Hua-Shan, la muntanya impossible.

A la  llegendària Xina, a l’interior de la província de Shaanxi, imperturbable s'alça la muntanya de Hua-Shan, una de les cinc muntanyes sagrades del taoisme. Aquí   trobem un dels sender més perillosos del món que serpenteja  ascendint pel vessant de la muntanya fins al cim on hi ha el temple taoísta.

Moltes parts del recorregut solament haurien de ser accessibles per a gent preparada i ben instruïda en l'alpinisme o l'escalada, malgrat tot, hi ha molta gent  atrevida que s'aventura a intentar arribar al cim, sovint amb greus conseqüències. Es calcula una mitjana d'un cents accidents a l'any, però les autoritats xineses callen sobre una de les grans atraccions turístiques del país. La zona més perillosa és la Changong Zhandao, son uns 4 metres de llarg amb  30 cm d'ample, en una  paret vertical que aguanta uns taulons en la que un mal pas significa la mort. La Gorgue dels Cent Graons és realment sensacional, doncs puja  per un pendent de 90º. L’únic pas per ascendir per la muntanya en direcció al temple son uns precaris taulons de fusta  clavats a la pared de roca. Aquest periple és a l’estiu pero a l'hivern, tobrem neu i gel que encara  fa més perillòs l'ascensió,  i esdeveneix impossible en determinades èpoques.

Ens resulta increïble  l'esforç  que va suposar construir aquest  temple  i el corriol en un indret tan inaccessibles. Els monjos taoístas van trigar decades en construir-ho, i molts van perdre la vida.

Son deu hores de pujada  des de el poble, al peu de la muntanya  fins al cim. Per als turistes menys agosarats hi ha un telefèric que arriba al cim per preu econòmic però que molts pelegrins no poden pagar.  Per qui te vertiguen, no ho podrà evitar en qualsevol dels dos recorreguts.

Excursió al Matagalls des del Coll de Borderiol. Fagedes, fonts i pous de glaç.

Dins de les noves activitats que tenim programades per la nova temporada que tot just estem encetant tenim les sortides organitzades per la llibreria. La primera sortida la farem el proper diumenge 20 d’octubre i pujarem el cim del Matagalls del seu vessant nord sortint del Coll de Borderiol. Es tracta d’una sortida d’iniciació senzilla sense un gran desnivell i oberta a tothom que tingui una mínima experiència en muntanya mitja i pugui caminar unes sis hores entre anar i tornar.

El cim del Matagalls vist des del Coll de Borderiol

Farem una ruta circular sortint del Coll de Borderiol i pujant per l’obaga del Matagalls fins arribar a Coll Pregon, des del coll seguirem la carena que ens portarà al mateix cim del Matagalls. Per tornar seguirem la carena que baixa suaument envers el Turo Gros d’en Pujol i tot just abans d’arribar-hi agafarem un corriol que en franca baixada ens portarà a trobar un altre camí que flanqueja a mig vessant fins el Coll de Joan tot passant per dins d’una esplendorosa fageda esquitxada d’avets. Al Coll de Joan trobarem el camí que hem seguit a la pujada i en pocs minuts tornarem a ser al punt de sortida. En total son uns 650 metres de desnivell positiu que es poden superar tranquil·lament en unes 3 hores. Al cim del Matagalls podem fer una bona aturada per menjar, descansar i gaudir de la vista.

Itinerari de la sortida

Fitxa tècnica :

• Ø  Activitat gratuïta, sols cal tenir en compte les despeses de desplaçament a repartir entre els ocupants de cada cotxe.
• Ø  Lloc i hora de trobada : Ens trobarem el diumenge 20 d’octubre a les 8 del matí davant de la nostre llibreria, cantonada València – Casanova. Pels que vulguin anar directament al lloc de sortida el segon punt de trobada serà al mateix Coll de Borderiol a les 9:30 del matí. Per anar a aquest punt podeu anar-hi per Santa Fe del Montseny o por Viladrau. Si aneu per Santa Fe cal arribar al Coll de Sant Marçal i seguir la carretera de Viladrau i al cap d’uns pocs Kms arribareu al Coll de Borderiol amb aparcaments a banda i banda de la carretera. Si aneu per Viladrau cal passar la població en direcció a la C-25 i desprès d’un parell de kms trobarem un desviament a la dreta que porta a Santa Fe. Seguim la carretera fins el Coll i aparquem el cotxe.
• Ø  El transport es farà amb cotxes particulars. Qui no tingui cotxe que ho digui al fer la inscripció per buscar places a d’altres cotxes.
• Ø  Nivell de dificultat : Mig, és una sortida d’iniciació.
• Ø  Distancia a caminar : 11,6 quilometres.
• Ø  Desnivell : +/- 650 metres.
• Ø  Places limitades a 15 persones que és reservaran per rigorós ordre d’inscripció.

