Barcelona decideix

El diumenge 10 d’abril li toca a Barcelona decidir, es important que tots anem i aneu a votar. El resultat, potser, és el de menys però el més important es dir ben alt i ben clar que nosaltres volem decidir. Imagino que quan tot aquest procés va iniciar-se fa quasi be dos anys a Arenys de Munt va omplir d’esperances a molta gent, en va espantar a molts d’altres i va donar palla per cremar als sectors de la societat espanyola que tots coneixem tant be.  Ara el procés es a punt d’acabar-se i tan sols es pot convocar una jornada més perquè algunes pobles que en el seu dia no van poder expressar la seva voluntat per a mil i una raons ho puguin fer ara, però això no és segur.

Molta gent es pregunta que quin valor tenen aquestes consultes. Ja sabem que valor legal no en tenen cap i, en tot cas, els de sempre no paren de recordar-ho dia si, dia també. Son consultes simbòliques, es cert, però tots els símbols tenen el seu valor, o potser la nostre senyera, el nostre himne i les nostres tradicions no som símbols ? Si que ho son i son símbols que ens identifiquen a tots. La prova de que ho son es que contínuament els mateixos de sempre intentant esborrar-los del mapa i de la societat i ho fan, senzillament, per el que son, símbols, els nostres símbols. Els símbols que ens identifiquen com a poble i com a nació. Potser a partir d’ara caldrà ampliar el nostre ventall de símbols i afegir-hi tot aquest procés de consultes populars. Un símbol igual de potent com les  manifestacions del 11 de setembre del 77 o la del 10 de juliol del 2010. Un poble que mobilitza més d’un milió de persones i les treu al carrer o que organitza unes consultes populars a nivell nacional és un poble que cal respectar, que és te que fer respectar. Potser per aquest fet, per aquestes mobilitzacions populars ens tenen tanta por, ens ataquen i ens escanyen tant com poden des de fora de les nostres fronteres.

Avui llegia en un diari que les consultes populars no han estat tsunami violent si no una mena d’onada o una marea que va pujant lentament, poc a poc però d’una forma ferma i decidida i que ens acabarà mullant a tots. No puc amagar que aquesta metàfora m’ha agradat molt, tant es així que us convido a tots a mullar-vos i a convidar a tothom a mullar-se en aquest procés.

Diumenge vinent no us quedeu a casa, voteu els que us sembli mes adient amb les vostres ideologies o amb els vostres sentiments, però voteu.

Que tingueu un bon cap de setmana.

Anem posant-nos en marxa

Poc a poc anem posant més temes en marxa. Fa pocs dies vam estrenar una nova plana i ahir una estratègia de posicionament per els buscadors. Aquest mes d’abril sortirà publicitat de la llibreria a les revistes Esquí Tresc, Vertex i Muntanya i estem tancant acords de col·laboració  amb diferents centres i associacions excursionistes de casa nostre. Fins ara hem tancat acords amb Madteam, Piritours i el CEC i estem a punt de fer-ho amb la UEC i Cordada així com la gent de Dona Alpina. Per cert que us recomanem molt la seva plana web, www.donaalpina.cat. Per una altre banda el disseny i construcció de la botiga en línia va avançant i en unes poques setmanes la tindreu a la vostre disposició.

Un altre tema que va avançant i va prenent un camí més ferm son les presentacions i d’altres activitats que organitzem a la llibreria. Fa pocs dies vam acabar les xerrades sobre seguretat i progressió per glaceres i demà anem a Ull de Ter per fer-ne les pràctiques. Estem organitzant un curs d’orientació que tindrà dos mòduls, un primer d’orientació amb mapa i brúixola i un segon amb GPS, ambdós mòduls es faran després de Setmana Santa. Per el que fa a les presentacions de llibres i d’altres activitats, el proper dijous 14 d’Abril la Mireia Puntí presentarà el seu llibre “El Viatge dels Rodamons” a la nostre llibreria.  Per una altre banda el dimarts 12 d’abril,  l’Eduard Jornet presentarà el programa de viatges i treks del Club Piritours, en concret ens parlaran de sortides al Atlas del Marroc, els monts Taurus i Ararat a Turquia i el Kilimanjaro. La mateixa gent del Club Piritours anirà presentant les seves activitats cada segon dimarts de mes i a la llibreria trobareu guies i mapes de totes les sortides que van organitzant. Finalment en Víctor Riverola presentarà el seu llibre Vall de Nuria - Ullde Ter, 25 Itinerarios y Ascensiones, editat per Desnivel el proper 18 d’abril. Tots els actes es faran a llibreria a dos quarts de vuit del vespre i en trobareu més informació a la nostre plana web i al Facebook.

