Pakistán, un gran desconegut

Pakistan és un gran país desconegut, però que ens fascinarà. De la mà del viatger, fotògraf i aventurer Paco Roses ens portarà a descobrir-ho. El dijous 18 d'octubre a les 20 h.  a la nostra llibreria ho podeu veure amb aquest enllaç "Pakistán en la espalda del mundo"

És un dels països menys coneguts i pitjor interpretats per la premsa internacional. Un país fascinant, de gent hospitalària i amable, que no obstant això també té el seu costat fosc. Poc sabem al món occidental sobre aquest bell país, i probablement tinguem una visió esbiaixada a causa de la seva aparició en els mitjans de comunicació unida sempre a l'extremisme religiós. A part d'això Pakistan és un país format per homes i dones amb una riquíssima herència cultural, meravellosa arquitectura, passió pels esports, fantàstiques produccions musicals i un entorn natural impressionant.

El nom Pakistan significa “Terra de Puresa” en Urdu i Persa i és un acrònim format per les inicials de les regions que s'aglutinen en aquesta nació: P de Panjab, A de Afgania. K de Kashmir o Caixmir, S de Sind, i la terminació ‘istán’, que significa ‘país’, i fa referència a Beluchistán. Pakistan és el nom d'un país de recent formació (1947), separat de l'Índia, però que paradoxalment s'articula entorn de la columna vertebral formada per la Vall del riu Indus, que va donar nom a l'Índia.

El riu Indus no només va donar origen al topònim d'Índia, sinó que els territoris de la seva extensa conca van ser l'escenari de les primeres manifestacions de la cultura i la civilització índies, en les albors de la seva història. Mentre la majoria dels pobles de la Terra encara estaven sumits en el neolític, a la Vall de l'Indus s'estava desenvolupant una refinada civilització, amb la seva pròpia escriptura, i amb autèntiques metròpolis urbanes, molts dels aspectes dels quals es van avançar granment al seu temps. 

Referent a la geografia del país, cap al nord i l'occident del territori se situa una regió muntanyenca, la qual alberga alguns dels cims més alts del món, entre ells el famós K2 (Mt. Godwin-Austen) amb 8.611 m. fronterer amb Xina i Índia. El sud-est pakistanès, especialment la frontera amb l'Índia, és una regió desèrtica. 

A causa de la seva geografia, Pakistan hereta una cultura rica i única i ha conservat activament les seves tradicions establertes al llarg de la història. Abans de la invasió islàmica molts punjabíes i sindhis eren hindús i budistes, però tot va canviar durant la conquesta islàmica al que avui és Pakistan pel general sirià Muhammad bin Qasim i més tard Mahmud de Ghazni. Moltes pràctiques culturals, monuments, llocs sants, han estat heretats del govern dels musulmans mogoles i emperadors afganesos. 

La societat pakistanesa és en gran part multilingüe i multicultural. Les pràctiques religioses de diverses confessions són part de la vida diària en la societat. El valor de l'educació és altament considerat pels membres de cada estrat socioeconòmic, així com els valors de la família tradicional.

La República Islàmica de Pakistan va néixer com a conseqüència de la partició de l'Índia en el seu procés de descolonització de l'imperi britànic, i després de la seva declaració d'independència el 14 d'agost de 1947. El 96% de la població de pakistanesa pertany a la confessió musulmana (sunni 77% i shia 20%). Entre els grups no musulmans cal destacar les minories cristianes, hindús, sikhs, budistes, parsis i bahaíes. Mostra de la diversitat cultural són les seves nombroses llengües i dialectes on el Punjabi 48% és el majoritari. 

Són molts els monuments d'aquest país, com els jardins de Shalima, Taxila i l'art greco-búdico, la Mesquita de Mahabat Khan, Mohenjo-Daro (el Paratge dels Morts) o les necròpolis musulmanes de Chaukundi i Thatta.

Espero que tinguem un altre visió d'aquest fascinant país, el Pakistán.