El darrer diumenge vam anar cap a Camporells, un autèntic tresor amagat dins del altiplà del Capcir. Feia molt de temps que hi havia estat i al hivern mai i la sortida em va deixar un molt bon record. Vam anar amb la intenció de fer el Petit Peric o el pic de Mortiers però un problema amb un telecadira de l’estació d’esquí de Formigueres ens va privar d’estalviar-nos un bon grapat de metres de desnivell i ens va allargar molt la sortida, per aquesta raó sols vam poder arribar al refugi de Camporells tot passant per la serra d’en Mauri i fer-ne el seu punt més alt. Sigui com sigui la pujada al refugi son quasi be 1.000 metres de desnivell i pot considerar-se una sortida per si mateixa.
Si voleu anar per aquesta zona us cal anar cap el poble de Formigueres i seguir les indicacions que us portaran fins el aparcament de l’estació d’esquí que hi ha a les afores del poble. Un cop vam deixar el cotxe vam iniciar la pujada per una pista que era tancada i que puja paral·lela al telecadira central de l’estació, telecadira de Calmazeille, fins arribar a la pista de les Crestes, Cretes en francès. Un cop arribats a aquest punt i per no seguir pujant per les pistes ens vam ficar per dins del bosc on una molt bona innivació ens va permetre progressar sense cap problema fins arribar al final del telecadira i un cop allà trobareu uns panells indicadors sobre la zona de Camporells , cal seguir-los i anireu a parar a una carena penjada sobre la vall LLadura i amb unes vistes impressionants. Per aquesta carena i tot fent una bona col·lecció de petits sifons anireu a parar al cim de la serra de Mauri, a mesura que aneu pujant anireu trobant unes marques grogues que us caldrà anar seguint. Un cop arribats al cim de la serra de Mauri tindreu als vostres peus els estanys de Camporells, ara complertament glaçats i coberts de neu i l’immens cercle tancat per els dos Perics, la Portella Gran, el Puig de Morters i el de Mortiers, tot un espectacle. En segon terme tindreu el Carlit, la dent d’Orlu, les muntanyes d’Andorra i ja més lluny els cims de la Cerdanya, la gallina Pelada, el Pedraforca, el Cadí, etc mentre que a la vostre esquena teniu la serra de Madres, el Puigmal, Cambres d’Ase, la vall d’Eina i més lluny el Canigó , sols un comentari, magnífic !!. Des del cim de la serra de Mauri sols us cal baixar cap a l’estany del Mig tirant-vos una mica cap a la vostre esquerra. A la riba del estany hi ha el refugi i que no veureu fins que hi estigueu molt propers doncs queda un pel amagat. El refugi es guardat durant una bona part del any i es petit i acollidor i les vistes des de la seva terrassa son extraordinàries. Per retornar al cotxe podeu fer-ho desfent el camí que heu seguit per pujar o dirigir-vos cap a l’estany Gran, a la vostre dreta, creuar-lo o seguir la seva riba i adreçar-vos en direcció al pic de Mortiers per un terreny bastant planer i amb forces ondulacions però abans de iniciar la pujada al Mortiers trobareu una vall que baixa a la dreta, la Vall de Galba, cal seguir-la i un cop passada la barraca de la Jaceta trobareu un camí a la vostre dreta senyalitzat com a itinerari per a raquetes que us tornarà cap a l’aparcament de l’estació.
Des de un punt de vista pràctic la pujada des del aparcament fins a la serra de Mauri son uns 700 metres de desnivell positiu i la baixada al refugi son uns 200 metres. En total trigareu unes tres hores llargues i per tornar unes dos hores i mitja més. Si torneu per la Vall de Galba es un pel més llarg. Es una excursió molt maca per fer amb esquís o raquetes i més amb la bona innivació que hi vam trobar el diumenge. Si aneu amb esquís la baixada per la vall de Galba no es aconsellable doncs al final us fareu un bon tip de remar mentre que la baixada des de la serra de Mauri es molt agraïda. Si aneu amb esquís podeu agafar un forfait dit de “Randonneur” que per 7 € podreu agafar els telecadires de Calmazeille i serra de Mauri i us estalvieu uns 600 metres de desnivell. Si aneu amb raquetes hi ha el forfait de “Pieton” que per 5 € podreu agafar el telecadira de Calmazeille i estalviar-vos 350 metres de desnivell, això si cal agafar-lo entre dos quarts de 9 i les 9 i no us deixaran baixar amb el telecadira.
En resum una molt bona sortida, recomanada per els seu paisatge, l’ambient, la qualitat i quantitat de neu i l’absència de perills objectius i un baix risc d’allaus. Que ho gaudiu força i si us cal més informació contacteu amb nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada