El nostre primer Sant jordi

Aquest Sant Jordi ha estat el nostre primer Sant Jordi com a llibreters i com a tals no vam faltar a la cita i vam seguir les tradicions de la data amb parada al carrer, descomptes, alguna rosa, punts de llibre, la senyera i molta gent badant i d’altres comprant. Alguns de vosaltres en vau venir a veure i saludar, d’altres estàveu fora i a tots aquells que no vau venir us vam trobar a faltar. Per seguir les tradicions de cada any el dia va tenir de tot amb sol, núvols, bona temperatura, en definitiva primavera mediterrània. Val a dir que tot i els condicionants en contra d’aquest any el dia va estar força animat i ens ho vam passar molt be i esperem que el proper any sigui millor.

Per una altre banda i aprofitant els pocs dies de vacances que hem tingut hem intentat fer alguna cosa de muntanya. El divendres volíem anar a caminar una estona per el Montseny però la pluja es va encarregar de fastidiar el dia i el diumenge que volíem anar cap el Montgrony doncs va passar exactament el mateix. Finalment el dilluns vam poder sortir en doble jornada ja que per el matí vam anar a caminar per la zona del Roc de la Calma a Font Romeu i per la tarda volíem fer un passejada per la zona de Masella i caminant, caminant una mica més i arribem al cim de la tossa d’Alp però es va fer molt tard, a banda de que no dúiem botes i a la part final encara hi queda força neu, això si vam veure forces isards, àligues i voltors però vam tornar al cotxe amb la llum justa per trobar-lo. Encara vam aprofitar força el dia doncs quan ens vam llevar totes les muntanyes de la Cerdanya eren ficades dintre dels núvols, sort que després el dia es va aixecani  el sol va sortir a estones però la pluja també ens va acompanyar una mica.

Per el que fa a la resta de temes que ens ocupen doncs ja podeu anar pensant en el que voleu fer el proper estiu i si us cal ajuda, orientació, idees, mapes i guies doncs ja sabeu on ho trobareu.

Que tingueu una bona setmana

Salvem Certascan, i van tres

Ahir i per el Facebook vaig  rebre una noticia que, inicialment, em va semblar totalment surrealista i digne d’una sèrie de la tele. El fet es que la FEEC ha enviat gent al refugi de Certascan per rebentar la porta, canviar el pany i evitar que l’actual guarda pugui entrar-hi encara que sigui per recollir els seus estris personals i privats i que fer-ho han pujat al refugi en un helicòpter.

Els fets han estat de la següent forma. El passat divendres en Jan, el guarda titular del refugi, rep un correu electrònic  citant-lo per el mateix dia al refugi amb un notari a les quatre de la tarda i que te que ser-hi. En Jan rep el correu a un quart de tres de la tarda. De seguit es posa en marxa però la pista es encara plena de neu i no hi arriba fins a un quart de set de la tarda, ja no hi ha ningú  i la seva sorpresa es que troba la porta del refugi rebentada i la finestra de la seva habitació oberta. Es evident que algú ha trencat la porta del refugi  i que  ha actuat en nom de la FECC. En Jan repara com pot els desperfectes i torna a baixar a Sort on posa la corresponent denuncia a la caserna dels mossos. El dissabte 16 en Jan torna a pujar però es troba per el camí al nou guarda del refugi i al avisar als mossos pensant que han tornat a canviar el pany del refugi li diuen que la FEEC assumeix tota la responsabilitat per aquests fets i que jan pres declaració al nou guarda i al seu ajudant i que han declarat que han estat ells els qui han canviat els panys. Amb aquests fets la FEEC no tan sols impedeix que el guarda pugui fer la seva feina si no que està impedint que pugui recollir tot els estris personals que te al interior del refugi i a més a més ha comés un delicte de violació de domicili.

Amb aquest es el tercer cop que parlo del refugi de Certascan des de aquest bloc. Imagino que tots vosaltres ja coneixeu la historia però potser no sabeu que la FEEC va convocar una plaça de guarda per el refugi i que aquesta plaça va ser donada a Agusti Turon que fins ara era ajudant de guarda al refugi de la Vall Farrera. Ara i per el sembla volen que el nou guarda es faci càrrec del refugi sigui com sigui.

