Ens trobaràs a

www.llibreriahoritzons.com
info@llibreriahoritzons.com






dimecres, 19 de desembre de 2012

Himalaya


Himalaia d'Éric Valli.

Aquest llibre de gran format és el testimoniatge d'un gran pelegrinatge que es va iniciar fa gairebé trenta anys. No explica una història com els anteriors, simplement trobades, descobriments, impactes visuals i emocionals. Imatges que es fonen per formar un retrat, el d'un Himàlaia on, el fotògraf d'adolescent va passar unes setmanes i es va quedar tant temps.
L'Himàlaia no és solament neu, cims desmesurats, fred glacial i solitari dels cims més alts de món, vessants vertiginosos, precipicis interminables, rècords heroics o el blau profund del cel, encara que hostil és terra d'homes. Aquest fotògraf i alpinista ho va descobrir sense adonar-se, es va trobar presoner d'un univers que ja no va poder oblidar. No li bastava ascendir cims, va voler conèixer a les gents que vivien en elles. Va aprendre nepalès i deixant enrere els camins trillats es va llançar a l'aventura. 

L'Himàlaia, enmig de la desmesura del seu relleu, de la cruesa del seu clima, alberga pobles, la vida dels quals es construeix dia a dia, hora a hora, en una epopeia muda, incansable, silenciosa, feta de respecte, d'obertura i tolerància. 



Fa 250 milions d'anys, al nostre planeta només havia emergit un continent, Pangea. Aquesta massa es va dividir en dues, Laurasia al nord i Gondwana al sud, amb el mar Tetis que els separava gairebé 6.000 quilòmetres. Uns -120 i -80 milions d'anys, l’Índia es va separar d'Àfrica, Austràlia i l'Antàrtida. Va derivar cap al nord-nord-est fins a arribar a Laurasia. La unió es va produir fa uns cinquanta milions d'anys i va provocar la desaparició del mar Tetis. A les aigües van deixar sediments, que es van transformar, comprimits i escalfats per la immensa col·lisió entre els dos blocs que van donar lloc als primers relleus himalaios. El fons de l'oceà es va propulsar al cim de les muntanyes. Per això, en algun camí pedregós, un és pot ensopegar amb alguns fòssils de fa més de dos-cents mil·lennis. O bé, intrigat en veure que l'aigua del riu és més fosca en algunes zones, s'inclina i descobreix un tresor de amonites negres i brillants. 

Els geòlegs denominen zona de “sutura” on es troben l’Índia i l’Àsia. Els cursos alts de l'Indus i del Tsangpo manifesten aquest traçat. Neixen en el cor transhimalaio del Kailash, Tibet, discorrent  per la Gran Cadena i després l'envolten, l'Indus a l'oest, creuant el Caixmir i el Pakistan, el Tsangpo per l'est i que més tard en les planes del Asam, es converteix en el Brahmaputra.

L'Índia contínua enfonsant-se sota el continent asiàtic, però més lentament, de quinze a cinc centímetres anuals, encara que contínua una gran pressió i l'escorça es fragmenta. Al sud, l'escorça terrestre augmenta el grossor i se superposa en uns cent quilòmetres. és en aquesta zona on constitueix els fonaments dels alts cims, com el Manaslu, la Nanda Devi, el Makalu i l’Everest, profundament fixats a més de seixanta quilòmetres sota terra. Al mateix temps les muntanyes s'erosionen, acumulant immenses tarteres i zones pantanoses. 



Uns rius més modestos baixen excavant profundes gorgues. El Kali Gandaki entre els massissos del Dhaulagiri i els Annapurna, el Arun neix en el Tibet i passa a l'oest de l’Everest, i el Tista, a l'oest del Kangchenjunga.
Es calcula que els primers homes van aparèixer sobre el paleolític inferior, a les valls Dun i al peu dels Siwalik, en el Terai nepalès. Aquestes valls acollidores van atreure a nombroses poblacions d'orígens diversos. Resulta fàcil imaginar que aquests grups que portaven una vida nòmada en l'altiplà tibetà poguessin disposar d'aigua, de neu fosa, sota els cims que voregen, al sud, les àrides estepes. Això en part origino diversos clans, com avui dia. Aquests caçadors que s'endinsaven en zones desconegudes perseguint preses va voler l'atzar que unes llavors enganxades en robes o en carjacs caiguessin a la terra. Quan van tornar van trobar unes precioses espigues. Aquesta vall encantada es va convertir en el seu campament, segons relats llunyans.

Els primers textos nepalís antics i es remunten a l'imperi malla, que es va crear a l'oest del país als segles XVIII i XIV. La vall de Katmandú estava situada en un dels corredors transhimalaios de millor accés, mentre que la ruta a l'Índia passava pel port del Chandragiri un dels menys elevats de la cadena i eren una drecera entre la plana del Ganges i el Tibet, fins a les ciutats xineses. 

La Companyia anglesa de les Índies orientals tenia poder necessari per imposar el tractat de Segauli , que definia les actuals fronteres. Els comerciants de Calcuta enviaven a Nepal cotó, vellut, sedes, opi, pedres precioses, sàndal, cavalls tazee, sucre candi i fusells europeus. De l'altiplà nepalès descendien carregats els yaks, d’or, plata, sal, cristall de roca, falcons, almesc, cera, mel i haixix. Ja al segle VI o V abans de nostra era, en la ploma dels monjos de Shravasti, un dels llocs sagrats del budisme en el nord de l'Índia, es descrivia la vall com una ruta comercial. La geografia i el clima himalaios imposaven als viatgers creuar els ports a l'estiu. En aquest moviment de caravanes, es barrejaven traficants amb pelegrins i ambaixadors amb artesans. Circulaven les informacions i es feien projectes. Els artistes newar eren famosos per les seves obres de metall. L'art en totes les seves formes, arquitectura, escultura i pintures es va desenvolupar amb gran exquisidesa i va ser la devoció de reis i súbdits. Palaus i temples s'erigien harmoniosament en el centre de les ciutats. 



A les valls inaccessibles petites comunitats tibetanes es van convertir en un altre pol que unia l'Himàlaia amb el sud d'Àsia, com els nyishangda entre dos i quatre mil persones de la vall del Marsyangdi, oculta darrere els Annapurna. Es van barrejar amb els indígenes que conreaven en les planes constituint els gurung. Anys més tard la incursió dels ghale, va afegir un altre estrat de població, els nyishangba. A més d'una nova forma de budisme, els ghale van introduir noves formes d'una agricultura sedentària ideant un elaborat sistema d'irrigació en aquesta regió on només cauen 350 mm d'aigua a l'any. Malgrat això solament poden estar vuit mesos a l'any i a l'hivern baixen als pujols mitjans carregats d'almesc, llana, herbes medicinals, que canvien per cereals. 

Els almisclers són uns petits remugants que viuen en els boscos de bedolls i ginebres sobre els 3.500 metres. Els mascles tenen una petita borsa, l'almesc, de múltiples virtuts, sobretot medicinals. L'exportació d'aquest producte va suposar uns ingressos importantíssims per a Nepal. Ara s'ha prohibit la seva caça. 

Des dels anys 50 els boscos han estat nacionalitzats en un intent de protegir-los però això ha estat catastròfic ja que les poblacions locals des de sempre eren les úniques responsables de l'àmbit forestal. Desposseïts de la gestió d'uns recursos sense els quals no poden sobreviure van passar de la perspectiva a llarg termini a la utilització salvatge del mateix. Abans entre els Sherpa s'encarregava a alguns camperols que controlessin l'explotació dels boscos. Es respectava les regles per a la recol·lecció de la fusta per escalfar-se i construir habitatges i la protecció dels boscos sagrats. Encara que s'ha intentat corregir aquesta reordenació, existeix un enorme problema entre uns homes adaptats al mitjà muntanyenc i uns experts, sovint estrangers, que no solien escoltar.



L'any 1654 el rei nepalès de Katmandú, va fer gravar unes paraules en la façana del seu palau que semblaven paraules angleses sense sentit i es creu que es deuen a uns comerciants armenis ja que cap europeu havia passat  mai. Sobre l'any 1662 dos jesuïtes van creuar Nepal i els va semblar el budisme una religió demoníaca dels pobladors de les muntanyes i el dalai.llepi representava el anticrist. Sobre el segle XVIII es va confiar als caputxins la propagació del cristianisme en terres himalaias. Van cremar molts manuscrits nepalesos i van ser expulsats en 1769.

Durant els dos segles posteriors Nepal va mantenir gelosament la seva independència i no va deixar entrar al seu territori més que alguns visitants oficials. La guerra amb els britànics per les fronteres del Terai va posar en relleu la superioritat dels colonials que es va saldar amb enormes pèrdues territorials per al regne hindú.
Quan en els anys cinquanta Nepal es va obrir al món exterior, Katmandú es va convertir en un pas obligat per als joves occidentals. La imatge d'aquesta ciutat va condensar  remeis contra el malestar de la civilització occidental i la conjuntura política va fer que els mestres budistes del Tibet es veiessin obligats a fugir a causa de la repressió del govern xinès. 

Avui dia els nepalesos s'endinsen en les vies del progrés amb els problemes mediambientals que comporta i els occidentals ens tornem cap a l'Himàlaia amb l'esperança de renovar-nos i endinsar-nos en les immensitats de les seves muntanyes. 


Podeu adquirir aquest llibre en aquest enllaç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada