Ens trobaràs a

www.llibreriahoritzons.com
info@llibreriahoritzons.com






dissabte, 4 de març de 2017

Montserrat

Crec que no fa falta que jo torni a declarar la meva afició, quasi be devoció, per Montserrat. Des d’aquestes pàgines ho he deixat clar forces cops i des de la llibreria hem organitzat més de una activitat sobre Montserrat, això sense oblidar la nostre col•laboració amb Guies de Muntanya i Escalada de Montserrat. Doncs be com que sembla que encara no en tenia prou i durant tots els dilluns i dimarts del mes de febrer d’enguany he participat en el curs organitzat per la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona i el propi Monestir de Montserrat  " Montserrat  : Cultura, Natura i Espiritualitat”..

Per damunt del Monestir ben presents la Prenyada, l'Elefant, la Momia i el Pebrot

El Monestir de Montserrat és un espai prou emblemàtic i ho és pels seus valors religiosos, culturals, històrics, nacionals, naturals i muntanyencs. Tots els anys van a Montserrat quasi be dos milions i mig de visitants que venen de les nostres terres en un 50%, de la resta de la península en un 15% i la resta de l’estranger. Imagino que molts de vosaltres hi haureu estat en més d’una ocasió i per molt variades raons. Montserrat no és tant sols un Santuari religiós, és una muntanya geològicament única al mon on la natura esclata amb força. Pels que ens agrada la muntanya Montserrat es emblemàtica i son molts els clubs excursionistes que organitzen travesses pel masis sense oblidar les anades a peu des de Barcelona o d’altres llocs o la Matagalls – Montserrat. Pels escaladors Montserrat és un autèntic santuari.

Una imatge insòlita, la Basílica deserta

Durant el curs hem tractat sobre mil i un aspectes de Montserrat. La seva historia i natura, el seu significat religiós, nacional i cultural i les seves possibilitats i oferta turística i d’oci. Una gran part de les xerrades del curs han anat a càrrec dels monjos benedictins de Montserrat. El pare Manel Gasch, majordom i administrador del Monestir, ens va parlar dels monestirs i la regle de Sant Benet i ens va guiar per l’interior del Monestir i de la Basílica on vam poder veure i conèixer molts llocs i racons que no son visitables normalment com ara la biblioteca que guarda més de 250.000 volums. El pare Laplana, director del Museu de Montserrat ens va parlar de l’origen del Museu i les seves col·leccions i tot i el seu delicat estat de salut ens va guiar per una part del mateix. El pare Parellada ens va parlar sobre turisme, espiritualitat i peregrinacions en una xerrada que a mi em va deixar una profunda empremta. Molt interessants van ser les xerrades dels pares Massot i Galobart sobre la historia del Monestir i el Camí de la Santa Cova i el Rosari Monumental, així com la sortida que ens va oferir el pare Oranies, monjo, organista i escalador, sobre les ermites montserratines o la xerrada del pare Fossas, prior del Monestir, sobre els valors espirituals de Montserrat. També vam poder visitar l’interior de l'escolania de la ma del pare Gelpí, el seu prefecte i assistir a la Salve i el Virolai des del presbiteri de la Basílica en una audició que va emocionar a més d’un. Finalment la Montse Flores en substitució del pare Laplana ens va guiar per Santa Cecilia en una sortida que a mi em va decebre força pel contrast entre l'art romànic i el contemporani. Va ser tot un plaer escoltar totes aquestes xerrades que en molts casos van ser donades per autèntics erudits en la matèria a més de molt bons comunicadors. Tot plegat una molt bona mostra del lema benedictí de “Ora et Labora”, resa i treballa, tot i que sembla que Sant Benet no va dir mai aquesta frase i no figura a la Regla de l'ordre Benedictí

El jardi, l'antic hort, de la Santa Cova

La zona de les Gorres i Sant Joan des de un dels patis de l'escolania

En resum ha estat un curs molt enriquidor en molts aspectes i on entre els 30 participants que érem es va bastir una molt bona relació i amistat. També vull fer especial esment del berenar de cloenda del curs on vam poder xerrar una bona estona amb els monjos de Montserrat de forma molt distesa i franca. Llàstima que el curs ja ha acabat però els seus efectes perdurarannt durant molt de temps i sempre tindrà un racó en els nostres cors i sentiments. Un cop més, gràcies Montserrat.

Santa Cecilia és un bell exemple d'esglesia romànica del segle XII tot i que l'absis és posterior

No podia acabar aquest post sense aquest enllaç al virolai cantat per l'escolania

Cap comentari:

Publica un comentari