Henry Russell i els Pirineus

Henry Russell muntanyenc i  explorador del segle XIX,  i font d’inspiració per a  Jules Verne, va viatjar per diverses parts del món com els Andes, la muralla xinesa, el desert del Gobi  o  les muntanyes  de  Nova   Zelanda;  tot  i  així,  va  quedar  especialment   fascinat  pel Vignemale, al Pirineu francès.

Conegut com" l’àguila del Pirineu", va ser un dels pirineïstes de més renom, juntament amb Ramond i Schrader, i durant anys,  va recórrer les muntanyes, les regions remotes d’Aragó, descobrint geleres, conquistant cims verges, fins que finalment es va dedicar a la contemplació del Vignemale, vivint en les grutes i dormint en el seu cim en alguna ocasió.

Es va convertir en el cronista de les seves pròpies gestes pirinenques; escriptor de nombrosos llibres i va col·laborar en diverses publicacions muntanyenques i és va dedicar a recopilar articles i treballs que serviren de base per a la seva obra magna i gran llegat literari, "Souvenirs d’un montagnard". La Societé Ramond de Banhèras de Bigòrra, una de les primeres societats europees de muntanya, a que pertanyeren alguns dels més eminents pirineïstes francesos del moment, va col·laborar en la seva fundació i va impulsar la construcció d’una cabana en el Mont Perdut, que suposà l’embrió dels posteriors refugis de muntanya pirinencs.

           

La seva història queda retratada en llibres com "Souvenirs d’un montagnard" i "Henry Russell, une vie pour les Pyrénées", com també en la pel·lícula "L’épopée Russell", de René Dreuil, que commemora la mort de l’esperit aventurer d’aquella època a mans de l’escalada esportiva.

Les seves paraules:

“He vist bastants muntanyes: l’Himalaya, els Andes, els pics fúnebres de Nova Zelanda, els Alps i l’Altai; totes, més nevades que ara. Durant tota la meva vida he estimat, jo diria que he reverenciat, les muntanyes, ascendint-les amb passió.

Puc comparar entre si a moltes d’elles; però, per cec que sigui l’amor, crec tenir raó en admirar més que mai els Pirineus, el seu cel tan blau i net, els seus gels resplendents, els seus aspectes vaporosos, les planes ardents i envellutades adormides en la seva base sota el sol més bell, i aquelles aigües meravelloses que escapen de la neu amb furor, per calmar-se de seguida sobre les gespes horitzontals i serpentejar en silenci entre tapissos de flors tan estranyes i encantadores que quasi ningú gosa caminar sobre elles. En la natura pirinenca existeix una poesia extrema, una armonía de formes, colors i contrastos que no he vist mai enlloc.”

Us proposem aquests títols per conèixer més sobre aquest intrepid muntanyenc, “Vignemale, el señor del Pirineo”, “Las grutas del Vignemale”, “Yo, Henry Russell” y “Recuerdos de un montañero” que ens podeu encarregar a la nostra llibreria.