Perfil altimétric de la sortida

Material Recomanat :

                     

• Ø  Calçat per senderisme. Amb preferència botes i si no calçat de canya baixa.
• Ø  Impermeable / paravent i roba d’abric com ara un folre polar o un jersei de llana. Cal tenir en conte que una bona part de la sortida es farà per zones obagues i dins del bosc i donada la data  pot fer una bona fresca.
• Ø  Motxilla lleugera (20 - 30 litres de capacitat màxim).
• Ø  Bastons de senderisme. Son opcionals però ho agraireu tant a les pujades com a les baixades.
• Ø  Menjar i aigua. Es important portar menjar per anar picant com ara fruits secs, formatge, fuet, fruita, xocolata, galetes. Per dinar podeu portar un entrepà per dinar o taper. Pel que fa a l’aigua passarem per varies fonts durant la ruta que sempre solen rajar però més val ser previsor i portar aigua per tot el dia. Aproximadament 1,5 litres per persona. Si trobem aigua a les fonts sempre som a temps de llençar la que porteu i agafar-ne de fresca.
• Ø  Gorra i olleres pel sol, buff i si aneu amb nens millor portar roba de recanvi.

MOLT IMPORTANT : Poden participar a la sortida totes aquelles persones amb una certa forma física i amb roba i material adequat per fer-la. Els menors d’edat han de venir acompanyats d’un adult responsable. La sortida no es recomana per menors de 7 anys. També recomanem portar una càmera fotogràfica, guia de natura, uns petits prismàtics i si voleu prendre apunts de camp una petita llibreta. Nosaltres us donarem un mapa de la sortida.

ENS RESERVEM EL DRET A SUSPENDRA LA SORTIDA SI EL TEMPS AIXÍ HO ACONSELLA.

Mes informació i inscripcions seguint aquest enllaç, http://www.llibreriahoritzons.com/component/content/article/41-llibreria/254-vols-apuntar-te

Fageda de la obaga del Matagalls

Henry Russell i els Pirineus

Henry Russell muntanyenc i  explorador del segle XIX,  i font d’inspiració per a  Jules Verne, va viatjar per diverses parts del món com els Andes, la muralla xinesa, el desert del Gobi  o  les muntanyes  de  Nova   Zelanda;  tot  i  així,  va  quedar  especialment   fascinat  pel Vignemale, al Pirineu francès.

Conegut com" l’àguila del Pirineu", va ser un dels pirineïstes de més renom, juntament amb Ramond i Schrader, i durant anys,  va recórrer les muntanyes, les regions remotes d’Aragó, descobrint geleres, conquistant cims verges, fins que finalment es va dedicar a la contemplació del Vignemale, vivint en les grutes i dormint en el seu cim en alguna ocasió.

Es va convertir en el cronista de les seves pròpies gestes pirinenques; escriptor de nombrosos llibres i va col·laborar en diverses publicacions muntanyenques i és va dedicar a recopilar articles i treballs que serviren de base per a la seva obra magna i gran llegat literari, "Souvenirs d’un montagnard". La Societé Ramond de Banhèras de Bigòrra, una de les primeres societats europees de muntanya, a que pertanyeren alguns dels més eminents pirineïstes francesos del moment, va col·laborar en la seva fundació i va impulsar la construcció d’una cabana en el Mont Perdut, que suposà l’embrió dels posteriors refugis de muntanya pirinencs.

           

La seva història queda retratada en llibres com "Souvenirs d’un montagnard" i "Henry Russell, une vie pour les Pyrénées", com també en la pel·lícula "L’épopée Russell", de René Dreuil, que commemora la mort de l’esperit aventurer d’aquella època a mans de l’escalada esportiva.

Les seves paraules:

“He vist bastants muntanyes: l’Himalaya, els Andes, els pics fúnebres de Nova Zelanda, els Alps i l’Altai; totes, més nevades que ara. Durant tota la meva vida he estimat, jo diria que he reverenciat, les muntanyes, ascendint-les amb passió.

Puc comparar entre si a moltes d’elles; però, per cec que sigui l’amor, crec tenir raó en admirar més que mai els Pirineus, el seu cel tan blau i net, els seus gels resplendents, els seus aspectes vaporosos, les planes ardents i envellutades adormides en la seva base sota el sol més bell, i aquelles aigües meravelloses que escapen de la neu amb furor, per calmar-se de seguida sobre les gespes horitzontals i serpentejar en silenci entre tapissos de flors tan estranyes i encantadores que quasi ningú gosa caminar sobre elles. En la natura pirinenca existeix una poesia extrema, una armonía de formes, colors i contrastos que no he vist mai enlloc.”

