Per Collserola, Santa Creu d'Olorda

Els que vivim a Barcelona i rodalies tenim un autèntic tresor al costat nostre, es tracta de la serra de Collserola, no en va declarada fa uns anys com a Parc Natural. Si bé és tracta d’una serralada molt humanitzada i, en alguns llocs, degradada, podem trobar racons autènticament fantàstics i on sembla impossible pensar que Collserola està situada enmig de conurbacions urbanes amb més de quatre milions d’habitants.

Aquest cop us volem proposar un ruta circular que sortint de Castellciuró, a les afores de Molins de Rei, ens portarà a l’ermita de Santa Creu d’Olorda tot seguint el GR-92 per anar a parar al sot on trobarem la masia de Can Ferriol i remuntar fins a Santa Creu d’Olorda i tornar a Castellciuró on hem deixat el cotxe. La ruta la podem fer amb transport públic prenen la RENFE fins a Molins de Rei, línies R1 i R4, i seguir els indicadors que trobarem per Molins de Rei i que ens portaran a Castellciuró.

El conjunt de Santa Creu d'Olorda

Castellciuró son les runes d’un antic castell de vigilància de la Vall del Llobregat del que és te constància des del segle VI. El castell ha patit enderrocaments i reconstruccions i ara sols es conserven les runes de la torre de guaita. Actualment hi ha una zona de lleure on podem deixar el cotxe. Des del aparcament cal seguir una pista de terra, GR-92, que va guanyant altura tot ficant-se a l’interior d’un magnífic bosc mediterrani. Desprès de deixar algunes masies privades o arranjades com a restaurants ja veurem el campanar i el conjunt de Santa Creu d’Olorda. Poc abans d’arribar a l’ermita veurem a la nostre dreta una zona arranjada amb cartells indicadors. Estem a la Pedrera dels Ocells, una antiga mina de pissarres bituminoses que es va explotar fins els anys 60 del darrer segle. Paga la pena aturar-se i llegir els panells on expliquen la historia de la mina i els habitats naturals que ara hi podem trobar. Deixem aquest paratge i en poca minuts arribarem a Santa Creu d’Olorda.

Les pissarres bituminoses de la pedrera dels Ocells

Santa Creu d’Olorda és una ermita d’origen preromànic, s’ha trobat restes dels segles VIII i IX, si be l’edifici que ara es conserva data de l’any 1032 però ha estat fortamement modificat durant els segles XIV, XVI i XX. També hi trobem les restes d’un antic castell adossades a l’ermita. El conjunt es troba en una gran zona arranjada amb aparcament per cotxes, barbacoes, taules, un petit bar restaurant i zones de lleure. Des d’aquesta zona podem accedir al Puig d’Olorda en poc més de 15 minuts, no indicat al track pel GPS. El Puig d’Olorda es un modest cim de 432 metres coronat per un vèrtex geodèsic i una gran torre de vigilància forestal. Tot i la seva modesta alçada està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Per continuar la ruta anirem cap a la carretera de Molins de Rei a Vallvidrera per creuar-la i passar pel davant d’unes instal·lacions elèctriques tot seguint les marques del GR-92 fins arribar al Coll de Can Mayol per on travessarem de nou la carretera i deixarem el GR que segueix per l’esmentada carretera. Nosaltres buscarem un corriol que amb forta baixada primer i desprès més planer pren direcció sud i desprès sud-est i que ens portarà a una ampla pista. Al arribar a aquesta cruïlla si seguim a la nostre esquerra i amb una forta pujada arribaríem a la carretera de Vallvidredera i al GR-92, però nosaltres baixarem a la nostre dreta tot seguint la serra del Ginestar i anirem a buscar el torrent de Can Serra. Aviat veurem la masia de Can Ferriol però no hi arribarem i seguirem el torrent fins arribar a una nova cruïlla amb indicadors. Prendrem la pista que a la nostre dreta torna cap a Sant Creu d’Olorda i gaudirem d’un magnífic exemplar de d’alber, Populus alba, al bell mig de la cruïlla. Aquí podrem escollir entre seguir per la vora del torrent o seguir una pista que amb pujada més suau ens portarà a Santa Creu d’Olorda. Jo us recomano seguir pel torrent però si hi ha hagut fortes pluges es millor seguir per la pista i evitar trams amb aigua i fang. Un cop arribats de nou a Santa Creu d’Olorda sols ens queda reprendre el camí de tornada cap a Castellciuró on donarem la sortida per acabada.

Exemplar d'àlber ( Populus alba ). Si aneu al hivern el trobareu sense fulles.

Com ja hem dit aquesta ruta us portarà per l’interior d’un bosc mediterrani on els protagonistes son l’alzina i el pi blanc, però també hi trobarem algun pi pinyoner, roures, oliveres, algun arbre fruiter, avellaners, arboç i petites zones de bosc de ribera amb albers i pollancres. El sotabosc és molt variat amb predomini del boix, romaní, eures i lianes. Si ens mirem les plantes podrem trobar galzeran, esparreguera, estepes, matapoll, etc. A la zona de la pedrera dels Ocells veurem joncs i a les zones més humides properes als torrents veurem falgueres i molses. La fauna serà més difícil de veure però podrem sentir els cants de les mallerengues, pit roig, merles i pardals. Si voleu identificar els cants dels ocells res millor que alguns d'aquests CDs Entre els mamífers veurem les rastres de senglars, si hi anem al capvespre serà fàcil trobar-los, pinyes menjades per esquirols, rates i ratolins i a les zones humides trobarem granotes i algun gripau. Si hi anem a la primavera trobarem les plantes ben florides i abundants capgrossos a les zones humides, mentre que si és a la tardor podeu trobar bolets.

Apagallums ( Macrolepidota procera ) Relativament freqüent per la zona.

Cireretes d'arboç ( Arbutus unedo )

La ruta comporta fer poc menys de 13 quilometres en poc més de tres hores i mitja i tindreu que superar poc menys de 500 metres de desnivell. Trobareu la ruta a la nostre plana del wikiloc. El track no inclou la pujada al Puig d’Olorda que podeu fer en uns 40 minuts entre anada i tornada i uns 100 metres de desnivell suplementaris tot seguint els pals indicadors. Es una ruta apta per tothom, fins i tot si aneu amb nens, sense cap tipus de complicació i sols cal parar atenció a les moltes pistes i corriols que trobarem però hi ha abundància de cartells indicadors i quan deixem el GR-92 cal parar atenció a la forta baixada del principi del corriol. Com sempre no oblideu el mapa, Serra de Collserola de l'editorial Alpina i si voleu identificar arbres, plantes i animals podeu triar alguna de les moltes guies que us podem oferir.

Soca d'arbre menjada per un senglar