Un grapat de novetats

Es cert entre ahir i avui tenim un grapat de novetats per explicar-vos. La primera es que ja tenim plana web, es una primera versió molt senzilla i que encara no te botiga en línia però si un grapat d’articles que recomanem per el seu interès. També hi trobareu un llistat dels serveis que us podem oferir, la nostre localització, enllaços, etc. La seva adreça es www.llibreriahoritzons.com. Esperem que ens visiteu tant virtualment per la xarxa com presencialment a la nostre botiga del carrer de València 149.

En segon lloc dir-vos que ahir ens vam estrenar per el que fa a l’organització de xerrades, presentacions, projeccions, etc. Ahir vam iniciar el curs de seguretat i progressió en glaceres que tindrà dues sessions més i el proper dijous dia 14 de febrer ens trobarem amb tots els amics que vam anar el diumenge passat al Coma d’Or per veure les fotografies de la sortida i fer-la petar una estona. Properament us anirem anunciant les nostres activitats i, també, les trobareu penjades a l’agenda de la nostre plana web i ja poden anunciar-vos que estem preparant un curs d’orientació que tindrà dues parts, una primera part dedicada a l’orientació fent servir el mapa i la brúixola i una segona fent servir un GPS. També estem preparant una exposició de fotografies sobre la Índia.

Finalment volia comentar un fet força allunyat del nostre mon del llibre, els viatges i les muntanyes i es que avui fa tot just vint anys del inici del Club Súper 3, tots els que tenim fills joves, adolescents o més menuts segur que som força conscients de la seva existència, del seu carnet, les felicitacions d’aniversari, la cançoneta del Anys i anys per molts anys i tota la llarga sèrie de personatges que es mouen i s’han mogut al voltant del Club, tants els més primerencs com els actuals i per no dir de moltes de les seves series encapçalades per les Tres bessones que han estat una mica el vaixell insígnia del Club durant molt de temps abans de que els seus personatges fessin el salt cap a Espanya, Europa i molt més enllà. Felicitats Súpers i ja sabeu allò del Anys i anys per molts anys........

Que tingeu tots molt bon cap de setmana i si podeu que disfruteu força de les nostres muntanyes i del nostre pais que sembla que fara força bon temps.

Pujada al Coma d'Or

El diumenge vam anar al Coma d’Or amb un bon grup d’amics, va fer un dia fantàstic de sol, sense vent i no gaire fred. La neu era força abundant fins al Coll d’en Garcia però des d’allà fins al mateix cim era molt justa i amb trams complertament faltats de neu. Les vistes durant tota la sortida son excepcionals i crida l’atenció veure com les muntanyes d’Andorra i el Pallars estan molt més innivades que les de la Cerdanya i Capcir. Ens vam retrobar amb amics que feia temps que no veiem i al acabar tots teníem ganes de repetir la sortida. Un cim molt recomanable per a poder fruir d’un gran dia de muntanya, especialment si el temps us acompanya.

Tot pujant per la vall

El cim del Coma d'Or i el Puigpedros de Llanos

Camí del cim

Darrer tram de la pujada

Les muntanyes andorranes ben plenes de neu

Coma d'Or

Aquest diumenge portem un grup d’amics al Coma d’Or i esperem passar-ho tots molt be, de moment sembla que el temps i la neu ens acompanyaran. Quan tornem ja penjarem algunes fotografies i el dijous 17 de febrer ens trobarem tots a la botiga per veure-les i poder fer-la petar una estona.

El dilluns us ho expliquem i que tingueu tots molt bon cap de setmana

Salvem Certescan

Fa pocs dies que va saltar la noticia del possible tancament del refugi de Certescan, inicialment aquest fet em va sorprendre molt i m’he dedicat a buscar més informació sobre el particular per la xarxa i he pogut anar aclarint els fets. Els fets son ben clars i es tracta, un cop més, d’un nou intent de privatitzar la muntanya i treure uns diners a tothom que hi vulgui anar. El problema es va iniciar quan el guarda, el conegut i popular Jan, va rebre una carta de la FEEC dient-li que tenia que deixar el refugi en poc temps perquè així ho volien els propietaris dels terrenys on està situat el refugi i del propi edifici que no son d’altres que aquells que cada dos per tres ens augmenten l’import del rebut de la llum i desprès presenten uns beneficis que augmenten any darrera any, sabeu de quina empresa parlo ?. Si això ja es fet prou seriós no es menys seriós el paper que esta fent la FEEC en tots aquests fets ja que el guarda del refugi ha demanat de forma continuada més explicacions a la federació i, fins el present, no ha obtingut cap resposta.Tampoc ha estat posible saber les raons del perquè els propietaris volen recuperar l'edifici i em pregunto si es per fer-hi un hotel o un refugi privat, sols cal esmentar que els propietaris del refugi son els mateixos que l'any 2000 van tancar la carretera amb un cadenat per evitar que s'hi pogues arribari amb cotxes particulars i es tingues que escollir entre caminar més de 3 hores o es tingues que pagar un taxi per poder-se apropar al refugi. 