Us proposem aquests títols per conèixer més sobre aquest intrepid muntanyenc, “Vignemale, el señor del Pirineo”, “Las grutas del Vignemale”, “Yo, Henry Russell” y “Recuerdos de un montañero” que ens podeu encarregar a la nostra llibreria.

Les rapinyaires: Astor. (Accipiter gentilis)

Són aus de complexió robusta i compacte, amb cual llarga,ales curtes i  amples. Els mascles sensiblement més petits que les femelles, és poden confondre amb d’altra espècie afí, l’esparver, (Accipiter nisus). 

Amb un dimorfisme sexual també en el plomatge, la part superior  “dors”, en els adults ´´es de color blavós pissarrós.  El pit i el ventre tenen un barrat transversal. Al cap, una marca superciliar (cella) que li confereix una certa feresa a la seva mirada. L’ iris de color grisaci en els exemplars immadurs es torna groguenc ataronjat amb l’edat. Els joves tenen les plomes més fosques, amarronades.

Les potes despullades i grogues acaben en unes potents urpes amb unes ungles llargues i afilades, amb les que pressiona i mata a les seves preses per asfixia. Les esbocina en el mateix lloc on les captura.

S’alimenta de coloms, merles, gaigs, conills, esquirols i d’altres vertebrats, inclòs rèptils. Habita en boscos, on sol establir el seu territori de caça en clars esquitxats de matolls i en el límit de dels boscos.

Aguaita a les seves preses posat en alguna talaia, però també protagonitza veritables raids aeris assetjant a les seves preses i abatent-les en ple vol, te una gran habilitat i ataca en vol aprofitat l’angle mort de la seva víctima a la que apresa des de baix. Les preses terrestres les aconsegueix després d’un vol arran de terra.

A l’hivern  inicia la seva parada nupcial que consisteix en incessants picats i d’altres acrobàcies aèries. Construeixen, ambdós sexes hi col·laboren, o aprofiten el niu d’alguna rapinyaire o  corvid  normalment en la copa de grans arbres. Niden en llocs tranquils. La posta es produeix entre els mesos d’abril i maig, entre 1 i 5 ous blavosos incubats sols per la femella en uns 35 a 41 dies. Després de l’eclosió, els pollets estaran entre 35 i 45 dies  al niu i el mascle alimeta també a la femella. Els joves exemplars d’astor inicien curts moviments migratoris fins conquistar el seu propi territori de caça i reproductiu.

Entre els factors d’amenaça d'aquesta espècie podem assenyalar  fracassos reproductius associats a molèsties prop del niu, la disminució de conills, la caça il·legal, a més d’ espoli dels nius, moltes vegades per l’ interès que té l’activitat falconera en aquesta espècie, que en el nostre país està legislada. També accidents per electrocució, abús en l’ús de pesticides, incendis forestals, desforestacions i la fragmentació del paisatge, tot concorre en detriment d’una espècie la presència de la qual constitueix un excel·lent bioindicador de la salut dels nostres boscos.

LLibres recomanats sobre rapinyaires que us podran ajudar a coneixer-los:

Rapinyaires a Catalunya. 

Aves rapaces de la Península Ibérica, Baleares y Canarias. Guias de campo.

Final de la nostre temporada a la Cerdanya

Aquest cap de setmana i aprofitant els tres dies de festa de Sant Joan hem tancat la nostre “base” a la Cerdanya. A principis de desembre ens vam instal·lar a un càmping del poble francès d’Err, sota mateix del Puigmal, i el darrer dilluns 24 vam deixar la caravana recollida i esperant-nos per les properes vacances al mes d’agost. Com tots vosaltres sabeu ha estat un hivern de molta neu, moltíssima, però i per desgracia, amb forces dies de mal temps pel que, potser, no hem pogut aprofitar tots els caps de setmana tal i com hauríem volgut. Així hi tot em pogut esquiar per pista i muntanya, fer raquetes, alguna travessa i un grapat de cims.

