Pau Casals a les Nacions Unides

Tal dia com avui, 24 d’octubre, però de l’any 1971 Pau Casals ve rebre la medalla de la Pau de la ONU de les mans del llavors Secretari General U Than i va estrenar-se a la gran sala de l’Assemblea General l’himne de l’ONU que ell mateix havia compost. Aquell dia i davant de les delegacions de moltes nacions en Pau Casals va dir una frase que s’ha fet cèlebre “I’m Catalan”, el seu “Jo soc Català” seguit d’una petita explicació de l’historia de Catalunya i del seu compromís amb la pau. Cal situar aquelles declaracions en el seu context històric, en la Catalunya i l’Espanya dels anys 70, en plena dictadura franquista amb les nostres llibertats, idioma i cultura sotmeses als dictats d’Espanya. També recordo amb afecte que en Casals ja era força gran doncs tenia 93 anys i per dirigir ho feia assegut en una mena de tamboret però sentia tant la música que tot sovint es posava dret, no ho podia evitar.

A casa la figura d’en Pau Casals era quasi be mítica. Segurament ho era pel seu vessant musical més que pel seu compromís nacional. No recordo com vam veure aquell acte, no crec que ho fessin per la televisió, potser ho vaig veure de més gran, no ho se. En aquella època jo tenia 14 anys però ho recordo com si fos avui i d’en Pau Casals conservo molt vius tres records.

En primer lloc i del mateix dia a l’Assemblea General de l’ONU quan va presentar “El cant dels Ocells”, nadala popular catalana i que ell va recuperar i difondre fins a fer-ne, quasi be, un himne. El mestre Casals va dir que a Catalunya els ocells mentre volaven anaven cantant “Peace, Peace”, “Pau, pau” i tot seguit va interpretar-la amb seu violoncel. Crec que va ser el primer cop que la vaig sentir. Més endavant vaig poder tenir un disc senzill de i que conservo en que hi havia El Cant dels Ocells i Sant Martí del Canigó. Potser per culpa d’aquell disc sempre he tingut lligats el Cant dels Ocells amb la sardana Sant Martí del Canigó. Uns anys més tard vaig trobar una versió de Joan Baez en un disc de nadales en anglès i que vaig comprar doncs va agradar-me trobar El Cant dels Ocells al costat de nadales tant tradicionals com Santa Nit, Cascavells, etc.

Pau Casals tocant el Cant dels Ocells

En segon lloc està el concert a la Casa Blanca que el mestre Casals va donar l’any 1961 davant del president Kennedy. Durant aquell concert el president Kennedy va imposar al mestre Casals la medalla de la Llibertat, una de les més altes condecoracións civils dels Estats Units. Del concert de la Casa Blanca és va editar un vinil que tinc i que he sentit un munt de cops.

El disc del Concert de la Casa Blanca que conservo després de molts anys.

Finalment tinc molt viu el record de la primera audició de l’oratori “El Pessebre” al Palau de la Música a Barcelona. No recordo exactament quan va ser però si que recordo que vam anar-hi tota la família, els meus pares amb els meus germans i que vaig anar a comprar les entrades amb un germà meu, ens va tocar fer una bona cua. El Palau estava ple a rebentar, sense un sol seient buit. Segurament va ser el primer cop que vaig anar al Palau per un concert. Donat que en Pau Casals quan va marxar cap a l’exili l’any 1939 havia dit que no tornaria a Catalunya fins que hi hagués democràcia el concert va ser dirigit pel seu germà Enric. En Casals va complir al peu de la lletra la seva promesa de no tornar a Catalunya mentre no hi hagués llibertat i no va tornar fins l’any 1979, després de mort per ser enterrat en terra catalana. Com anècdota comentar que durant els anys de la dictadura el mosaic de les quatre barres que presideix l’escenari del Palau el tapaven amb un gran ram de flors, encara rai que no el van treure a cops de martell com van fer amb molts d’altres símbols catalans.

Versió original del himne de les Nacions Unides

Potser tot el que he dit està un pel embolicat però m’ha vingut molt de gust recordar-ho i compartir-ho amb tots vosaltres tal i com ha sortit de dins meu. Penso que en el moment polític que estem vivint es molt important tenir ben vius precedents i referents com els de Pau Casals. Penso que el seu testimoniatge ens ha de marcar el camí, ens han de donar forces i ganes de lluitar per poder recuperar la nostre llibertat i identitat nacional.

Que tots tingueu una molt bona setmana.