Himalaya

Himalaia d'Éric Valli.

Aquest llibre de gran format és el testimoniatge d'un gran pelegrinatge que es va iniciar fa gairebé trenta anys. No explica una història com els anteriors, simplement trobades, descobriments, impactes visuals i emocionals. Imatges que es fonen per formar un retrat, el d'un Himàlaia on, el fotògraf d'adolescent va passar unes setmanes i es va quedar tant temps.
L'Himàlaia no és solament neu, cims desmesurats, fred glacial i solitari dels cims més alts de món, vessants vertiginosos, precipicis interminables, rècords heroics o el blau profund del cel, encara que hostil és terra d'homes. Aquest fotògraf i alpinista ho va descobrir sense adonar-se, es va trobar presoner d'un univers que ja no va poder oblidar. No li bastava ascendir cims, va voler conèixer a les gents que vivien en elles. Va aprendre nepalès i deixant enrere els camins trillats es va llançar a l'aventura. 

L'Himàlaia, enmig de la desmesura del seu relleu, de la cruesa del seu clima, alberga pobles, la vida dels quals es construeix dia a dia, hora a hora, en una epopeia muda, incansable, silenciosa, feta de respecte, d'obertura i tolerància. 

Fa 250 milions d'anys, al nostre planeta només havia emergit un continent, Pangea. Aquesta massa es va dividir en dues, Laurasia al nord i Gondwana al sud, amb el mar Tetis que els separava gairebé 6.000 quilòmetres. Uns -120 i -80 milions d'anys, l’Índia es va separar d'Àfrica, Austràlia i l'Antàrtida. Va derivar cap al nord-nord-est fins a arribar a Laurasia. La unió es va produir fa uns cinquanta milions d'anys i va provocar la desaparició del mar Tetis. A les aigües van deixar sediments, que es van transformar, comprimits i escalfats per la immensa col·lisió entre els dos blocs que van donar lloc als primers relleus himalaios. El fons de l'oceà es va propulsar al cim de les muntanyes. Per això, en algun camí pedregós, un és pot ensopegar amb alguns fòssils de fa més de dos-cents mil·lennis. O bé, intrigat en veure que l'aigua del riu és més fosca en algunes zones, s'inclina i descobreix un tresor de amonites negres i brillants. 

Els geòlegs denominen zona de “sutura” on es troben l’Índia i l’Àsia. Els cursos alts de l'Indus i del Tsangpo manifesten aquest traçat. Neixen en el cor transhimalaio del Kailash, Tibet, discorrent  per la Gran Cadena i després l'envolten, l'Indus a l'oest, creuant el Caixmir i el Pakistan, el Tsangpo per l'est i que més tard en les planes del Asam, es converteix en el Brahmaputra.

L'Índia contínua enfonsant-se sota el continent asiàtic, però més lentament, de quinze a cinc centímetres anuals, encara que contínua una gran pressió i l'escorça es fragmenta. Al sud, l'escorça terrestre augmenta el grossor i se superposa en uns cent quilòmetres. és en aquesta zona on constitueix els fonaments dels alts cims, com el Manaslu, la Nanda Devi, el Makalu i l’Everest, profundament fixats a més de seixanta quilòmetres sota terra. Al mateix temps les muntanyes s'erosionen, acumulant immenses tarteres i zones pantanoses. 

Uns rius més modestos baixen excavant profundes gorgues. El Kali Gandaki entre els massissos del Dhaulagiri i els Annapurna, el Arun neix en el Tibet i passa a l'oest de l’Everest, i el Tista, a l'oest del Kangchenjunga.
Es calcula que els primers homes van aparèixer sobre el paleolític inferior, a les valls Dun i al peu dels Siwalik, en el Terai nepalès. Aquestes valls acollidores van atreure a nombroses poblacions d'orígens diversos. Resulta fàcil imaginar que aquests grups que portaven una vida nòmada en l'altiplà tibetà poguessin disposar d'aigua, de neu fosa, sota els cims que voregen, al sud, les àrides estepes. Això en part origino diversos clans, com avui dia. Aquests caçadors que s'endinsaven en zones desconegudes perseguint preses va voler l'atzar que unes llavors enganxades en robes o en carjacs caiguessin a la terra. Quan van tornar van trobar unes precioses espigues. Aquesta vall encantada es va convertir en el seu campament, segons relats llunyans.

Els primers textos nepalís antics i es remunten a l'imperi malla, que es va crear a l'oest del país als segles XVIII i XIV. La vall de Katmandú estava situada en un dels corredors transhimalaios de millor accés, mentre que la ruta a l'Índia passava pel port del Chandragiri un dels menys elevats de la cadena i eren una drecera entre la plana del Ganges i el Tibet, fins a les ciutats xineses. 

La Companyia anglesa de les Índies orientals tenia poder necessari per imposar el tractat de Segauli , que definia les actuals fronteres. Els comerciants de Calcuta enviaven a Nepal cotó, vellut, sedes, opi, pedres precioses, sàndal, cavalls tazee, sucre candi i fusells europeus. De l'altiplà nepalès descendien carregats els yaks, d’or, plata, sal, cristall de roca, falcons, almesc, cera, mel i haixix. Ja al segle VI o V abans de nostra era, en la ploma dels monjos de Shravasti, un dels llocs sagrats del budisme en el nord de l'Índia, es descrivia la vall com una ruta comercial. La geografia i el clima himalaios imposaven als viatgers creuar els ports a l'estiu. En aquest moviment de caravanes, es barrejaven traficants amb pelegrins i ambaixadors amb artesans. Circulaven les informacions i es feien projectes. Els artistes newar eren famosos per les seves obres de metall. L'art en totes les seves formes, arquitectura, escultura i pintures es va desenvolupar amb gran exquisidesa i va ser la devoció de reis i súbdits. Palaus i temples s'erigien harmoniosament en el centre de les ciutats. 

A les valls inaccessibles petites comunitats tibetanes es van convertir en un altre pol que unia l'Himàlaia amb el sud d'Àsia, com els nyishangda entre dos i quatre mil persones de la vall del Marsyangdi, oculta darrere els Annapurna. Es van barrejar amb els indígenes que conreaven en les planes constituint els gurung. Anys més tard la incursió dels ghale, va afegir un altre estrat de població, els nyishangba. A més d'una nova forma de budisme, els ghale van introduir noves formes d'una agricultura sedentària ideant un elaborat sistema d'irrigació en aquesta regió on només cauen 350 mm d'aigua a l'any. Malgrat això solament poden estar vuit mesos a l'any i a l'hivern baixen als pujols mitjans carregats d'almesc, llana, herbes medicinals, que canvien per cereals. 

Els almisclers són uns petits remugants que viuen en els boscos de bedolls i ginebres sobre els 3.500 metres. Els mascles tenen una petita borsa, l'almesc, de múltiples virtuts, sobretot medicinals. L'exportació d'aquest producte va suposar uns ingressos importantíssims per a Nepal. Ara s'ha prohibit la seva caça. 

Des dels anys 50 els boscos han estat nacionalitzats en un intent de protegir-los però això ha estat catastròfic ja que les poblacions locals des de sempre eren les úniques responsables de l'àmbit forestal. Desposseïts de la gestió d'uns recursos sense els quals no poden sobreviure van passar de la perspectiva a llarg termini a la utilització salvatge del mateix. Abans entre els Sherpa s'encarregava a alguns camperols que controlessin l'explotació dels boscos. Es respectava les regles per a la recol·lecció de la fusta per escalfar-se i construir habitatges i la protecció dels boscos sagrats. Encara que s'ha intentat corregir aquesta reordenació, existeix un enorme problema entre uns homes adaptats al mitjà muntanyenc i uns experts, sovint estrangers, que no solien escoltar.

L'any 1654 el rei nepalès de Katmandú, va fer gravar unes paraules en la façana del seu palau que semblaven paraules angleses sense sentit i es creu que es deuen a uns comerciants armenis ja que cap europeu havia passat  mai. Sobre l'any 1662 dos jesuïtes van creuar Nepal i els va semblar el budisme una religió demoníaca dels pobladors de les muntanyes i el dalai.llepi representava el anticrist. Sobre el segle XVIII es va confiar als caputxins la propagació del cristianisme en terres himalaias. Van cremar molts manuscrits nepalesos i van ser expulsats en 1769.

Durant els dos segles posteriors Nepal va mantenir gelosament la seva independència i no va deixar entrar al seu territori més que alguns visitants oficials. La guerra amb els britànics per les fronteres del Terai va posar en relleu la superioritat dels colonials que es va saldar amb enormes pèrdues territorials per al regne hindú.
Quan en els anys cinquanta Nepal es va obrir al món exterior, Katmandú es va convertir en un pas obligat per als joves occidentals. La imatge d'aquesta ciutat va condensar  remeis contra el malestar de la civilització occidental i la conjuntura política va fer que els mestres budistes del Tibet es veiessin obligats a fugir a causa de la repressió del govern xinès. 

Avui dia els nepalesos s'endinsen en les vies del progrés amb els problemes mediambientals que comporta i els occidentals ens tornem cap a l'Himàlaia amb l'esperança de renovar-nos i endinsar-nos en les immensitats de les seves muntanyes. 

