Montserrat un cop més. Montserrat
muntanya única al mon per la seva geologia, les seves agulles, les canals i
tantes i tantes coses. Situada quasi be al centre geogràfic de Catalunya i ben
visible des de molts llocs de la seva geografia. Origen o final de moltes travesses,
algunes quasi be mítiques com la Gràcia – Montserrat i, com no, la Matagalls - Montserrat. Montserrat paradís de l’escalada a
casa nostre, capital espiritual de Catalunya, parc natural i iman que atreu
cada any més de dos milions quatre-cents mil visitants. Montserrat origen de
tantes i tantes tradicions com, per exemple, allò de que no es ben casat qui no
porta la parella a Montserrat. Per quina raó parlo ara de Montserrat ? Fa uns
dies i des del Facebook comentava la col·laboració que tenim amb el Guies de la
Muntanya de Montserrat, doncs be a partir d’aquesta setmana treballarem junts guiant,
junt amb d’altres companys, dos itineraris senzills però amb un gran
significat. En primer lloc una ruta per les ermites de Tebes amb origen i final
al Pla de les Taràntules i en segon lloc el camí de la Santa Cova tot seguint
el rosari monumental. Allà em trobareu els dimarts i dijous i fins el mes d’octubre,
preparat per intentar encomanar-vos la passió per aquesta muntanya màgica.
No recordo quin va ser el primer cop
que vaig anar a Montserrat, imagino que va ser de petit amb els meus pares i,
com no, amb el sis-cents que teníem. El meu pare persona de fermes creences
religioses i de missa diària, a les vuit del matí a l’església del Dominics del
carrer d’Ausiàs March, ens hi va portar varies vegades tot seguint el ritual de
l’apoca. Anar a missa conventual a les onze, sentir l’escolania amb la Salve i
el Virolai, pujar al cambril de la Verge, donar una volta per les rodalies del
Monestir, comprar coca i mató i tornada cap a casa. Recordo que sempre anàvem
per Can Massana i que no vaig conèixer Monistrol fins bastant més tard. També recordo
unes estades durant les vacances escolars a les cel·les amb la tia Trini, la
germana soltera del meu pare i una autentica tieta, amb uns amics de la família.
Hi pujàvem amb el tren fins a Monistrol i l’Aeri, en aquelles èpoques era l’Aereo
així en castellà. Excursions pel Santuari, el camí dels Degotalls, el funicular
de Sant Joan, baixar a la Santa Cova i poca cosa més. A casa agradava la
muntanya però sols per contemplar-la res de anar-hi i pujar-la. Mes endavant i
ja a l’escola amb companys de Agruecc les primeres escalades a la Portella, la
Maquina de Tren, l’Agulla del Cap de Munt, el Martell, el Gorro Frigi i tantes
d’altres. La primera anada a peu tot seguint la carretera, desprès hi he anat
quatre cops més, una per la carretera i tres seguint els GR 6, les cinc
Matagalls – Montserrat, la travessa integral de la muntanya, la pujada a Sant
Jeroni amb els meus fills......., tants records, tantes sortides, tants amics,
alegries, patiments, cansament, felicitat. També alguns mals records com la
mort d’en Bartomeu Puiggròs a la via Mas Brullet del Serrat del Moro o quan
vaig pujar per ajudar en l’extinció del gran foc forestal del 1986. Guardo un
especial record d’una pujada a peu des de Barcelona un 25 d’abril, arribant a
Montserrat al matí del 26, passar el dia amb els monjos i participar per la nit
a la Vetlla de Santa Maria. També alguna missa del Gall amb xocolata desfeta
calenta a la sortida. A Montserrat vaig acabar d’enamorar-me de la Raquel, la
meva parella un cop la vaig conèixer al Carlit i amb ella ha estat una de les
darreres vegades que hi he estat encara no fa un mes.
Quan fa pocs dies i ja amb el grup
de guies tot preparant les sortides que iniciem dimarts anava pensant en tot
això i tots aquests records i molts més van anar desfilant pel meu cap i aleshores
vaig decidir re-emprendre el blog i fer-ho amb aquest escrit. No vull acabar
aquest escrit sense donar les gràcies a tots aquells que m’han acompanyat a
Montserrat però, molt especialment, al Ritxie que m’ha donat l’oportunitat de
fer aquestes sortides guiades per Montserrat, als meus pares que m’hi van
portar per primer cop, al Raimon Algueró que va encomanar-me la seva passió per
la muntanya i amb qui vaig fer la meva primera Matagalls – Montserrat i a tants
i tants que no esmentaré per por de que al deixar-me algú faci una bona errada.
Espero poder anar escrivint de nou
al blog amb una certa regularitat i trobar-nos algun dia per aquestes muntanyes
i si pot ser Montserrat molt millor. Que tingueu una bona setmana.