Els que coneixem al Jan i en sabem una mica la seva trajectòria no entenem res de res i ens preguntem que hi ha darrera de tot aquest muntatge i per si fos poc tot aquest episodi, els panys forçats, l’ús d’un helicòpter per anar més ràpids, etc ens fa pensar en interessos molt poc clars. Tot plegat fa molta pudor de socarrimat. Ara em pregunto que podem fer davant d'aquests fets. El que tindreim que fer tots es donar-nos de baixa de la FEEC però estem lligats de mans peus per culpa de l'assegurança. Personalment jo no crec que torni al refugi mentre hi sigui el nou guarda.

Per acabar sols recordar-vos que dissabte es Sant Jordi, dia del llibre i que ens trobareu a la llibreria des de les 10 del matí fins a les 10 del vespre sense interrupció. Esprem que tingueu una estoneta per fer-nos una visita. Us esperem.

Que tingueu una molt bona setmana i els que feu vacances que us vagin molt be

Presentacions i més coses

Aquesta setmana ens hem estrenat en la nostre vessant  com a organitzadors de trobades i presentacions. El dimarts l’Eduard Jornet director de l’agencia Piritours ens va presentar el seu catàleg de sortides i trekkings per el proper estiu. Ens va parlar de dos trekkings a les muntanyes de Turquia, una estada al refugi del Toubkal i la pujada al Kilimanjaro. Les dues sortides a Turquia son per anar al mont Ararat de 5.165 metres d’alçada i una sortida a les muntanyes del Taurus i la Capadòcia. El mont Ararat es prou conegut per a molts de nosaltres i la tradició cristiana hi situa el lloc on Noé va encallar l’arca després del diluvi universal.  Es el cim més alt de Turquia i està situat  a la regió d’Armènia i la seva pujada no presenta gaires dificultats tretes  les de l’alçada.  Per el que fa a les muntanyes del Taurus, son muntanyes de quasi quatre mil metres i el seu gran atractiu es el seu aïllament i solitud ja que estan en una zona molt poc poblada i solitària, son molt poc conegudes per els muntanyencs de casa nostre i, pràcticament, no disposem de cap guia publicada ni de cap mapa i es això el que les fa atractives, a més a més el trekking  inclou una travessa per la Capadocia.  La sortida al refugi del Toubkal està planejada d’una forma complertament diferent ja que es tracta de passar una setmana al refugi, situat al bell mig del Atles i a 3.200 metres d’alçada i l’organització deixa total llibertat als participants per assolir els cims de la zona, a més a més del Toubkal (4.167 metres) podem intentar d’altres cims de quatre mil metres com ara l’Akioud (4.030 m), el Ras el Krim (4.083 m), Afella (4.043 m) o el Timesguida de 4.089 mestres entre d’altres. Finalment i per el que fa al trekking al Kilimanjaro poc cal dir ja que amb els seus 5.896 metres d’alçada es el  cim més alt del continent africà. Situat al bell mig de un  parc nacional, la seva silueta i el seu perfil el fan únic i això sense parlar de les mítiques neus del Kilimanjaro, llàstima  que degut al escalfament global de la terra cada dia son més minses i de les glaceres que eren al seu cim ben poca cosa en queda. La presentació va anar acompanyada d’un audiovisual amb imatges de les sortides que l’Eduard ens ofereix. Al acabar es va iniciar una animada xerrada entre els assistents. Per acabar sols dir-vos que aquestes reunions amb la gent de Piritours les farem de forma periòdica cada segon dimarts de mes i la llibreria podeu trobar més informació d’aquestes sortides a més a més de mapes i guies de les mateixes.

Per una altre banda, ahir vam tenir la presentació del llibre “El viatge dels rodamóns. La volta al món en 14 mesos”. En aquest llibre la seva autora, la Mireia Puntí, ens explica la volta al mon que va fer junt amb l’Ignasi, la seva parella i on van visitar totalment al seu aire l’Índia, Hong-Kong, Nova Zelanda, Austràlia, Xile, Perú, Argentina, Brasil i Estats Units per tornar a Barcelona, ja sabeu allò de roda al món i torna al Born. Durant la presentació es van projectar una bona col·lecció d’imatges de tot el seu viatge. La vetllada va ser força agradable i ens vam aplegar a la botiga més de 30 persones entre familiars, amics i gent interessada en el mon dels viatge. Al acabar l’autora va signar un bon grapat de llibres  i ens en va deixar més per a tots aquells que el vulguin tenir.