Podeu adquirir aquest llibre en aquest enllaç.

La Llibreria Horitzons fa dos anys.

Fa pocs dies, el dijous 15 de novembre, va fer dos anys que la llibreria Horitzons va obrir les seves portes al públic. Dos anys poden semblar molt o poc temps segons com es miri. Per a molts semblarà molt poc temps però per nosaltres ens sembla molt de temps i més dins del sever marc econòmic on ens hem mogut durant aquests dos anys. Si obrir un negoci de cara al públic sempre ha estat difícil i els resultats no surten fins al cap de dos o tres anys, us poc ben assegurar que les difícils condicions econòmiques actuals encara fan més difícil aquest procés d’inici. Quasi be es converteix en un exercici de supervivència.

De la mateixa forma que ara fa un any vam preparar tota un sèrie de novetats per celebrar el nostre primer aniversari, novetats molt capitalitzades per l’obertura de la nostre botiga en línia, aquest any també tenim una sèrie de sorpreses preparades.

En primer lloc i com alguns  de vosaltres  ja  sabeu, hem estrenat  la  nostre  targeta de  client i fidelització anomenada Horitzons de Muntanyes que comporta  tot un plegat  d’avantatges  per aquells  que  la  tinguin.  La  targeta  no  tant  sols  serveix   per  acumular  punts i  disposar  de descomptes i vals  bescanviables per regals, si no que incorpora tot  una  seguit d’avantatges en  càmpings, activitats  al  aire  lliure, contractació  de  guies  de   muntanya,  descomptes  en lloguer de material, etc. Amb aquesta  targeta hem unit esforços  amb Annnapurna, la  primera botiga  de roba de  muntanya  per noies. Si en  voleu més  informació i  saber  com tenir-la  ho podeu saber seguint aquest enllaç http://www.llibreriahoritzons.com/component/content/article/245.

Una altre novetat que tenim preparada es l’obertura de dues, diguem-li, sucursals de la llibreria fora de Barcelona. En realitat no son sucursals pròpiament dites si no que és tracta de dues botigues, un de material de muntanya i l’altre de BTT, que ens han cedit una part del seu espai per poder-hi exposar una part del nostre fons editorial, ells hi posen un espai i nosaltres els llibres i la gestió. En el primer cas es tracta de Camp Base a Sant Cugat situat a l’ Avinguda Cerdanyola 79, una molt bona i atractiva botiga de material de muntanya molt ben assortida i on gent experta en muntanya us atendran amb criteris molt professionals i experts. A camp base hi podreu trobat tot allò que us cal per fer muntanya, des de roba tècnica fins articles d’escalada, calçat, motxilles, running, etc i a partir de primers de desembre també hi trobareu mapes, llibres i guies de muntanya. La segona botiga que ens ha deixat un espai es la secció de ciclisme de Moto-stock de Sant Celoni. Aquí hi trobareu, bàsicament, llibres i guies relacionats amb el mon de la bicicleta en general i, també llibres i guies de senderisme i muntanya de la zona del Montseny i rodalies. Des d’aquesta tribuna animem a tots aquells que esteu propers a una de les dues botigues a visitar-les i així les podreu conèixer i trobar els nostres llibres. Les dues botigues estaran en marxa a primers de desembre i ja ho anunciarem degudament.

Una altre novetat important que estem preparant es una profunda re-organització de la nostre botiga “on line” ja que actualment es força caòtica. La veritat és que inicialment aquesta botiga tenia uns 1.500 articles en les seves diferents seccions, però els articles ja superen els 5.000 i trobar algun títol en concret, tot i el potent buscador que incorpora, pot ser bastant feixuc.

Per descomptat que seguim amb la nostre agenda d’activitats amb cursos, xerrades, presentacions projeccions, etc i de la que en podeu rebre puntual informació si us subscriviu a la nostre newsletter i que ja compta amb més de 600 seguidors, o be consultant l’agenda de la nostre plana web, http://www.llibreriahoritzons.com/que-hacemos/agenda-calendario .

Per el que fa a la plana web i deixant de banda que hi anem penjat de forma continuada novetats que tenim a la llibreria, dir-vos que l’estem traduint al català. Es un procés que va un pel lent donat que ho estem fent nosaltres mateixos i actualment hi podreu trobar contingut tant en català com en castellà.

