Les Dolomites, roca i natura.

En el centre dels Alps italians s'alcen Les Dolomites, un grup de massissos del nord-est d'Itàlia, situats al costat de la frontera amb Àustria.  El nom de Dolomites li ve del geòleg francès Deodat de Dolomieu que va descobrir el tipus de roca característic d'aquesta zona, la dolomia.

Les Dolomites són molt diferents de la resta dels Alps; van tenir el seu inici en càlids mars tropicals fa més de dos-cents milions d'anys per l'acumulació, durant l'Era Mesozoica, dels sediments que formen les actuals roques sedimentàries estratificades, la col·lisió, durant l'Era Terciària, entre les plaques europea i africana, amb deformació i plegament dels sediments i la consegüent elevació dels Alps.

El seu aspecte està caracteritzat per amplis valls cobertes de boscos i prats des dels quals s'alcen, retallant-se verticalment per centenars de metres, els nombrosos i aïllats massissos muntanyencs. L'erosió de la roca pel vent, pluja i neu i gel ha configurat el paisatge de relleus verticals i parets retallades amb agulles afilades, esquerdes i formes capritxoses. Paisatges encantadors, un escenari únic: es tracta de les Dolomites, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Trobar-se en una natura tan perfecta regala la sensació de ser part d'una pintura, amb línies i contorns impecables.

Marmolada ( 3348 metres)

Tre Cime di Lavaredo (2.999 metres)

Imponents muntanyes, gairebé impressionants, que semblen tocar el cel, colors que canvien durant el dia i que van des del rosa pàl·lid fins al blau profund de la nit, dibuixen un panorama gairebé irreal. Entre els monuments de la natura hi ha la Marmolada de 3348 metres, Antelao de 3.263 metres i les Tre Cime di Lavaredo de 2.999 metres. Als seus peus es troben valls encantades com Boite, Valgrande amb les termes de les Dolomites, Conca Agordina i la Val de Visdende.  Es un lloc ideal per fer muntanya, alpinisme i escalada. Son famoses per les vías ferrades, que es van fer a la I Guerra Mundial

Finals del s.XVIII i principis del s.XIX es considera l'època daurada de l'escalada, ja que es conjuguen diferents interessos: l'interès científic que promourà expedicions a muntanyes inexplorades, el polític, en aquesta carrera de nombrosos aristòcrates per conquistar cims i onejar les seves banderes en elles i un interès purament esportiu que iniciarà una lluita constant de superació a la recerca de reptes cada vegada més difícils. Un precursor va ser  el solitari explorador alemany Hermann von Barth, especialista en roca o com Emil Zsigmondy,  màxim exponent de l'escalada sense guia.

Llocs que ofereixen unes vacances orientades a l'exploració i a la diversió, on hi ha innombrables raons per no avorrir-se: un recorregut pels petits pobles rics en història, tradició i bon gust, passejos pels boscos, excursions a les muntanyes més altes, passejos a cavall o en mountain bike i, per als amants dels esports d'hivern, hi ha molta neu. Magnífiques al hivern i encantadores a l'estiu, quan el blanc cedeix el pas a un arc de Sant Martí de colors.


En les Dolomites han proliferat les estacions d'esquí algunes muldialment famoses con Dolomiti Superski o Cortina d'Ampezzo.


Tenim dos trekkings per les Dolomites amb guia de la zona, Cumbres olvidadas y Trekking al Anello Zoldano., per si us animeu.

El Parc Dolomiti de Belluno ofereixen l'oportunitat d'admirar paisatges forestals extremadament diversos, fagedes, pinedes i avetoses. Els boscos són un els entorns més interessants en el que a fauna es refereix, i alguns d'aquests, com els boscos d'avet  de la Val del Grisol, posseeixen un gran interès científic.

Campanula morettiana

Edelwiss (Leontopodium Alpinum)

lirium camiolicum

Un dels motius del naixement del Parc és la gran riquesa i raresa de la seva flora que es compon d'unes 1.400 espècies, moltes endèmiques o rares. La part més meridional és la més rica, ja que va ser la menys devastada per les glaciacions i per això van poder sobreviure espècies antigues. Flora alpina que creix en poc temps i de vius colors i flors de boscos i valls, nerets, acònits grocs o la famosa Edelweiss per posar un exemple.

Amb excepció de les zones càrstiques de cotes altes (Circs de les Vette, de Piani Eterni, i de Van de Zità), on alguns escassos rierols s'endinsen ràpidament en les cavitats subterrànies, els cursos d'aigua del Parc flueixen per un entramat de barrancs i valls que en ocasions tenen forma d'estretes goles. Existeixen nombroses fonts naturals que emergeixen enmig dels boscos, acompanyades de vistosos mantells de molsa. Resulta fàcil topar-se amb cascades plenes d'escuma i espectaculars marmites de gegant. Prticularment interessants els prats pantanosos com la Conca dei Laghetti prop de Erera, Pian de Palùi en Val Pramper, i la Conca de Palughèt en el Bosc de Caiada.

Ermini (mustela erminia)

Isard (rupicapra pyrenaica)

A les Dolomitas de Belluno comprenen una gran varietat d'ambients que permet a moltíssimes espècies animals trobar condicions adequades per viure i reproduir-se. Existeixen 114 espècies d'ocells i 20 espècies d'amfibis i rèptils,i uns 5.000 isards i cabirols. 

Àguila perdiuera (Aquila fasciata)

Apolo ( parnassius apollo)

Hi ha almenys 100 espècies de papallones diürnes i endemismes exclusius d'insectes que poblen les cavitats càrstiques. La gran fascinació que evoquen els animals de muntanya resideix en la seva capacitat de viure en condicions difícils, que amb freqüència són extremes. Afronten el gel hivernal, l'escassetat de menjar, el vent aspre i les fortes radiacions solars gràcies a estratègies d'adaptació admirables. Així, cada entorn, si s'observa amb atenció, ens revela una gran riquesa de formes animals, meravellosa encara que amb freqüència invisible a qui no s'aproxima amb paciència i respecte.

Els terriotoris que en l'actualitat s'inclouen dins del Parc Nacional Dolomitas de Belluno han estat poblats amb assiduïtat durant mil·lennis i conserven testimoniatges valuosos de la presència humana. Nombrosos jaciments arqueològics prehistòrics, com el centre miner de Valle Imperina i la cartoixa de Vedana. La història del territori del Parc és també, i sobretot, la història de les comunitats que, durant segles, han viscut i treballat en un entorn difícil amb el qual han sabut trobar delicats punts d'equilibri. Un paradís per gaudir unes vacances.