Finalment i ja per acabar recordar-vos que dissabte vinent es Sant Jordi, patró de Catalunya i el dia del llibre. Curiosa data el 23 d’abril ja que es la data e que van morir Cervantes, Shakespeare i Josep Pla.  Per a nosaltres serà el nostre primer dia del llibre com a llibreters i, com es tradició, ens trobareu amb la parada al carrer just davant de la llibreria. Donat que molts de vosaltres potser sereu fora de vacances us volem oferir la possibilitat de que ens reserveu els llibres que més us agradin i els vingueu a buscar després de vacances en les mateixes condicions que si fos Sant Jordi. Us esperem.

Que tingueu tots un molt bon cap de setmana i per els ja feu vacances que us vagi molt be i que el temps acompanyi.

Barcelona decideix

El diumenge 10 d’abril li toca a Barcelona decidir, es important que tots anem i aneu a votar. El resultat, potser, és el de menys però el més important es dir ben alt i ben clar que nosaltres volem decidir. Imagino que quan tot aquest procés va iniciar-se fa quasi be dos anys a Arenys de Munt va omplir d’esperances a molta gent, en va espantar a molts d’altres i va donar palla per cremar als sectors de la societat espanyola que tots coneixem tant be.  Ara el procés es a punt d’acabar-se i tan sols es pot convocar una jornada més perquè algunes pobles que en el seu dia no van poder expressar la seva voluntat per a mil i una raons ho puguin fer ara, però això no és segur.

Molta gent es pregunta que quin valor tenen aquestes consultes. Ja sabem que valor legal no en tenen cap i, en tot cas, els de sempre no paren de recordar-ho dia si, dia també. Son consultes simbòliques, es cert, però tots els símbols tenen el seu valor, o potser la nostre senyera, el nostre himne i les nostres tradicions no som símbols ? Si que ho son i son símbols que ens identifiquen a tots. La prova de que ho son es que contínuament els mateixos de sempre intentant esborrar-los del mapa i de la societat i ho fan, senzillament, per el que son, símbols, els nostres símbols. Els símbols que ens identifiquen com a poble i com a nació. Potser a partir d’ara caldrà ampliar el nostre ventall de símbols i afegir-hi tot aquest procés de consultes populars. Un símbol igual de potent com les  manifestacions del 11 de setembre del 77 o la del 10 de juliol del 2010. Un poble que mobilitza més d’un milió de persones i les treu al carrer o que organitza unes consultes populars a nivell nacional és un poble que cal respectar, que és te que fer respectar. Potser per aquest fet, per aquestes mobilitzacions populars ens tenen tanta por, ens ataquen i ens escanyen tant com poden des de fora de les nostres fronteres.

Avui llegia en un diari que les consultes populars no han estat tsunami violent si no una mena d’onada o una marea que va pujant lentament, poc a poc però d’una forma ferma i decidida i que ens acabarà mullant a tots. No puc amagar que aquesta metàfora m’ha agradat molt, tant es així que us convido a tots a mullar-vos i a convidar a tothom a mullar-se en aquest procés.

Diumenge vinent no us quedeu a casa, voteu els que us sembli mes adient amb les vostres ideologies o amb els vostres sentiments, però voteu.

Que tingueu un bon cap de setmana.

Anem posant-nos en marxa

Poc a poc anem posant més temes en marxa. Fa pocs dies vam estrenar una nova plana i ahir una estratègia de posicionament per els buscadors. Aquest mes d’abril sortirà publicitat de la llibreria a les revistes Esquí Tresc, Vertex i Muntanya i estem tancant acords de col·laboració  amb diferents centres i associacions excursionistes de casa nostre. Fins ara hem tancat acords amb Madteam, Piritours i el CEC i estem a punt de fer-ho amb la UEC i Cordada així com la gent de Dona Alpina. Per cert que us recomanem molt la seva plana web, www.donaalpina.cat. Per una altre banda el disseny i construcció de la botiga en línia va avançant i en unes poques setmanes la tindreu a la vostre disposició.

Un altre tema que va avançant i va prenent un camí més ferm son les presentacions i d’altres activitats que organitzem a la llibreria. Fa pocs dies vam acabar les xerrades sobre seguretat i progressió per glaceres i demà anem a Ull de Ter per fer-ne les pràctiques. Estem organitzant un curs d’orientació que tindrà dos mòduls, un primer d’orientació amb mapa i brúixola i un segon amb GPS, ambdós mòduls es faran després de Setmana Santa. Per el que fa a les presentacions de llibres i d’altres activitats, el proper dijous 14 d’Abril la Mireia Puntí presentarà el seu llibre “El Viatge dels Rodamons” a la nostre llibreria.  Per una altre banda el dimarts 12 d’abril,  l’Eduard Jornet presentarà el programa de viatges i treks del Club Piritours, en concret ens parlaran de sortides al Atlas del Marroc, els monts Taurus i Ararat a Turquia i el Kilimanjaro. La mateixa gent del Club Piritours anirà presentant les seves activitats cada segon dimarts de mes i a la llibreria trobareu guies i mapes de totes les sortides que van organitzant. Finalment en Víctor Riverola presentarà el seu llibre Vall de Nuria - Ullde Ter, 25 Itinerarios y Ascensiones, editat per Desnivel el proper 18 d’abril. Tots els actes es faran a llibreria a dos quarts de vuit del vespre i en trobareu més informació a la nostre plana web i al Facebook.

Finalment i ja per acabar recordar-vos que la diada de Sant Jordi ja es a tocar i que aquest any cau en un dia estrany ja que es dissabte de Pascua i molts de vosaltres sereu fora, de vacances, però ja tenim un bon grapat de novetats a les nostres prestatgeries i us podem reservar el que ens demaneu. Parlant de vacances dir-vos que tenim tot un grapat de llibres i guies, tant de muntanya com de senderisme o de viatge a la vostre disposició i un munt de propostes per fer-vos tant de les més clàssiques com de més noves i imaginatives.

Que tingueu tots un molt bon cap de setmana i la setmana vinent ja es retrobarem des d’aquesta tribuna.

Camporells un tresor blanc amagat

El darrer diumenge vam anar cap a Camporells, un autèntic  tresor amagat dins del altiplà del Capcir. Feia molt de temps que hi havia estat i al hivern mai i la sortida em va deixar un molt bon record. Vam anar amb la intenció  de fer el Petit Peric  o el pic de Mortiers però un problema amb un telecadira de l’estació d’esquí de Formigueres ens va privar d’estalviar-nos un bon grapat de metres de desnivell i ens va allargar molt la sortida, per aquesta raó sols vam poder arribar al refugi de Camporells  tot passant per la serra d’en Mauri i fer-ne el seu punt més alt. Sigui com sigui la pujada al refugi son quasi be 1.000 metres de desnivell i pot considerar-se una sortida per si mateixa.

Si voleu anar per aquesta zona us cal anar cap el poble de Formigueres i seguir les indicacions que us portaran fins el aparcament de l’estació d’esquí que hi ha a les afores del poble. Un cop vam deixar el cotxe vam iniciar la pujada per una pista que era tancada i que puja paral·lela al telecadira central de l’estació, telecadira de Calmazeille, fins arribar a la pista de les Crestes, Cretes en francès. Un cop arribats a aquest punt i per no seguir pujant per les pistes ens vam ficar per dins del bosc on una molt  bona innivació ens va permetre progressar sense cap problema fins arribar al final del telecadira i un cop allà trobareu uns panells indicadors sobre la zona de Camporells , cal seguir-los i anireu a parar a una carena penjada sobre la vall LLadura i amb unes vistes impressionants. Per aquesta carena i tot fent una bona col·lecció de petits sifons anireu a parar al cim de la serra de Mauri, a mesura que aneu pujant anireu trobant unes marques grogues que us caldrà anar seguint. Un cop arribats al cim de la serra de Mauri tindreu als vostres peus els estanys de Camporells, ara complertament glaçats i coberts de neu i l’immens cercle  tancat per els dos Perics, la Portella Gran, el Puig de Morters i el de Mortiers, tot un espectacle. En segon terme tindreu el Carlit, la dent d’Orlu, les muntanyes d’Andorra i ja més lluny els cims de la Cerdanya, la gallina Pelada, el Pedraforca, el Cadí, etc mentre que a la vostre esquena teniu la serra de Madres, el Puigmal, Cambres d’Ase, la vall d’Eina i més lluny el Canigó , sols un comentari, magnífic !!. Des del cim de la serra de Mauri sols us cal baixar cap a l’estany del Mig tirant-vos una mica cap a la vostre esquerra. A la riba del estany hi ha el refugi i que no veureu fins que hi estigueu molt propers doncs queda un pel amagat. El refugi es guardat durant una bona part del any i es petit i acollidor i les vistes des de la seva terrassa son extraordinàries. Per retornar al cotxe podeu fer-ho desfent el camí que heu seguit per pujar o dirigir-vos cap a l’estany Gran, a la vostre dreta, creuar-lo o seguir la seva riba i adreçar-vos en direcció al pic de Mortiers per un terreny bastant planer i amb forces ondulacions però abans de iniciar la pujada al Mortiers trobareu una vall que baixa a la dreta, la Vall de Galba, cal seguir-la i  un cop passada la barraca de la Jaceta trobareu un camí a la vostre dreta senyalitzat com a itinerari per a raquetes que us tornarà cap  a l’aparcament de l’estació.

