Ens trobaràs a

www.llibreriahoritzons.com
info@llibreriahoritzons.com






divendres, 21 de setembre del 2012

Sorteig solidari de llibres i fotografies amb recollida de material escolar.



El pròxim dia 27 de setembre a les  20 h. es presenta a la nostra llibreria el viatge solidari i el projecte "Vestim i eduquem" de la associació Amaris. Aquest projecte consisteix en recollir roba, calçat, estris escolars, joguines , en fi, coses que nosaltres encara que estiguin be pot ser llençaríem perquè ja no ho fem servir o no tenim lloc i no sabem que fer amb ell. Per finançar el projecte organitzen un viatge cultural per l'Atles menys conegut. 


Van pensar que podien fer algunes accions solidaries per recollir fons i se’n va ocórrer fer una rifa solidaria amb llibres i fotografies  el dia de la xerrada entre els assistents. Son donació dels nostres amics que han passat per la llibreria a presentar un llibre o han fet una exposició fotogràfica. Aprofito aquest  espai per dir que a mes fem recollida dematerial escolar fins el 27 de setembre a l’hora de la xerrada. Llibretes,llepissós, colors, gomes, maquines de fer punta, estoigs,regles, carpetes, etc. per la escola del poble a on es desenvolupa el projecte.  Així que si tens una estona i ens pots portar alguna cosa seria d’agrair.

Volem ensenyar-vos tot el que ens han donat desinteressadament els nostres amics.


Rapinyaires de Catalunya de Màrius Domingo, naturalista, fotògraf i agent rural que es dedica a estudiar aquestes aus tan especials. La intenció d'aquest treball és donar a conèixer de manera clara i entenedora els ocells de presa, tant diürns com nocturns, que hom pot observar de forma més o menys fàcil a Catalunya. Els rapinyaires són, sens dubte, els ocells més espectaculars de la nostra fauna, i desperten admiració i atenció dels humans des del principi de la història. Però aquesta atenció sovint es basa en mites, llegendes i fins i tot ignorància.


Asia a 15 por hora de Iván Faure.  Fotògraf i viatger ens proposa un viatge en bici para conèixer altres cultures i trobar-se amb un mateix a través de l’esforç. L’autor transmet motivació per descobrir nous destins.


Anem a fer una cervesa? de Quim Carrera. Un llibre que intenta a les ànimes viatgeres per sortir a trepitjar un altre país i crear una muntanya de records. Fotògraf i viatger ens proposa un viatge en bici para conèixer altres cultures i trobar-se amb un mateix a través de l’esforç. L’autor transmet motivació per descobrir nous destins.


Camí de l'Everest de Salvador Coll. El trek des de Jiri fins al Camp Base de l’Everest a peu és un impressionant recorregut a peu d’uns 250 quilòmetres al costat d’algunes de les muntanyes més altes i espectaculars del món com són Alma Dablan, Tamserku, Pumori, Lhotse, Cho Oyu, Makalu o el propi Everest. El viatge es completa , dons, amb l’ascensió als cims de Gokyo Ri (5.357 m) i Kala Patthar (5.554 m).


Sol i amb la meva ombra de Jordi Colell i Malla. Què ens podria oferir de nou un viatge com aquest, en els anys que corren, on el temps s’ha ensenyorit de les nostres vides atrafegades i tot s’ha de fer de pressa i per a abans d’ahir? Seguint una ruta a peu traçada força anys abans i escrit en un llibre, aquest apassionat “geerrista” es va atrevir a deixar per uns mesos la seva vida rutinària, en una ciutat que no el satisfà i en una empresa tèxtil en crisi crònica, i se’n va anar a emprendre una llarga travessada al cap de Creus. Al seu davant, com a primer repte, començant pels Pirineus, mil set-cents quilòmetres fins al Cabo Fisterra (Galícia); com a segon, mirar d’esquivar tant com fos possible les moltes fal·làcies del Camí de Sant Jaume (que són moltes!), per destriar el gra de la palla d’un camí tan mític (i místic?) com massificat.



Costa Brava secreta de Carlos Virgili. Llibre fotogràfic d'un home polifacètic i aventurer. Ens mostra imàtgens gaire be inèdites perquè retraten paisatges de difícil accès i racons inhòspits. Paisatge immortalitzat des de molts punts de vista, aire, terra, aigua i per coves subterrànies.   


El viatge dels rodamons de Mireia Puntí. Qui no ha pensat alguna vegada deixar-ho tot i marxar ben lluny per viure una vida diferent? Així iniciava el seu viatge, sense planificacions i presses. Van fer del viatge el seu objectiu per gaudir dels detalls i gaudir del moment. Un viatge en 14 mesos por diversos països de tots els continents. 


La volta dels 25 de Marc Serena. Quan va fer els 25 anys aquest periodista va marxar a donar la volta al món. Un projecte que l'ha fet viatjar a reu del món i compartir experiències amb 25 joves de 25 anys i  de 25 països diferents.


Els fotògrafs Artur Isal i Ruth Estellers dedicats a la fotografia antropològica de viatges. 


Trencalós (Gypaetus barbatus) del Pepo Navarro fotògraf naturalista amb una visió molt especial de la fauna.


Nebulosa Helix  de la Agrupació Astronòmica de Sabadell. Entitat amb la que col·laborem en activitats tan a la nostra llibreria com a l'observatori de Sabadell. És una associació d'aficionats a l’astronomia fundada l’any 1960, l’àmbit d’actuació de la qual abraça tot l’estat espanyol. L’entitat té, fonamentalment, dos finalitats: promocionar l’astronomia com a activitat amateur i realitzar una tasca didàctica.  


Btt milky way de Òscar Castelao. Fotogràf afincat a Estac, Pirineu lleidatà. Aficionat a la fotografia de natura  i esports i a la astronomia. 


Samarreta del projecte de natura i educatiu Live my Dream...Around the wordl. Carles, viatger i veterinari donarà la volta al món en bicicleta fent un projecte educatiu per les escoles del món per conciènciar als infants a protegir els habitats naturals del seu entorn.


Petjades de llop amb motllos de fang de la Escola Ursus Natura. És dedican a divulgar la natura entre els infants i adults oferint tallers, sortides i cursos de natura i fauna. Acull el prollecte "Udols de llop" creat pel bióleg Xavi Castañer per protegir el llop a Catalunya.


El rastro del lobo. Aquest llibre es cedit per Ursus Natura per a la venda i els diners aniran al projecte.

Us esperem a la xerrada del 27 de setembre "Vestim i eduquem", ah, i recordeu si veniu de portar algun material escolar pels nens i nenes de l'Atles marroquí.





















dissabte, 11 d’agost del 2012

Aneto. Ascensiones, travesías y escaladas


El Aneto es el epicentro de los llamados Montes Malditos, un corazón deslumbrante de hielo y granito. La guia Aneto. Guia montañera prentende juntar datos y sencillas reseñas  para los visitantes del reino del  Aneto y su fascinante entorno. 


No desmerecen sus valles que rinden pleitesía al Aneto y las vastas montañas periféricas con un centenar de lagos que le ha merecido el título de la Suiza de los Pirineos.  Desde el 1725 se conoce un refugio en la Pleta de la Renclusa, hoy en día capilla de Ntra. Sra. De las Nieves. El xalet de la Renclusa fue inaugurado en 1916 por el Centre Exc.de  Catalunya. En el lado oriental  tenemos el Hospital de Vielha y en la parte francesa Maupas, Benasque, Espingo y Portillón.


Iris del Pirineo (Iris latifolia)

La flora de esta zona despertó gran interés desde el siglo XVIII a los botánicos  y la regresión de los glaciares estaba beneficiando la colonización vegetal de algunas zonas. Entre esas riquezas se puede destacar una cincuentena de plantas endémicas del Parque Natural Posets-Maladeta. 



Bucardo (Capra pyrenaica pyrenaica)

Algunos animales como el bucardo ya apenas tiene presencia, al igual que el oso, el urogallo, el escasísimo quebrantahuesos, las perdices nivales o la lechuza de Tengmalm. Aun podemos encontrar rastros de algunos de estos animales.



Oso pardo ( Ursus  arctos)

El oso, hoy en día reintroducido mediante algunos ejemplares traídos de Eslovenia, como Pyros, que suele rondar Benasque.



Rebeco, isard (Rupicapra rupicapra)

El rebeco, cada día más abundante, vaga por las zonas altas  receloso de los humanos.


Marmota (marmota marmota)

Las marmotas, que llegaron desde Francia procedentes de los Alpes. Se las puede ver con facilidad y escuchar sus silbidos de aviso, especilmente durante las primeras y últimas horas de luz.



Desman  ibérico (Galemys  pyreraicus) 

El desmán ibérico, un topillo acuático de 10 cm, endémico de la Península y que cuesta mucho de ver. Vive en las partes altas de los torrentes, sobre los 2.500 m. de altitud.



Urogallo (Tetrao urogallus)

El huidizo urogallo, una especie de pavo enorme de casi 80 cm de alto. Vive en bosques de pino negro, una reliquia de la taiga. Quedan apenas 25 machos y se le puede encontrar en el Parque Posets-Maladeta.



Perdiz nival ( Lagopus muta)

La escasa perdiz nival, que cambia su plumaje de marrón al blanco en invierno y vive entre los 2.500 y los 3.000 m.



Quebrantahuesos, trencalós ( Gypaetus barbatus)

El carroñero quebrantahuesos de hasta 3 m de envergadura está en peligro de extinción. Ronda por el valle de Benasque y Barrabés y vienen de lejos naturalistas a observarlo. Quedan unos trescientos en los Pirineos y son los únicos de toda Europa.



Mochuelo boreal (Aegolius funereus)

La lechuza  de Tengmalm  o mochuelo boreal, vive entre bosque de pino negro hasta los 2.200 m. de altitud. Pasa muy inadvertida.

Creemos que el Parque Natural Posets- Maladeta merece una entrada aparte y solo comentar que al hecho de querer hacer unas pistas de esquí en el glaciar del Aneto y Maladeta junto con una carretera y urbanizaciones sobre los años 70, saltaron clamores conservacionistas que querían preservar el Aneto como un diamante en bruto. El Parque Natural se constituyó en 1994.



Aneto (3.404  m)

Nadie se imagina que esta montaña con multitud de excursionistas en verano durante siglos no tuvo nombre. A finales del siglo XVIII los viajeros lo llamaban “Aguja de hielo”, solo la gente del lugar lo llamaba Malahitta. Un error en un mapa francés que marcaba el pueblo de Aneto en la ladera de esta montaña pudo originar su nombre.

Ascensiones fáciles:
Sin llegar a los 3000 m. podemos disfrutar grandes vistas de los picos satélites en muchas excursiones sin gran complejidad. Teniendo precaución de ir bien equipados según la época del año, como por ejemplo piolet y crampones en verano. La mejor época es a finales de junio o principios de julio.
Algunos ejemplos:



Tuca de Salenques (2.986 m)

Tuca de Aiguallut (2.710 m) o la Tuca de Castanesa (2.863 m), Tuca de Salenques (2.986 m).

Rutas a los  tresmiles más sencillas:
Aunque alguno de estas rutas se estimarian fáciles hay que tener en cuenta que no existe ningún tresmil carente de alguna dificultad como escalada fácil o de IIº y requiere un equipamiento adecuado y experiencia. Aconsejamos hacer excursiones graduales y  acompañados de montañeros con experiencia.




Maladeta (3.308)

El Aneto (3.404 m), Maladeta (3.308), Picos de Coronas (3.293  m) y del Medio (3.346 m).o el Tempestades (3.290 m).

Travesías senderistas:
Permiten abarcar grandes extensiones del macizo en pocos días pero a veces requiere combinaciones de coches o taxis.
El GR-11, La Alta Ruta Pirenaica por ejemplo.



La Vuelta de los Montes Malditos

Travesías circulares:
La mayoría de estas rutas requiere llevar material de vivac por la escasez de refugios como la Vuelta de los Montes Malditos y La Gran Vuelta al Aneto.

Escaladas:
Crestas y aristas:
En estas montañas encontraremos algunas de las mejores crestas del Pirineo, algunas largas que requiere vivac. Se requiere material de escalada y sobre todo casco. Tener muy presente que a estas altitudes el tiempo es muy variable.



Cresta Alba-Maladeta

Entre ellas destacaremos la mítica cresta Salenques - Tempestades - Aneto, la Cresta Tuqueta Blanca de Paderna-Tuca Blanca de Paderna, cresta Alba-Maladeta,  cresta Maladeta-Aneto.

Escalada en roca:
El gigante del Aneto ofrece menos escaladas interesantes al contrario de la Maladeta o el Tempestades, sobre todo la cara sudeste del pico Abadías (3.279 m). Suelen ser escaladas con buena calidad de la roca, variedad de recorrido y largas aproximaciones pero compensa la soledad del entorno.




Pico Abadías (3.279 m)

Destacar el Pico Abadías (3.279 m) o el Margalida (3.241 m) con bastantes vías muy interesantes, Pico de Alba, cara sur (3.118 m), Tuqueta Blanca de Paderna (2.723 m), la Maladeta (3.308 m.)

Escalada en hielo y nieve:
En el  Macizo de las Maladetas nos vamos a encontrar recorridos glaciares de variada dificultad, tanto para expertos como para iniciarse. Una buena época es al final de la primavera  debido a la gran altitud y la acumulación de nieve. Tener en cuenta las largas aproximaciones, sobre todo en invierno que  requieren raquetas o esquís y muy presente el riesgo de aludes. En algunas de ellas se asciende por una cara y se desciende por la otra con lo que hay que contar con la larga distancia hasta el coche. 




Punta Astorg (3.355m)

Sin duda el más concurrido es el corredor Estasen al Aneto pero sin olvidarnos de los corredores del Pico Mir (3.183 m), Pico Estatáts (2.951 m) Pico Maldito (3.350 m), Punta Astorg (3.355m), Aneto (3.404 m), Tempestades (3.290).

También podemos hacer otras actividades haciendo recorridos en coche donde se puede contemplar el Rey del Pirineo. El puerto de Sahún, las estaciones de esquí de Cerler o de Superbagnères de Luchón.



Aneto desde  Cerler

Los senderos de interpretación de pequeño recorrido y bajo desnivel para niños y adultos acompañados de una guía de naturaleza es una buena opción.

El Sendero Botánico y Geomorfológico del Parque, bien señalizados donde encontraremos carteles explicativos sobre flora y apreciarse glaciares, morrenas, zonas kársticas, canales de aludes, etc.



El Plan de Aiguallut 

Los balcones de iniciación son caminatas por senderos marcados como El Plan de Aiguallut (2.090 m), el Portillón de Benasque (2.444 m), los Ibones Superiores de Coronas ( 2.725 m).

Es, sin duda, un bello rincón del Pirineo Central de imprescindible visita para los aficionados a la montaña y a la naturaleza.


dilluns, 30 de juliol del 2012

Costa Brava Secreta



Costa Brava Secreta és el títol del llibre fotogràfic de Carles Virgili home polifacètic i aventurer. Ens mostra imatges gairebé inèdites perquè retraten paisatges de difícil accés i racons gairebé inhòspits. El litoral de la Costa Brava ( des de Blanes fins a l’Escala ), immortalitzat des de tots els punts de vista possibles: de terra estant, des de l’aire, de mar a costa, sota l’aigua, i fins i tot visitant les seves coves terrestres o submarines, preses durant els últims 4 anys.


Més de 300 fotografies en color, alguna presa des de llocs pràcticament inaccessibles, juntament amb mapes que indiquen on foren realitzades-, il·lustren aquesta innovadora i interactiva ora. 

A dins del llibre trobaràs un enllaç a una pàgina web en la qual podràs explorar- aprofitant el programa de Google Maps on es feren exactament totes les fotografies del llibre. 

Carlos Virgili Ribé, (advocat, fotògraf, videógraf i naturalista) des de nen va sentir atracció d'aquest petit, gran mar.  La seva afició per la fotografia es va convertir en professió i acaba unint la seva vida als Mars i Oceans del nostre planeta. Carlos ha estat Campió d'Espanya de Fotografia Submarina i del Món de Vídeo Submarí, entre més de 125 premis internacionals de fotografia i vídeo. 


El blau del mar i el vermellos dels penya-segats. Pasejant pels camis de ronda es pot accedir a cales  amagades.


La flora de la costa, barreja de colors.


