Les rapinyaires: Astor. (Accipiter gentilis)

Són aus de complexió robusta i compacte, amb cual llarga,ales curtes i  amples. Els mascles sensiblement més petits que les femelles, és poden confondre amb d’altra espècie afí, l’esparver, (Accipiter nisus). 

Amb un dimorfisme sexual també en el plomatge, la part superior  “dors”, en els adults ´´es de color blavós pissarrós.  El pit i el ventre tenen un barrat transversal. Al cap, una marca superciliar (cella) que li confereix una certa feresa a la seva mirada. L’ iris de color grisaci en els exemplars immadurs es torna groguenc ataronjat amb l’edat. Els joves tenen les plomes més fosques, amarronades.

Les potes despullades i grogues acaben en unes potents urpes amb unes ungles llargues i afilades, amb les que pressiona i mata a les seves preses per asfixia. Les esbocina en el mateix lloc on les captura.

S’alimenta de coloms, merles, gaigs, conills, esquirols i d’altres vertebrats, inclòs rèptils. Habita en boscos, on sol establir el seu territori de caça en clars esquitxats de matolls i en el límit de dels boscos.

Aguaita a les seves preses posat en alguna talaia, però també protagonitza veritables raids aeris assetjant a les seves preses i abatent-les en ple vol, te una gran habilitat i ataca en vol aprofitat l’angle mort de la seva víctima a la que apresa des de baix. Les preses terrestres les aconsegueix després d’un vol arran de terra.

A l’hivern  inicia la seva parada nupcial que consisteix en incessants picats i d’altres acrobàcies aèries. Construeixen, ambdós sexes hi col·laboren, o aprofiten el niu d’alguna rapinyaire o  corvid  normalment en la copa de grans arbres. Niden en llocs tranquils. La posta es produeix entre els mesos d’abril i maig, entre 1 i 5 ous blavosos incubats sols per la femella en uns 35 a 41 dies. Després de l’eclosió, els pollets estaran entre 35 i 45 dies  al niu i el mascle alimeta també a la femella. Els joves exemplars d’astor inicien curts moviments migratoris fins conquistar el seu propi territori de caça i reproductiu.

Entre els factors d’amenaça d'aquesta espècie podem assenyalar  fracassos reproductius associats a molèsties prop del niu, la disminució de conills, la caça il·legal, a més d’ espoli dels nius, moltes vegades per l’ interès que té l’activitat falconera en aquesta espècie, que en el nostre país està legislada. També accidents per electrocució, abús en l’ús de pesticides, incendis forestals, desforestacions i la fragmentació del paisatge, tot concorre en detriment d’una espècie la presència de la qual constitueix un excel·lent bioindicador de la salut dels nostres boscos.

LLibres recomanats sobre rapinyaires que us podran ajudar a coneixer-los:

Rapinyaires a Catalunya. 

Aves rapaces de la Península Ibérica, Baleares y Canarias. Guias de campo.

Final de la nostre temporada a la Cerdanya

Aquest cap de setmana i aprofitant els tres dies de festa de Sant Joan hem tancat la nostre “base” a la Cerdanya. A principis de desembre ens vam instal·lar a un càmping del poble francès d’Err, sota mateix del Puigmal, i el darrer dilluns 24 vam deixar la caravana recollida i esperant-nos per les properes vacances al mes d’agost. Com tots vosaltres sabeu ha estat un hivern de molta neu, moltíssima, però i per desgracia, amb forces dies de mal temps pel que, potser, no hem pogut aprofitar tots els caps de setmana tal i com hauríem volgut. Així hi tot em pogut esquiar per pista i muntanya, fer raquetes, alguna travessa i un grapat de cims.

Tot pujant per les pistes de l'estació d'Eyna

Aquests darrers dies hem tancat la temporada ceretana amb la volta al cercle de Cambres d’Ase  on les canals encara eren ben plenes de neu i ens vam quedar amb les ganes de no fer-ne alguna però no portàvem el material adient per fer-ho. El dissabte al matí ens vam dirigir a l’aparcament de l’estació d’esquí d’Eyna 2600 i per les pistes i alguns trams de bosc vam anar pujant fins arribar a la carena que tanca tot el cercle. Primer vam fer el pic Oriental de 2.711 metres i seguint un corriol bastant penjat amb alguns trams on cal posar-hi les mans vam arribar al Pic central de Cambres d’Ase de 2.750 metres d’alçada. Vam pujar per la banda dreta del cercle i vam baixar per l’altre costat del cercle. La pujada es dura ja que alguns trams son força pendents però per molt bon terreny mentre que la baixada es fa un xic pesada ja que durant la seva part més alta va per damunt de tarteres que acaben fent-se bastant pesades. El darrer tram de la baixada es fa per dins d’un preciós bosc de pi negre i roig i al final arribem al Pla de Cambres d’Ase on les vistes sobre la cara nord del cercle i les canals que la ratllen es magnífica. En total son uns 1.100 metres de desnivell que es poden fer tranquil·lament en unes 5 hores llargues entre la pujada i la baixada. Des de dalt del cim estant la vista és espectacular ja que teníem davant nostre tota la carena des del Puigmal fins el Costabona i, més lluny, el Canigó i fins i tot vam poder veure el mar. Si mirem cap el Nord la vista va des de la serra de Madres seguint pels Perics, Carlit, els cims ceretans i andorrans i més enllà la Pica i les muntanyes del Pallars - Aran.

El Puigmal des del cim del Cambres d'Ase

La carena dels Perics i el Carlit amb la plana ceretana als seus peus

El cercle de Cambres d'Ase amb les seves canals

El diumenge 23 es va aixecar un dia rúfol i tapat i ens vam dedicar a recollir la caravana, desmuntar l’avance i preparar-ho tot per deixar-la aparcada i el dilluns ens van adreçar cap a l’andorrà el cercle del Pas de la Casa, on de bon antuvi ens va sorprendre la gran quantitat de neu que encara conserva tenint en compte la data on ens trobem. Vam sortir des de l’aparcament de l’estació d’esquí i vam anar remuntant fins arribar al final de la pista dels Isards tot deixant a la nostre esquerra l’estany de les Abelletes. Tot just on acaba el telecadira del Coll dels Isards comença la neu que, quasi be forma continua vam estar trepitjant fins ben a prop dels cims. Vam seguir pujant fins el Fals coll dels Isards per una neu molt transformada i que es deixava pujar sense que calgués calçar-se els grampons, una petita baixadeta fins el fons de la Coma de Fontnegra complertament nevada i nova pujada, tota per la neu, fins el coll dels Isards i carenejada final fins els dos Pics d’Envalira. Desprès de estudiar les diferents opcions per baixar vam decidir fer-ho per el mateix lloc de la pujada. Aquesta sortida és més suau que la de Cambres d’Ase ja que tan sols representa uns 700, metres de desnivell que podreu fer en unes 4 hores llargues. Les vistes des del cim son impressionants ja que tenim als nostre peus les valls de Campquerdos al sud amb el Puigpedrós, Peiraforca i Engorgs, Tossa Plana, la Muga, Cadí, Pedraforca, etc. Mentre que si adrecem la vista envers el nord tenim als nostres peus els cercles del Pas  de la Casa i Pessons, totes les muntanyes andorranes presidides pel Comapedrosa, la Pica, la zona de Pallars – Aran i més lluny les Maladetes, Durant una bona estona i donada la excel·lent visibilitat que vam tenir vam estar discutint si veiem la Barre des Ecrins, als Alps, però no vam aconseguir cap conclusió vàlida. Llàstima de no portar uns prismàtics.

La pujada al Coll dels isards encara amb molta neu

El Puigpedros i el Peiraforca per el seu vessant nord

Els dos cims quasi besons, el primer el Pic Negre i el segon el Pic d'Envalira

Properament penjarem els trakcs de les dues  sortides a la nostre  plana del Wikiloc     ( http://ca.wikiloc.com/wikiloc/user.do?id=450170 ).

El cercle de Pessons i el Montmalus tot pujant cap el coll d'Envalira

Hipotermia a l'alta muntanya

A les zones fredes, com l'àrtic o l'alta muntanya, la primera necessitat per sobreviure és protegir-se del fred. Això s'aconsegueix des de tres fronts: la roba, el refugi i el foc.

