De Barcelona a Montserrat seguint el GR-6

El darrer cap de setmana vam fer la travessa des de Barcelona fins a Montserrat seguint el GR-6. Ens vam trobar a les 6 de la tarda al costat mateix del velòdrom d’Horta i vàrem arribar al Monestir de Montserrat el diumenge al matí a les 11 després de caminar 59 quilometres en unes 16 hores efectives i de superar un desnivell positiu de 2.116 metres. Va ser una sortida molt maca que tot i el seu nivell d’exigència ens va permetre gaudir d’un nit preciosa amb una lluna quasi be plena. De Barcelona vàrem marxar quatre persones, l’Ezequiel, la Victoria, la Raquel i jo mateix però la Victoria va tenir que abandonar a Olesa de Montserrat per culpa d’un problema al genoll, els altres tres vam arribar a Montserrat.

La ruta comença al costat mateix del Velòdrom d’Horta i remunta la serra de Collserola fins quasi be el cim del Turo de Magarola per, tot seguit, baixar cap a Sant Medir i seguir la riera de Sant Medir fins a l’entrada de Sant Cugat, un cop a Sant Cugat seguir fins arribar al monestir i per l’avinguda de Francesc Macià fins creuar l’autopista B-30 tot passant per les instal·lacions del CAR, Televisió Espanyola i Catalana Occidente, un cop deixem aquesta zona urbana es vam adreçar cap el Turo de Can Camps , la urbanització de Can Barata i més enllà fins arribar a l’estació dels FGC de Les Fonts. A partir d’aquí seguim per tota una sèrie d’urbanitzacions en un tram que es pot fer una mica pesat i monòton fins arribar a la carretera d’Ullastrell. Al arribar a la carretera d’Ullastrell hi ha un dels punts on ens vam perdre ja que cal parar molta atenció a seguir les marques del GR-6 i no seguir les del Camí de Sant Jaume que més endavant es perden. El perdre el GR ens va costar uns quatre quilòmetres extres. Un cop retrobat el GR vàrem anar cap a la riera de Gaià en un dels trams més bonics de tot el recorregut doncs el camí segueix per la llera de la riera i l’aigua brillava amb intensitat amb la llum de la lluna. Aquest tram de la riera es força bonic però acaba fent-se una mica pesat donat que cal anar creuant un cop i un altre la riera i no sempre es fàcil i pot ser força complicat si baixa més aigua del normal. Mentre seguim la riera de Gaià arribarem al aiguabarreig amb la riera de Sant Miquel i la remuntarem aigües amunt fins trobar un petit camí a la nostre esquerra que en forta pujada ens porta a la urbanització Oasi, la tenim que travessar tota per adreçar-nos cap a Olesa de Montserrat, creuar tot el poble i el riu Llobregat per un pont. Aquest es un altre punt conflictiu ja l’existència d’un polígon industrial a les afores d’Olesa fa que no sigui senzill ni evident trobar el pont del Llobregat. Un cop creuat el riu agafarem a la nostre dreta una carretera que ens portarà a la Colònia Sedo, l’ermita de Santa Margarida del Cairat i can Estruc Vell fins arribar al pont de la riera de la Salut punt  on deixem la carretera i agafem el camí que puja cap a Montserrat tot seguint les indicacions del Parc Natural. La pujada es força llarga tot i que en alguns tram es molt espectacular. Finalment i després de setze hores de caminar vam arribar al Monestir sobre les 11 del matí.

El camí es relativament senzill de seguir i quasi be tot està força ben marcat amb els senyals típics dels GR però hi ha alguns llocs en que fàcil perdre el camí, que el marcatge es deficient o que la guia es poc concreta o, senzillament, està equivocada. De totes formes la guia editada per el Comitè Català de Senders de Gran Recorregut es força exacte i ens va anar molt be, tant per preparar la sortida com per anar seguint el camí.

Aquesta travessa tenia que ser la darrera part del entrenament per poder fer la Matagalls – Montserrat i, crec, que el vàrem passar i amb nota però un arruga en un mitjó va provocar que em sortís una butllofa a la planta del peu i que ha trigat forces dies en cicatritzar i em feia força mal, privant-me d’anar a la MM. Pocs cops un problema físic m’ha contrariat tant com aquesta llaga doncs em feia molta il·lusió poder fer la MM i amb la Raquel la havíem preparat a consciencia durant forces setmanes. L’any vinent ho tornarem a provar.

Que tingueu tots una mot bona setmana

De la democracia i de les sentencies. L'Estatut i el català a l'escola.

No tinc per costum parlar gaire de política i fer-ho de forma publica però alguns cops si que ho faig i ho he fet des d’aquesta tribuna virtual i ara torna a tocar fer-ho. El fet es que els darrers dies han anat succeint fets que ens toquem de ple el nostre sentiment com a país i, especialment , la nostre identitat nacional.

A l’escola on jo vaig anar, per cert de capellans i ple regim franquista, em van explicar que la democràcia volia dir el govern o el poder del poble, fins i tot em van explicar que la paraula venia del grec i que volia dir el poder del poble, de “cracia” que vol dir poder i “demos” que vol dir poble. Entenc que això es molt fàcil de fer dins del model de les ciutats- estat de la Grècia clàssica i que ara ho tenim que interpretar com el govern de la majoria i que és el poble que decideix  qui te que governar i ho decideix votant a les eleccions. Tot això ho dic donat tot el tema del Estatut, el Tribunal Constitucional, les seves sentencies i la recent disposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya exigint l’escolarització en castellà i una doble via a l’escola de casa nostre. Ara tinc una pregunta i és que si la gran majoria del poble està d’acord amb una llei, l’Estatut, i aquesta llei ha estat aprovada per el Parlament Català i per el Espanyol, ha estat aprovada per referèndum i al final resulta que infringeix d’altres lleis, el millor no seria modificar aquestes altres lleis i no fer modificar aquelles que ha n estat aprovades d’una forma tant majoritària ?. Per acabar-ho de complicar més, avui he llegit al diari que durant la passada pre-inscripció escolar sols 20 famílies van demanar l’escolarització en castellà, per 20 famílies enfront dels centenars de milers de famílies que estant d’acord amb l’escolarització en català tenim que canviar la llei ? On es el poder de la majoria ?. Tampoc cal oblidar que l’estatut va ser recorregut per el PP que és un partit que a Catalunya sols representa  el 12,37 % dels vots totals comptabilitzats, es això una majoria per poder modificar les lleis aprovades per més del 80 % dels electors ?. Una data més i és que la demanda contra la Generalitat va ser interposada gràcies a la feina d’un altre partit, Ciudadanos – Partido por la Ciudadania, que van treure el 3.39 % dels vots. Sigui com sigui entre PP y Ciudadanos amb prou feines sumen el 16 % dels vots totals, es això una majoria ?. Continuaré  comentant una cosa que em sembla esperpèntica i es que ahir durant el debat per modificar la Constitució un sol diputat, Gaspar Llamazares de Izquierda Unida, va impedir que determinades esmenes presentades per CiU poguessin ser votades, un sol diputat front dels més de 350 que te el Parlament Espanyol, es això majoria ? Sincerament jo crec que no, ni de lluny.

No voldria acabar sense posar damunt de la taula el fet de que els inductors de tot aquest embolic ja han començat a fer sortir veus exigint que el Govern de la Generalitat ha de fer complir les sentencies dictades en contra del Estatut i del català. Vinga una altre pregunta, si el govern que tenim es producte de que ha guanyat les darreres eleccions i el que fa es defensar unes lleis que ha estat aprovades per la majoria del poble català. No és més democràtic defensar les lleis aprovades per la majoria que no les sentencies provocades per una minoria ?. Es cert que les lleis estan per complir-les i que els governs tenen l’obligació de fer-les complir, també esl tribunals estan per defensar a les minories i a tothom que es creu agreujat,  però no és millor fer complir les lleis aprovades per una gran majoria del poble ? Per mi la resposta es clara i senzilla però que cada un ho pensi i decideixi en conseqüència.

Per cert, avui també he llegit al diari que en Fraga es retira de la política activa, amb independència de la seva ideologia i de la seva edat jo diria que ja era hora però que perdem un gran polític i una persona que ha sabut nedar entre molt variades aigües, un  autèntic Maquiavel gallec que es va pujar a un càrrec oficial quan tenia vint i pocs anys i que els deixa quan en te 89. Com deia aquell “No hace falta decir nada más”.

Que tingueu tots un molt bon cap de setmana, potser passat per aigua.

P.D Que ningú es pensi que he votat mai en Fraga o el partit que ell va fundar, no ho fet ni en somnis. Quedi ben clar.

Per els Cingles de Bertí tot preparant la Matagalls - Montserrat.

Tenint en compte que d’aquí en tres setmanes ens espera la Matagalls – Montserrat hem iniciat una sèrie de sortides on acumular quilometres i desnivells a parts iguales i per començar hem fet una ruta per el Cingles de Bertí sortint de La Garriga pujant al Santuari de Puig graciós i la carena dels Cingles per baixar cap els Sots del Bac i el Figaró, tot seguit hem agafat la Vall de Vallcarquera remuntant-la fins l’escola de natura per agafar una vall secundaria que ens va portar fins Sant Cristòfol de Monteugues per baixar fins a La Garriga. En total han estat 30 quilometres i un desnivell positiu de 1170 metres que hem fet en unes 7 hores i mitja llargues sense comptar algunes parades. Si en voleu més informació aquí us deixo un enllaç on trobareu tota la ruta explicada amb força detall ( http://www.telefonica.net/web2/chuy/berti/caminades/index.html ).

Croquis de la primera part del PR entre La Garriga i el Figaró.

La ruta està catalogada com a sender de petit recorregut, es el PRC – 33, i està tota marcada amb els senyals blancs i grocs propis dels PRs. En general el marcatge es força bo però hi ha algunes zones on es escàs i en d’altres en que las marques son força antigues i costa poder-les trobar i distingir. El camí va a parts iguales per pistes de terra o camins i corriols i es força trencacames, especialment en la seva part central, on trobem forces sifons i continues pujades i baixades. Per si trobeu que el sender complert es massa llarg sempre en podeu fer la meitat ja que La Garriga i el Figaró estant connectats per tren i això també fa que la sortida es pugui fer amb transport públic. Per una altre banda i si tot plegat us sembla curt des de l’escola de Natura de Vallcarquera podeu pujar fins el cim del Tagamanent, trobareu el camí indicat, tot passant per el Collet de Santa Maria, la Creu de Can Coll i el cim del Tagamanent. La baixada la podeu fer per el mateix camí o podeu donar una volta circular si baixeu per el Bellver, el turo dels Corbs i Can Grau per tornar a Vallcarquera i seguir el PR. Si feu la pujada al Tagamanent la ruta s’allarga unes 3 hores més i 650 metres de desnivell addicionals.

  Croquis de la segona part del PR entre el Figaró i La Garriga

Quasi be tot el camí va per dins d’un típic bosc de la Mediterrània on es fàcil anar descobrint les diferents varietats del mateix. Així passarem per zones on domina l’alzina, per altres amb el típic pi mediterrani i petites illes de bosc de ribera a la zona dels Sots del Bac o de la riera de Vallcarquera. En els llocs més ombrívols podem trobar-hi alguns roures, faigs i pi roig. El tram entre el Santuari de Puig graciós i la masia de Bellavista Vella va resultar molt afectat per els incendis del 1994 i per totes bandes trobarem restes d’arbres cremats. A data d’avui el sotabosc ha pogut recuperar-se, les alzines també però els altres arbres ha desaparegut quasi per complert o son de talla força minsa. De resultes dels incendis i la posterior desforestació que ha patit aquest indret, el camí es força erosionat i amb moltes pedres i cal parar-hi una mica d’atenció.

Durant el camí ens trobarem alguns indrets força interessants com l’ermita de Sant Pere de Bertí, consagrada al 1.031, o la masia fortificada del Casclar datada de l’any 987 i molt modificada posteriorment i que, malauradament, està enrunada i molt malmesa. Alguns punts de la ruta ens ofereixen vistes excepcionals com la que podem gaudir des del Coll de Can Tripeta que separa el Vallés Oriental del Occidental, o des de Can Rajadell o des del cim proper de La Trona amb una magnifica vista de tota la Vall del Congost, bona part dels Cingles de Bertí i tot el massís del Montseny. També passarem per els Sots del Bac tot baixant des de la Trona, un dels bressols de l’escalada a casa nostre especialment durant els anys 60 i 70 del darrer segle i on molts de nosaltres vam fer les nostres primeres escalades a les Germanes Gran i Petita, el Tap de Xampany, La Roca Plana, etc i podem gaudir amb la seva cascada i el gorg que hi ha al seus peus. Un altre indret forca bonic es la riera de Vallcarquera tot just a la sortida del Figaró, lloc força engorjat amb una vegetació de ribera molt ufanosa i amb forces gorgs d’aigües transparents de conviden a prendre un bany.

En resum que es tracta d’una ruta molt variada, que podem allargar o escurçar en funció de les nostres forces i ganes de caminar, sense cap tipus de dificultat tècnica i força apte per fer sortides de iniciació a la muntanya o per anar-hi amb nens, especialment si sols en fem un tram.

Perfil altimètric de la sortida complerta feta amb un rellotge Suunto X6

Que tingueu tots una molt bona setmana.

Ja tormen a ser aquí

Ja tornem a ser aquí després d’unes curtes vacances. La veritat es que les coses no han anat tal i com les teníem pensades i de dels projectes inicials tant sols n’hem pogut fer realitat una petita part.

Després d’una primera setmana a Barcelona per culpa d’una faringitis molt forta i durant la que sols vam poder fer el Costabona, finalment el dimarts 16 d’agost vàrem marxar cap a la zona de Gavarnie per instal·lar-nos a un càmping al poble de Luz – Saint Sauveur. El dimecres 17 vam poder pujar al Taillon de 3.145 metres tot passant per la mítica Bretxa de Roland, l’endemà  tot i que va fer  mal temps vam donar una volta per el circ de Tromouse. 

La gelera del Taillon, molt afectada per al canvi climàtic, i el cim del Taillon al fons

La Bretxa de Roland des del costat de l'Aragó

 Com podeu veure encara queden esquerdes a la petita glacera de la Bretxa

El divendres dia 19 per el matí vàrem pujar al Pic de Midi de Bigorre i girem una visita al observatori astronòmic que hi ha al cim i gaudim d’unes vistes espectaculars de bona part del Pirineu des del massís de la Maladeta fins més enllà del Midi d’Ossau. Senzillament impressionant. El mateix dijous per la tarda pugem al refugi de La Glere des del poble de Bareges i el dissabte 20 ascendim el Turon de Neuvielle de 3.005 metres. Aquesta sortida tot i ser molt llarga va ser magnífica i la vam gaudir molt i molt, a més a més, quasi be no ens vam trobar a ningú i ho vam agrair després de la gernació trobada a la zona del Taillon. Les vistes des de dalt del cim son molt maques amb el llac de Camp Long als peus, l’aresta dels Tres Consellers i el Neuvielle just al nostre costat,  la cara del pic Long i del Campbieil tot just al davant, totes les muntanyes del cercle de Gavarnie presidides per el Mont Perdut, el Vignemale una mica més enllà, el Pic del Infern, Balaitous, Midi d’Ossau i per l’altre costat els massís del Perdiguero i just al seu costat la Maladeta. 

 La canal d'accés al Turon. Sembla curta però ens va costar més d'una hora de pujada tot anat saltant blocs de pedra.

 La llarga i pesada morrena de la gelera de Maniportet i el cim del Turon al fons

 L'estany Blau, un dels molts estanys que vam anar passant durant la sortida al Turon

El cim del Mont Perdut des del cim del Turon

La baixada la vam fer per el costat de la minúscula glacera de Maniportet. Com ja he dit abans una excursió llarga i exigent però magnífica. Per acabar les minivacances el diumenge  vam anar a Carcassone per gaudir del seu castell i recordar on es va filmar la pel·licula de Robin Hood i tornada a casa tot passant per la Cerdanya seguint la vall de l’Aude, un racó de mon que no coneixíem però que en va semblar preciós i amb molt poc transit. Molt recomanable si no teniu presa. Arribem a casa el diumenge per la nit, cansats però amb molt regust de boca, els anims ben carregats i amb ganes de tornar-hi.

 Carcassone

Ara toca tornar-se a posar en marxa i anar preparant la nova temporada de tardor que, com ja vam comentar fa uns dies, la tenim ben farcida de novetats i propostes. Ja us anirem explicant.

Que tingueu un molt bon cap de setmana.

Vacances

En unes poques hores tancarem per vacances i tornarem a obrir el dilluns 22 d’agost. Durant aquests dies marxarem una mica a fer muntanya i també treballarem una mica en el disseny i continguts de la propera campanya de tardor – hivern  de la llibreria.

Per el que fa a la muntanya tenim pensada una travessa de dos dies entre Ull de Ter i Nuria, sortint d’Ull de Ter i des del Bastiments fer tota la carena dels pics de Freser, Infern, Tirapits, Pics de la Vaca i, potser una part de l’olla de Núria en direcció al Nou Creus i Nou  Fonts per baixar a dormir a Núria. L’endemà volem pujar cap els Torreneules i seguir o be per la carena dels cims de la Coma del Clot, Fontnegre i cims de les Arques fins el coll de Tirapits i tornar cap a Ull de Ter tot seguint el GR-11 o be fer una altre opció tot baixant des del coll de Torreneules fins el refugi de Coma de Vaca i remuntar tota la Coma del Freser fins el Coll de la Marrana. Ja veurem el que fem finalment i quin temps tindrem. Per una altre banda el dilluns dia 15 marxarem cap a la zona de Bagneres de Luchon per anar a dormir al refugi del Portillon  i des del refugi fer un parell de sortides, una a la carena Literolas – Perdiguero i una segona cap al Seil de la Baque o be anirem cap el Gourgs Blancs. Després anirem tres o quatre dies més cap a Gavarnie per tornar al Taillon, una visita al cercle i acabar amb la pujada al Midi de Bigorre i una visita al observatori astronòmic. Fem el que fem i amb permís del temps ja us ho anirem explicant a mesura que puguem fer-ho.

Un cop tornem de vacances i reobrim la llibreria estem treballant per seguir incorporant novetats a la nostre oferta. Esperem que d’una vegada per totes ja podrem disposar de la botiga en línia i així facilitar-vos els compres sense tenir que sortir de casa i, de passada, mirar d’obrir-nos a d’altres poblacions en que els potencials clients no poden desplaçar-se fàcilment a la nostre llibreria. També estem organitzant una nova edició del curs d’orientació donada la bona acollida que han  tingut les dues primeres edicions  i que ja tenim una llista d’espera de gent interessada en fer-lo. Per una altre banda estem preparant noves activitats en col·laboració amb el Institut Català d’Ornitologia i el Grup Mineralògic Català, així com noves exposicions fotogràfiques, xerrades sobre muntanya, natura i viatges, projeccions, etc. Per després de les vacances del estiu tenim pensat ampliar la nostre oferta de llibres amb una nova secció de literatura general amb les darreres novetats editorials, si be aquesta secció ja la tenim en marxa d’una forma una mica embrionària ara volem donar-li més volum i embranzida, amb més títols i més oferta.

Per el que fa a activitats de muntanya el cap de setmana del 17 i 18 de setembre ens trobareu a la Matagalls – Montserrat i el 1 i 2 d’octubre a la Fira del Llibre de Muntanya que enguany tindrà lloc a l’Esquirol (Santa Maria de Corcó).  

Com podeu veure hem treballat i estem treballant per ampliar i completar la nostre oferta, per poder-vos oferir un fons bibliogràfic més extens, més activitats, exposicions i ofertes per el vostre lleure. Mentrestant sols ens queda desitjar-vos un molt bon estiu i que gaudiu força de les vostres vacances ja sigui a muntanya, de viatge o fent activitats de lleure actiu o alternatiu.

Que us vagi molt be a tots.