Ens trobaràs a

www.llibreriahoritzons.com
info@llibreriahoritzons.com






dijous, 17 de març de 2011

El Puigllançada


El diumenge vam anar amb un grup d’amics a fer el Puigllançada des del Pla d’Anyella, o sigui sortint del aparcament dels Alabaus, La Molina. La veritat es que després de dissabte de pluja i neu que va fer, el dia es va llevar amb sol i cel blau i uns 40 cms de neu nova al terra. El paisatge era, senzillament, impressionant amb el paquet de neu nova, les branques dels arbres doblegades per la neu que tenien al damunt , un cel blau i sense ni gota de vent.
Vam iniciar la pujada sobre les nou, tot just quan obrien les pistes i ens van anar dirigint per l’esquerra de les mateixes tot disfrutant de la neu verge i patint una mica per obrir traça en una neu bastant profunda, sobretot els que anaven amb raquetes. Poc a puc vam anar remuntant per una coma poc marcada fins sortir molt a prop del Cap de la Comella i les Costes d’Huget. Per aquests amplis plans ens vam dirigir cap a l’estació superior del telecadira de Torrent Negre de l’estació de La Molina però al arribar-hi un empleat de l’estació ens va dir que no podíem continuar donat l’elevat risc d’allaus que hi havia. Sincerament ens vam quedar molt sorpresos ja que, si be era cert que els risc d’allaus era molt alt, el tram que ens faltava fins el cim del Puigllançada es pràcticament pla i allà dalt el risc es nul. Per acabar-ho d’adobar i des de on érem es podia veure com al cim hi havia gent i mentre aquesta persona ens deia un cop i un altre que no podíem continuar eren incomptables els esquiadors que es sortien de les pistes per baixar per neu verge per zones molt més dretes on el risc d’allaus si que era marcat, li vam fer notar aquest fet i no ens va fer el més mínim cas, és més ni ens va contestar, serà que ells van pagar el forfait i nosaltres no ?. Després de parlar-ho una mica entre tots vam decidir no continuar i anar baixant, això si ho vam fer amb un cert mal gust de boca.
Per els anàvem amb esquís la baixada va ser extraordinària, especialment a la part alta de la muntanya on el fred va mantenir la neu seca, lleugera i profunda. Va ser tot un immens plaer baixar amb aquella neu i anar buscant les zones on encara no havia estat trepitjada. A mesura que vam anar baixant vam anar trobant la neu més humida i pesant i al final es deixava esquiar be però era molt pesada i calia fer molta força de cames per dominar-la. Al arribar de nou al aparcament vam fer tots plegats un cerveseta al bar de l’estació d’esquí que ens va semblar gloria divina.
En total vam ser 11 persones, tres amb esquís i la resta amb raquetes que vam fruir molt del dia i a tots ens han quedat moltes ganes de tornar-hi. A tots els que van venir moltes gràcies i fins la propera i a tots els que no van voler venir perquè tenia que fer mal temps doncs, senzillament, vosaltres us ho vau perdre.

3 comentaris:

  1. Quina passada de descripció Oriol! Ens has fet dentetes, desntasses! Petons mil!

    ResponElimina
  2. Un gran dia !!! l'esquiada i la companyia !!! una abraçada

    ResponElimina
  3. Oriol et felicito per la teva tasca, és genial!!!
    Volem anar amb un grup a Camporells al juny, què et sembla??
    Al juliol tenim previst fer la Senda de Camille.
    Canya i que no pari!!
    Una abraçada
    Laia

    ResponElimina