Ens trobaràs a

www.llibreriahoritzons.com
info@llibreriahoritzons.com






dissabte, 4 de març del 2017

Montserrat

Crec que no fa falta que jo torni a declarar la meva afició, quasi be devoció, per Montserrat. Des d’aquestes pàgines ho he deixat clar forces cops i des de la llibreria hem organitzat més de una activitat sobre Montserrat, això sense oblidar la nostre col•laboració amb Guies de Muntanya i Escalada de Montserrat. Doncs be com que sembla que encara no en tenia prou i durant tots els dilluns i dimarts del mes de febrer d’enguany he participat en el curs organitzat per la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona i el propi Monestir de Montserrat  " Montserrat  : Cultura, Natura i Espiritualitat”..

Per damunt del Monestir ben presents la Prenyada, l'Elefant, la Momia i el Pebrot

El Monestir de Montserrat és un espai prou emblemàtic i ho és pels seus valors religiosos, culturals, històrics, nacionals, naturals i muntanyencs. Tots els anys van a Montserrat quasi be dos milions i mig de visitants que venen de les nostres terres en un 50%, de la resta de la península en un 15% i la resta de l’estranger. Imagino que molts de vosaltres hi haureu estat en més d’una ocasió i per molt variades raons. Montserrat no és tant sols un Santuari religiós, és una muntanya geològicament única al mon on la natura esclata amb força. Pels que ens agrada la muntanya Montserrat es emblemàtica i son molts els clubs excursionistes que organitzen travesses pel masis sense oblidar les anades a peu des de Barcelona o d’altres llocs o la Matagalls – Montserrat. Pels escaladors Montserrat és un autèntic santuari.

Una imatge insòlita, la Basílica deserta

Durant el curs hem tractat sobre mil i un aspectes de Montserrat. La seva historia i natura, el seu significat religiós, nacional i cultural i les seves possibilitats i oferta turística i d’oci. Una gran part de les xerrades del curs han anat a càrrec dels monjos benedictins de Montserrat. El pare Manel Gasch, majordom i administrador del Monestir, ens va parlar dels monestirs i la regle de Sant Benet i ens va guiar per l’interior del Monestir i de la Basílica on vam poder veure i conèixer molts llocs i racons que no son visitables normalment com ara la biblioteca que guarda més de 250.000 volums. El pare Laplana, director del Museu de Montserrat ens va parlar de l’origen del Museu i les seves col·leccions i tot i el seu delicat estat de salut ens va guiar per una part del mateix. El pare Parellada ens va parlar sobre turisme, espiritualitat i peregrinacions en una xerrada que a mi em va deixar una profunda empremta. Molt interessants van ser les xerrades dels pares Massot i Galobart sobre la historia del Monestir i el Camí de la Santa Cova i el Rosari Monumental, així com la sortida que ens va oferir el pare Oranies, monjo, organista i escalador, sobre les ermites montserratines o la xerrada del pare Fossas, prior del Monestir, sobre els valors espirituals de Montserrat. També vam poder visitar l’interior de l'escolania de la ma del pare Gelpí, el seu prefecte i assistir a la Salve i el Virolai des del presbiteri de la Basílica en una audició que va emocionar a més d’un. Finalment la Montse Flores en substitució del pare Laplana ens va guiar per Santa Cecilia en una sortida que a mi em va decebre força pel contrast entre l'art romànic i el contemporani. Va ser tot un plaer escoltar totes aquestes xerrades que en molts casos van ser donades per autèntics erudits en la matèria a més de molt bons comunicadors. Tot plegat una molt bona mostra del lema benedictí de “Ora et Labora”, resa i treballa, tot i que sembla que Sant Benet no va dir mai aquesta frase i no figura a la Regla de l'ordre Benedictí

El jardi, l'antic hort, de la Santa Cova

La zona de les Gorres i Sant Joan des de un dels patis de l'escolania

En resum ha estat un curs molt enriquidor en molts aspectes i on entre els 30 participants que érem es va bastir una molt bona relació i amistat. També vull fer especial esment del berenar de cloenda del curs on vam poder xerrar una bona estona amb els monjos de Montserrat de forma molt distesa i franca. Llàstima que el curs ja ha acabat però els seus efectes perdurarannt durant molt de temps i sempre tindrà un racó en els nostres cors i sentiments. Un cop més, gràcies Montserrat.

Santa Cecilia és un bell exemple d'esglesia romànica del segle XII tot i que l'absis és posterior

No podia acabar aquest post sense aquest enllaç al virolai cantat per l'escolania

diumenge, 19 de febrer del 2017

Jordi Pons

Jordi Pons va néixer a Barcelona l’any 1933, ara farà 84 anys, i ja de ben jove és va interessar per la muntanya. Primer va passar pel moviment escolta com molts joves d’aquella època i única alternativa fora del “Frente Nacional de Juventudes” depenent de la Secretaria General de Movimiento i, per lo tant, de caire totalment franquista. Més endavant fou soci de l’Agrupació Excursionista Pedraforca de la que era soci el seu germà, segui al Club Muntanyenc Barcelonès i actualment es soci del Centre Excursionista de Catalunya. Totes tres entitats son prou significades dins del mon de la muntanya catalana. En Jordi Pons va començar, com  tots, amb excursions al Montseny i al Pirineu i ben aviat va entrar al mon de l’esquí i, sobretot, de l’escalada. En una època en que els desplaçaments eren molt difícils i els pressupostos molt ajustats ell trobava el medis per anar a Núria i La Molina i més endavant amb la seva inseparable Vespa es va arribar als Alps. 

