Els inicis de les raquetes de neu

Quan es parla de les grans invencions de la humanitat, sobretot en els seus començaments, ningú dubta a citar la invenció de la roda. No obstant això, moltes vegades oblidem que a les regions més fredes del planeta també han habitat homes des de fa milers d'anys, i que per a ells la roda no deixa de ser alguna cosa poc pràctica, si més no. En aquestes regions la invenció de les raquetes de neu i dels esquís va ser equivalent a la de la roda, i va permetre que els homes es desplacessin pels nevats paratges amb molta major facilitat. D'acord amb els arqueòlegs, les raquetes de neu es van començar a utilitzar fa més de 12000 anys; els primers dissenys es fabricaven amb fusta corbada i pell d'animal. Existeixen pintures rupestres que donen fe de l'ocupació de raquetes de neu en temps prehistòrics.

Roald Amundsen en l'expedició a l'Antàrtida

Hi ha indicis de l'ocupació de les raquetes per part dels habitants d'Àsia Central fa al voltant de 6000 anys, en els seus desplaçaments migratoris cap a l'est i l'oest. Les seves destinacions van ser Alaska i Canadà, a través de l'Estret de Bering, i Grenlàndia i Escandinavia en l'altre sentit. Gràcies a les seves raquetes o "esquís dempeus", els pioners de les travessies sobre la neu van aconseguir arribar a les seves destinacions. Els indis nord-americans també es van beneficiar d'aquesta invenció, que els va permetre prosseguir amb activitats com la caça o les expedicions durant l'hivern. Durant segles van desenvolupar diferents dissenys per caminar per diferents tipus de neu; curiosament, les seves raquetes estaven indubtablement inspirades en les peülles de diversos animals, solament que una mica més grans. Sense l'ajuda de les raquetes, és molt possible que moltes tribus no haguessin pogut sobreviure als durs hiverns de la regió.

Podeu participar en el taller de raquetes de iniciació que fem aquest dimecres 23 de gener  a la nostra llibreria que inclou una xerrada i sortida el diumenge 27.

Contes màgis de la Fada Lili

Coneixeu a la Lili? Es una fada que un dia va deixar una maleta plena de contes, contes màgics que van explicar el passat divendres 4 de gener a la nostra llibreria. Uns contes preciosos  explicats amb molt d’amor i delicadesa per l’Àngels.

A partir d’ara farem cada mes uns conta contes per els nens i nenes, perquè descobreixin la màgia dels llibres i tot el que poden descobrir. És una manera de crear interès per la lectura i que quan es facin més grans puguin esdevenir uns bons lectors.

Us deixem unes fotos d’aquest conta contes on podeu veure alguna cara de sorpresa, que no te preu, quan van treure una bola màgica que la anaven passant i bufant.,A cada bufada una llumeta s’encenia dintre del cor d’aquesta bola, i mica en mica anava agafant més intensitat i canviant de colors.

També van fer servir pols màgics d’una bosseta i ens van omplir d’ells. Van escoltar molts contes, entre ells el de Blancaneus, amb les seves pàgines amb textures i il·lustracions delicioses o el del Paf, el drac màgic i van cantar la seva cançoneta “Paf era un drac màgic que vivia sota el mar..” la recordeu? Els nens son el nostre futur, donem-lis molt d'amor.

Entreu al bloc de la Maleta de la Lili, està plena de sorpreses.

La Llibreria Catalonia tanca

Tot i que per dins del nostre sector feia temps que era un fet difícilment evitable, quan aquest s’ha produït no ha deixat de impressionar-me. La llibreria Catalònia ha tancat les seves portes i, sembla, que ho fa d’una forma irreversible. Aquest fet es una més dins d’una llarga llista de males noticies per el nostre sector però amb l’agravant de que ara ha tancat una llibreria de les de tota la vida, una llibreria emblemàtica per els Barcelonins i una llibreria que qui més , qui menys algun cop hi haurà comprat algun llibre.

Recordo que quan  jo estudiava Biologia al vell edifici de la plaça Universitat teníem quatre llibreries de referencia on anar a buscar llibres de ciències, molts d’ells importats. Eren les llibreries Bosch, Bastinos, Herder i Catalònia i totes eren a les rodalies de la plaça Universitat. Avui, més de 30 anys desprès sols sobreviu al mateix lloc una d’elles però amb un altre nom i amb una orientació més generalista. Les altres o han tancat o s’han traslladat a d’altres indrets lluny del centre.

