Ens trobaràs a

www.llibreriahoritzons.com
info@llibreriahoritzons.com






dilluns, 28 de febrer del 2011

La Llibreria Quera

Fa pocs dies es van donar els Premis Nacionals de Cultura per part de la Generalitat de Catalunya i un dels premis va ser per la Llibreria Quera del carrer de Petritxol per la seva tasca de difusió de la cultura catalana, el folklore i l’excursionisme a casa nostre durant mes de 95 anys.  La noticia m’ha alegrat i molt ja que es el just reconeixement de la tasca de la família que regenta la llibreria durant quatre generacions doncs l’actual titular de la Quera es el besnét del fundador. Per a tots els que fem muntanya des de fa ja uns anys la Quera ha estat un referent de tota la vida, allà anàvem a comprar el mapes de l’Alpina quan encara eren impresos en color sepia i els camins en vermell, recordo que el primer que vaig comprar i que encara conservo es el del Taga i em va costar 25 pessetes, uns 15 cèntims actuals. Des de aquell dia ha passat molt de temps, quasi be 40 anys  però jo segueixo fent muntanya i la Quera segueix venent llibres. Moltes coses han canviat en aquests anys. El mapes de l’Alpina han millorat substancialment en presentació i qualitat, també ha variat el preu doncs ara valen 11 €. En aquelles èpoques jo era estudiant i ara soc llibreter, es evident que ara la Quera i jo som competidors. També ha canviat molt el mon de la muntanya, el material, la tècnica, la forma d’anar-hi, etc, però la muntanya, el nostre terreny de joc poc ha canviat. Potser ara fa menys fred i tenim menys neu però el marc segueix sent el mateix, sever i dur. Com ja vaig dir fa pocs dies des de aquest mateix medi, Catalunya i els catalans sempre hem estat molt lligats a la nostre terra i a les nostres muntanyes, això tampoc ha canviat gaire i en tot això la Llibreria Quera ha tingut un paper fonamental, juntament amb la desapareguda llibreria Montcau. Tot i ser competidors moltes gràcies senyors de la Quera, gràcies per haver-nos acompanyat durant tant de temps per camins, corriols i muntanyes, sense vosaltres el mon de la muntanya català en general i barceloní en particular no hagués estat el mateix.

Que tingueu una bona setmana.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Un Viatge per l'índia

Avui posem en marxa una nova activitat i és una exposició de fotografies de la Índia d’en Carles Fortuny. Son fotografies a tot color amb unes mides de 39 x28 cms emmarcades amb fusta . Les fotografies restaran exposades fins a finals del mes d’Abril.

Aquí en teniu un petit tast



dilluns, 21 de febrer del 2011

El Pic Negre d'Envalira

Ahir vam anar cap el Pic Negre d’Envalira surtin des del aparcament de les Abelletes del Pas de la Casa. Ens va fer molt bon dia, cel blau, no gaire fred i quasi be sense vent. El divendres per la nit va nevar uns 30 cms de neu i la nit del dissabte al diumenge en van caure uns pocs cms més, en total quasi de 40 cms de neu nova que si be ens van fer patir bastant a la pujada,  a la baixada ens van obsequiar amb una neu divertida i “disfrutona”. Aquí en teniu algunes fotos, com veieu el dia era, quasi be de postal i per la nostre sorpresa no ens varem trobar ningú mentre les pistes d'esquí eren a rebentar de gent.

 Impresionant vista de la cara nord del Pic Negre després de la nevada
 La nevada de la vigilia ens va deixar imatges com aquesta
 La val superior de l'Arige amb  el coll dels Isards i el Pic Negre al fons. En primer terme les traces de pujada i baixada. Un dia preciós

dissabte, 19 de febrer del 2011

Es cap de setmana

Es cap de setmana i tornarem a pujar a la nostre estimada Cerdanya per mirar de fer alguna cosa de muntanya demà, segurament per la banda d’Andorra, per Pessons o el Pas de la Casa, ja veurem., tot depèn del temps, la neu, etc. No se que passa que darrerament li dona per fer mal temps durant els caps de setmana i, potser, demà no en sigui una excepció. Ja veurem, però el dilluns us ho explicarem.

Que tingueu tots un bon cap de setmana

dijous, 17 de febrer del 2011

La nostre terra i els nostres personatges

Imagino que qui més qui menys haurà sobtat la mort d’en Santi Santamaria. No es aquí, ni el lloc, ni el moment per parlar de la seva persona ni de la seva feina, ni del paper que ha fet dins del mon de la cuina. Tampoc soc jo qui ho te que fer ja que no tinc ni criteri, ni diners, ni coneixements per poder parlar de cuina. Una cosa és que m’agradi cuinar però una molt diferent es poder-ne parlar amb criteri. Del que vull parlar aquí es del seu sentiment per la terra i del sentiment de molts catalans per les coses de casa nostre.

En Santi Santamaria ha aconseguit tot un reguitzell d’estrelles Michelin fent la cuina tradicional de casa nostre. Lluny de fer innovacions al estil d’altres cuiners de casa nostre, ell seguia fent una cuina feta amb productes de casa nostre. Productes d’extraordinària qualitat però fets al hort del poble, al corral del costat de casa, pescats a la nostre costa o carn alimentada amb gespa dels nostres prats i això es digne de lloança. Havia triomfat en el mon de la cuina moderna fent els mateixos canelons amb ceps que feien les nostres avies. Dins de la seva biografia hi ha una cosa que no ha transcendit gaire per el gran públic però que es molt important per a molts de nosaltres i es que de jove havia fet força muntanya. No es d’estranyar si pensem que havia nascut a Sant Celoni al peu del Montseny i cap aquelles contrades havia dirigit les seves passes molts cops.

Sempre m’ha cridat molt l’atenció que un munt de personatges i líders de la actual societat catalana havien fet muntanya de joves i alguns encara la practiquen. Sempre m’ha fet gràcia que el partit que ara es al govern de la Generalitat va ser ideat o fundat dalt del Tagamanent i que un dels participants a aquella excursió, al cap d’uns anys, va convocar unes eleccions des del cim del Aneto, curiós, oi? D’altres personatges presents o passats  també han fet força muntanya. Segurament els Pirineus deuen ser una de les poques muntanyes, potser les úniques, que tenen una guia en vers, em refereixo al poema Canigó de mossèn Cinto. La descripció que hi ha fa de moltes muntanyes es tant acurada que perfectament pot servir de guia. Un altre capellà nascut a Tortosa i que va arribar a ser Cardenal Arquebisbe de Barcelona, mossèn Ricard Maria Carles, era conegut al seminari com “mossèn piolet” donada la seva afició al muntanyisme. Molts escriptors del nostre passat més recent i actuals han fet o fan muntanya. Molts dels nostres polítics han fet o fan muntanya. Corra per internet una fotografia del president Montilla de jove amb melenes, motxilla i tenda pujant cap el Montardo, imatge impagable, i en Puigcercós ha estat durant molt de temps un habitual de la Matagalls – Montserrat.

Es evident que tots els que fem muntanya estimem la nostre terra, l’estimem perquè la coneixem força be, perquè la trepitgem, la patim, la fotografiem i en seguim els seus camins. Això també te una contrapartida, com que estimem la nostre terra ens acostumem a rebotar quan es criticada i atacada com ve passant en els darrers temps. Cal donar una resposta clara davant de tots aquests atacs. Pensem-hi.

Que tingueu un bon dia i sapigueu que al Pirineu està nevant.

dimecres, 16 de febrer del 2011

Tres mesos de la Llibreria

Ahir va fer tres mesos que la botiga es oberta, han estat tres mesos carregats d’il·lusió, de feina, de neguits, de nervis, ples d’incògnites, de preguntes però, també, plens d’alegries i satisfaccions. Aquests dies estem iniciant una segona etapa en tot el projecte de consolidació de la llibreria. Estem més oberts a la xarxa amb aquest bloc i amb una primera plana web que serà substituïda per una segona versió molt més millorada i millor dissenyada cap a mitjans de març. Estem treballant per poder tindre una botiga en línia per poder fer les compres des de casa vostre. També hem iniciat les diferents activitats de la botiga i que son paral·leles i complementaries a la venda de llibres com ara son cursos de formació en tècniques de muntanya, projeccions de fotografies de sortides i més coses que estem pensant i que ja anirem anunciant en el seu moment. Per una altre banda hem rebut alguns complements del mobiliari de la botiga que ens permeten augmentar l’espai per l’exposició dels llibres i fer-lo més càlid i agradable per a tothom.
Pensant en les vacances de Setmana Santa que es van apropant de mica en mica i en les del proper estiu estem incrementant el nostre fons de llibres de viatge amb noves guies i més informació d’aquells indrets que esteu pensant en visitar. No oblideu que si voleu informació d’alguna destinació o indret en concret i si us poseu en contacte amb nosaltres us podem preparar un llistat de llibres, guies i mapes de les zones que voleu visitar perquè trieu allò que més us encaixa en el vostre projecte. Alguns de vosaltres ja ho esteu fent i ens agradaria poder-ho fer amb molta més gent.
Des de aquestes línies us voldria agrair a tots vosaltres, tant els que heu vingut per la botiga com els que ens seguiu de forma virtual i doneu valor al bloc, al facebook i a la plana web, tot el vostre suport, consells, idees i tot allò que ens feu arribar i que per a nosaltres ens és molt i molt útil en aquests temps de inici del nostre projecte. Temps que no son gens fàcils ni senzills i menys en el moment econòmic actual. A tots vosaltres moltes gràcies i dir-vos que aquí ens trobareu per ajudar-vos en les vostres sortides, viatges i activitats de lleure.

dimarts, 15 de febrer del 2011

La llibreria Montcau


Avui he tingut una bona alegria i es que  ha vingut a veure la botiga la persona que portava l’antiga Llibreria Montcau del carrer d’Urgell, jo i, segurament molts de vosaltres, havia estat client seu i ella m’havia ajudat en moltes sortides fora de les nostres fronteres, especialment durant l’època que podia anar a les muntanyes Rocalloses dels Estats Units. Hem estat xerrant una bona estona i m’ha donat un grapat de bons consells donada la seva experiència en el nostre mon ja que la seva botiga havia estat oberta 27 anys i havia estat tot un punt de referencia per a molts de nosaltres, malauradament l’edat i els seus problemes de salut l’ha van fer tancar ara fa uns 5 anys i va deixar un bon buit en el mon de la muntanya de casa nostre, buit que desitjaria poder emplenar. No tinc perquè amagar que la seva visita m’ha fet molt il·lusió com també m’ha fet molta il·lusió de que li agrades força la botiga i les seves paraules d’ànim. Gràcies per tot.

divendres, 11 de febrer del 2011

Un grapat de novetats


Es cert entre ahir i avui tenim un grapat de novetats per explicar-vos. La primera es que ja tenim plana web, es una primera versió molt senzilla i que encara no te botiga en línia però si un grapat d’articles que recomanem per el seu interès. També hi trobareu un llistat dels serveis que us podem oferir, la nostre localització, enllaços, etc. La seva adreça es www.llibreriahoritzons.com. Esperem que ens visiteu tant virtualment per la xarxa com presencialment a la nostre botiga del carrer de València 149.
En segon lloc dir-vos que ahir ens vam estrenar per el que fa a l’organització de xerrades, presentacions, projeccions, etc. Ahir vam iniciar el curs de seguretat i progressió en glaceres que tindrà dues sessions més i el proper dijous dia 14 de febrer ens trobarem amb tots els amics que vam anar el diumenge passat al Coma d’Or per veure les fotografies de la sortida i fer-la petar una estona. Properament us anirem anunciant les nostres activitats i, també, les trobareu penjades a l’agenda de la nostre plana web i ja poden anunciar-vos que estem preparant un curs d’orientació que tindrà dues parts, una primera part dedicada a l’orientació fent servir el mapa i la brúixola i una segona fent servir un GPS. També estem preparant una exposició de fotografies sobre la Índia.
Finalment volia comentar un fet força allunyat del nostre mon del llibre, els viatges i les muntanyes i es que avui fa tot just vint anys del inici del Club Súper 3, tots els que tenim fills joves, adolescents o més menuts segur que som força conscients de la seva existència, del seu carnet, les felicitacions d’aniversari, la cançoneta del Anys i anys per molts anys i tota la llarga sèrie de personatges que es mouen i s’han mogut al voltant del Club, tants els més primerencs com els actuals i per no dir de moltes de les seves series encapçalades per les Tres bessones que han estat una mica el vaixell insígnia del Club durant molt de temps abans de que els seus personatges fessin el salt cap a Espanya, Europa i molt més enllà. Felicitats Súpers i ja sabeu allò del Anys i anys per molts anys........

Que tingeu tots molt bon cap de setmana i si podeu que disfruteu força de les nostres muntanyes i del nostre pais que sembla que fara força bon temps.

dimecres, 9 de febrer del 2011

Pujada al Coma d'Or






El diumenge vam anar al Coma d’Or amb un bon grup d’amics, va fer un dia fantàstic de sol, sense vent i no gaire fred. La neu era força abundant fins al Coll d’en Garcia però des d’allà fins al mateix cim era molt justa i amb trams complertament faltats de neu. Les vistes durant tota la sortida son excepcionals i crida l’atenció veure com les muntanyes d’Andorra i el Pallars estan molt més innivades que les de la Cerdanya i Capcir. Ens vam retrobar amb amics que feia temps que no veiem i al acabar tots teníem ganes de repetir la sortida. Un cim molt recomanable per a poder fruir d’un gran dia de muntanya, especialment si el temps us acompanya.