La costa des de l'aigua permet descobrir recons dificils d'accedir a peu.

Sota l'aigua s'amaga un altre món





dimecres, 18 de juliol del 2012

Les Dolomites, roca i natura.



En el centre dels Alps italians s'alcen Les Dolomites, un grup de massissos del nord-est d'Itàlia, situats al costat de la frontera amb Àustria.  El nom de Dolomites li ve del geòleg francès Deodat de Dolomieu que va descobrir el tipus de roca característic d'aquesta zona, la dolomia.

Les Dolomites són molt diferents de la resta dels Alps; van tenir el seu inici en càlids mars tropicals fa més de dos-cents milions d'anys per l'acumulació, durant l'Era Mesozoica, dels sediments que formen les actuals roques sedimentàries estratificades, la col·lisió, durant l'Era Terciària, entre les plaques europea i africana, amb deformació i plegament dels sediments i la consegüent elevació dels Alps.


El seu aspecte està caracteritzat per amplis valls cobertes de boscos i prats des dels quals s'alcen, retallant-se verticalment per centenars de metres, els nombrosos i aïllats massissos muntanyencs. L'erosió de la roca pel vent, pluja i neu i gel ha configurat el paisatge de relleus verticals i parets retallades amb agulles afilades, esquerdes i formes capritxoses. Paisatges encantadors, un escenari únic: es tracta de les Dolomites, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Trobar-se en una natura tan perfecta regala la sensació de ser part d'una pintura, amb línies i contorns impecables.


Marmolada ( 3348 metres)


Tre Cime di Lavaredo (2.999 metres)


Imponents muntanyes, gairebé impressionants, que semblen tocar el cel, colors que canvien durant el dia i que van des del rosa pàl·lid fins al blau profund de la nit, dibuixen un panorama gairebé irreal. Entre els monuments de la natura hi ha la Marmolada de 3348 metres, Antelao de 3.263 metres i les Tre Cime di Lavaredo de 2.999 metres. Als seus peus es troben valls encantades com Boite, Valgrande amb les termes de les Dolomites, Conca Agordina i la Val de Visdende.  Es un lloc ideal per fer muntanya, alpinisme i escalada. Son famoses per les vías ferrades, que es van fer a la I Guerra Mundial


Finals del s.XVIII i principis del s.XIX es considera l'època daurada de l'escalada, ja que es conjuguen diferents interessos: l'interès científic que promourà expedicions a muntanyes inexplorades, el polític, en aquesta carrera de nombrosos aristòcrates per conquistar cims i onejar les seves banderes en elles i un interès purament esportiu que iniciarà una lluita constant de superació a la recerca de reptes cada vegada més difícils. Un precursor va ser  el solitari explorador alemany Hermann von Barth, especialista en roca o com Emil Zsigmondy,  màxim exponent de l'escalada sense guia.




Llocs que ofereixen unes vacances orientades a l'exploració i a la diversió, on hi ha innombrables raons per no avorrir-se: un recorregut pels petits pobles rics en història, tradició i bon gust, passejos pels boscos, excursions a les muntanyes més altes, passejos a cavall o en mountain bike i, per als amants dels esports d'hivern, hi ha molta neu. Magnífiques al hivern i encantadores a l'estiu, quan el blanc cedeix el pas a un arc de Sant Martí de colors.


En les Dolomites han proliferat les estacions d'esquí algunes muldialment famoses con Dolomiti Superski o Cortina d'Ampezzo.


Tenim dos trekkings per les Dolomites amb guia de la zona, Cumbres olvidadas y Trekking al Anello Zoldano., per si us animeu.






El Parc Dolomiti de Belluno ofereixen l'oportunitat d'admirar paisatges forestals extremadament diversos, fagedes, pinedes i avetoses. Els boscos són un els entorns més interessants en el que a fauna es refereix, i alguns d'aquests, com els boscos d'avet  de la Val del Grisol, posseeixen un gran interès científic.





Campanula morettiana


Edelwiss (Leontopodium Alpinum)


lirium camiolicum


Un dels motius del naixement del Parc és la gran riquesa i raresa de la seva flora que es compon d'unes 1.400 espècies, moltes endèmiques o rares. La part més meridional és la més rica, ja que va ser la menys devastada per les glaciacions i per això van poder sobreviure espècies antigues. Flora alpina que creix en poc temps i de vius colors i flors de boscos i valls, nerets, acònits grocs o la famosa Edelweiss per posar un exemple.





Amb excepció de les zones càrstiques de cotes altes (Circs de les Vette, de Piani Eterni, i de Van de Zità), on alguns escassos rierols s'endinsen ràpidament en les cavitats subterrànies, els cursos d'aigua del Parc flueixen per un entramat de barrancs i valls que en ocasions tenen forma d'estretes goles. Existeixen nombroses fonts naturals que emergeixen enmig dels boscos, acompanyades de vistosos mantells de molsa. Resulta fàcil topar-se amb cascades plenes d'escuma i espectaculars marmites de gegant. Prticularment interessants els prats pantanosos com la Conca dei Laghetti prop de Erera, Pian de Palùi en Val Pramper, i la Conca de Palughèt en el Bosc de Caiada.


Ermini (mustela erminia)



Isard (rupicapra pyrenaica)


A les Dolomitas de Belluno comprenen una gran varietat d'ambients que permet a moltíssimes espècies animals trobar condicions adequades per viure i reproduir-se. Existeixen 114 espècies d'ocells i 20 espècies d'amfibis i rèptils,i uns 5.000 isards i cabirols. 


Àguila perdiuera (Aquila fasciata)


Apolo ( parnassius apollo)


Hi ha almenys 100 espècies de papallones diürnes i endemismes exclusius d'insectes que poblen les cavitats càrstiques. La gran fascinació que evoquen els animals de muntanya resideix en la seva capacitat de viure en condicions difícils, que amb freqüència són extremes. Afronten el gel hivernal, l'escassetat de menjar, el vent aspre i les fortes radiacions solars gràcies a estratègies d'adaptació admirables. Així, cada entorn, si s'observa amb atenció, ens revela una gran riquesa de formes animals, meravellosa encara que amb freqüència invisible a qui no s'aproxima amb paciència i respecte.



Els terriotoris que en l'actualitat s'inclouen dins del Parc Nacional Dolomitas de Belluno han estat poblats amb assiduïtat durant mil·lennis i conserven testimoniatges valuosos de la presència humana. Nombrosos jaciments arqueològics prehistòrics, com el centre miner de Valle Imperina i la cartoixa de Vedana. La història del territori del Parc és també, i sobretot, la història de les comunitats que, durant segles, han viscut i treballat en un entorn difícil amb el qual han sabut trobar delicats punts d'equilibri. Un paradís per gaudir unes vacances.

dijous, 5 de juliol del 2012

Un tast d'activitats a la Llibreria Horitzons


Hem fet un recull d’algunes de les nostres activitats que s’han presentat a la llibreria durant aquestes darreres setmanes.
  

En Francesc Bailón antropòleg especialitzat en la cultura inuit va donar una conferencia sobre qui son, com son, com viuen, les seves creences religioses, com es el seu hàbitat, l’Àrtic i com estan adaptats. A més ha escrit el llibre “Los poétas del Ártico”, un treball de 10 anys a on  explica la història de Grenlàndia i dels inuit.  


“La Conquesta del KR2”  es el cim que ens va presentar l’Albert Naudín, muntanyenc i alpinista. Una expedició amb un dels llocs de l’Himalaia menys coneguts. Tots els afeccionats a la muntanya van gaudir de imagtes molt  espectaculars d’un film molt professional que es va presentar a la “Mostra de Audiovisuals i Fotografia de Muntanya” a la Farinera del Clot.


Ara està preparant un altre la “ Expedició interclub al Kokshaal-Too “ patrocinada amb una part per la Llibreria Horitzons. Aquest film pretén captar les vivències d’una expedició que explorarà una de les zones mes salvatges de la Serralada del Tien Shan i fer noves vies alpines, com l’aresta oest del pic Dankova, muntanya més alta del Kokshaal-Too



De tant en tant fent alguna activitat infantil i en aquest cas la Fada Lili ens va portar contes de viatges amb “La Maleta de la Lili” Uns contes per els més petits que van ser explicats amb enginy i delicadesa acompanyats de petits personatges que sortien de la maleta màgica.