Són aus de complexió robusta i compacte, amb cual
llarga,ales curtes i amples. Els mascles
sensiblement més petits que les femelles, és poden confondre amb d’altra
espècie afí, l’esparver, (Accipiter nisus).
Amb un dimorfisme sexual també en el plomatge, la part superior “dors”, en els adults ´´es de color blavós
pissarrós. El pit i el ventre tenen un
barrat transversal. Al cap, una marca superciliar (cella) que li confereix una
certa feresa a la seva mirada. L’ iris de color grisaci en els exemplars
immadurs es torna groguenc ataronjat amb l’edat. Els joves tenen les plomes més
fosques, amarronades.
Les potes despullades i grogues acaben en unes potents urpes amb unes ungles
llargues i afilades, amb les que pressiona i mata a les seves preses per
asfixia. Les esbocina en el mateix lloc on les captura.
S’alimenta de coloms, merles, gaigs, conills, esquirols i d’altres vertebrats,
inclòs rèptils. Habita en boscos, on sol establir el seu territori de caça en
clars esquitxats de matolls i en el límit de dels boscos.
Aguaita a les seves preses posat en alguna
talaia, però també protagonitza veritables raids aeris assetjant a les seves preses
i abatent-les en ple vol, te una gran habilitat i ataca en vol aprofitat
l’angle mort de la seva víctima a la que apresa des de baix. Les preses
terrestres les aconsegueix després d’un vol arran de terra.
A l’hivern inicia la seva parada nupcial
que consisteix en incessants picats i d’altres acrobàcies aèries. Construeixen,
ambdós sexes hi col·laboren, o aprofiten el niu d’alguna rapinyaire o corvid
normalment en la copa de grans arbres. Niden en llocs tranquils. La
posta es produeix entre els mesos d’abril i maig, entre 1 i 5 ous blavosos
incubats sols per la femella en uns 35 a 41 dies. Després de l’eclosió, els pollets
estaran entre 35 i 45 dies al niu i el mascle
alimeta també a la femella. Els joves exemplars d’astor inicien curts moviments
migratoris fins conquistar el seu propi territori de caça i reproductiu.
Entre els factors d’amenaça d'aquesta
espècie podem assenyalar fracassos
reproductius associats a molèsties prop del niu, la disminució de conills, la caça
il·legal, a més d’ espoli dels nius, moltes vegades per l’ interès que té
l’activitat falconera en aquesta espècie, que en el nostre país està legislada. També accidents per electrocució, abús en
l’ús de pesticides, incendis forestals, desforestacions i la fragmentació del paisatge,
tot concorre en detriment d’una espècie la presència de la qual constitueix un
excel·lent bioindicador de la salut dels nostres boscos.
LLibres recomanats sobre rapinyaires que us podran ajudar a coneixer-los:
