Ens trobaràs a

www.llibreriahoritzons.com
info@llibreriahoritzons.com






dimarts, 30 d’agost de 2011

Per els Cingles de Bertí tot preparant la Matagalls - Montserrat.

Tenint en compte que d’aquí en tres setmanes ens espera la Matagalls – Montserrat hem iniciat una sèrie de sortides on acumular quilometres i desnivells a parts iguales i per començar hem fet una ruta per el Cingles de Bertí sortint de La Garriga pujant al Santuari de Puig graciós i la carena dels Cingles per baixar cap els Sots del Bac i el Figaró, tot seguit hem agafat la Vall de Vallcarquera remuntant-la fins l’escola de natura per agafar una vall secundaria que ens va portar fins Sant Cristòfol de Monteugues per baixar fins a La Garriga. En total han estat 30 quilometres i un desnivell positiu de 1170 metres que hem fet en unes 7 hores i mitja llargues sense comptar algunes parades. Si en voleu més informació aquí us deixo un enllaç on trobareu tota la ruta explicada amb força detall ( http://www.telefonica.net/web2/chuy/berti/caminades/index.html ).


Croquis de la primera part del PR entre La Garriga i el Figaró.

La ruta està catalogada com a sender de petit recorregut, es el PRC – 33, i està tota marcada amb els senyals blancs i grocs propis dels PRs. En general el marcatge es força bo però hi ha algunes zones on es escàs i en d’altres en que las marques son força antigues i costa poder-les trobar i distingir. El camí va a parts iguales per pistes de terra o camins i corriols i es força trencacames, especialment en la seva part central, on trobem forces sifons i continues pujades i baixades. Per si trobeu que el sender complert es massa llarg sempre en podeu fer la meitat ja que La Garriga i el Figaró estant connectats per tren i això també fa que la sortida es pugui fer amb transport públic. Per una altre banda i si tot plegat us sembla curt des de l’escola de Natura de Vallcarquera podeu pujar fins el cim del Tagamanent, trobareu el camí indicat, tot passant per el Collet de Santa Maria, la Creu de Can Coll i el cim del Tagamanent. La baixada la podeu fer per el mateix camí o podeu donar una volta circular si baixeu per el Bellver, el turo dels Corbs i Can Grau per tornar a Vallcarquera i seguir el PR. Si feu la pujada al Tagamanent la ruta s’allarga unes 3 hores més i 650 metres de desnivell addicionals.

  Croquis de la segona part del PR entre el Figaró i La Garriga

Quasi be tot el camí va per dins d’un típic bosc de la Mediterrània on es fàcil anar descobrint les diferents varietats del mateix. Així passarem per zones on domina l’alzina, per altres amb el típic pi mediterrani i petites illes de bosc de ribera a la zona dels Sots del Bac o de la riera de Vallcarquera. En els llocs més ombrívols podem trobar-hi alguns roures, faigs i pi roig. El tram entre el Santuari de Puig graciós i la masia de Bellavista Vella va resultar molt afectat per els incendis del 1994 i per totes bandes trobarem restes d’arbres cremats. A data d’avui el sotabosc ha pogut recuperar-se, les alzines també però els altres arbres ha desaparegut quasi per complert o son de talla força minsa. De resultes dels incendis i la posterior desforestació que ha patit aquest indret, el camí es força erosionat i amb moltes pedres i cal parar-hi una mica d’atenció.

Durant el camí ens trobarem alguns indrets força interessants com l’ermita de Sant Pere de Bertí, consagrada al 1.031, o la masia fortificada del Casclar datada de l’any 987 i molt modificada posteriorment i que, malauradament, està enrunada i molt malmesa. Alguns punts de la ruta ens ofereixen vistes excepcionals com la que podem gaudir des del Coll de Can Tripeta que separa el Vallés Oriental del Occidental, o des de Can Rajadell o des del cim proper de La Trona amb una magnifica vista de tota la Vall del Congost, bona part dels Cingles de Bertí i tot el massís del Montseny. També passarem per els Sots del Bac tot baixant des de la Trona, un dels bressols de l’escalada a casa nostre especialment durant els anys 60 i 70 del darrer segle i on molts de nosaltres vam fer les nostres primeres escalades a les Germanes Gran i Petita, el Tap de Xampany, La Roca Plana, etc i podem gaudir amb la seva cascada i el gorg que hi ha al seus peus. Un altre indret forca bonic es la riera de Vallcarquera tot just a la sortida del Figaró, lloc força engorjat amb una vegetació de ribera molt ufanosa i amb forces gorgs d’aigües transparents de conviden a prendre un bany.

En resum que es tracta d’una ruta molt variada, que podem allargar o escurçar en funció de les nostres forces i ganes de caminar, sense cap tipus de dificultat tècnica i força apte per fer sortides de iniciació a la muntanya o per anar-hi amb nens, especialment si sols en fem un tram.



Perfil altimètric de la sortida complerta feta amb un rellotge Suunto X6


Que tingueu tots una molt bona setmana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada