Hipotermia a l'alta muntanya

A les zones fredes, com l'àrtic o l'alta muntanya, la primera necessitat per sobreviure és protegir-se del fred. Això s'aconsegueix des de tres fronts: la roba, el refugi i el foc.

La hipotèrmia és un descens de la temperatura corporal per sota dels 35º provocat per una exposició excessiva a les baixes temperatures. Si la temperatura corporal cau per sota dels 33º la hipotèrmia és greu i pot provocar la pèrdua de coneixement i la mort. El vent fort, les robes mullades o la immersió en aigua poden agreujar els efectes del fred. També la mala alimentació, l'esgotament, l'estrès i l'ansietat o l'ús d'una roba poc adequada poden ajudar a l'aparició de la hipotèrmia.

Els seus símptomes varien en funció de la gravetat, i en ocasions pot ser difícil de diagnosticar, per la qual cosa, si anem en grup, ens hem de vigilar els uns als altres per detectar possibles símptomes.

La hipotèrmia pot sobrevenir ràpidament o anar-se desenvolupant al llarg d'hores i no mostrar al principi anomalies en el pols, respiració i pressió sanguínia de l'afectat. Els símptomes més freqüents són canvis sobtats d'humor i energia, falta de concentració i lentitud en les respostes, pèrdua de coordinació amb ensopegades i caigudes, tremolors, pal·lidesa o pèrdua d'agilitat en les extremitats.

El tractament consisteix a protegir al pacient de noves pèrdues de calor introduint-lo en un refugi que el protegeixi del vent i la pluja. Cal aïllar-ho també de la fredor del sòl i posar-li roba seca si és necessari. Se li proporcionarà calor, bé per mitjà d'una foguera, bé calor corporal dels seus companys, cobrir-ho amb mantes o mantes tèrmiques. Administrar-li menjar i líquids calents, però no alcohol, te o altres diürètics.

Si la hipotèrmia lleu no es tracta pot derivar en una hipotèrmia greu amb pèrdua de consciència. Es fa necessària l'evacuació immediata a un hospital. Si no podem o mentre no arriba l'ajuda embolicarem al pacient en mantes i capes impermeables i aplicarem calor amb, per exemple, pedres escalfades en una foguera i embolicades en teles, en els següents llocs: aixelles, canells, clatell, zona lumbar, boca de l'estómac i cuixes. Cal mantenir al pacient en posició els més horitzontal possible, i si cal moure-ho es farà amb summa cura. En casos extrems pot fer-se necessari massatge cardiopulmonar.