La hipotèrmia és un descens de la temperatura corporal per sota dels 35º provocat per una exposició excessiva a les baixes temperatures. Si la temperatura corporal cau per sota dels 33º la hipotèrmia és greu i pot provocar la pèrdua de coneixement i la mort. El vent fort, les robes mullades o la immersió en aigua poden agreujar els efectes del fred. També la mala alimentació, l'esgotament, l'estrès i l'ansietat o l'ús d'una roba poc adequada poden ajudar a l'aparició de la hipotèrmia.

Els seus símptomes varien en funció de la gravetat, i en ocasions pot ser difícil de diagnosticar, per la qual cosa, si anem en grup, ens hem de vigilar els uns als altres per detectar possibles símptomes.

La hipotèrmia pot sobrevenir ràpidament o anar-se desenvolupant al llarg d'hores i no mostrar al principi anomalies en el pols, respiració i pressió sanguínia de l'afectat. Els símptomes més freqüents són canvis sobtats d'humor i energia, falta de concentració i lentitud en les respostes, pèrdua de coordinació amb ensopegades i caigudes, tremolors, pal·lidesa o pèrdua d'agilitat en les extremitats.

El tractament consisteix a protegir al pacient de noves pèrdues de calor introduint-lo en un refugi que el protegeixi del vent i la pluja. Cal aïllar-ho també de la fredor del sòl i posar-li roba seca si és necessari. Se li proporcionarà calor, bé per mitjà d'una foguera, bé calor corporal dels seus companys, cobrir-ho amb mantes o mantes tèrmiques. Administrar-li menjar i líquids calents, però no alcohol, te o altres diürètics.

Si la hipotèrmia lleu no es tracta pot derivar en una hipotèrmia greu amb pèrdua de consciència. Es fa necessària l'evacuació immediata a un hospital. Si no podem o mentre no arriba l'ajuda embolicarem al pacient en mantes i capes impermeables i aplicarem calor amb, per exemple, pedres escalfades en una foguera i embolicades en teles, en els següents llocs: aixelles, canells, clatell, zona lumbar, boca de l'estómac i cuixes. Cal mantenir al pacient en posició els més horitzontal possible, i si cal moure-ho es farà amb summa cura. En casos extrems pot fer-se necessari massatge cardiopulmonar.

El libro de las rapaces.

Aquest llibre pretén donar una visió global dels rapinyaires, amb una lectura atenta  d'aquest llibre.  Abasta molts aspectes en  vint-i-tres capítols amb una  estructura heterogènia i complementària en el seu  conjunt.

Més de vint  científics, els millors  fotògrafs de  natura i especialistes, units  en aquest llibre sobre  aquestes aus emblemàtiques europees que està dirigit a tots els públics amb informació de forma inèdita. Tot l'escrit està  avalat per especialistes  prestigiosos, aportant  la  seva  experiència  en  un  matís  rigorós i amè, on  el lector es farà un entès en aquest món de els rapinyaires. 

L'ordre  dels  capítols està en  relació  a la temàtica i la classificació taxonòmica. Realitza un fantàstic treball sobre   el   trencalòs  i  la  morfologia  de  l'espècie. Trobem  aspectes   bàsics  sobre  la  gestió  i  estudi  dels rapinyaires, comprenent des de l'anatomia, reintroducció, alimentació suplementària fins al verí. Al final de cada capítol trobem una  fitxa bàsica que podem  ampliar per Internet. L'esforç en  aquesta obra  consisteix sobretot en la informació inexistent o difícil de trobar i que l'autor considera important. 

En aquest llibre han participat  més de quaranta  fotògrafs de natura especialment d'aus  i que a Espanya hi ha el  grup  més  nombrós. Les  fotografies s'han  fet  amb diverses  tècniques  com  l'estar en  un amagatall esperant   hores,   amb   disparador   de   radiofreqüència  en   casos  com  als   nius  per   no  molestar  o   el “digiscoping”,  fotografia amb telescopi  i  càmera  digital. Més  informació en  www.photodigiscoping.com.