Poc a poc anem perdent llibreries de referencia, aquelles llibreries que les primeres vegades hi havíem anat acompanyats dels nostres pares, aquelles llibreries de visita obligada el dia de Sant Jordi o quan buscaves un títol en concret fora de les darreres novetats. No tant sols han tancat aquestes llibreries, també ha tacat la llibreria Època de la plaça de Sant Jaume, d’altres s’han reconvertit com la Formiga d’Or i d’altres es veuen obligades a buscar d’altres locals com la llibreria Jaimes del Passeig de Gràcia. Dins del mon de la llibreria especialitzada en muntanya també han tancat les llibreries La Pleta i la Montcau per diferents raons. Fora de Barcelona també ho estan passant molt malament llibreries molt emblemàtiques com la Robafaves de Mataró.

Per els que no son del sector us diré que el mon del llibre es complicat i difícil ja que es  tracta d’un producte de baix preu, el preu mitja d’un llibre va dels 15 als 20 €, amb un marge de benefici molt reduït i cal vendre molts exemplars per poder fer front a lloguers, crèdits, impostos, carregues socials, etc, etc i no és gens fàcil. Per acabar-ho de complicar estem en un país força estrany on es llegeix poc però que te una producció editorial molt elevada, això si les edicions, amb algunes excepcions no sobrepassen mai els 1.000 o 1.500 exemplars i el negoci del editor no es gaire millor que el del llibreter. La retracció del consum observada els darrers mesos sols ha fet que complicar, encara més, les coses.

Durant els dos anys que Horitzons porta oberta al públic  hem anat veiem astorats i espantats aquest degoteig continuat de males noticies i ara mateix aguantem el temporal com bonament podem. Per una altre banda crec que hem sabut convertir la nostre llibreria en un petit centre de trobada de tots aquells a qui els hi agrada el mon del viatge, la muntanya i la natura, hem aconseguit farcir una agenda d’activitats relacionades amb aquests mons, hem aconseguit tenir un bon fons bibliogràfic i de mica en mica anem tirant endavant. Fins quan durarà aquesta aventura ? Ara per ara no ho sabem, però la gent que fem muntanya son tossuts de mena. Potser siguem conqueridors de lo inútil, potser fem nostre aquella dita de que on hi ha una voluntat hi ha un camí. Si combinem la passió per la muntanya, amb la passió per la seva difusió i la passió per els llibres mapes i guies el resultat final es estrany, per a nosaltres el resultat final ha estat crear el projecte de la llibreria Horitzons però ens cal la vostre ajuda i suport. Sense els nostres clients, amics i seguidors ni tenim raó de ser ni mitjans per seguir endavant. Us necessitem a tots i totes  i us esperem a tots a tots i totes.

Ens veiem a la llibreria i moltes gràcies.

El llop. Projecte Udols

Dintre de la nostra col·laboració amb el Projecte Udols, per salvar el llop a Catalunya, la divulgació sobre aquest preciós i misteriós animal és molt important, fer que els nens i els adults coneguin com son i com viuen es essencial.  Apropar a les persones  a la natura i l’estimació per els animals i el llop en concret és el que ens va explicar el Xavier Castañer amb la passió d’un gran amant dels llops.

 Ens va presentar un documental de la BBC de la vida d’una manada de llops mai vistes gràcies a les noves tecnologies. 

Desprès ens va ensenyar un crani de llop i d’altres animals com el gos i el guineu per comparar. Podeu comprovar els seus ullals llargs i els canins, fets per trinxar la carn. Es traguen els troços sencers i amb rapidesa per evitar que un altre depredador agafi la presa.

El cervell més gran fa que sigui molt més intel·ligent, molt necessari per sobreviure en un entorn tant dur. També portava una cua d’una lloba morta per un atropellament, motllos de petjades amb fang i diversos ossos i excrements preparats per les xerrades.

Els nens van intervenir amb molt d’entusiasme fent moltes preguntes i tocant les mostres.  Hem decidit organitzar un curs de naturalisme i aviat us donarem les dates per si esteu interessats i diverses sortides de natura.

També podeu saber sobre el llop i les rastres al llibre El rastro del lobo.

Himalaya

Himalaia d'Éric Valli.

Aquest llibre de gran format és el testimoniatge d'un gran pelegrinatge que es va iniciar fa gairebé trenta anys. No explica una història com els anteriors, simplement trobades, descobriments, impactes visuals i emocionals. Imatges que es fonen per formar un retrat, el d'un Himàlaia on, el fotògraf d'adolescent va passar unes setmanes i es va quedar tant temps.
L'Himàlaia no és solament neu, cims desmesurats, fred glacial i solitari dels cims més alts de món, vessants vertiginosos, precipicis interminables, rècords heroics o el blau profund del cel, encara que hostil és terra d'homes. Aquest fotògraf i alpinista ho va descobrir sense adonar-se, es va trobar presoner d'un univers que ja no va poder oblidar. No li bastava ascendir cims, va voler conèixer a les gents que vivien en elles. Va aprendre nepalès i deixant enrere els camins trillats es va llançar a l'aventura. 

L'Himàlaia, enmig de la desmesura del seu relleu, de la cruesa del seu clima, alberga pobles, la vida dels quals es construeix dia a dia, hora a hora, en una epopeia muda, incansable, silenciosa, feta de respecte, d'obertura i tolerància. 

Fa 250 milions d'anys, al nostre planeta només havia emergit un continent, Pangea. Aquesta massa es va dividir en dues, Laurasia al nord i Gondwana al sud, amb el mar Tetis que els separava gairebé 6.000 quilòmetres. Uns -120 i -80 milions d'anys, l’Índia es va separar d'Àfrica, Austràlia i l'Antàrtida. Va derivar cap al nord-nord-est fins a arribar a Laurasia. La unió es va produir fa uns cinquanta milions d'anys i va provocar la desaparició del mar Tetis. A les aigües van deixar sediments, que es van transformar, comprimits i escalfats per la immensa col·lisió entre els dos blocs que van donar lloc als primers relleus himalaios. El fons de l'oceà es va propulsar al cim de les muntanyes. Per això, en algun camí pedregós, un és pot ensopegar amb alguns fòssils de fa més de dos-cents mil·lennis. O bé, intrigat en veure que l'aigua del riu és més fosca en algunes zones, s'inclina i descobreix un tresor de amonites negres i brillants. 

Els geòlegs denominen zona de “sutura” on es troben l’Índia i l’Àsia. Els cursos alts de l'Indus i del Tsangpo manifesten aquest traçat. Neixen en el cor transhimalaio del Kailash, Tibet, discorrent  per la Gran Cadena i després l'envolten, l'Indus a l'oest, creuant el Caixmir i el Pakistan, el Tsangpo per l'est i que més tard en les planes del Asam, es converteix en el Brahmaputra.

L'Índia contínua enfonsant-se sota el continent asiàtic, però més lentament, de quinze a cinc centímetres anuals, encara que contínua una gran pressió i l'escorça es fragmenta. Al sud, l'escorça terrestre augmenta el grossor i se superposa en uns cent quilòmetres. és en aquesta zona on constitueix els fonaments dels alts cims, com el Manaslu, la Nanda Devi, el Makalu i l’Everest, profundament fixats a més de seixanta quilòmetres sota terra. Al mateix temps les muntanyes s'erosionen, acumulant immenses tarteres i zones pantanoses. 

Uns rius més modestos baixen excavant profundes gorgues. El Kali Gandaki entre els massissos del Dhaulagiri i els Annapurna, el Arun neix en el Tibet i passa a l'oest de l’Everest, i el Tista, a l'oest del Kangchenjunga.
Es calcula que els primers homes van aparèixer sobre el paleolític inferior, a les valls Dun i al peu dels Siwalik, en el Terai nepalès. Aquestes valls acollidores van atreure a nombroses poblacions d'orígens diversos. Resulta fàcil imaginar que aquests grups que portaven una vida nòmada en l'altiplà tibetà poguessin disposar d'aigua, de neu fosa, sota els cims que voregen, al sud, les àrides estepes. Això en part origino diversos clans, com avui dia. Aquests caçadors que s'endinsaven en zones desconegudes perseguint preses va voler l'atzar que unes llavors enganxades en robes o en carjacs caiguessin a la terra. Quan van tornar van trobar unes precioses espigues. Aquesta vall encantada es va convertir en el seu campament, segons relats llunyans.