Una altre novetat d’aquest segon aniversari es la nostre presencia al programa Límit Vertikal de Radio Molins de Rei cada divendres de 3 a 4 del migdia amb un espai propi on parlarem de temes relacionats amb muntanya i natura, Podeu seguir el programa per internet a aquest enllaç http://www.molinsderei.cat/radio/

Per descomptat i donat les dates pre-nadalenques en que ens trobem ja estem preparant els aparadors de Nadal amb interesants ofertes i suggeriments per regals i, com no, el nostre tradicional pessebre al cim del Pedraforca que hi anirem el cap de setmana del 15 i 16 de novembre. Si alguns de vosaltres esteu interesants en participar d’aquesta tradicional sortida us preguem contacteu amb nosaltres per e-mail, info@llibreriahoritzons.com . Moltes gràcies.

Per part nostre això es tot, sols informar-vos que sembla que entre avui i el proper dijous es prepara una bona nevada al Pirineu per poder començar la temporada d’hivern ben aviat

El Nilo Azul. Testimonio de un mundo olvidado.

Desde Addis Abeba, capital de Etiopía sale una ruta hacia Debre Markos, centro de la antigüa provincia de Goyan. Una ruta hermosa y placentera por las altas planicies de Shoa hasta cortarse en las majestuosas Gargantas del Nilo Azul: Un  abrupto desfiladero hacia las altas mesetas del Goyan. Una orografía indómita  y cuyo río con las crecidas anuales bloqueaban el paso, creando una barrera natural que obstaculizaba hasta no hace mucho el paso entre ambas provincias.

El autor intenta adentrarse en la gran riqueza cultural de una maraña de pueblos, sudaneses i etíopes, que se extienden por la cuenca del río y sus incontables afluentes, dando testimonio  de un mundo en el olvido. Llevando consigo las memorias que han legado algunos de sus admirados grandes viajeros del siglo XIX, en que la exploración de las tierras africanas alcanzó su culminación. Contó también con otras figuras que en los siglos XVII y XVIII dejaron un valioso testimonio escrito de las tierras atravesadas por el río.

Con la intención de indagar el presente de esos pueblos Javier Gonzálbez  pretende rescatar del olvido ese universo que les rodea con el río como hilo conductor y su memoria que ha permanecido olvidada bajo una losa del silencio y nutrirse de conocimientos que podría dar a conocer. Por otra parte deseando irrumpir en el Nilo Azul y dar testimonio de las vivencias de la diversidad humana que acoge el río. Unas vivencias que le estremecieron, pero que le enriquecieron interiormente ya que entraron a formar parte de él las esperanzas y desesperanzas de unos pueblos que siempre  estuvieron en la parte perdedora.

Este libro pretende contribuir a un entendimiento de las tierras del Nilo Azul, pero también mostrar que esas tierras africanas son un diminuto modelo de cómo la hermosa, culta y variopinta África permanece culturalmente subestimada.  El dominante occidente, llevado por inercias colonialistas, oculta bajo un prepotente caparazón de menosprecio una profunda ignorancia  sobre los valores del continente africano.  Siempre se aprende algo y quizás en el transcurso de dicha enseñanza resulte esencial comprender que las diferencias nos enriquecen.  Podemos  ataviarnos con rasgos identitarios de nuestra cultura, pero ante todo, el hecho común del hombre: la identidad que se consolida en sus tradiciones y cultura y que encuentra refugio en bellos sentimientos, que llora y ríe por igual y aspira a una vida noble.

El Nilo Azul. Testimonio de un mundo olvidado.

Autor: Javier Gonzálbez.   Ed. Altaïr.

Pakistán, un gran desconegut

Pakistan és un gran país desconegut, però que ens fascinarà. De la mà del viatger, fotògraf i aventurer Paco Roses ens portarà a descobrir-ho. El dijous 18 d'octubre a les 20 h.  a la nostra llibreria ho podeu veure amb aquest enllaç "Pakistán en la espalda del mundo"

És un dels països menys coneguts i pitjor interpretats per la premsa internacional. Un país fascinant, de gent hospitalària i amable, que no obstant això també té el seu costat fosc. Poc sabem al món occidental sobre aquest bell país, i probablement tinguem una visió esbiaixada a causa de la seva aparició en els mitjans de comunicació unida sempre a l'extremisme religiós. A part d'això Pakistan és un país format per homes i dones amb una riquíssima herència cultural, meravellosa arquitectura, passió pels esports, fantàstiques produccions musicals i un entorn natural impressionant.

El nom Pakistan significa “Terra de Puresa” en Urdu i Persa i és un acrònim format per les inicials de les regions que s'aglutinen en aquesta nació: P de Panjab, A de Afgania. K de Kashmir o Caixmir, S de Sind, i la terminació ‘istán’, que significa ‘país’, i fa referència a Beluchistán. Pakistan és el nom d'un país de recent formació (1947), separat de l'Índia, però que paradoxalment s'articula entorn de la columna vertebral formada per la Vall del riu Indus, que va donar nom a l'Índia.

El riu Indus no només va donar origen al topònim d'Índia, sinó que els territoris de la seva extensa conca van ser l'escenari de les primeres manifestacions de la cultura i la civilització índies, en les albors de la seva història. Mentre la majoria dels pobles de la Terra encara estaven sumits en el neolític, a la Vall de l'Indus s'estava desenvolupant una refinada civilització, amb la seva pròpia escriptura, i amb autèntiques metròpolis urbanes, molts dels aspectes dels quals es van avançar granment al seu temps. 

Referent a la geografia del país, cap al nord i l'occident del territori se situa una regió muntanyenca, la qual alberga alguns dels cims més alts del món, entre ells el famós K2 (Mt. Godwin-Austen) amb 8.611 m. fronterer amb Xina i Índia. El sud-est pakistanès, especialment la frontera amb l'Índia, és una regió desèrtica. 

A causa de la seva geografia, Pakistan hereta una cultura rica i única i ha conservat activament les seves tradicions establertes al llarg de la història. Abans de la invasió islàmica molts punjabíes i sindhis eren hindús i budistes, però tot va canviar durant la conquesta islàmica al que avui és Pakistan pel general sirià Muhammad bin Qasim i més tard Mahmud de Ghazni. Moltes pràctiques culturals, monuments, llocs sants, han estat heretats del govern dels musulmans mogoles i emperadors afganesos. 

La societat pakistanesa és en gran part multilingüe i multicultural. Les pràctiques religioses de diverses confessions són part de la vida diària en la societat. El valor de l'educació és altament considerat pels membres de cada estrat socioeconòmic, així com els valors de la família tradicional.

La República Islàmica de Pakistan va néixer com a conseqüència de la partició de l'Índia en el seu procés de descolonització de l'imperi britànic, i després de la seva declaració d'independència el 14 d'agost de 1947. El 96% de la població de pakistanesa pertany a la confessió musulmana (sunni 77% i shia 20%). Entre els grups no musulmans cal destacar les minories cristianes, hindús, sikhs, budistes, parsis i bahaíes. Mostra de la diversitat cultural són les seves nombroses llengües i dialectes on el Punjabi 48% és el majoritari. 

Són molts els monuments d'aquest país, com els jardins de Shalima, Taxila i l'art greco-búdico, la Mesquita de Mahabat Khan, Mohenjo-Daro (el Paratge dels Morts) o les necròpolis musulmanes de Chaukundi i Thatta.

Espero que tinguem un altre visió d'aquest fascinant país, el Pakistán.

Vestim i eduquem. Xerrada del viatge solidari.

El dijous 27 de setembre varen tenir la xerrada amb la ONG Amaris que ens van parlar del seu projecte de dur a un poblet de l’Atles marroquí molt perdut un carregament de roba, calçat i coses que nosaltres ja no fem servir i allà tenen moltes necessitats. 

Son gent de la tribu dels "Amazigh" Amaris portará material escolar per la escola que te moltes mancances.  Aquest nens que no tenen casi res son molt agraïts i sempre tenen un somriure a la cara.

Ens van explicar que tenen una llengua i escriptura propia i van enseniar-nos un fragment del "Petit princep" en llengua Amazigh que podeu veure amb aquesta foto.

Aprofitant el viatge per l’Atles  aniran al poble on es farà un mercat i activitats lúdiques i esportives pels nens i nenes. Els viatgers participaran en aquestes jornades.

Van sortejar uns llibres i fotos entre tots els participants a la xerrada per ajudar al projecte. Moltes gràcies als escriptors i fotògrafs pel seu gest altruista.

Molta sort a Amaris i esperem a la tornada ens expliquin com va anar el viatge.

Sorteig solidari de llibres i fotografies amb recollida de material escolar.

El pròxim dia 27 de setembre a les  20 h. es presenta a la nostra llibreria el viatge solidari i el projecte "Vestim i eduquem" de la associació Amaris. Aquest projecte consisteix en recollir roba, calçat, estris escolars, joguines , en fi, coses que nosaltres encara que estiguin be pot ser llençaríem perquè ja no ho fem servir o no tenim lloc i no sabem que fer amb ell. Per finançar el projecte organitzen un viatge cultural per l'Atles menys conegut. 

Van pensar que podien fer algunes accions solidaries per recollir fons i se’n va ocórrer fer una rifa solidaria amb llibres i fotografies  el dia de la xerrada entre els assistents. Son donació dels nostres amics que han passat per la llibreria a presentar un llibre o han fet una exposició fotogràfica. Aprofito aquest  espai per dir que a mes fem recollida dematerial escolar fins el 27 de setembre a l’hora de la xerrada. Llibretes,llepissós, colors, gomes, maquines de fer punta, estoigs,regles, carpetes, etc. per la escola del poble a on es desenvolupa el projecte.  Així que si tens una estona i ens pots portar alguna cosa seria d’agrair.