No cal esmentar aquí la importància del refugi de Certescan i la seva situació estratègica al bell mig de una zona no està, precisament, sobrada de refugis però amb una sèrie de cims i travesses impressionats, es una base per fer la travessa de La Porta del Cel i al hivern un lloc privilegiat per fer esquí de muntanya donades les seves excepcionals condicions d’innivació. Tampoc cal esmentar el grau de dedicació d’en Jan com a guarda del refugi ni el fet de que porta 28 anys fent aquesta tasca, crec que es el guarda amb més anys de dedicació del nostre país. Tampoc cal recordar que el refugi es troba al centre del Parc Natural dels Alts Pirineus.

No és el primer cop que es produeix un fet com aquest ja que fa el darrer més de Novembre va tancar el refugi de Cap de Rec per culpa de discrepàncies entre el Club Muntanyenc de Sant Cugat, centre que en tenia la seva explotació, i l’ajuntament de Lles de Cerdanya, entitat propietària del edifici.

Penso que com a muntanyenc no podem seguir de braços creuats davant de fets com aquests ja que portem una bona sèrie d’anys en que cada cop es més difícil l’accés a les muntanyes donada la proliferació de aparcaments de pagament, camins tancats al transit rodat, limitacions d’accés a determinats llocs, limitacions per poder acampar, obligació d’agafar taxis o autobusos de pagament, alguns cops amb preus abusius, per accedir a molts llocs i així un llarg etc.

Per a tots aquells que hi estiguin interessats en denunciar el fet  s’ha iniciat una campanya de protesta davant de la FEEC enviat el missatge “SALVEM CERTESCAN” a la següent adreça de correu electrònic feec@feec.cat ; salvem@certascan.com, i a les vostres amistats perquè es puguin adherir. També us podeu adherir a http://www.facebook.com/pages/Salvem-Certascan/148513128535881

La candelera i el dia de la marmota.

Avui es 2 de febrer per nosaltres els catalans en general es la Verge de la Candelera i per els de Valls es festa grossa, festa major i més aquest any que celebren les Desenals. Per els americans, especialment els de la costa Est avui es el dia de la marmota. Que vull dir amb això ? doncs que avui, teòricament, es pot saber si encara tenim hivern per dies o ja tenim la primavera a tocar. Diu el costumari popular que si la Candelera plora, es a dir si avui plou, el fred ja es fora i la primavera es propera, però que si la Candelera riu, es a dir si avui fa sol, doncs que el fred encara es viu i en tenim per dies. Be doncs avui resulta que fa un dia de sol magnífic, esplèndid, es dir que si ens creiem els costums del nostre país encara tenim hivern per dies. Per el que fa a la versió americana del dia de la Candelera, ells ho fan amb una marmota, resulta que si la marmota surt del seu cau i fa sol, ells diuen que si la marmota veu la seva ombra, doncs que encara fa fred i l’animal torna al seu cau a dormir unes setmanes més, però si la marmota no veu la seva ombra, es a dir plou o està núvol, doncs l’animal es queda fora del cau i l’hivern ja està liquidat. Si hi penseu una mica veureu que el mètode es el mateix, si avui fa sol encara tenim dies de fred per endavant, però si plou el que ja tenim al damunt es la primavera. Fins aquí tothom d’acord però resulta que avui a les Amèriques plou i la marmota de marres ha decidit no tornar al cau, es a dir que aquí encara ens queda hivern per dies i allà ja oloren la primavera. En fi que hi farem, no es el primer cop que americans i europeus estem en desacord.

Per cert i parlant de la Candelera si algú de vosaltres encara te el pessebre muntat a casa, diu la tradició que avui cal desmuntar-lo i guardar-lo perquè tenim Carnestoltes i la Quaresma molt properes.

Ha mort John Barry

Ahir ens vàrem llevar amb la noticia de la mort d'en John Barry, compositor de moltes bandes sonores per el cinema. Potser la seva música més coneguda sigui la banda sonora genèrica de totes les pel·lícules d’en James Bond.

Curiosament els seus inicis com a músic el va fer durant el servei militar i, potser per una única vegada, el servei militar va servir per alguna cosa de profit. Durant la seva vida ha posat música a moltes pel·lícules com ara Cowboy de mitja nit, Nascuda lliure, Memòries d’Àfrica, La Jauria Humana, Cotton Club, María, reina d’Escòcia i d’altres i això li va valdre no menys que 5 oscars a la millor banda sonora. Personalment tinc que dir que per mi la seva millor música ha estat la de Ballant amb llops i alguns paisatges de la pel·lícula sempre aniran acompanyats de la seva música. Trobarem a faltar les seves músiques, segur.