A més tenim la possibilitat de consultar la pàgina web www.ellibrodelasrapaces.es

Una part dels ingressos  d'aquest llibre es  destinen a el “Projecte  percnopterus” que pretén  crear un  Punt d'Alimentació  Suplementària en  un  lloc  del  nord  peninsular, per estudiar  l'efecte d'aquests  punts per a l'èxit reproductor de l'aufrany i per a la formació de noves parelles. 

Trobareu  en  el l tot  l'esforç  que  h i ha  darrere  de  l'observació i  de l'estudi  dels  rapinyaires.  Pretenent sensibilitzar abans de res al públic en general i crear consciència des de la fotografia de naturalesa, del gran patrimoni  que tenim  en  els nostres  paisatges, la  gran  bellesa  que aporta  i el  respecte  sobre la cura  de l'entorn natural d'aquest apassionant au: Els rapinyaires.

Aquest llibre el podeu adquirir en aquest enllaç o a la nostra llibreria

Els inicis de les raquetes de neu

Quan es parla de les grans invencions de la humanitat, sobretot en els seus començaments, ningú dubta a citar la invenció de la roda. No obstant això, moltes vegades oblidem que a les regions més fredes del planeta també han habitat homes des de fa milers d'anys, i que per a ells la roda no deixa de ser alguna cosa poc pràctica, si més no. En aquestes regions la invenció de les raquetes de neu i dels esquís va ser equivalent a la de la roda, i va permetre que els homes es desplacessin pels nevats paratges amb molta major facilitat. D'acord amb els arqueòlegs, les raquetes de neu es van començar a utilitzar fa més de 12000 anys; els primers dissenys es fabricaven amb fusta corbada i pell d'animal. Existeixen pintures rupestres que donen fe de l'ocupació de raquetes de neu en temps prehistòrics.

Roald Amundsen en l'expedició a l'Antàrtida

Hi ha indicis de l'ocupació de les raquetes per part dels habitants d'Àsia Central fa al voltant de 6000 anys, en els seus desplaçaments migratoris cap a l'est i l'oest. Les seves destinacions van ser Alaska i Canadà, a través de l'Estret de Bering, i Grenlàndia i Escandinavia en l'altre sentit. Gràcies a les seves raquetes o "esquís dempeus", els pioners de les travessies sobre la neu van aconseguir arribar a les seves destinacions. Els indis nord-americans també es van beneficiar d'aquesta invenció, que els va permetre prosseguir amb activitats com la caça o les expedicions durant l'hivern. Durant segles van desenvolupar diferents dissenys per caminar per diferents tipus de neu; curiosament, les seves raquetes estaven indubtablement inspirades en les peülles de diversos animals, solament que una mica més grans. Sense l'ajuda de les raquetes, és molt possible que moltes tribus no haguessin pogut sobreviure als durs hiverns de la regió.

Podeu participar en el taller de raquetes de iniciació que fem aquest dimecres 23 de gener  a la nostra llibreria que inclou una xerrada i sortida el diumenge 27.

Contes màgis de la Fada Lili

Coneixeu a la Lili? Es una fada que un dia va deixar una maleta plena de contes, contes màgics que van explicar el passat divendres 4 de gener a la nostra llibreria. Uns contes preciosos  explicats amb molt d’amor i delicadesa per l’Àngels.

A partir d’ara farem cada mes uns conta contes per els nens i nenes, perquè descobreixin la màgia dels llibres i tot el que poden descobrir. És una manera de crear interès per la lectura i que quan es facin més grans puguin esdevenir uns bons lectors.

Us deixem unes fotos d’aquest conta contes on podeu veure alguna cara de sorpresa, que no te preu, quan van treure una bola màgica que la anaven passant i bufant.,A cada bufada una llumeta s’encenia dintre del cor d’aquesta bola, i mica en mica anava agafant més intensitat i canviant de colors.

També van fer servir pols màgics d’una bosseta i ens van omplir d’ells. Van escoltar molts contes, entre ells el de Blancaneus, amb les seves pàgines amb textures i il·lustracions delicioses o el del Paf, el drac màgic i van cantar la seva cançoneta “Paf era un drac màgic que vivia sota el mar..” la recordeu? Els nens son el nostre futur, donem-lis molt d'amor.

Entreu al bloc de la Maleta de la Lili, està plena de sorpreses.

La Llibreria Catalonia tanca

Tot i que per dins del nostre sector feia temps que era un fet difícilment evitable, quan aquest s’ha produït no ha deixat de impressionar-me. La llibreria Catalònia ha tancat les seves portes i, sembla, que ho fa d’una forma irreversible. Aquest fet es una més dins d’una llarga llista de males noticies per el nostre sector però amb l’agravant de que ara ha tancat una llibreria de les de tota la vida, una llibreria emblemàtica per els Barcelonins i una llibreria que qui més , qui menys algun cop hi haurà comprat algun llibre.

Recordo que quan  jo estudiava Biologia al vell edifici de la plaça Universitat teníem quatre llibreries de referencia on anar a buscar llibres de ciències, molts d’ells importats. Eren les llibreries Bosch, Bastinos, Herder i Catalònia i totes eren a les rodalies de la plaça Universitat. Avui, més de 30 anys desprès sols sobreviu al mateix lloc una d’elles però amb un altre nom i amb una orientació més generalista. Les altres o han tancat o s’han traslladat a d’altres indrets lluny del centre.

Poc a poc anem perdent llibreries de referencia, aquelles llibreries que les primeres vegades hi havíem anat acompanyats dels nostres pares, aquelles llibreries de visita obligada el dia de Sant Jordi o quan buscaves un títol en concret fora de les darreres novetats. No tant sols han tancat aquestes llibreries, també ha tacat la llibreria Època de la plaça de Sant Jaume, d’altres s’han reconvertit com la Formiga d’Or i d’altres es veuen obligades a buscar d’altres locals com la llibreria Jaimes del Passeig de Gràcia. Dins del mon de la llibreria especialitzada en muntanya també han tancat les llibreries La Pleta i la Montcau per diferents raons. Fora de Barcelona també ho estan passant molt malament llibreries molt emblemàtiques com la Robafaves de Mataró.

Per els que no son del sector us diré que el mon del llibre es complicat i difícil ja que es  tracta d’un producte de baix preu, el preu mitja d’un llibre va dels 15 als 20 €, amb un marge de benefici molt reduït i cal vendre molts exemplars per poder fer front a lloguers, crèdits, impostos, carregues socials, etc, etc i no és gens fàcil. Per acabar-ho de complicar estem en un país força estrany on es llegeix poc però que te una producció editorial molt elevada, això si les edicions, amb algunes excepcions no sobrepassen mai els 1.000 o 1.500 exemplars i el negoci del editor no es gaire millor que el del llibreter. La retracció del consum observada els darrers mesos sols ha fet que complicar, encara més, les coses.

Durant els dos anys que Horitzons porta oberta al públic  hem anat veiem astorats i espantats aquest degoteig continuat de males noticies i ara mateix aguantem el temporal com bonament podem. Per una altre banda crec que hem sabut convertir la nostre llibreria en un petit centre de trobada de tots aquells a qui els hi agrada el mon del viatge, la muntanya i la natura, hem aconseguit farcir una agenda d’activitats relacionades amb aquests mons, hem aconseguit tenir un bon fons bibliogràfic i de mica en mica anem tirant endavant. Fins quan durarà aquesta aventura ? Ara per ara no ho sabem, però la gent que fem muntanya son tossuts de mena. Potser siguem conqueridors de lo inútil, potser fem nostre aquella dita de que on hi ha una voluntat hi ha un camí. Si combinem la passió per la muntanya, amb la passió per la seva difusió i la passió per els llibres mapes i guies el resultat final es estrany, per a nosaltres el resultat final ha estat crear el projecte de la llibreria Horitzons però ens cal la vostre ajuda i suport. Sense els nostres clients, amics i seguidors ni tenim raó de ser ni mitjans per seguir endavant. Us necessitem a tots i totes  i us esperem a tots a tots i totes.

Ens veiem a la llibreria i moltes gràcies.