Ens trobaràs a

www.llibreriahoritzons.com
info@llibreriahoritzons.com






dilluns, 19 de setembre del 2011

De Barcelona a Montserrat seguint el GR-6


El darrer cap de setmana vam fer la travessa des de Barcelona fins a Montserrat seguint el GR-6. Ens vam trobar a les 6 de la tarda al costat mateix del velòdrom d’Horta i vàrem arribar al Monestir de Montserrat el diumenge al matí a les 11 després de caminar 59 quilometres en unes 16 hores efectives i de superar un desnivell positiu de 2.116 metres. Va ser una sortida molt maca que tot i el seu nivell d’exigència ens va permetre gaudir d’un nit preciosa amb una lluna quasi be plena. De Barcelona vàrem marxar quatre persones, l’Ezequiel, la Victoria, la Raquel i jo mateix però la Victoria va tenir que abandonar a Olesa de Montserrat per culpa d’un problema al genoll, els altres tres vam arribar a Montserrat.

La ruta comença al costat mateix del Velòdrom d’Horta i remunta la serra de Collserola fins quasi be el cim del Turo de Magarola per, tot seguit, baixar cap a Sant Medir i seguir la riera de Sant Medir fins a l’entrada de Sant Cugat, un cop a Sant Cugat seguir fins arribar al monestir i per l’avinguda de Francesc Macià fins creuar l’autopista B-30 tot passant per les instal·lacions del CAR, Televisió Espanyola i Catalana Occidente, un cop deixem aquesta zona urbana es vam adreçar cap el Turo de Can Camps , la urbanització de Can Barata i més enllà fins arribar a l’estació dels FGC de Les Fonts. A partir d’aquí seguim per tota una sèrie d’urbanitzacions en un tram que es pot fer una mica pesat i monòton fins arribar a la carretera d’Ullastrell. Al arribar a la carretera d’Ullastrell hi ha un dels punts on ens vam perdre ja que cal parar molta atenció a seguir les marques del GR-6 i no seguir les del Camí de Sant Jaume que més endavant es perden. El perdre el GR ens va costar uns quatre quilòmetres extres. Un cop retrobat el GR vàrem anar cap a la riera de Gaià en un dels trams més bonics de tot el recorregut doncs el camí segueix per la llera de la riera i l’aigua brillava amb intensitat amb la llum de la lluna. Aquest tram de la riera es força bonic però acaba fent-se una mica pesat donat que cal anar creuant un cop i un altre la riera i no sempre es fàcil i pot ser força complicat si baixa més aigua del normal. Mentre seguim la riera de Gaià arribarem al aiguabarreig amb la riera de Sant Miquel i la remuntarem aigües amunt fins trobar un petit camí a la nostre esquerra que en forta pujada ens porta a la urbanització Oasi, la tenim que travessar tota per adreçar-nos cap a Olesa de Montserrat, creuar tot el poble i el riu Llobregat per un pont. Aquest es un altre punt conflictiu ja l’existència d’un polígon industrial a les afores d’Olesa fa que no sigui senzill ni evident trobar el pont del Llobregat. Un cop creuat el riu agafarem a la nostre dreta una carretera que ens portarà a la Colònia Sedo, l’ermita de Santa Margarida del Cairat i can Estruc Vell fins arribar al pont de la riera de la Salut punt  on deixem la carretera i agafem el camí que puja cap a Montserrat tot seguint les indicacions del Parc Natural. La pujada es força llarga tot i que en alguns tram es molt espectacular. Finalment i després de setze hores de caminar vam arribar al Monestir sobre les 11 del matí.

El camí es relativament senzill de seguir i quasi be tot està força ben marcat amb els senyals típics dels GR però hi ha alguns llocs en que fàcil perdre el camí, que el marcatge es deficient o que la guia es poc concreta o, senzillament, està equivocada. De totes formes la guia editada per el Comitè Català de Senders de Gran Recorregut es força exacte i ens va anar molt be, tant per preparar la sortida com per anar seguint el camí.

Aquesta travessa tenia que ser la darrera part del entrenament per poder fer la Matagalls – Montserrat i, crec, que el vàrem passar i amb nota però un arruga en un mitjó va provocar que em sortís una butllofa a la planta del peu i que ha trigat forces dies en cicatritzar i em feia força mal, privant-me d’anar a la MM. Pocs cops un problema físic m’ha contrariat tant com aquesta llaga doncs em feia molta il·lusió poder fer la MM i amb la Raquel la havíem preparat a consciencia durant forces setmanes. L’any vinent ho tornarem a provar.

Que tingueu tots una mot bona setmana

1 comentari: