Ens trobaràs a

www.llibreriahoritzons.com
info@llibreriahoritzons.com






dissabte, 3 de setembre de 2011

De la democracia i de les sentencies. L'Estatut i el català a l'escola.


No tinc per costum parlar gaire de política i fer-ho de forma publica però alguns cops si que ho faig i ho he fet des d’aquesta tribuna virtual i ara torna a tocar fer-ho. El fet es que els darrers dies han anat succeint fets que ens toquem de ple el nostre sentiment com a país i, especialment , la nostre identitat nacional.

A l’escola on jo vaig anar, per cert de capellans i ple regim franquista, em van explicar que la democràcia volia dir el govern o el poder del poble, fins i tot em van explicar que la paraula venia del grec i que volia dir el poder del poble, de “cracia” que vol dir poder i “demos” que vol dir poble. Entenc que això es molt fàcil de fer dins del model de les ciutats- estat de la Grècia clàssica i que ara ho tenim que interpretar com el govern de la majoria i que és el poble que decideix  qui te que governar i ho decideix votant a les eleccions. Tot això ho dic donat tot el tema del Estatut, el Tribunal Constitucional, les seves sentencies i la recent disposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya exigint l’escolarització en castellà i una doble via a l’escola de casa nostre. Ara tinc una pregunta i és que si la gran majoria del poble està d’acord amb una llei, l’Estatut, i aquesta llei ha estat aprovada per el Parlament Català i per el Espanyol, ha estat aprovada per referèndum i al final resulta que infringeix d’altres lleis, el millor no seria modificar aquestes altres lleis i no fer modificar aquelles que ha n estat aprovades d’una forma tant majoritària ?. Per acabar-ho de complicar més, avui he llegit al diari que durant la passada pre-inscripció escolar sols 20 famílies van demanar l’escolarització en castellà, per 20 famílies enfront dels centenars de milers de famílies que estant d’acord amb l’escolarització en català tenim que canviar la llei ? On es el poder de la majoria ?. Tampoc cal oblidar que l’estatut va ser recorregut per el PP que és un partit que a Catalunya sols representa  el 12,37 % dels vots totals comptabilitzats, es això una majoria per poder modificar les lleis aprovades per més del 80 % dels electors ?. Una data més i és que la demanda contra la Generalitat va ser interposada gràcies a la feina d’un altre partit, Ciudadanos – Partido por la Ciudadania, que van treure el 3.39 % dels vots. Sigui com sigui entre PP y Ciudadanos amb prou feines sumen el 16 % dels vots totals, es això una majoria ?. Continuaré  comentant una cosa que em sembla esperpèntica i es que ahir durant el debat per modificar la Constitució un sol diputat, Gaspar Llamazares de Izquierda Unida, va impedir que determinades esmenes presentades per CiU poguessin ser votades, un sol diputat front dels més de 350 que te el Parlament Espanyol, es això majoria ? Sincerament jo crec que no, ni de lluny.

No voldria acabar sense posar damunt de la taula el fet de que els inductors de tot aquest embolic ja han començat a fer sortir veus exigint que el Govern de la Generalitat ha de fer complir les sentencies dictades en contra del Estatut i del català. Vinga una altre pregunta, si el govern que tenim es producte de que ha guanyat les darreres eleccions i el que fa es defensar unes lleis que ha estat aprovades per la majoria del poble català. No és més democràtic defensar les lleis aprovades per la majoria que no les sentencies provocades per una minoria ?. Es cert que les lleis estan per complir-les i que els governs tenen l’obligació de fer-les complir, també esl tribunals estan per defensar a les minories i a tothom que es creu agreujat,  però no és millor fer complir les lleis aprovades per una gran majoria del poble ? Per mi la resposta es clara i senzilla però que cada un ho pensi i decideixi en conseqüència.

Per cert, avui també he llegit al diari que en Fraga es retira de la política activa, amb independència de la seva ideologia i de la seva edat jo diria que ja era hora però que perdem un gran polític i una persona que ha sabut nedar entre molt variades aigües, un  autèntic Maquiavel gallec que es va pujar a un càrrec oficial quan tenia vint i pocs anys i que els deixa quan en te 89. Com deia aquell “No hace falta decir nada más”.

Que tingueu tots un molt bon cap de setmana, potser passat per aigua.

P.D Que ningú es pensi que he votat mai en Fraga o el partit que ell va fundar, no ho fet ni en somnis. Quedi ben clar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada