Ens trobaràs a

www.llibreriahoritzons.com
info@llibreriahoritzons.com






dissabte, 9 de juny del 2012

"La Patum", Patrimoni Cultural de la Humanitat



 La Festa de la Patum de Berga és una festa tradicional que es realitza durant les festes del Corpus Christi a  Berga. Ha sigut declarada pe la  Unesco “Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat”  l'any 2005 i inscrita en 2008 com “Tresor del Patrimoni Cultural Immaterial d'Espanya” igual que el Misteri d'Elx. Abans, l'any 1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya festa tradicional d'Interès Nacional. La Patum va ser fundada a finals del segle XIV com una festa de caràcter  popular i es troba documentada des de l'any 1525.


La celebració consisteix en diverses representacions de figures místiques i simbòliques, que ballen al ritme de la música i els tambors. Els balls es caracteritzen per la seva solemnitat, així com per la utilització de foc i artefactes pirotècnics.


 El tabal (pregoner de la festa) el dimecres anterior al dijous de Corpus,  i els gegants recorren la ciutat anunciant el principi de les festes. Més tard comença el drama mímic, dividit en diversos actes, que representen les intenses lluites dels cristians contra els moros, les burles contra el cabdill àrab Abul-Afer, l'arcàngel San Miguel que, ajudat per àngels, lluita contra Llucifer i els seus diables. L'acte de l'àguila expressa la satisfacció de Berga per haver acabat amb el domini feudal i passar a dependre directa i exclusivament del rei.


Les festes tenen lloc des del dimecres de Corpus fins al següent diumenge. L'endemà del Corpus es realitza una Patum infantil, en una versió adaptada per a nens.

Si aneu a la festa de la Patum aprofiteu per conèixer el Berguedà amb les nostres guies de muntanya del berguedà


divendres, 8 de juny del 2012

Proves d'accés per poder fer el curs de Tecnic Esportiu en Excursionisme.

Fa força temps que anava madurant i pensant la idea de obtenir algun tipus de titulació per poder portar gent a la muntanya i organitzar activitats sobre excursionisme i muntanya sota el corresponent paraigües legal. Després de pensar-ho molt i veure les diferents opcions que es poden escollir em vaig decidir per intentar fer els cursos de tècnic esportiu en excursionisme i més endavant decidir quina especialitat fer. Dit i fet, em vaig inscriure, vaig pagar les corresponents taxes, vaig preparar-me i entrenar-me i el passat dimarts dia 5 per la tarda vaig anar cap a Ribes de Freser lloc on es feien les proves d’accés aquest any. El dimecres 6 a les 8 del matí ens donaven la sortida des de la plaça de Queralbs amb l’objectiu de superar la prova de resistència que no era res més que pujar des del poble fins quasi be el cim del Torreneules, 1.500 metres més amunt del punt de sortida i calia fer-ho amb un temps màxim de 4 hores i 40 minuts i carregar una motxilla amb 10 quilos de pes més el menjar i l’aigua. Vaig ajuntar-me amb l’Eloi Villena que vaig conèixer la vigília durant la presentació de les proves. Tots dos portàvem un ritme semblant i ens vam anar alternant en la tasca de controlar el pas i el ritme. El primer objectiu era arribar a Núria en dues hores i descansar uns minuts per menjar i hidratar-nos convenientment i mancaven dos minuts per les dues hores quan vam arribar a l’ermita de Sant Gil on hi havia instal·lat el control de l’organització. La segona meitat del recorregut consistia en pujar a l’alberg de l’Àliga per seguir cap el coll de Torreneules i quasi be arribar al cim del mateix nom on hi vam arribar en quatre hores i cinc minuts, cansats però molt satisfets. Sigui com sigui cal reconèixer que vaig passar algunes estones dures com ara el inici on amb les cames fredes em va costar un xic agafar un bon ritme i, sobretot, el llarg flanqueig final fins el coll de Torreneules que el vaig trobar llarguíssim. Al acabar aquesta primera part de les proves vam descansar una estona i emprendre tot seguit la tornada a Núria. El que a la pujada ens va costar dues hores ho vam baixar en poc menys d’una hora. Un cop retornats a Núria calia superar tres probes més. La primera pujar i baixar un esperó de roca de no gaire dificultat però molt vertical i sense cap tipus de protecció ni assegurança. La segona prova era baixar per una tartera força inestable corrent i sense fer servir pals ni posar les mans i la tercera era baixar corrent una pendent d’herba. Les tres probes es tenien que fer en un temps màxim però en cap cas els avaluadors que les controlaven ens vam voler dir els temps que vam invertir cada un de nosaltres en fer-les. 

 El cim del Torreneules des de Queralbs, mil cinc cents metres sobre nostre.

En resum que vaig quedar molt content dels resultats que vaig tenir en la prova de resistència ja que quasi be em van sobrer tres quarts d’hora sobre el temps màxim que teníem. Del que ja no estic tant conten es dels resultats de les altres tres proves, especialment la d’escalada i la de la tartera. De la d’escalada no estic segur d’haver-ho fet en el temps que ens van donar i en la de la tartera vaig tenir que posar una ma dues vegades i tampoc estic segur de no haver fet més temps dels permès. Sigui com sigui el proper dimarts dia 12 sabrem els resultats i si hem superat o no aquestes proves d’accés necessàries per poder-se matricular al curs corresponent.

Sincerament crec que les proves es podem millorar i molt, que l’organització deixava molt que desitjar i que les tres darreres proves eren força perilloses i això ho vaig sentir comentar molt entre els altres participants. A més a més els serveis mèdics i/o d’emergències necessaris en unes proves d’aquests tipus i donat que érem més de 200 participants brillaven complertament per la seva absència.

 Amb l'Aleix Ibars després de la prova de resistencia. Cansats però satisfets.

El dimarts ja us explicaré si he estat admès i mentrestant que tingueu tots un molt bon cap de setmana. Per cert si voleu el track de la pujada al Torreneules el tenim penjat a la nostre plana del wikiloc, Queralbs - Núria - Torreneules

dissabte, 2 de juny del 2012

Els inuits, el poble de l'Àrtic


Llegenda Inuit sobre l'origen del món: 

En l'origen del món, tan sols hi havia un home i una dona, sense cap animal. La Dona va demanar a Kaila, el déu del cel, que poblés la Terra. Kaila li va ordenar fer un forat en el gel per pescar. Llavors, ella va anant traient del forat, un a un, tots els animals. El caribú va ser l'últim. Kaila li va dir que el caribú era el seu regal, el més bonic que podria fer-li, perquè alimentaria al seu poble. El caribú es va multiplicar i els fills dels humans van poder caçar-los, menjar la seva carn, teixir els seus vestits i confeccionar les seves tendes. No obstant això, els humans sempre triaven els caribús més bells, els més grans. Un dia, només els van quedar els febles i els malalts, per la qual cosa els inuit no van voler més. La dona es va queixar llavors a Kaila. El la va reexpedir al gel i ella va pescar el llop, enviat per Amorak, l'esperit del llop, perquè es mengés als animals febles i malalts amb la finalitat de mantenir als caribús amb bona salut. Els inuit creuen que els animals posseeixen un ànima. Aquests no són caçats pels inuit, sinó que es deixen caçar. Quan l'animal mor, el caçador celebra una breu cerimònia per assegurar que la seva ànima torni al món no terrenal i es reuneixi amb els animals, disposat a tornar com a presa. 

En gran part d'Alaska se celebren importants festes destinades a reconèixer l'aparició dels animals al món i influir en ella. Els esquimals (en el seu propi idioma, el nuktitut o inuit) viuen a les regions àrtiques d'Amèrica, Grenlàndia i Sibèria. A Canadà, es defineixen a si mateixos com inuit, que significa “el poble”. Aquests pobles indígenes, encara que pertanyents a ètnies diferents, van arribar a aquesta regió àrtica des d'Àsia, creuant l'Estret de Bering des de Sibèria fins a Amèrica del Nord. Gradualment, aquests primitius pobladors van anant desplaçant-se cap a altres zones i formant grups diferents. La regió boreal canadenca va ser poblada, aproximadament, fa quatre mil anys pels antecessors de les actuals poblacions àrtiques, mentre que els primers pobladors originals de Groenlàndia van arribar fa tres mil anys. Aquests nous pobladors es van adaptar amb èxit a aquest mitjà d'exigència climàtica i tota la regió va ser habitada per una cultura de pobles àrtics caçadors, que desenvoluparien una civilització pròpia, segles abans de l'arribada dels primers europeus. Els que es van quedar en  l'ecosistema polar i en la tundra només van poder sobreviure aprofitant racionalment els animals que eren capaços de viure allí. Aquest aprofitament va ser divers: uns es van dedicar a la caça o la pesca, i uns altres a la ramaderia.

Actualment les mateixes qüestions polítiques que es plantegen les tribus índies d'Amèrica del Nord), afecten als Inuit. Volen recuperar les seves terres ja que els seus avantpassats estaven abans de l'arribada dels primers europeus. El més important procés de reivindicació territorial en la història de Canadà, va portar en 1999 a la creació de Nunavut, un nou territori concebut com a pàtria de la majoria dels inuit de Canadà, el seu nom significa “La nostra terra”.Els inuit viuen actualment en les tundres del nord de Canadà, Alaska i Groenlàndia. Es calcula que viuen en aquesta regió unes 100.000 persones. Inicialment les poblacions indígenes de les regions àrtiques, entre elles els inuit, van basar la seva economia en la caça i la pesca, per a això empraven utensilis natius, elaborats amb materials naturals: arpons, ganivets… Les embarcacions (com el conegut kaiac) i altres mitjans de transport (com el trineu tirat per gossos) són també de fabricació pròpia, igual que les seves robes, tot elaborat amb una gran habilitat i decorat amb talent. En la dieta dels inuit juguen un paper molt important el peix, les foques, les morses, les balenes i altres animals marins, la carn dels quals ingereixen tant crua com cuita. També cacen óssos polars, guineus, balenes, foques, caribús i llebres. D'aquests i altres animals aprofiten totes les parts possibles per alimentar-se, abrigar-se, i construir habitatges i eines per caçar. Les foques constitueixen un ben molt preuat, ja que, a més de ser el seu sustento principal en el llarg hivern, proporcionen a aquestes poblacions pells per confeccionar roba o tendes de campanya i greix que es converteix en un valuós combustible.


Entre alguns grups inuit s'estén la pràctica del desplaçament estacional, consistent en expedicions destinades a la caça de caribús a l'estiu, que suposen el desplaçament de famílies senceres a regions interiors d'Alaska i Canadà, mentre que a l'hivern, tornen als seus assentaments originals, centrant-se en la caça de la foca i en la pesca en el gel. Actualment, a causa del fort procés de civilització, s'està produint un canvi en les seves formes de vida originàries, encara que segueixen practicant algunes dels seus costums, com la caça de foques.Els Inuit estan organitzats en grups familiars i cada membre té assignada una tasca específica. Els iglús: Es tracta de tradicionals habitatges de forma semiesfèrica, construïdes amb blocs de gel que els esquimals construeixen per complir la funció de cases quan surten de caça, encara que el seu ús és cada vegada més rar a causa del cada vegada major sedentarisme, a l'ús de tendes de campanya i al fet que l'introdució de vehicles a motor capaços de moure's en el gel sovint permet als inuit anar i tornar en el dia de les seves partides de caça.

Els pobles inuit tenen una gran riquesa i diversitat que fa pràcticament impossible recollir tots els seus costums aquí. Per això, us convido a venir a escoltar al Francesc Bailón, antropòleg i estudiós de la cultura inut amb la presentació del seu llibre "Los poetas del Ártico el dimarts 26 de juny a les 8 del vespre. "

divendres, 1 de juny del 2012

El rei dels ocells i rapinyaires a la llibreria Horitzons.

Fa pocs dies vam tenir a la llibreria un taller infantil de natura sobre les aus. En Marius Domingo i la Coia que ja havien fet activitats a la llibreria ens van explicar i escenificar el conte “El rei dels ocells” i ens van portar part de la seva col·lecció de plomes, fotografies d’ous i nius, nius artificials, etc. La seva presentació va ser molt interessant també per els adults que van assistir-hi. A més a més d’en Marius i la Coia vam tenir uns convidats d’excepció. Dues àligues de Harris, un xoriguer i un pollet de xot de poc més de quatre setmanes, tots quatre van fer les delícies de petits i grans. Les rapinyaires van venir acompanyades per els seus respectius falconers membres  de l’associació Cetreria del Siglo XXI. Al acabar el conte i la xerrada tots ens vam fer fotografies amb els nostres convidats  Aquí en teniu algunes.

 La Coia explicant el conte "El rei dels ocells"
L'Ares, una magnífica àliga de Harris que ja ens ha visitat en d'altres ocasions.
Un xoriguer a la nostre llibreria
Un xot de quatre setmanes, tot just comença a tenir plomes enlloc del plumó.
La Raquel feliç amb el pollet de xot