Llibreria Horitzons: Final de la nostre temporada a la Cerdanya

Aquest cap de setmana i aprofitant els tres dies de festa de Sant Joan hem tancat la nostre “base” a la Cerdanya. A principis de desembre ens vam instal·lar a un càmping del poble francès d’Err, sota mateix del Puigmal, i el darrer dilluns 24 vam deixar la caravana recollida i esperant-nos per les properes vacances al mes d’agost. Com tots vosaltres sabeu ha estat un hivern de molta neu, moltíssima, però i per desgracia, amb forces dies de mal temps pel que, potser, no hem pogut aprofitar tots els caps de setmana tal i com hauríem volgut. Així hi tot em pogut esquiar per pista i muntanya, fer raquetes, alguna travessa i un grapat de cims.

Tot pujant per les pistes de l'estació d'Eyna

Aquests darrers dies hem tancat la temporada ceretana amb la volta al cercle de Cambres d’Ase on les canals encara eren ben plenes de neu i ens vam quedar amb les ganes de no fer-ne alguna però no portàvem el material adient per fer-ho. El dissabte al matí ens vam dirigir a l’aparcament de l’estació d’esquí d’Eyna 2600 i per les pistes i alguns trams de bosc vam anar pujant fins arribar a la carena que tanca tot el cercle. Primer vam fer el pic Oriental de 2.711 metres i seguint un corriol bastant penjat amb alguns trams on cal posar-hi les mans vam arribar al Pic central de Cambres d’Ase de 2.750 metres d’alçada. Vam pujar per la banda dreta del cercle i vam baixar per l’altre costat del cercle. La pujada es dura ja que alguns trams son força pendents però per molt bon terreny mentre que la baixada es fa un xic pesada ja que durant la seva part més alta va per damunt de tarteres que acaben fent-se bastant pesades. El darrer tram de la baixada es fa per dins d’un preciós bosc de pi negre i roig i al final arribem al Pla de Cambres d’Ase on les vistes sobre la cara nord del cercle i les canals que la ratllen es magnífica. En total son uns 1.100 metres de desnivell que es poden fer tranquil·lament en unes 5 hores llargues entre la pujada i la baixada. Des de dalt del cim estant la vista és espectacular ja que teníem davant nostre tota la carena des del Puigmal fins el Costabona i, més lluny, el Canigó i fins i tot vam poder veure el mar. Si mirem cap el Nord la vista va des de la serra de Madres seguint pels Perics, Carlit, els cims ceretans i andorrans i més enllà la Pica i les muntanyes del Pallars - Aran.

El Puigmal des del cim del Cambres d'Ase

La carena dels Perics i el Carlit amb la plana ceretana als seus peus

El cercle de Cambres d'Ase amb les seves canals

El diumenge 23 es va aixecar un dia rúfol i tapat i ens vam dedicar a recollir la caravana, desmuntar l’avance i preparar-ho tot per deixar-la aparcada i el dilluns ens van adreçar cap a l’andorrà el cercle del Pas de la Casa, on de bon antuvi ens va sorprendre la gran quantitat de neu que encara conserva tenint en compte la data on ens trobem. Vam sortir des de l’aparcament de l’estació d’esquí i vam anar remuntant fins arribar al final de la pista dels Isards tot deixant a la nostre esquerra l’estany de les Abelletes. Tot just on acaba el telecadira del Coll dels Isards comença la neu que, quasi be forma continua vam estar trepitjant fins ben a prop dels cims. Vam seguir pujant fins el Fals coll dels Isards per una neu molt transformada i que es deixava pujar sense que calgués calçar-se els grampons, una petita baixadeta fins el fons de la Coma de Fontnegra complertament nevada i nova pujada, tota per la neu, fins el coll dels Isards i carenejada final fins els dos Pics d’Envalira. Desprès de estudiar les diferents opcions per baixar vam decidir fer-ho per el mateix lloc de la pujada. Aquesta sortida és més suau que la de Cambres d’Ase ja que tan sols representa uns 700, metres de desnivell que podreu fer en unes 4 hores llargues. Les vistes des del cim son impressionants ja que tenim als nostre peus les valls de Campquerdos al sud amb el Puigpedrós, Peiraforca i Engorgs, Tossa Plana, la Muga, Cadí, Pedraforca, etc. Mentre que si adrecem la vista envers el nord tenim als nostres peus els cercles del Pas de la Casa i Pessons, totes les muntanyes andorranes presidides pel Comapedrosa, la Pica, la zona de Pallars – Aran i més lluny les Maladetes, Durant una bona estona i donada la excel·lent visibilitat que vam tenir vam estar discutint si veiem la Barre des Ecrins, als Alps, però no vam aconseguir cap conclusió vàlida. Llàstima de no portar uns prismàtics.