Finalment i ja per acabar recordar-vos que la diada de Sant Jordi ja es a tocar i que aquest any cau en un dia estrany ja que es dissabte de Pascua i molts de vosaltres sereu fora, de vacances, però ja tenim un bon grapat de novetats a les nostres prestatgeries i us podem reservar el que ens demaneu. Parlant de vacances dir-vos que tenim tot un grapat de llibres i guies, tant de muntanya com de senderisme o de viatge a la vostre disposició i un munt de propostes per fer-vos tant de les més clàssiques com de més noves i imaginatives.

Que tingueu tots un molt bon cap de setmana i la setmana vinent ja es retrobarem des d’aquesta tribuna.

Camporells un tresor blanc amagat

El darrer diumenge vam anar cap a Camporells, un autèntic  tresor amagat dins del altiplà del Capcir. Feia molt de temps que hi havia estat i al hivern mai i la sortida em va deixar un molt bon record. Vam anar amb la intenció  de fer el Petit Peric  o el pic de Mortiers però un problema amb un telecadira de l’estació d’esquí de Formigueres ens va privar d’estalviar-nos un bon grapat de metres de desnivell i ens va allargar molt la sortida, per aquesta raó sols vam poder arribar al refugi de Camporells  tot passant per la serra d’en Mauri i fer-ne el seu punt més alt. Sigui com sigui la pujada al refugi son quasi be 1.000 metres de desnivell i pot considerar-se una sortida per si mateixa.

Si voleu anar per aquesta zona us cal anar cap el poble de Formigueres i seguir les indicacions que us portaran fins el aparcament de l’estació d’esquí que hi ha a les afores del poble. Un cop vam deixar el cotxe vam iniciar la pujada per una pista que era tancada i que puja paral·lela al telecadira central de l’estació, telecadira de Calmazeille, fins arribar a la pista de les Crestes, Cretes en francès. Un cop arribats a aquest punt i per no seguir pujant per les pistes ens vam ficar per dins del bosc on una molt  bona innivació ens va permetre progressar sense cap problema fins arribar al final del telecadira i un cop allà trobareu uns panells indicadors sobre la zona de Camporells , cal seguir-los i anireu a parar a una carena penjada sobre la vall LLadura i amb unes vistes impressionants. Per aquesta carena i tot fent una bona col·lecció de petits sifons anireu a parar al cim de la serra de Mauri, a mesura que aneu pujant anireu trobant unes marques grogues que us caldrà anar seguint. Un cop arribats al cim de la serra de Mauri tindreu als vostres peus els estanys de Camporells, ara complertament glaçats i coberts de neu i l’immens cercle  tancat per els dos Perics, la Portella Gran, el Puig de Morters i el de Mortiers, tot un espectacle. En segon terme tindreu el Carlit, la dent d’Orlu, les muntanyes d’Andorra i ja més lluny els cims de la Cerdanya, la gallina Pelada, el Pedraforca, el Cadí, etc mentre que a la vostre esquena teniu la serra de Madres, el Puigmal, Cambres d’Ase, la vall d’Eina i més lluny el Canigó , sols un comentari, magnífic !!. Des del cim de la serra de Mauri sols us cal baixar cap a l’estany del Mig tirant-vos una mica cap a la vostre esquerra. A la riba del estany hi ha el refugi i que no veureu fins que hi estigueu molt propers doncs queda un pel amagat. El refugi es guardat durant una bona part del any i es petit i acollidor i les vistes des de la seva terrassa son extraordinàries. Per retornar al cotxe podeu fer-ho desfent el camí que heu seguit per pujar o dirigir-vos cap a l’estany Gran, a la vostre dreta, creuar-lo o seguir la seva riba i adreçar-vos en direcció al pic de Mortiers per un terreny bastant planer i amb forces ondulacions però abans de iniciar la pujada al Mortiers trobareu una vall que baixa a la dreta, la Vall de Galba, cal seguir-la i  un cop passada la barraca de la Jaceta trobareu un camí a la vostre dreta senyalitzat com a itinerari per a raquetes que us tornarà cap  a l’aparcament de l’estació.

Des de un punt de vista pràctic la pujada des del aparcament fins a la serra de Mauri son uns 700 metres de desnivell positiu i la baixada al refugi son uns 200 metres. En total trigareu unes tres hores llargues i per tornar unes dos hores i mitja més. Si torneu per la Vall de Galba es un pel més llarg.  Es una excursió molt maca per fer amb esquís o raquetes i més amb la bona innivació que hi vam trobar el diumenge. Si aneu amb esquís la baixada per la vall de Galba no es aconsellable doncs al final us fareu un bon tip de remar mentre que la baixada des de la serra de Mauri es molt agraïda. Si aneu amb esquís podeu agafar un forfait dit de “Randonneur”  que per 7 € podreu agafar els telecadires de Calmazeille i serra de Mauri i us estalvieu uns 600 metres de desnivell. Si aneu amb raquetes hi ha el forfait de “Pieton” que per 5 € podreu agafar el telecadira de Calmazeille i estalviar-vos 350 metres de desnivell, això si cal agafar-lo entre dos quarts de 9 i les 9 i no us deixaran baixar amb el telecadira.

En resum una molt bona sortida, recomanada per els seu paisatge, l’ambient, la qualitat i quantitat de neu i l’absència de perills objectius i un baix risc d’allaus. Que ho gaudiu força i si us cal més informació contacteu amb nosaltres.

El Puigllançada

El diumenge vam anar amb un grup d’amics a fer el Puigllançada des del Pla d’Anyella, o sigui sortint del aparcament dels Alabaus, La Molina. La veritat es que després de dissabte de pluja i neu que va fer, el dia es va llevar amb sol i cel blau i uns 40 cms de neu nova al terra. El paisatge era, senzillament, impressionant amb el paquet de neu nova, les branques dels arbres doblegades per la neu que tenien al damunt , un cel blau i sense ni gota de vent.

Vam iniciar la pujada sobre les nou, tot just quan obrien les pistes i ens van anar dirigint per l’esquerra de les mateixes tot disfrutant de la neu verge i patint una mica per obrir traça en una neu bastant profunda, sobretot els que anaven amb raquetes. Poc a puc vam anar remuntant per una coma poc marcada fins sortir molt a prop del Cap de la Comella i les Costes d’Huget. Per aquests amplis plans ens vam dirigir cap a l’estació superior del telecadira de Torrent Negre de l’estació de La Molina però al arribar-hi un empleat de l’estació ens va dir que no podíem continuar donat l’elevat risc d’allaus que hi havia. Sincerament ens vam quedar molt sorpresos ja que, si be era cert que els risc d’allaus era molt alt, el tram que ens faltava fins el cim del Puigllançada es pràcticament pla i allà dalt el risc es nul. Per acabar-ho d’adobar i des de on érem es podia veure com al cim hi havia gent i mentre aquesta persona ens deia un cop i un altre que no podíem continuar eren incomptables els esquiadors que es sortien de les pistes per baixar per neu verge per zones molt més dretes on el risc d’allaus si que era marcat, li vam fer notar aquest fet i no ens va fer el més mínim cas, és més ni ens va contestar, serà que ells van pagar el forfait i nosaltres no ?. Després de parlar-ho una mica entre tots vam decidir no continuar i anar baixant, això si ho vam fer amb un cert mal gust de boca.

Per els anàvem amb esquís la baixada va ser extraordinària, especialment a la part alta de la muntanya on el fred va mantenir la neu seca, lleugera i profunda. Va ser tot un immens plaer baixar amb aquella neu i anar buscant les zones on encara no havia estat trepitjada. A mesura que vam anar baixant vam anar trobant la neu més humida i pesant i al final es deixava esquiar be però era molt pesada i calia fer molta força de cames per dominar-la. Al arribar de nou al aparcament vam fer tots plegats un cerveseta al bar de l’estació d’esquí que ens va semblar gloria divina.

En total vam ser 11 persones, tres amb esquís i la resta amb raquetes que vam fruir molt del dia i a tots ens han quedat moltes ganes de tornar-hi. A tots els que van venir moltes gràcies i fins la propera i a tots els que no van voler venir perquè tenia que fer mal temps doncs, senzillament, vosaltres us ho vau perdre.

La setmana blanca

No us penseu que amb aquest títol em dedicaré a comentar sobre si cal fer setmana blanca o no. Això ho deixo perquè ho discuteixin l’actual consellera, la Irene Rigau i el seu predecessor, l’Ernest Maragall. Del que vull parlar es del fet que l’última borrasca que ens afectat ha deixat una bona nevada i ho ha fet al Pirineu i a d’altres llocs i a cotes força baixes. Així llocs com Moià, Viladrau, Horta de Sant Joan, sols per citar-ne alguns, ahir es van despertar amb uns pocs centímetres de neu per els seus carrers. Ja ens ho va avisar la Candelera fa prop de un mes i es que l’hivern encara és amb nosaltres, el que no sabem es fins quan ens acompanyarà. Al Pirineu també ha caigut una bona nevada, especialment a la seva vessant nord i avui i, segurament, tot el cap de setmana lluirà les seves millor gales d’un clar i net color blanc. Aquest matí he donat un cop d’ull a diferents web cams i les imatges son espectaculars, m’ha impressionat especialment la del Pas de la Casa on es veu el pic Negre d’Envalira absolutament blanc de dalt a baix  (http://andorrawebcams.andorramania.com/pas.php ). Aquest cap de setmana, especialment llarg per a molts de nosaltres donat que dilluns es festiu a molts llocs, ho podrem gaudir molt. Potser a tot això sols cal posar-hi un inconvenient i es que amb la gran quantitat de neu caiguda, el fred i les ventades, el risc d’allaus es fort a tot el Pirineu, grau 4 sobre un màxim de 5. Tots els que fem muntanya, amb esquís o raquetes, cal que siguem molt prudents durant aquest cap de setmana i que sapiguem “llegir” les condicions de la neu en funció del lloc, el temps, etc, però que aquesta prudència no ens privi de fruir d’un cap de setmana llarg i que, sembla, que força bo meteorològicament parlant. Siguem tots prudents.

Bon cap de setmana a tothom.

Sant Medir

Avui es Sant Medir, una diada de festa per a tots aquells que en major o menor grau ens sentim vinculats al barri de Gracia. Avui es un dia d’aquells que els catalans fem una festa i ho fem d’una forma que els no catalans no ho acaben d’entendre. Avui a Gracia es festa i tothom treballa, no així a Sant Cugat on també es celebra Sant Medir i avui es festiu. A Sants on també es celebra son un pel més pràctics i ho celebraràn el proper diumenge. Avui es el dia en que les colles de Gracia es trobem al matí i a cavall, a peu, en cotxe o camions van pujant cap a l’ermita del Sant al bell mig del parc de Collserola, allà celebren la festa religiosa i després la profana i ja al vespre van tornat per l’Arrabassada i sobre quarts de vuit o les vuit es concentren tots a la plaça Lesseps per anar baixant per el carrer Gran de Gracia fins els jardinets i allà donar la festivitat per acabada. Entre l’inici i el final de la cavalcada i enmig d’una gran gernació de gent, de grans i petits, te lloc una autentica guerra de caramels on l’objectiu es doble, per els romeus la seva tasca os metrallar a tothom amb la dolça munició, mentre que per la gent del carrer l’objectiu es collir la màxima quantitat de caramels possible i les tècniques per fer-ho son inimaginables. Més d’un es retira de la batussa amb un bon cop al cap producte del impacte d’algun caramel. Això si, tret dels romeus entre la marxa de les colles per el matí i la cavalcada del vespre tothom a treballar que encara que sigui la diada del Sant Patró cal anar a treballar. Total no és el que fem per la diada de Sant Jordi ?. Curiós poble el català que per els seus patrons, Sant Jordi i la Verge de Montserrat treballem, curiós poble el català que tenim per festa Nacional una Diada de derrota, clar que potser millor així ja que si tinguéssim que fer festa per celebrar totes les clatellades que ens donen no aniríem a treballar mai, especialment durant els darrers anys.

Per cert avui plou i neva a cotes relativament baixes, ja ho va anunciar la Candelera al riure durant el seu dia i anunciar-nos que encara teníem hivern per dies.

Sigueu feliços i si sou de Gràcia que pugueu arreplegar molts caramels.

Un altre cop per Salvem Certascan

Fa pocs dies ja vaig escriure sobre el tema del refugi de Certascan.  I des d’aquella data han anat produint-se alguns fets importants. Per una banda han anat sortint iniciatives per fer manifest  el suport  de molta gent al guarda del refugi en la seva lluita per mantenir-lo i mantenir-se tal  i com és ara i des d’aquí us animo a fer-vos seguidors del grup obert a Facebook, http://www.facebook.com/pages/Salvem-Certascan/148513128535881, i a enviar correus a les adreces feec@feec.cat i salvem@certascan.com expressant el vostre suport al refugi i al seu guarda i el vostre rebuig al paper de la FEEC en tot aquest procés. Potser no estaria de més recordar als senyors de la FEEC que tot nosaltres fem possible la seva existència amb el pagament de les nostres quotes de federat.  A la plana web del refugi trobareu tot un llistat d’activitats que ells mateixos han anat fent per mirar de parar-ne el seu tancament (http://www.certascan.com/index.htm).  També comentar-vos que els amics del Madteam van fer una sortida al refugi per donar suport al seu guarda i a la seva plana web n’han penjat les imatges (http://pirin00b.madteam.net/galerias/2011-02/6540-salvem-certascan). Per la seva banda TV3 també ha donat veu al guarda del refugi per expressar la seva postura i fer pública la seva posició, va ser en el programa Els Matins del darrer 23 de febrer, vaja data també !!!,. L’entrevista està penjada a You Tube, (http://www.youtube.com/watch?v=8JGlJSczRqk  )

No es aquí el lloc ni el moment per defensar un cop més la feina del guarda, ni de mirar d’esbrinar el paper de FECSA-ENDESA, propietaris del refugi i de la terra on es construït, ni el de la FEEC, però si que es el lloc per demanar-vos a tots que feu tot el possible per evitar que el refugi de Certascan es tanqui o que passi a mans privades  o que acomiadin al guarda o que desapareixi de la xarxa de refugis del nostre Pirineu.

Moltes gràcies per endavant.