La Cara Nord de l'Eiger

Parlar d’en Jordi Pons es parlar, també, de la historia de la muntanya i del muntanyisme a Catalunya durant el segle XX i principis del XXI. El seu llistat de cims aconseguits és impressionant ja que te a la seva butxaca quatre cims de més de vuit mil metres ( Annapurna Est, Dhaulagiri, Cho Oyu i Gasherbrum II ) i és va quedar a les portes d’aconseguir l’Everest i el Shisha Pagma. Durant els anys 60 i principis dels 70 va participar en les primeres expedicions catalanes als Andes, Marroc, Armènia i Hindu Kush amb les primeres nacionals a molts cims i obrint vies a cims verges. També va fer les primeres nacionals a les grans parets nord dels Alps (Eiger, Cerví, Grands Jorasses, Cima Grande di Lavaredo i Piz Badile ) i com tots els muntanyencs te la seva particular llista de cims o vies pendents. Va intentar fins a quatre cops la cara nord del Petit Dru i no va aconseguir-la fins l’any 2003 amb 70 anys o la nord del Vignemale que va pujar fa pocs mesos a l’estiu del 2016 amb 83 anys. La seva historia i ascensions va íntimament lligada a noms con Josep Manel Anglada, Emili Civis, Francesc Guillamon i molts d’altres.

El Istor - O- Nal de 7.398 metres 

A banda del seu impressionant historial com a muntanyenc, hi ha una cosa on en Jordi Pons ha destacat i molt i ha estat la seva feina de divulgador de la muntanya. Els seus escrits però, sobretot, els seus reportatges han marcat un abans i un després al mon de la muntanya. Recordo que de petit vaig llegir els seus articles sobre les expedicions als Andes a la revista Cavall Fort, revista amb la que jo vaig aprendre a llegir i escriure el català. La seva obra cinematográfica compren mes d'una vintena de documentals molts dels quals destacats amb premis a diferents Festivals de Cinema de Muntanya com a Torelló, Les Diablerets o Trento.. D'entre tots cal destacar els documentals de l'Ama Dablam (1981), Everest 82, el Cho Oyu 8201 m (1984) i MacKinley la muntanya polar (1987), tots ells rodats amb cinema 16 mm, la qualitat dels quals està molt per sobre d'aquell concepte d'una certa dignitat que ell usa modestament quan parla dels seus films. Recordo perfectament quan va venir a presentar el reportatge de l’Ama Dablam a la desapareguda AGRUECC, centre excursionista del que jo era soci i on vaig iniciar-me en el mon de la muntanya.



A banda dels articles i els reportatges en Jordi Pons ha escrit dos llibres. El primer ja fa un cert temps doncs era l’any 1976- “Annapurna Est, un 8000 verge” amb pròleg d’en Josep Manuel Anglada i editat per Joventud. El segon fa molt poc “Alpinisme sense Ficció” amb pròleg de l’Emili Civis i editat per Desnivel. Del llibre de l’Annapurna l’editorial Tushita n’ha fet una reedició amb més fotografies que la versió original i incorporant un DVD. Tots dos llibres els presentarem a la Llibreria Horitzons el proper dimecres dia 22 a les 8 del vespre amb presencia del mateix Jordi Pons i d’alguns dels seus companys del mon de la muntanya. Tots hi esteu convidats. 




divendres, 10 de febrer del 2017

"Els Motllats, l'esponja de pedra" excursió pel Baix Camp.



Cova de Les Gralles
"Els Motllats, l'esponja de pedra" una proposta d'excursió pel Baix Camp, un altiplà calcari que s'aixeca entre les serres de La Mussara i Prades, de més de 800 m d'alçada. A la part superior està formada per suaus ondulacions de terra grisa i erma, però a la primavera és una catifa de flors. L'aigua dissol i transforma aquest massís en un colador farcit de coves i quan plou una part de l'aigua s'escola per les escletxes formant veritables rius subterranis que davallen envoltats de foscor. És aquí on es formen els aqüífers valuossíssims que alimenten les fonts de la zona. Per la inclinació del terreny gran part de l'aigua va en direcció a Capafons i molt poca cap a la Mussara. 

Els Motllats
El poble de Capafons, el nom sembla que vol dir "captium fontium" cap de fonts. El poble està d'alt d'un turó (751 m) al bell mig d'un amfiteatre de muntanyes i envoltat de camps, formant un escenari singular d'una bellesa i harmonia com n'hi ha pocs. Aquesta excursió permet conèixer alguns dels escenaris més interessants de la capçalera del riu Brugent. 


Foradada
Durant l'itinerari val la pena desviar-se per veure la cova de Les Gralles. Una gran cavitat que conforma un ambient grandiós i íntim, molt recomanable visitar després de les pluges. Més endavant pujant per un vessant pedregos arribem al pont de Goi, testimoni capriciós entre pedra i aigua. Passat la cova del Grèvol, el camí ressegueix la cintura de la muntanya entre dos cingles i regala espectaculars vistes sobre el barranc i la vall alta del Brugent. El camí davalla fins a Capafons i travessa la Roca Foradada.

.En aquests pobles de muntanya la vida no és fàcil degut a l'aïllament, i si volem preservar aquests espais com els Motllats cal assegurar un futur digne a la gent de la zona.

El poble de Capafons