Ens trobaràs a

www.llibreriahoritzons.com
info@llibreriahoritzons.com






dimecres, 23 de març del 2011

Camporells un tresor blanc amagat

El darrer diumenge vam anar cap a Camporells, un autèntic  tresor amagat dins del altiplà del Capcir. Feia molt de temps que hi havia estat i al hivern mai i la sortida em va deixar un molt bon record. Vam anar amb la intenció  de fer el Petit Peric  o el pic de Mortiers però un problema amb un telecadira de l’estació d’esquí de Formigueres ens va privar d’estalviar-nos un bon grapat de metres de desnivell i ens va allargar molt la sortida, per aquesta raó sols vam poder arribar al refugi de Camporells  tot passant per la serra d’en Mauri i fer-ne el seu punt més alt. Sigui com sigui la pujada al refugi son quasi be 1.000 metres de desnivell i pot considerar-se una sortida per si mateixa.
Si voleu anar per aquesta zona us cal anar cap el poble de Formigueres i seguir les indicacions que us portaran fins el aparcament de l’estació d’esquí que hi ha a les afores del poble. Un cop vam deixar el cotxe vam iniciar la pujada per una pista que era tancada i que puja paral·lela al telecadira central de l’estació, telecadira de Calmazeille, fins arribar a la pista de les Crestes, Cretes en francès. Un cop arribats a aquest punt i per no seguir pujant per les pistes ens vam ficar per dins del bosc on una molt  bona innivació ens va permetre progressar sense cap problema fins arribar al final del telecadira i un cop allà trobareu uns panells indicadors sobre la zona de Camporells , cal seguir-los i anireu a parar a una carena penjada sobre la vall LLadura i amb unes vistes impressionants. Per aquesta carena i tot fent una bona col·lecció de petits sifons anireu a parar al cim de la serra de Mauri, a mesura que aneu pujant anireu trobant unes marques grogues que us caldrà anar seguint. Un cop arribats al cim de la serra de Mauri tindreu als vostres peus els estanys de Camporells, ara complertament glaçats i coberts de neu i l’immens cercle  tancat per els dos Perics, la Portella Gran, el Puig de Morters i el de Mortiers, tot un espectacle. En segon terme tindreu el Carlit, la dent d’Orlu, les muntanyes d’Andorra i ja més lluny els cims de la Cerdanya, la gallina Pelada, el Pedraforca, el Cadí, etc mentre que a la vostre esquena teniu la serra de Madres, el Puigmal, Cambres d’Ase, la vall d’Eina i més lluny el Canigó , sols un comentari, magnífic !!. Des del cim de la serra de Mauri sols us cal baixar cap a l’estany del Mig tirant-vos una mica cap a la vostre esquerra. A la riba del estany hi ha el refugi i que no veureu fins que hi estigueu molt propers doncs queda un pel amagat. El refugi es guardat durant una bona part del any i es petit i acollidor i les vistes des de la seva terrassa son extraordinàries. Per retornar al cotxe podeu fer-ho desfent el camí que heu seguit per pujar o dirigir-vos cap a l’estany Gran, a la vostre dreta, creuar-lo o seguir la seva riba i adreçar-vos en direcció al pic de Mortiers per un terreny bastant planer i amb forces ondulacions però abans de iniciar la pujada al Mortiers trobareu una vall que baixa a la dreta, la Vall de Galba, cal seguir-la i  un cop passada la barraca de la Jaceta trobareu un camí a la vostre dreta senyalitzat com a itinerari per a raquetes que us tornarà cap  a l’aparcament de l’estació.
Des de un punt de vista pràctic la pujada des del aparcament fins a la serra de Mauri son uns 700 metres de desnivell positiu i la baixada al refugi son uns 200 metres. En total trigareu unes tres hores llargues i per tornar unes dos hores i mitja més. Si torneu per la Vall de Galba es un pel més llarg.  Es una excursió molt maca per fer amb esquís o raquetes i més amb la bona innivació que hi vam trobar el diumenge. Si aneu amb esquís la baixada per la vall de Galba no es aconsellable doncs al final us fareu un bon tip de remar mentre que la baixada des de la serra de Mauri es molt agraïda. Si aneu amb esquís podeu agafar un forfait dit de “Randonneur”  que per 7 € podreu agafar els telecadires de Calmazeille i serra de Mauri i us estalvieu uns 600 metres de desnivell. Si aneu amb raquetes hi ha el forfait de “Pieton” que per 5 € podreu agafar el telecadira de Calmazeille i estalviar-vos 350 metres de desnivell, això si cal agafar-lo entre dos quarts de 9 i les 9 i no us deixaran baixar amb el telecadira.
En resum una molt bona sortida, recomanada per els seu paisatge, l’ambient, la qualitat i quantitat de neu i l’absència de perills objectius i un baix risc d’allaus. Que ho gaudiu força i si us cal més informació contacteu amb nosaltres.

dijous, 17 de març del 2011

El Puigllançada


El diumenge vam anar amb un grup d’amics a fer el Puigllançada des del Pla d’Anyella, o sigui sortint del aparcament dels Alabaus, La Molina. La veritat es que després de dissabte de pluja i neu que va fer, el dia es va llevar amb sol i cel blau i uns 40 cms de neu nova al terra. El paisatge era, senzillament, impressionant amb el paquet de neu nova, les branques dels arbres doblegades per la neu que tenien al damunt , un cel blau i sense ni gota de vent.
Vam iniciar la pujada sobre les nou, tot just quan obrien les pistes i ens van anar dirigint per l’esquerra de les mateixes tot disfrutant de la neu verge i patint una mica per obrir traça en una neu bastant profunda, sobretot els que anaven amb raquetes. Poc a puc vam anar remuntant per una coma poc marcada fins sortir molt a prop del Cap de la Comella i les Costes d’Huget. Per aquests amplis plans ens vam dirigir cap a l’estació superior del telecadira de Torrent Negre de l’estació de La Molina però al arribar-hi un empleat de l’estació ens va dir que no podíem continuar donat l’elevat risc d’allaus que hi havia. Sincerament ens vam quedar molt sorpresos ja que, si be era cert que els risc d’allaus era molt alt, el tram que ens faltava fins el cim del Puigllançada es pràcticament pla i allà dalt el risc es nul. Per acabar-ho d’adobar i des de on érem es podia veure com al cim hi havia gent i mentre aquesta persona ens deia un cop i un altre que no podíem continuar eren incomptables els esquiadors que es sortien de les pistes per baixar per neu verge per zones molt més dretes on el risc d’allaus si que era marcat, li vam fer notar aquest fet i no ens va fer el més mínim cas, és més ni ens va contestar, serà que ells van pagar el forfait i nosaltres no ?. Després de parlar-ho una mica entre tots vam decidir no continuar i anar baixant, això si ho vam fer amb un cert mal gust de boca.
Per els anàvem amb esquís la baixada va ser extraordinària, especialment a la part alta de la muntanya on el fred va mantenir la neu seca, lleugera i profunda. Va ser tot un immens plaer baixar amb aquella neu i anar buscant les zones on encara no havia estat trepitjada. A mesura que vam anar baixant vam anar trobant la neu més humida i pesant i al final es deixava esquiar be però era molt pesada i calia fer molta força de cames per dominar-la. Al arribar de nou al aparcament vam fer tots plegats un cerveseta al bar de l’estació d’esquí que ens va semblar gloria divina.
En total vam ser 11 persones, tres amb esquís i la resta amb raquetes que vam fruir molt del dia i a tots ens han quedat moltes ganes de tornar-hi. A tots els que van venir moltes gràcies i fins la propera i a tots els que no van voler venir perquè tenia que fer mal temps doncs, senzillament, vosaltres us ho vau perdre.

divendres, 4 de març del 2011

La setmana blanca


No us penseu que amb aquest títol em dedicaré a comentar sobre si cal fer setmana blanca o no. Això ho deixo perquè ho discuteixin l’actual consellera, la Irene Rigau i el seu predecessor, l’Ernest Maragall. Del que vull parlar es del fet que l’última borrasca que ens afectat ha deixat una bona nevada i ho ha fet al Pirineu i a d’altres llocs i a cotes força baixes. Així llocs com Moià, Viladrau, Horta de Sant Joan, sols per citar-ne alguns, ahir es van despertar amb uns pocs centímetres de neu per els seus carrers. Ja ens ho va avisar la Candelera fa prop de un mes i es que l’hivern encara és amb nosaltres, el que no sabem es fins quan ens acompanyarà. Al Pirineu també ha caigut una bona nevada, especialment a la seva vessant nord i avui i, segurament, tot el cap de setmana lluirà les seves millor gales d’un clar i net color blanc. Aquest matí he donat un cop d’ull a diferents web cams i les imatges son espectaculars, m’ha impressionat especialment la del Pas de la Casa on es veu el pic Negre d’Envalira absolutament blanc de dalt a baix  (http://andorrawebcams.andorramania.com/pas.php ). Aquest cap de setmana, especialment llarg per a molts de nosaltres donat que dilluns es festiu a molts llocs, ho podrem gaudir molt. Potser a tot això sols cal posar-hi un inconvenient i es que amb la gran quantitat de neu caiguda, el fred i les ventades, el risc d’allaus es fort a tot el Pirineu, grau 4 sobre un màxim de 5. Tots els que fem muntanya, amb esquís o raquetes, cal que siguem molt prudents durant aquest cap de setmana i que sapiguem “llegir” les condicions de la neu en funció del lloc, el temps, etc, però que aquesta prudència no ens privi de fruir d’un cap de setmana llarg i que, sembla, que força bo meteorològicament parlant. Siguem tots prudents.

Bon cap de setmana a tothom.

dijous, 3 de març del 2011

Sant Medir


Avui es Sant Medir, una diada de festa per a tots aquells que en major o menor grau ens sentim vinculats al barri de Gracia. Avui es un dia d’aquells que els catalans fem una festa i ho fem d’una forma que els no catalans no ho acaben d’entendre. Avui a Gracia es festa i tothom treballa, no així a Sant Cugat on també es celebra Sant Medir i avui es festiu. A Sants on també es celebra son un pel més pràctics i ho celebraràn el proper diumenge. Avui es el dia en que les colles de Gracia es trobem al matí i a cavall, a peu, en cotxe o camions van pujant cap a l’ermita del Sant al bell mig del parc de Collserola, allà celebren la festa religiosa i després la profana i ja al vespre van tornat per l’Arrabassada i sobre quarts de vuit o les vuit es concentren tots a la plaça Lesseps per anar baixant per el carrer Gran de Gracia fins els jardinets i allà donar la festivitat per acabada. Entre l’inici i el final de la cavalcada i enmig d’una gran gernació de gent, de grans i petits, te lloc una autentica guerra de caramels on l’objectiu es doble, per els romeus la seva tasca os metrallar a tothom amb la dolça munició, mentre que per la gent del carrer l’objectiu es collir la màxima quantitat de caramels possible i les tècniques per fer-ho son inimaginables. Més d’un es retira de la batussa amb un bon cop al cap producte del impacte d’algun caramel. Això si, tret dels romeus entre la marxa de les colles per el matí i la cavalcada del vespre tothom a treballar que encara que sigui la diada del Sant Patró cal anar a treballar. Total no és el que fem per la diada de Sant Jordi ?. Curiós poble el català que per els seus patrons, Sant Jordi i la Verge de Montserrat treballem, curiós poble el català que tenim per festa Nacional una Diada de derrota, clar que potser millor així ja que si tinguéssim que fer festa per celebrar totes les clatellades que ens donen no aniríem a treballar mai, especialment durant els darrers anys.
Per cert avui plou i neva a cotes relativament baixes, ja ho va anunciar la Candelera al riure durant el seu dia i anunciar-nos que encara teníem hivern per dies.
Sigueu feliços i si sou de Gràcia que pugueu arreplegar molts caramels.

dimarts, 1 de març del 2011

Un altre cop per Salvem Certascan


Fa pocs dies ja vaig escriure sobre el tema del refugi de Certascan.  I des d’aquella data han anat produint-se alguns fets importants. Per una banda han anat sortint iniciatives per fer manifest  el suport  de molta gent al guarda del refugi en la seva lluita per mantenir-lo i mantenir-se tal  i com és ara i des d’aquí us animo a fer-vos seguidors del grup obert a Facebook, http://www.facebook.com/pages/Salvem-Certascan/148513128535881, i a enviar correus a les adreces feec@feec.cat i salvem@certascan.com expressant el vostre suport al refugi i al seu guarda i el vostre rebuig al paper de la FEEC en tot aquest procés. Potser no estaria de més recordar als senyors de la FEEC que tot nosaltres fem possible la seva existència amb el pagament de les nostres quotes de federat.  A la plana web del refugi trobareu tot un llistat d’activitats que ells mateixos han anat fent per mirar de parar-ne el seu tancament (http://www.certascan.com/index.htm).  També comentar-vos que els amics del Madteam van fer una sortida al refugi per donar suport al seu guarda i a la seva plana web n’han penjat les imatges (http://pirin00b.madteam.net/galerias/2011-02/6540-salvem-certascan). Per la seva banda TV3 també ha donat veu al guarda del refugi per expressar la seva postura i fer pública la seva posició, va ser en el programa Els Matins del darrer 23 de febrer, vaja data també !!!,. L’entrevista està penjada a You Tube, (http://www.youtube.com/watch?v=8JGlJSczRqk  )
No es aquí el lloc ni el moment per defensar un cop més la feina del guarda, ni de mirar d’esbrinar el paper de FECSA-ENDESA, propietaris del refugi i de la terra on es construït, ni el de la FEEC, però si que es el lloc per demanar-vos a tots que feu tot el possible per evitar que el refugi de Certascan es tanqui o que passi a mans privades  o que acomiadin al guarda o que desapareixi de la xarxa de refugis del nostre Pirineu.

Moltes gràcies per endavant.