Tot pujant per la vall

El cim del Coma d'Or i el Puigpedros de Llanos


Camí del cim
Darrer tram de la pujada




Les muntanyes andorranes ben plenes de neu



dissabte, 5 de febrer del 2011

Coma d'Or


Aquest diumenge portem un grup d’amics al Coma d’Or i esperem passar-ho tots molt be, de moment sembla que el temps i la neu ens acompanyaran. Quan tornem ja penjarem algunes fotografies i el dijous 17 de febrer ens trobarem tots a la botiga per veure-les i poder fer-la petar una estona.
El dilluns us ho expliquem i que tingueu tots molt bon cap de setmana

dijous, 3 de febrer del 2011

Salvem Certescan


Fa pocs dies que va saltar la noticia del possible tancament del refugi de Certescan, inicialment aquest fet em va sorprendre molt i m’he dedicat a buscar més informació sobre el particular per la xarxa i he pogut anar aclarint els fets. Els fets son ben clars i es tracta, un cop més, d’un nou intent de privatitzar la muntanya i treure uns diners a tothom que hi vulgui anar. El problema es va iniciar quan el guarda, el conegut i popular Jan, va rebre una carta de la FEEC dient-li que tenia que deixar el refugi en poc temps perquè així ho volien els propietaris dels terrenys on està situat el refugi i del propi edifici que no son d’altres que aquells que cada dos per tres ens augmenten l’import del rebut de la llum i desprès presenten uns beneficis que augmenten any darrera any, sabeu de quina empresa parlo ?. Si això ja es fet prou seriós no es menys seriós el paper que esta fent la FEEC en tots aquests fets ja que el guarda del refugi ha demanat de forma continuada més explicacions a la federació i, fins el present, no ha obtingut cap resposta.Tampoc ha estat posible saber les raons del perquè els propietaris volen recuperar l'edifici i em pregunto si es per fer-hi un hotel o un refugi privat, sols cal esmentar que els propietaris del refugi son els mateixos que l'any 2000 van tancar la carretera amb un cadenat per evitar que s'hi pogues arribari amb cotxes particulars i es tingues que escollir entre caminar més de 3 hores o es tingues que pagar un taxi per poder-se apropar al refugi. 

No cal esmentar aquí la importància del refugi de Certescan i la seva situació estratègica al bell mig de una zona no està, precisament, sobrada de refugis però amb una sèrie de cims i travesses impressionats, es una base per fer la travessa de La Porta del Cel i al hivern un lloc privilegiat per fer esquí de muntanya donades les seves excepcionals condicions d’innivació. Tampoc cal esmentar el grau de dedicació d’en Jan com a guarda del refugi ni el fet de que porta 28 anys fent aquesta tasca, crec que es el guarda amb més anys de dedicació del nostre país. Tampoc cal recordar que el refugi es troba al centre del Parc Natural dels Alts Pirineus.

No és el primer cop que es produeix un fet com aquest ja que fa el darrer més de Novembre va tancar el refugi de Cap de Rec per culpa de discrepàncies entre el Club Muntanyenc de Sant Cugat, centre que en tenia la seva explotació, i l’ajuntament de Lles de Cerdanya, entitat propietària del edifici.

Penso que com a muntanyenc no podem seguir de braços creuats davant de fets com aquests ja que portem una bona sèrie d’anys en que cada cop es més difícil l’accés a les muntanyes donada la proliferació de aparcaments de pagament, camins tancats al transit rodat, limitacions d’accés a determinats llocs, limitacions per poder acampar, obligació d’agafar taxis o autobusos de pagament, alguns cops amb preus abusius, per accedir a molts llocs i així un llarg etc.

Per a tots aquells que hi estiguin interessats en denunciar el fet  s’ha iniciat una campanya de protesta davant de la FEEC enviat el missatge “SALVEM CERTESCAN” a la següent adreça de correu electrònic feec@feec.cat ; salvem@certascan.com, i a les vostres amistats perquè es puguin adherir. També us podeu adherir a http://www.facebook.com/pages/Salvem-Certascan/148513128535881