les podeu veure.


Esclat


Va caure foc del cel

 Gargots de llum i color


Pluja d'estels


Nebulosa


Cometes


Cadells de drac i de diables


Esclat final

Per cert també us volem recordar que aquest cap de setmana ens trobareu la Fira del Llibre de Muntanya de Santa Maria de Corcó on, a més de llibres, mapes i guies, podreu participar en un munt d'actes com ara presentacions de llibres, xerrades, audiovisuals, una cursa d'orientació, i forces més coses. Us hi esperem.

Que tingueu un molt bon cap de setmana.

dimarts, 20 de setembre del 2011

En la mort de Walter Bonatti

El passat dia 13, dimarts i tretze, va morir a Roma en Walter Bonatti un dels darrers mites vivents de l’època daurada del alpinisme clàssic. Havia nascut a Bergamo, Itàlia, feia 78 anys.



 Dues imatges de  Walter Bonatti

Walter Bonatti es va fer famós dins del mon de la muntanya per la seva impressionant sèrie de vies d’alta dificultat fetes en solitari i, molts cops, en condicions hivernals. El seu nom sempre anirà lligat al Piler de Freney i l’esperó de la Brenva del Mont Blanc, a la cara nord del Cerví, al pilar sud-oest del Drú, la cara nord de la Cima Oest de Lavaredo i al Gasherbrun IV, però la seva impressionant col·lecció de vies fetes o obertes en solitari tenen la seva raó de ser. A l’any 1954 va participar a l’expedició italiana va aconseguir pujar per primer cop al K2, la vigília del atac al cim Bonatti i un portejador d’alçada, van pujar cap el darrer camp d’alçada situat a 8.100 metres amb una carrega d’ampolles d’oxigen però a darrera hora Lacedelli i Compagnoni, els que l’endemà aconseguirien fer cim, van canviar l’emplaçament del camp sense haver avisat a Bonatti, el resultat de tot això es que Bonatti i el portejador es van veure obligats a fer un vivaç a més de 8.000 metres d’alçada sense oxigen i quasi be sense l’equip per fer-lo. L’endemà i mentre uns assolien el cim, el altres van arribar al camp base al límit del esgotament i amb importants congelacions que al portejador li van costar l’amputació de varis dits de les mans i dels peus. El pitjor de tot es que l’organització de l’expedició va silenciar aquests fets i no tan sols no van agrair el suport de Bonatti i del portejador si no que els van acusar d’haver-se quedat amb la carrega d’oxigen enrabiats per no haver estat escollits per fer l’atac al cim. Bonatti va esmerçar una gran quantitat d’esforços per netejar el seu nom i la federació italiana no va reconèixer la veritat dels fets fins molts anys després. Si bé amb el temps es va reconèixer l’aportació de Bonatti a la victòria sobre el K2 ell no es va recuperar mai de totes les acusacions i per això va dedicar-se a escalar en solitari vies de gran dificultat. Sigui com sigui quan sols tenia 35 anys va decidir abandonar el mon de la muntanya i guanyar-se la vida com escriptor, fotògraf i donat xerrades i conferencies sobre el mon de la muntanya. Fruit de tot això son un bon grapat de llibres que han esdevingut autèntics clàssics de la literatura de muntanya, com ara Montañas de una Vida, Mis Montañas, La Magía del Mont Blanc, K2 Historia de un caso, etc.

 Una de les darreres fotografies d'en Walter Bonatti

 Descansi en pau i ben a prop de les nostres estimades muntanyes.

 El Cerví on en Walter Bonatti va aconseguir la primera escalada per la cara nord al hivern i en solitari

dilluns, 19 de setembre del 2011

De Barcelona a Montserrat seguint el GR-6


El darrer cap de setmana vam fer la travessa des de Barcelona fins a Montserrat seguint el GR-6. Ens vam trobar a les 6 de la tarda al costat mateix del velòdrom d’Horta i vàrem arribar al Monestir de Montserrat el diumenge al matí a les 11 després de caminar 59 quilometres en unes 16 hores efectives i de superar un desnivell positiu de 2.116 metres. Va ser una sortida molt maca que tot i el seu nivell d’exigència ens va permetre gaudir d’un nit preciosa amb una lluna quasi be plena. De Barcelona vàrem marxar quatre persones, l’Ezequiel, la Victoria, la Raquel i jo mateix però la Victoria va tenir que abandonar a Olesa de Montserrat per culpa d’un problema al genoll, els altres tres vam arribar a Montserrat.

La ruta comença al costat mateix del Velòdrom d’Horta i remunta la serra de Collserola fins quasi be el cim del Turo de Magarola per, tot seguit, baixar cap a Sant Medir i seguir la riera de Sant Medir fins a l’entrada de Sant Cugat, un cop a Sant Cugat seguir fins arribar al monestir i per l’avinguda de Francesc Macià fins creuar l’autopista B-30 tot passant per les instal·lacions del CAR, Televisió Espanyola i Catalana Occidente, un cop deixem aquesta zona urbana es vam adreçar cap el Turo de Can Camps , la urbanització de Can Barata i més enllà fins arribar a l’estació dels FGC de Les Fonts. A partir d’aquí seguim per tota una sèrie d’urbanitzacions en un tram que es pot fer una mica pesat i monòton fins arribar a la carretera d’Ullastrell. Al arribar a la carretera d’Ullastrell hi ha un dels punts on ens vam perdre ja que cal parar molta atenció a seguir les marques del GR-6 i no seguir les del Camí de Sant Jaume que més endavant es perden. El perdre el GR ens va costar uns quatre quilòmetres extres. Un cop retrobat el GR vàrem anar cap a la riera de Gaià en un dels trams més bonics de tot el recorregut doncs el camí segueix per la llera de la riera i l’aigua brillava amb intensitat amb la llum de la lluna. Aquest tram de la riera es força bonic però acaba fent-se una mica pesat donat que cal anar creuant un cop i un altre la riera i no sempre es fàcil i pot ser força complicat si baixa més aigua del normal. Mentre seguim la riera de Gaià arribarem al aiguabarreig amb la riera de Sant Miquel i la remuntarem aigües amunt fins trobar un petit camí a la nostre esquerra que en forta pujada ens porta a la urbanització Oasi, la tenim que travessar tota per adreçar-nos cap a Olesa de Montserrat, creuar tot el poble i el riu Llobregat per un pont. Aquest es un altre punt conflictiu ja l’existència d’un polígon industrial a les afores d’Olesa fa que no sigui senzill ni evident trobar el pont del Llobregat. Un cop creuat el riu agafarem a la nostre dreta una carretera que ens portarà a la Colònia Sedo, l’ermita de Santa Margarida del Cairat i can Estruc Vell fins arribar al pont de la riera de la Salut punt  on deixem la carretera i agafem el camí que puja cap a Montserrat tot seguint les indicacions del Parc Natural. La pujada es força llarga tot i que en alguns tram es molt espectacular. Finalment i després de setze hores de caminar vam arribar al Monestir sobre les 11 del matí.

El camí es relativament senzill de seguir i quasi be tot està força ben marcat amb els senyals típics dels GR però hi ha alguns llocs en que fàcil perdre el camí, que el marcatge es deficient o que la guia es poc concreta o, senzillament, està equivocada. De totes formes la guia editada per el Comitè Català de Senders de Gran Recorregut es força exacte i ens va anar molt be, tant per preparar la sortida com per anar seguint el camí.

Aquesta travessa tenia que ser la darrera part del entrenament per poder fer la Matagalls – Montserrat i, crec, que el vàrem passar i amb nota però un arruga en un mitjó va provocar que em sortís una butllofa a la planta del peu i que ha trigat forces dies en cicatritzar i em feia força mal, privant-me d’anar a la MM. Pocs cops un problema físic m’ha contrariat tant com aquesta llaga doncs em feia molta il·lusió poder fer la MM i amb la Raquel la havíem preparat a consciencia durant forces setmanes. L’any vinent ho tornarem a provar.

Que tingueu tots una mot bona setmana

dissabte, 3 de setembre del 2011

De la democracia i de les sentencies. L'Estatut i el català a l'escola.


No tinc per costum parlar gaire de política i fer-ho de forma publica però alguns cops si que ho faig i ho he fet des d’aquesta tribuna virtual i ara torna a tocar fer-ho. El fet es que els darrers dies han anat succeint fets que ens toquem de ple el nostre sentiment com a país i, especialment , la nostre identitat nacional.

A l’escola on jo vaig anar, per cert de capellans i ple regim franquista, em van explicar que la democràcia volia dir el govern o el poder del poble, fins i tot em van explicar que la paraula venia del grec i que volia dir el poder del poble, de “cracia” que vol dir poder i “demos” que vol dir poble. Entenc que això es molt fàcil de fer dins del model de les ciutats- estat de la Grècia clàssica i que ara ho tenim que interpretar com el govern de la majoria i que és el poble que decideix  qui te que governar i ho decideix votant a les eleccions. Tot això ho dic donat tot el tema del Estatut, el Tribunal Constitucional, les seves sentencies i la recent disposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya exigint l’escolarització en castellà i una doble via a l’escola de casa nostre. Ara tinc una pregunta i és que si la gran majoria del poble està d’acord amb una llei, l’Estatut, i aquesta llei ha estat aprovada per el Parlament Català i per el Espanyol, ha estat aprovada per referèndum i al final resulta que infringeix d’altres lleis, el millor no seria modificar aquestes altres lleis i no fer modificar aquelles que ha n estat aprovades d’una forma tant majoritària ?. Per acabar-ho de complicar més, avui he llegit al diari que durant la passada pre-inscripció escolar sols 20 famílies van demanar l’escolarització en castellà, per 20 famílies enfront dels centenars de milers de famílies que estant d’acord amb l’escolarització en català tenim que canviar la llei ? On es el poder de la majoria ?. Tampoc cal oblidar que l’estatut va ser recorregut per el PP que és un partit que a Catalunya sols representa  el 12,37 % dels vots totals comptabilitzats, es això una majoria per poder modificar les lleis aprovades per més del 80 % dels electors ?. Una data més i és que la demanda contra la Generalitat va ser interposada gràcies a la feina d’un altre partit, Ciudadanos – Partido por la Ciudadania, que van treure el 3.39 % dels vots. Sigui com sigui entre PP y Ciudadanos amb prou feines sumen el 16 % dels vots totals, es això una majoria ?. Continuaré  comentant una cosa que em sembla esperpèntica i es que ahir durant el debat per modificar la Constitució un sol diputat, Gaspar Llamazares de Izquierda Unida, va impedir que determinades esmenes presentades per CiU poguessin ser votades, un sol diputat front dels més de 350 que te el Parlament Espanyol, es això majoria ? Sincerament jo crec que no, ni de lluny.

No voldria acabar sense posar damunt de la taula el fet de que els inductors de tot aquest embolic ja han començat a fer sortir veus exigint que el Govern de la Generalitat ha de fer complir les sentencies dictades en contra del Estatut i del català. Vinga una altre pregunta, si el govern que tenim es producte de que ha guanyat les darreres eleccions i el que fa es defensar unes lleis que ha estat aprovades per la majoria del poble català. No és més democràtic defensar les lleis aprovades per la majoria que no les sentencies provocades per una minoria ?. Es cert que les lleis estan per complir-les i que els governs tenen l’obligació de fer-les complir, també esl tribunals estan per defensar a les minories i a tothom que es creu agreujat,  però no és millor fer complir les lleis aprovades per una gran majoria del poble ? Per mi la resposta es clara i senzilla però que cada un ho pensi i decideixi en conseqüència.

Per cert, avui també he llegit al diari que en Fraga es retira de la política activa, amb independència de la seva ideologia i de la seva edat jo diria que ja era hora però que perdem un gran polític i una persona que ha sabut nedar entre molt variades aigües, un  autèntic Maquiavel gallec que es va pujar a un càrrec oficial quan tenia vint i pocs anys i que els deixa quan en te 89. Com deia aquell “No hace falta decir nada más”.

Que tingueu tots un molt bon cap de setmana, potser passat per aigua.

P.D Que ningú es pensi que he votat mai en Fraga o el partit que ell va fundar, no ho fet ni en somnis. Quedi ben clar.