Els primers textos nepalís antics i es remunten a l'imperi malla, que es va crear a l'oest del país als segles XVIII i XIV. La vall de Katmandú estava situada en un dels corredors transhimalaios de millor accés, mentre que la ruta a l'Índia passava pel port del Chandragiri un dels menys elevats de la cadena i eren una drecera entre la plana del Ganges i el Tibet, fins a les ciutats xineses. 

La Companyia anglesa de les Índies orientals tenia poder necessari per imposar el tractat de Segauli , que definia les actuals fronteres. Els comerciants de Calcuta enviaven a Nepal cotó, vellut, sedes, opi, pedres precioses, sàndal, cavalls tazee, sucre candi i fusells europeus. De l'altiplà nepalès descendien carregats els yaks, d’or, plata, sal, cristall de roca, falcons, almesc, cera, mel i haixix. Ja al segle VI o V abans de nostra era, en la ploma dels monjos de Shravasti, un dels llocs sagrats del budisme en el nord de l'Índia, es descrivia la vall com una ruta comercial. La geografia i el clima himalaios imposaven als viatgers creuar els ports a l'estiu. En aquest moviment de caravanes, es barrejaven traficants amb pelegrins i ambaixadors amb artesans. Circulaven les informacions i es feien projectes. Els artistes newar eren famosos per les seves obres de metall. L'art en totes les seves formes, arquitectura, escultura i pintures es va desenvolupar amb gran exquisidesa i va ser la devoció de reis i súbdits. Palaus i temples s'erigien harmoniosament en el centre de les ciutats. 

A les valls inaccessibles petites comunitats tibetanes es van convertir en un altre pol que unia l'Himàlaia amb el sud d'Àsia, com els nyishangda entre dos i quatre mil persones de la vall del Marsyangdi, oculta darrere els Annapurna. Es van barrejar amb els indígenes que conreaven en les planes constituint els gurung. Anys més tard la incursió dels ghale, va afegir un altre estrat de població, els nyishangba. A més d'una nova forma de budisme, els ghale van introduir noves formes d'una agricultura sedentària ideant un elaborat sistema d'irrigació en aquesta regió on només cauen 350 mm d'aigua a l'any. Malgrat això solament poden estar vuit mesos a l'any i a l'hivern baixen als pujols mitjans carregats d'almesc, llana, herbes medicinals, que canvien per cereals. 

Els almisclers són uns petits remugants que viuen en els boscos de bedolls i ginebres sobre els 3.500 metres. Els mascles tenen una petita borsa, l'almesc, de múltiples virtuts, sobretot medicinals. L'exportació d'aquest producte va suposar uns ingressos importantíssims per a Nepal. Ara s'ha prohibit la seva caça. 

Des dels anys 50 els boscos han estat nacionalitzats en un intent de protegir-los però això ha estat catastròfic ja que les poblacions locals des de sempre eren les úniques responsables de l'àmbit forestal. Desposseïts de la gestió d'uns recursos sense els quals no poden sobreviure van passar de la perspectiva a llarg termini a la utilització salvatge del mateix. Abans entre els Sherpa s'encarregava a alguns camperols que controlessin l'explotació dels boscos. Es respectava les regles per a la recol·lecció de la fusta per escalfar-se i construir habitatges i la protecció dels boscos sagrats. Encara que s'ha intentat corregir aquesta reordenació, existeix un enorme problema entre uns homes adaptats al mitjà muntanyenc i uns experts, sovint estrangers, que no solien escoltar.

L'any 1654 el rei nepalès de Katmandú, va fer gravar unes paraules en la façana del seu palau que semblaven paraules angleses sense sentit i es creu que es deuen a uns comerciants armenis ja que cap europeu havia passat  mai. Sobre l'any 1662 dos jesuïtes van creuar Nepal i els va semblar el budisme una religió demoníaca dels pobladors de les muntanyes i el dalai.llepi representava el anticrist. Sobre el segle XVIII es va confiar als caputxins la propagació del cristianisme en terres himalaias. Van cremar molts manuscrits nepalesos i van ser expulsats en 1769.