Des de un punt de vista pràctic la pujada des del aparcament fins a la serra de Mauri son uns 700 metres de desnivell positiu i la baixada al refugi son uns 200 metres. En total trigareu unes tres hores llargues i per tornar unes dos hores i mitja més. Si torneu per la Vall de Galba es un pel més llarg.  Es una excursió molt maca per fer amb esquís o raquetes i més amb la bona innivació que hi vam trobar el diumenge. Si aneu amb esquís la baixada per la vall de Galba no es aconsellable doncs al final us fareu un bon tip de remar mentre que la baixada des de la serra de Mauri es molt agraïda. Si aneu amb esquís podeu agafar un forfait dit de “Randonneur”  que per 7 € podreu agafar els telecadires de Calmazeille i serra de Mauri i us estalvieu uns 600 metres de desnivell. Si aneu amb raquetes hi ha el forfait de “Pieton” que per 5 € podreu agafar el telecadira de Calmazeille i estalviar-vos 350 metres de desnivell, això si cal agafar-lo entre dos quarts de 9 i les 9 i no us deixaran baixar amb el telecadira.

En resum una molt bona sortida, recomanada per els seu paisatge, l’ambient, la qualitat i quantitat de neu i l’absència de perills objectius i un baix risc d’allaus. Que ho gaudiu força i si us cal més informació contacteu amb nosaltres.

El Puigllançada

El diumenge vam anar amb un grup d’amics a fer el Puigllançada des del Pla d’Anyella, o sigui sortint del aparcament dels Alabaus, La Molina. La veritat es que després de dissabte de pluja i neu que va fer, el dia es va llevar amb sol i cel blau i uns 40 cms de neu nova al terra. El paisatge era, senzillament, impressionant amb el paquet de neu nova, les branques dels arbres doblegades per la neu que tenien al damunt , un cel blau i sense ni gota de vent.

Vam iniciar la pujada sobre les nou, tot just quan obrien les pistes i ens van anar dirigint per l’esquerra de les mateixes tot disfrutant de la neu verge i patint una mica per obrir traça en una neu bastant profunda, sobretot els que anaven amb raquetes. Poc a puc vam anar remuntant per una coma poc marcada fins sortir molt a prop del Cap de la Comella i les Costes d’Huget. Per aquests amplis plans ens vam dirigir cap a l’estació superior del telecadira de Torrent Negre de l’estació de La Molina però al arribar-hi un empleat de l’estació ens va dir que no podíem continuar donat l’elevat risc d’allaus que hi havia. Sincerament ens vam quedar molt sorpresos ja que, si be era cert que els risc d’allaus era molt alt, el tram que ens faltava fins el cim del Puigllançada es pràcticament pla i allà dalt el risc es nul. Per acabar-ho d’adobar i des de on érem es podia veure com al cim hi havia gent i mentre aquesta persona ens deia un cop i un altre que no podíem continuar eren incomptables els esquiadors que es sortien de les pistes per baixar per neu verge per zones molt més dretes on el risc d’allaus si que era marcat, li vam fer notar aquest fet i no ens va fer el més mínim cas, és més ni ens va contestar, serà que ells van pagar el forfait i nosaltres no ?. Després de parlar-ho una mica entre tots vam decidir no continuar i anar baixant, això si ho vam fer amb un cert mal gust de boca.

Per els anàvem amb esquís la baixada va ser extraordinària, especialment a la part alta de la muntanya on el fred va mantenir la neu seca, lleugera i profunda. Va ser tot un immens plaer baixar amb aquella neu i anar buscant les zones on encara no havia estat trepitjada. A mesura que vam anar baixant vam anar trobant la neu més humida i pesant i al final es deixava esquiar be però era molt pesada i calia fer molta força de cames per dominar-la. Al arribar de nou al aparcament vam fer tots plegats un cerveseta al bar de l’estació d’esquí que ens va semblar gloria divina.

En total vam ser 11 persones, tres amb esquís i la resta amb raquetes que vam fruir molt del dia i a tots ens han quedat moltes ganes de tornar-hi. A tots els que van venir moltes gràcies i fins la propera i a tots els que no van voler venir perquè tenia que fer mal temps doncs, senzillament, vosaltres us ho vau perdre.