Tot pujant per les pistes de l'estació d'Eyna

Aquests darrers dies hem tancat la temporada ceretana amb la volta al cercle de Cambres d’Ase  on les canals encara eren ben plenes de neu i ens vam quedar amb les ganes de no fer-ne alguna però no portàvem el material adient per fer-ho. El dissabte al matí ens vam dirigir a l’aparcament de l’estació d’esquí d’Eyna 2600 i per les pistes i alguns trams de bosc vam anar pujant fins arribar a la carena que tanca tot el cercle. Primer vam fer el pic Oriental de 2.711 metres i seguint un corriol bastant penjat amb alguns trams on cal posar-hi les mans vam arribar al Pic central de Cambres d’Ase de 2.750 metres d’alçada. Vam pujar per la banda dreta del cercle i vam baixar per l’altre costat del cercle. La pujada es dura ja que alguns trams son força pendents però per molt bon terreny mentre que la baixada es fa un xic pesada ja que durant la seva part més alta va per damunt de tarteres que acaben fent-se bastant pesades. El darrer tram de la baixada es fa per dins d’un preciós bosc de pi negre i roig i al final arribem al Pla de Cambres d’Ase on les vistes sobre la cara nord del cercle i les canals que la ratllen es magnífica. En total son uns 1.100 metres de desnivell que es poden fer tranquil·lament en unes 5 hores llargues entre la pujada i la baixada. Des de dalt del cim estant la vista és espectacular ja que teníem davant nostre tota la carena des del Puigmal fins el Costabona i, més lluny, el Canigó i fins i tot vam poder veure el mar. Si mirem cap el Nord la vista va des de la serra de Madres seguint pels Perics, Carlit, els cims ceretans i andorrans i més enllà la Pica i les muntanyes del Pallars - Aran.

El Puigmal des del cim del Cambres d'Ase

La carena dels Perics i el Carlit amb la plana ceretana als seus peus

El cercle de Cambres d'Ase amb les seves canals

El diumenge 23 es va aixecar un dia rúfol i tapat i ens vam dedicar a recollir la caravana, desmuntar l’avance i preparar-ho tot per deixar-la aparcada i el dilluns ens van adreçar cap a l’andorrà el cercle del Pas de la Casa, on de bon antuvi ens va sorprendre la gran quantitat de neu que encara conserva tenint en compte la data on ens trobem. Vam sortir des de l’aparcament de l’estació d’esquí i vam anar remuntant fins arribar al final de la pista dels Isards tot deixant a la nostre esquerra l’estany de les Abelletes. Tot just on acaba el telecadira del Coll dels Isards comença la neu que, quasi be forma continua vam estar trepitjant fins ben a prop dels cims. Vam seguir pujant fins el Fals coll dels Isards per una neu molt transformada i que es deixava pujar sense que calgués calçar-se els grampons, una petita baixadeta fins el fons de la Coma de Fontnegra complertament nevada i nova pujada, tota per la neu, fins el coll dels Isards i carenejada final fins els dos Pics d’Envalira. Desprès de estudiar les diferents opcions per baixar vam decidir fer-ho per el mateix lloc de la pujada. Aquesta sortida és més suau que la de Cambres d’Ase ja que tan sols representa uns 700, metres de desnivell que podreu fer en unes 4 hores llargues. Les vistes des del cim son impressionants ja que tenim als nostre peus les valls de Campquerdos al sud amb el Puigpedrós, Peiraforca i Engorgs, Tossa Plana, la Muga, Cadí, Pedraforca, etc. Mentre que si adrecem la vista envers el nord tenim als nostres peus els cercles del Pas  de la Casa i Pessons, totes les muntanyes andorranes presidides pel Comapedrosa, la Pica, la zona de Pallars – Aran i més lluny les Maladetes, Durant una bona estona i donada la excel·lent visibilitat que vam tenir vam estar discutint si veiem la Barre des Ecrins, als Alps, però no vam aconseguir cap conclusió vàlida. Llàstima de no portar uns prismàtics.

La pujada al Coll dels isards encara amb molta neu

El Puigpedros i el Peiraforca per el seu vessant nord

Els dos cims quasi besons, el primer el Pic Negre i el segon el Pic d'Envalira

Properament penjarem els trakcs de les dues  sortides a la nostre  plana del Wikiloc     ( http://ca.wikiloc.com/wikiloc/user.do?id=450170 ).

El cercle de Pessons i el Montmalus tot pujant cap el coll d'Envalira

Hipotermia a l'alta muntanya

A les zones fredes, com l'àrtic o l'alta muntanya, la primera necessitat per sobreviure és protegir-se del fred. Això s'aconsegueix des de tres fronts: la roba, el refugi i el foc.

La hipotèrmia és un descens de la temperatura corporal per sota dels 35º provocat per una exposició excessiva a les baixes temperatures. Si la temperatura corporal cau per sota dels 33º la hipotèrmia és greu i pot provocar la pèrdua de coneixement i la mort. El vent fort, les robes mullades o la immersió en aigua poden agreujar els efectes del fred. També la mala alimentació, l'esgotament, l'estrès i l'ansietat o l'ús d'una roba poc adequada poden ajudar a l'aparició de la hipotèrmia.