Durant els dos segles posteriors Nepal va mantenir gelosament la seva independència i no va deixar entrar al seu territori més que alguns visitants oficials. La guerra amb els britànics per les fronteres del Terai va posar en relleu la superioritat dels colonials que es va saldar amb enormes pèrdues territorials per al regne hindú.
Quan en els anys cinquanta Nepal es va obrir al món exterior, Katmandú es va convertir en un pas obligat per als joves occidentals. La imatge d'aquesta ciutat va condensar  remeis contra el malestar de la civilització occidental i la conjuntura política va fer que els mestres budistes del Tibet es veiessin obligats a fugir a causa de la repressió del govern xinès. 

Avui dia els nepalesos s'endinsen en les vies del progrés amb els problemes mediambientals que comporta i els occidentals ens tornem cap a l'Himàlaia amb l'esperança de renovar-nos i endinsar-nos en les immensitats de les seves muntanyes. 

Podeu adquirir aquest llibre en aquest enllaç.

La Llibreria Horitzons fa dos anys.

Fa pocs dies, el dijous 15 de novembre, va fer dos anys que la llibreria Horitzons va obrir les seves portes al públic. Dos anys poden semblar molt o poc temps segons com es miri. Per a molts semblarà molt poc temps però per nosaltres ens sembla molt de temps i més dins del sever marc econòmic on ens hem mogut durant aquests dos anys. Si obrir un negoci de cara al públic sempre ha estat difícil i els resultats no surten fins al cap de dos o tres anys, us poc ben assegurar que les difícils condicions econòmiques actuals encara fan més difícil aquest procés d’inici. Quasi be es converteix en un exercici de supervivència.

De la mateixa forma que ara fa un any vam preparar tota un sèrie de novetats per celebrar el nostre primer aniversari, novetats molt capitalitzades per l’obertura de la nostre botiga en línia, aquest any també tenim una sèrie de sorpreses preparades.

En primer lloc i com alguns  de vosaltres  ja  sabeu, hem estrenat  la  nostre  targeta de  client i fidelització anomenada Horitzons de Muntanyes que comporta  tot un plegat  d’avantatges  per aquells  que  la  tinguin.  La  targeta  no  tant  sols  serveix   per  acumular  punts i  disposar  de descomptes i vals  bescanviables per regals, si no que incorpora tot  una  seguit d’avantatges en  càmpings, activitats  al  aire  lliure, contractació  de  guies  de   muntanya,  descomptes  en lloguer de material, etc. Amb aquesta  targeta hem unit esforços  amb Annnapurna, la  primera botiga  de roba de  muntanya  per noies. Si en  voleu més  informació i  saber  com tenir-la  ho podeu saber seguint aquest enllaç http://www.llibreriahoritzons.com/component/content/article/245.

Una altre novetat que tenim preparada es l’obertura de dues, diguem-li, sucursals de la llibreria fora de Barcelona. En realitat no son sucursals pròpiament dites si no que és tracta de dues botigues, un de material de muntanya i l’altre de BTT, que ens han cedit una part del seu espai per poder-hi exposar una part del nostre fons editorial, ells hi posen un espai i nosaltres els llibres i la gestió. En el primer cas es tracta de Camp Base a Sant Cugat situat a l’ Avinguda Cerdanyola 79, una molt bona i atractiva botiga de material de muntanya molt ben assortida i on gent experta en muntanya us atendran amb criteris molt professionals i experts. A camp base hi podreu trobat tot allò que us cal per fer muntanya, des de roba tècnica fins articles d’escalada, calçat, motxilles, running, etc i a partir de primers de desembre també hi trobareu mapes, llibres i guies de muntanya. La segona botiga que ens ha deixat un espai es la secció de ciclisme de Moto-stock de Sant Celoni. Aquí hi trobareu, bàsicament, llibres i guies relacionats amb el mon de la bicicleta en general i, també llibres i guies de senderisme i muntanya de la zona del Montseny i rodalies. Des d’aquesta tribuna animem a tots aquells que esteu propers a una de les dues botigues a visitar-les i així les podreu conèixer i trobar els nostres llibres. Les dues botigues estaran en marxa a primers de desembre i ja ho anunciarem degudament.

Una altre novetat important que estem preparant es una profunda re-organització de la nostre botiga “on line” ja que actualment es força caòtica. La veritat és que inicialment aquesta botiga tenia uns 1.500 articles en les seves diferents seccions, però els articles ja superen els 5.000 i trobar algun títol en concret, tot i el potent buscador que incorpora, pot ser bastant feixuc.

