Ens trobaràs a

www.llibreriahoritzons.com
info@llibreriahoritzons.com






dissabte, 3 de desembre de 2016

Els boscos de tardor per Vilanova de Sau i Malafogassa

Diumenge passat vam estrenar el cicle de Sortides amb Horitzons. Vam estar dubtant tota la setmana sobre si fer o no la sortida, les previsions del temps no eren bones, però tampoc eren clares, pluja ? bon temps ? Eren peguntes que anaven rebotant per dins del nostre cap. Alguns del participants a la sortida també dubtaven, d’altres és van donar de baixa. Finalment el divendres per la nit vam decidir tirar la sortida endavant però sols amb quatre participants i un van esborrar-se el dissabte al matí.

La Vall de Sau complertament ocupada per la boira

            Diumenge és va llevar un dia gris i lleig, havia plogut quasi be tota la nit però calia tirar endavant el compromís que teníem amb les persones inscrites. Pel camí envers Vilanova de Sau ens va caure un bon ruixat però per suspendre la sortida sempre hi érem a temps. Finalment a les deu del matí ens vam trobar al bar del càmping El Pont just al costat del pont de Malafogassa. El dia era gris però semblava que aguantaria i els colors de la tardor lluïen magnífics. Dit i fet, ens canviem, agafem les motxilles, ens presentem i comencem la caminada per dins dels magnífics boscos de la contrada. Creuem el pont de Malafogassa magnífica obra d’enginyeria del segle XV sobre la Riera Major. El pont te de dues arcades, una de molt ample, sota la qual passa la Riera i l'altre no tant, sense finestres o arquets i d'esvelta silueta. Rep el nom de Malafogassa d'una antiga casa i molí que té al seu redós. La Riera Major neix a bastants quilometres d’aquí tot just sota el cim del Matagalls i va morir a la riba dreta del Ter en ple pantà de Sau. Pel seu damunt va l’antic camí ral d’Olot a Vic i segueix una antiga via romana de la que amb prou feines en queden restes. Donades les pluges dels darrers dies porta gran quantitat d’aigua i fa un remor molt agradable. Passat el pont seguim per la pista forestal que per amplies girades ens va enlairant i anem pujant metres. Per entre els arbres de l’espès bosc anem albirant els fons de les valls complertament coberts per la boira i observem els boscos, majoritàriament formats per alzines, amb taques aïllades de color dels arbres caducifolis. Veiem el poble de Vilanova de Sau però la boira no ens deixa veure ni el pantà de Sau ni les restes de l’antic poble de Sant Romà de Sau. A mesura que caminem anem observant com el bosc de tipus mediterrani format per alzines va agafant un caire més atlàntic amb roures, pollancres i alguns oms i castanyers. També observem exemplars de boix grèvol, alguns molt grans amb alçades superiors als deu metres, plens dels seus fruits vermells i comentem el risc d’extinció en que és troba aquest arbre per culpa del seu us com a decoració nadalenca. Un altre arbre molt freqüent es l’arboç en que alguns exemplars és presenten carregats del seus fruits, les conegudes cireretes d’arboç, mentre que d’altres encara mostren les seves delicades flors. Es curiós poder trobar arbres florits a quatre dies del mes de desembre. Per entre les clarianes dels arbres i al fons podem veure el Pirineu ben nevat presidit per l’immens Puigmal.

Branques de boixgrevol carregades dels seus fruits vermells
Flors de l'arboç

Després de superar una bona pujada, 500 metres de desnivell, arribem a l’ermita de Sant Andreu de Balcells al bell mig d’un dels pocs plans que trobarem avui. Es te constància d’aquesta ermita des de l’any 1101, però la rectoria i alguns edificis exteriors foren remodelats durant el segle XVII i això tapa una mica l’estructura romànica de l’ermita primitiva. Una de les parts més ben conservades és l’absis amb preciosos arcs llombards típics del romànic de casa nostre. Actualment l’antiga rectoria està convertida en un allotjament rural. Per les rodalies d’aquest conjunt trobem un grapar d’arbres vestits dels colors de la tardor i amb el terra del voltant dels seus troncs ben regirat pels senglars que hi busquen larves, cucs, arrels tendres i, sobretot, tòfones.

Absis romànic de Sant Andreu de Balcells

Un cop passada l’ermita de Sant Andreu, el camí pren una franca baixada i entra en un bosc on alternen les alzines i els castanyers, alguns amb uns mides impressionats. Tot el terra està cobert per les gran fulles del castanyer d’un viu color groc i un catifa de castanyes. El camí va baixant fins arribar al fons de la vall on trobem el curs de la Riera de Castanyadell que porta molta aigua i ens proporcionarà la darrera sorpresa del dia ja que per creuar-la ens veiem obligats a descalçar-nos, arremangar-nos els pantalons i ficar-nos dins de la llera i tastar una aigua ben freda.  La resta de la sortida no te més historia que seguir la pista, ara asfaltada, fins tornar al nostre punt de sortida. Un cop canviats i amb les motxilles als cotxes ens adrecem al bar del proper càmping El Pont on celebrem que un dels participants a la sortida feia 55 anys i comentem les mil i una anècdotes del dia mentre donem compte d’un merescut dinar-berenar.





Durant tota la sortida la tardor ens va regalar un festival de colors



En resum un gran dia, una magnífica excursió amb molt bona companyia i que ens ha deixat a tots molt bon regust de boca i moltes ganes de tornar a la muntanya. Per cert i parlant de tornar a la muntanya ja anunciem la nostre propera sortida, serà el diumenge 18 de Desembre al Pedraforca, hi pujarem un pessebre al seu cim i farem la nostre tradicional recollida de diners per entregar-los a la Marató deTV3 enguany dedicada al ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. A partir del dilluns trobareu més informació sobre la sortida a la nostre plana web i al facebook, us esperem a tots que la sortida i la solidaritat be s’ho valen.

Cap comentari:

Publica un comentari