Els seus símptomes varien en funció de la gravetat, i en ocasions pot ser difícil de diagnosticar, per la qual cosa, si anem en grup, ens hem de vigilar els uns als altres per detectar possibles símptomes.

La hipotèrmia pot sobrevenir ràpidament o anar-se desenvolupant al llarg d'hores i no mostrar al principi anomalies en el pols, respiració i pressió sanguínia de l'afectat. Els símptomes més freqüents són canvis sobtats d'humor i energia, falta de concentració i lentitud en les respostes, pèrdua de coordinació amb ensopegades i caigudes, tremolors, pal·lidesa o pèrdua d'agilitat en les extremitats.

El tractament consisteix a protegir al pacient de noves pèrdues de calor introduint-lo en un refugi que el protegeixi del vent i la pluja. Cal aïllar-ho també de la fredor del sòl i posar-li roba seca si és necessari. Se li proporcionarà calor, bé per mitjà d'una foguera, bé calor corporal dels seus companys, cobrir-ho amb mantes o mantes tèrmiques. Administrar-li menjar i líquids calents, però no alcohol, te o altres diürètics.

Si la hipotèrmia lleu no es tracta pot derivar en una hipotèrmia greu amb pèrdua de consciència. Es fa necessària l'evacuació immediata a un hospital. Si no podem o mentre no arriba l'ajuda embolicarem al pacient en mantes i capes impermeables i aplicarem calor amb, per exemple, pedres escalfades en una foguera i embolicades en teles, en els següents llocs: aixelles, canells, clatell, zona lumbar, boca de l'estómac i cuixes. Cal mantenir al pacient en posició els més horitzontal possible, i si cal moure-ho es farà amb summa cura. En casos extrems pot fer-se necessari massatge cardiopulmonar.

El libro de las rapaces.

Aquest llibre pretén donar una visió global dels rapinyaires, amb una lectura atenta  d'aquest llibre.  Abasta molts aspectes en  vint-i-tres capítols amb una  estructura heterogènia i complementària en el seu  conjunt.

Més de vint  científics, els millors  fotògrafs de  natura i especialistes, units  en aquest llibre sobre  aquestes aus emblemàtiques europees que està dirigit a tots els públics amb informació de forma inèdita. Tot l'escrit està  avalat per especialistes  prestigiosos, aportant  la  seva  experiència  en  un  matís  rigorós i amè, on  el lector es farà un entès en aquest món de els rapinyaires. 

L'ordre  dels  capítols està en  relació  a la temàtica i la classificació taxonòmica. Realitza un fantàstic treball sobre   el   trencalòs  i  la  morfologia  de  l'espècie. Trobem  aspectes   bàsics  sobre  la  gestió  i  estudi  dels rapinyaires, comprenent des de l'anatomia, reintroducció, alimentació suplementària fins al verí. Al final de cada capítol trobem una  fitxa bàsica que podem  ampliar per Internet. L'esforç en  aquesta obra  consisteix sobretot en la informació inexistent o difícil de trobar i que l'autor considera important. 

En aquest llibre han participat  més de quaranta  fotògrafs de natura especialment d'aus  i que a Espanya hi ha el  grup  més  nombrós. Les  fotografies s'han  fet  amb diverses  tècniques  com  l'estar en  un amagatall esperant   hores,   amb   disparador   de   radiofreqüència  en   casos  com  als   nius  per   no  molestar  o   el “digiscoping”,  fotografia amb telescopi  i  càmera  digital. Més  informació en  www.photodigiscoping.com.

A més tenim la possibilitat de consultar la pàgina web www.ellibrodelasrapaces.es

Una part dels ingressos  d'aquest llibre es  destinen a el “Projecte  percnopterus” que pretén  crear un  Punt d'Alimentació  Suplementària en  un  lloc  del  nord  peninsular, per estudiar  l'efecte d'aquests  punts per a l'èxit reproductor de l'aufrany i per a la formació de noves parelles. 

Trobareu  en  el l tot  l'esforç  que  h i ha  darrere  de  l'observació i  de l'estudi  dels  rapinyaires.  Pretenent sensibilitzar abans de res al públic en general i crear consciència des de la fotografia de naturalesa, del gran patrimoni  que tenim  en  els nostres  paisatges, la  gran  bellesa  que aporta  i el  respecte  sobre la cura  de l'entorn natural d'aquest apassionant au: Els rapinyaires.

Aquest llibre el podeu adquirir en aquest enllaç o a la nostra llibreria