Per descomptat que seguim amb la nostre agenda d’activitats amb cursos, xerrades, presentacions projeccions, etc i de la que en podeu rebre puntual informació si us subscriviu a la nostre newsletter i que ja compta amb més de 600 seguidors, o be consultant l’agenda de la nostre plana web, http://www.llibreriahoritzons.com/que-hacemos/agenda-calendario .

Per el que fa a la plana web i deixant de banda que hi anem penjat de forma continuada novetats que tenim a la llibreria, dir-vos que l’estem traduint al català. Es un procés que va un pel lent donat que ho estem fent nosaltres mateixos i actualment hi podreu trobar contingut tant en català com en castellà.

Una altre novetat d’aquest segon aniversari es la nostre presencia al programa Límit Vertikal de Radio Molins de Rei cada divendres de 3 a 4 del migdia amb un espai propi on parlarem de temes relacionats amb muntanya i natura, Podeu seguir el programa per internet a aquest enllaç http://www.molinsderei.cat/radio/

Per descomptat i donat les dates pre-nadalenques en que ens trobem ja estem preparant els aparadors de Nadal amb interesants ofertes i suggeriments per regals i, com no, el nostre tradicional pessebre al cim del Pedraforca que hi anirem el cap de setmana del 15 i 16 de novembre. Si alguns de vosaltres esteu interesants en participar d’aquesta tradicional sortida us preguem contacteu amb nosaltres per e-mail, info@llibreriahoritzons.com . Moltes gràcies.

Per part nostre això es tot, sols informar-vos que sembla que entre avui i el proper dijous es prepara una bona nevada al Pirineu per poder començar la temporada d’hivern ben aviat

El Nilo Azul. Testimonio de un mundo olvidado.

Desde Addis Abeba, capital de Etiopía sale una ruta hacia Debre Markos, centro de la antigüa provincia de Goyan. Una ruta hermosa y placentera por las altas planicies de Shoa hasta cortarse en las majestuosas Gargantas del Nilo Azul: Un  abrupto desfiladero hacia las altas mesetas del Goyan. Una orografía indómita  y cuyo río con las crecidas anuales bloqueaban el paso, creando una barrera natural que obstaculizaba hasta no hace mucho el paso entre ambas provincias.

El autor intenta adentrarse en la gran riqueza cultural de una maraña de pueblos, sudaneses i etíopes, que se extienden por la cuenca del río y sus incontables afluentes, dando testimonio  de un mundo en el olvido. Llevando consigo las memorias que han legado algunos de sus admirados grandes viajeros del siglo XIX, en que la exploración de las tierras africanas alcanzó su culminación. Contó también con otras figuras que en los siglos XVII y XVIII dejaron un valioso testimonio escrito de las tierras atravesadas por el río.

Con la intención de indagar el presente de esos pueblos Javier Gonzálbez  pretende rescatar del olvido ese universo que les rodea con el río como hilo conductor y su memoria que ha permanecido olvidada bajo una losa del silencio y nutrirse de conocimientos que podría dar a conocer. Por otra parte deseando irrumpir en el Nilo Azul y dar testimonio de las vivencias de la diversidad humana que acoge el río. Unas vivencias que le estremecieron, pero que le enriquecieron interiormente ya que entraron a formar parte de él las esperanzas y desesperanzas de unos pueblos que siempre  estuvieron en la parte perdedora.

Este libro pretende contribuir a un entendimiento de las tierras del Nilo Azul, pero también mostrar que esas tierras africanas son un diminuto modelo de cómo la hermosa, culta y variopinta África permanece culturalmente subestimada.  El dominante occidente, llevado por inercias colonialistas, oculta bajo un prepotente caparazón de menosprecio una profunda ignorancia  sobre los valores del continente africano.  Siempre se aprende algo y quizás en el transcurso de dicha enseñanza resulte esencial comprender que las diferencias nos enriquecen.  Podemos  ataviarnos con rasgos identitarios de nuestra cultura, pero ante todo, el hecho común del hombre: la identidad que se consolida en sus tradiciones y cultura y que encuentra refugio en bellos sentimientos, que llora y ríe por igual y aspira a una vida noble.

El Nilo Azul. Testimonio de un mundo olvidado.

Autor: Javier Gonzálbez.   Ed. Altaïr.