Volem ensenyar-vos tot el que ens han donat desinteressadament els nostres amics.

Rapinyaires de Catalunya de Màrius Domingo, naturalista, fotògraf i agent rural que es dedica a estudiar aquestes aus tan especials. La intenció d'aquest treball és donar a conèixer de manera clara i entenedora els ocells de presa, tant diürns com nocturns, que hom pot observar de forma més o menys fàcil a Catalunya. Els rapinyaires són, sens dubte, els ocells més espectaculars de la nostra fauna, i desperten admiració i atenció dels humans des del principi de la història. Però aquesta atenció sovint es basa en mites, llegendes i fins i tot ignorància.

Asia a 15 por hora de Iván Faure.  Fotògraf i viatger ens proposa un viatge en bici para conèixer altres cultures i trobar-se amb un mateix a través de l’esforç. L’autor transmet motivació per descobrir nous destins.

Anem a fer una cervesa? de Quim Carrera. Un llibre que intenta a les ànimes viatgeres per sortir a trepitjar un altre país i crear una muntanya de records. Fotògraf i viatger ens proposa un viatge en bici para conèixer altres cultures i trobar-se amb un mateix a través de l’esforç. L’autor transmet motivació per descobrir nous destins.

Camí de l'Everest de Salvador Coll. El trek des de Jiri fins al Camp Base de l’Everest a peu és un impressionant recorregut a peu d’uns 250 quilòmetres al costat d’algunes de les muntanyes més altes i espectaculars del món com són Alma Dablan, Tamserku, Pumori, Lhotse, Cho Oyu, Makalu o el propi Everest. El viatge es completa , dons, amb l’ascensió als cims de Gokyo Ri (5.357 m) i Kala Patthar (5.554 m).

Sol i amb la meva ombra de Jordi Colell i Malla. Què ens podria oferir de nou un viatge com aquest, en els anys que corren, on el temps s’ha ensenyorit de les nostres vides atrafegades i tot s’ha de fer de pressa i per a abans d’ahir? Seguint una ruta a peu traçada força anys abans i escrit en un llibre, aquest apassionat “geerrista” es va atrevir a deixar per uns mesos la seva vida rutinària, en una ciutat que no el satisfà i en una empresa tèxtil en crisi crònica, i se’n va anar a emprendre una llarga travessada al cap de Creus. Al seu davant, com a primer repte, començant pels Pirineus, mil set-cents quilòmetres fins al Cabo Fisterra (Galícia); com a segon, mirar d’esquivar tant com fos possible les moltes fal·làcies del Camí de Sant Jaume (que són moltes!), per destriar el gra de la palla d’un camí tan mític (i místic?) com massificat.

Costa Brava secreta de Carlos Virgili. Llibre fotogràfic d'un home polifacètic i aventurer. Ens mostra imàtgens gaire be inèdites perquè retraten paisatges de difícil accès i racons inhòspits. Paisatge immortalitzat des de molts punts de vista, aire, terra, aigua i per coves subterrànies.   

El viatge dels rodamons de Mireia Puntí. Qui no ha pensat alguna vegada deixar-ho tot i marxar ben lluny per viure una vida diferent? Així iniciava el seu viatge, sense planificacions i presses. Van fer del viatge el seu objectiu per gaudir dels detalls i gaudir del moment. Un viatge en 14 mesos por diversos països de tots els continents. 

La volta dels 25 de Marc Serena. Quan va fer els 25 anys aquest periodista va marxar a donar la volta al món. Un projecte que l'ha fet viatjar a reu del món i compartir experiències amb 25 joves de 25 anys i  de 25 països diferents.

Els fotògrafs Artur Isal i Ruth Estellers dedicats a la fotografia antropològica de viatges. 

Trencalós (Gypaetus barbatus) del Pepo Navarro fotògraf naturalista amb una visió molt especial de la fauna.

Nebulosa Helix  de la Agrupació Astronòmica de Sabadell. Entitat amb la que col·laborem en activitats tan a la nostra llibreria com a l'observatori de Sabadell. És una associació d'aficionats a l’astronomia fundada l’any 1960, l’àmbit d’actuació de la qual abraça tot l’estat espanyol. L’entitat té, fonamentalment, dos finalitats: promocionar l’astronomia com a activitat amateur i realitzar una tasca didàctica.  

Btt milky way de Òscar Castelao. Fotogràf afincat a Estac, Pirineu lleidatà. Aficionat a la fotografia de natura  i esports i a la astronomia. 

Samarreta del projecte de natura i educatiu Live my Dream...Around the wordl. Carles, viatger i veterinari donarà la volta al món en bicicleta fent un projecte educatiu per les escoles del món per conciènciar als infants a protegir els habitats naturals del seu entorn.

Petjades de llop amb motllos de fang de la Escola Ursus Natura. És dedican a divulgar la natura entre els infants i adults oferint tallers, sortides i cursos de natura i fauna. Acull el prollecte "Udols de llop" creat pel bióleg Xavi Castañer per protegir el llop a Catalunya.

El rastro del lobo. Aquest llibre es cedit per Ursus Natura per a la venda i els diners aniran al projecte.

Us esperem a la xerrada del 27 de setembre "Vestim i eduquem", ah, i recordeu si veniu de portar algun material escolar pels nens i nenes de l'Atles marroquí.

Aneto. Ascensiones, travesías y escaladas

El Aneto es el epicentro de los llamados Montes Malditos, un corazón deslumbrante de hielo y granito. La guia Aneto. Guia montañera prentende juntar datos y sencillas reseñas  para los visitantes del reino del  Aneto y su fascinante entorno. 

No desmerecen sus valles que rinden pleitesía al Aneto y las vastas montañas periféricas con un centenar de lagos que le ha merecido el título de la Suiza de los Pirineos.  Desde el 1725 se conoce un refugio en la Pleta de la Renclusa, hoy en día capilla de Ntra. Sra. De las Nieves. El xalet de la Renclusa fue inaugurado en 1916 por el Centre Exc.de  Catalunya. En el lado oriental  tenemos el Hospital de Vielha y en la parte francesa Maupas, Benasque, Espingo y Portillón.

Iris del Pirineo (Iris latifolia)

La flora de esta zona despertó gran interés desde el siglo XVIII a los botánicos  y la regresión de los glaciares estaba beneficiando la colonización vegetal de algunas zonas. Entre esas riquezas se puede destacar una cincuentena de plantas endémicas del Parque Natural Posets-Maladeta. 

Bucardo (Capra pyrenaica pyrenaica)

Algunos animales como el bucardo ya apenas tiene presencia, al igual que el oso, el urogallo, el escasísimo quebrantahuesos, las perdices nivales o la lechuza de Tengmalm. Aun podemos encontrar rastros de algunos de estos animales.

Oso pardo ( Ursus  arctos)

El oso, hoy en día reintroducido mediante algunos ejemplares traídos de Eslovenia, como Pyros, que suele rondar Benasque.

Rebeco, isard (Rupicapra rupicapra)

El rebeco, cada día más abundante, vaga por las zonas altas  receloso de los humanos.

Marmota (marmota marmota)

Las marmotas, que llegaron desde Francia procedentes de los Alpes. Se las puede ver con facilidad y escuchar sus silbidos de aviso, especilmente durante las primeras y últimas horas de luz.

Desman  ibérico (Galemys  pyreraicus) 

El desmán ibérico, un topillo acuático de 10 cm, endémico de la Península y que cuesta mucho de ver. Vive en las partes altas de los torrentes, sobre los 2.500 m. de altitud.

Urogallo (Tetrao urogallus)

El huidizo urogallo, una especie de pavo enorme de casi 80 cm de alto. Vive en bosques de pino negro, una reliquia de la taiga. Quedan apenas 25 machos y se le puede encontrar en el Parque Posets-Maladeta.

Perdiz nival ( Lagopus muta)

La escasa perdiz nival, que cambia su plumaje de marrón al blanco en invierno y vive entre los 2.500 y los 3.000 m.

Quebrantahuesos, trencalós ( Gypaetus barbatus)

El carroñero quebrantahuesos de hasta 3 m de envergadura está en peligro de extinción. Ronda por el valle de Benasque y Barrabés y vienen de lejos naturalistas a observarlo. Quedan unos trescientos en los Pirineos y son los únicos de toda Europa.

Mochuelo boreal (Aegolius funereus)

La lechuza  de Tengmalm  o mochuelo boreal, vive entre bosque de pino negro hasta los 2.200 m. de altitud. Pasa muy inadvertida.

Creemos que el Parque Natural Posets- Maladeta merece una entrada aparte y solo comentar que al hecho de querer hacer unas pistas de esquí en el glaciar del Aneto y Maladeta junto con una carretera y urbanizaciones sobre los años 70, saltaron clamores conservacionistas que querían preservar el Aneto como un diamante en bruto. El Parque Natural se constituyó en 1994.

Aneto (3.404  m)

Nadie se imagina que esta montaña con multitud de excursionistas en verano durante siglos no tuvo nombre. A finales del siglo XVIII los viajeros lo llamaban “Aguja de hielo”, solo la gente del lugar lo llamaba Malahitta. Un error en un mapa francés que marcaba el pueblo de Aneto en la ladera de esta montaña pudo originar su nombre.

Ascensiones fáciles:

Sin llegar a los 3000 m. podemos disfrutar grandes vistas de los picos satélites en muchas excursiones sin gran complejidad. Teniendo precaución de ir bien equipados según la época del año, como por ejemplo piolet y crampones en verano. La mejor época es a finales de junio o principios de julio.
Algunos ejemplos:

Tuca de Salenques (2.986 m)

Tuca de Aiguallut (2.710 m) o la Tuca de Castanesa (2.863 m), Tuca de Salenques (2.986 m).

Rutas a los  tresmiles más sencillas:

Aunque alguno de estas rutas se estimarian fáciles hay que tener en cuenta que no existe ningún tresmil carente de alguna dificultad como escalada fácil o de IIº y requiere un equipamiento adecuado y experiencia. Aconsejamos hacer excursiones graduales y  acompañados de montañeros con experiencia.

Maladeta (3.308)

El Aneto (3.404 m), Maladeta (3.308), Picos de Coronas (3.293  m) y del Medio (3.346 m).o el Tempestades (3.290 m).

Travesías senderistas:

Permiten abarcar grandes extensiones del macizo en pocos días pero a veces requiere combinaciones de coches o taxis.

El GR-11, La Alta Ruta Pirenaica por ejemplo.

La Vuelta de los Montes Malditos

Travesías circulares:

La mayoría de estas rutas requiere llevar material de vivac por la escasez de refugios como la Vuelta de los Montes Malditos y La Gran Vuelta al Aneto.

Escaladas:

Crestas y aristas:

En estas montañas encontraremos algunas de las mejores crestas del Pirineo, algunas largas que requiere vivac. Se requiere material de escalada y sobre todo casco. Tener muy presente que a estas altitudes el tiempo es muy variable.

Cresta Alba-Maladeta

Entre ellas destacaremos la mítica cresta Salenques - Tempestades - Aneto, la Cresta Tuqueta Blanca de Paderna-Tuca Blanca de Paderna, cresta Alba-Maladeta,  cresta Maladeta-Aneto.

Escalada en roca:

El gigante del Aneto ofrece menos escaladas interesantes al contrario de la Maladeta o el Tempestades, sobre todo la cara sudeste del pico Abadías (3.279 m). Suelen ser escaladas con buena calidad de la roca, variedad de recorrido y largas aproximaciones pero compensa la soledad del entorno.

Pico Abadías (3.279 m)

Destacar el Pico Abadías (3.279 m) o el Margalida (3.241 m) con bastantes vías muy interesantes, Pico de Alba, cara sur (3.118 m), Tuqueta Blanca de Paderna (2.723 m), la Maladeta (3.308 m.)

Escalada en hielo y nieve:

En el  Macizo de las Maladetas nos vamos a encontrar recorridos glaciares de variada dificultad, tanto para expertos como para iniciarse. Una buena época es al final de la primavera  debido a la gran altitud y la acumulación de nieve. Tener en cuenta las largas aproximaciones, sobre todo en invierno que  requieren raquetas o esquís y muy presente el riesgo de aludes. En algunas de ellas se asciende por una cara y se desciende por la otra con lo que hay que contar con la larga distancia hasta el coche. 

Punta Astorg (3.355m)

Sin duda el más concurrido es el corredor Estasen al Aneto pero sin olvidarnos de los corredores del Pico Mir (3.183 m), Pico Estatáts (2.951 m) Pico Maldito (3.350 m), Punta Astorg (3.355m), Aneto (3.404 m), Tempestades (3.290).

También podemos hacer otras actividades haciendo recorridos en coche donde se puede contemplar el Rey del Pirineo. El puerto de Sahún, las estaciones de esquí de Cerler o de Superbagnères de Luchón.

Aneto desde  Cerler

Los senderos de interpretación de pequeño recorrido y bajo desnivel para niños y adultos acompañados de una guía de naturaleza es una buena opción.

El Sendero Botánico y Geomorfológico del Parque, bien señalizados donde encontraremos carteles explicativos sobre flora y apreciarse glaciares, morrenas, zonas kársticas, canales de aludes, etc.

El Plan de Aiguallut 

Los balcones de iniciación son caminatas por senderos marcados como El Plan de Aiguallut (2.090 m), el Portillón de Benasque (2.444 m), los Ibones Superiores de Coronas ( 2.725 m).

Es, sin duda, un bello rincón del Pirineo Central de imprescindible visita para los aficionados a la montaña y a la naturaleza.