Costa Brava Secreta

Costa Brava Secreta és el títol del llibre fotogràfic de Carles Virgili home polifacètic i aventurer. Ens mostra imatges gairebé inèdites perquè retraten paisatges de difícil accés i racons gairebé inhòspits. El litoral de la Costa Brava ( des de Blanes fins a l’Escala ), immortalitzat des de tots els punts de vista possibles: de terra estant, des de l’aire, de mar a costa, sota l’aigua, i fins i tot visitant les seves coves terrestres o submarines, preses durant els últims 4 anys.

Més de 300 fotografies en color, alguna presa des de llocs pràcticament inaccessibles, juntament amb mapes que indiquen on foren realitzades-, il·lustren aquesta innovadora i interactiva ora. 

A dins del llibre trobaràs un enllaç a una pàgina web en la qual podràs explorar- aprofitant el programa de Google Maps on es feren exactament totes les fotografies del llibre. 

Carlos Virgili Ribé, (advocat, fotògraf, videógraf i naturalista) des de nen va sentir atracció d'aquest petit, gran mar.  La seva afició per la fotografia es va convertir en professió i acaba unint la seva vida als Mars i Oceans del nostre planeta. Carlos ha estat Campió d'Espanya de Fotografia Submarina i del Món de Vídeo Submarí, entre més de 125 premis internacionals de fotografia i vídeo. 

El blau del mar i el vermellos dels penya-segats. Pasejant pels camis de ronda es pot accedir a cales  amagades.

La flora de la costa, barreja de colors.

La costa des de l'aigua permet descobrir recons dificils d'accedir a peu.

Sota l'aigua s'amaga un altre món. 

Les Dolomites, roca i natura.

En el centre dels Alps italians s'alcen Les Dolomites, un grup de massissos del nord-est d'Itàlia, situats al costat de la frontera amb Àustria.  El nom de Dolomites li ve del geòleg francès Deodat de Dolomieu que va descobrir el tipus de roca característic d'aquesta zona, la dolomia.

Les Dolomites són molt diferents de la resta dels Alps; van tenir el seu inici en càlids mars tropicals fa més de dos-cents milions d'anys per l'acumulació, durant l'Era Mesozoica, dels sediments que formen les actuals roques sedimentàries estratificades, la col·lisió, durant l'Era Terciària, entre les plaques europea i africana, amb deformació i plegament dels sediments i la consegüent elevació dels Alps.

El seu aspecte està caracteritzat per amplis valls cobertes de boscos i prats des dels quals s'alcen, retallant-se verticalment per centenars de metres, els nombrosos i aïllats massissos muntanyencs. L'erosió de la roca pel vent, pluja i neu i gel ha configurat el paisatge de relleus verticals i parets retallades amb agulles afilades, esquerdes i formes capritxoses. Paisatges encantadors, un escenari únic: es tracta de les Dolomites, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Trobar-se en una natura tan perfecta regala la sensació de ser part d'una pintura, amb línies i contorns impecables.

Marmolada ( 3348 metres)

Tre Cime di Lavaredo (2.999 metres)

Imponents muntanyes, gairebé impressionants, que semblen tocar el cel, colors que canvien durant el dia i que van des del rosa pàl·lid fins al blau profund de la nit, dibuixen un panorama gairebé irreal. Entre els monuments de la natura hi ha la Marmolada de 3348 metres, Antelao de 3.263 metres i les Tre Cime di Lavaredo de 2.999 metres. Als seus peus es troben valls encantades com Boite, Valgrande amb les termes de les Dolomites, Conca Agordina i la Val de Visdende.  Es un lloc ideal per fer muntanya, alpinisme i escalada. Son famoses per les vías ferrades, que es van fer a la I Guerra Mundial

Finals del s.XVIII i principis del s.XIX es considera l'època daurada de l'escalada, ja que es conjuguen diferents interessos: l'interès científic que promourà expedicions a muntanyes inexplorades, el polític, en aquesta carrera de nombrosos aristòcrates per conquistar cims i onejar les seves banderes en elles i un interès purament esportiu que iniciarà una lluita constant de superació a la recerca de reptes cada vegada més difícils. Un precursor va ser  el solitari explorador alemany Hermann von Barth, especialista en roca o com Emil Zsigmondy,  màxim exponent de l'escalada sense guia.

Llocs que ofereixen unes vacances orientades a l'exploració i a la diversió, on hi ha innombrables raons per no avorrir-se: un recorregut pels petits pobles rics en història, tradició i bon gust, passejos pels boscos, excursions a les muntanyes més altes, passejos a cavall o en mountain bike i, per als amants dels esports d'hivern, hi ha molta neu. Magnífiques al hivern i encantadores a l'estiu, quan el blanc cedeix el pas a un arc de Sant Martí de colors.


En les Dolomites han proliferat les estacions d'esquí algunes muldialment famoses con Dolomiti Superski o Cortina d'Ampezzo.


Tenim dos trekkings per les Dolomites amb guia de la zona, Cumbres olvidadas y Trekking al Anello Zoldano., per si us animeu.

El Parc Dolomiti de Belluno ofereixen l'oportunitat d'admirar paisatges forestals extremadament diversos, fagedes, pinedes i avetoses. Els boscos són un els entorns més interessants en el que a fauna es refereix, i alguns d'aquests, com els boscos d'avet  de la Val del Grisol, posseeixen un gran interès científic.

Campanula morettiana

Edelwiss (Leontopodium Alpinum)

lirium camiolicum

Un dels motius del naixement del Parc és la gran riquesa i raresa de la seva flora que es compon d'unes 1.400 espècies, moltes endèmiques o rares. La part més meridional és la més rica, ja que va ser la menys devastada per les glaciacions i per això van poder sobreviure espècies antigues. Flora alpina que creix en poc temps i de vius colors i flors de boscos i valls, nerets, acònits grocs o la famosa Edelweiss per posar un exemple.

Amb excepció de les zones càrstiques de cotes altes (Circs de les Vette, de Piani Eterni, i de Van de Zità), on alguns escassos rierols s'endinsen ràpidament en les cavitats subterrànies, els cursos d'aigua del Parc flueixen per un entramat de barrancs i valls que en ocasions tenen forma d'estretes goles. Existeixen nombroses fonts naturals que emergeixen enmig dels boscos, acompanyades de vistosos mantells de molsa. Resulta fàcil topar-se amb cascades plenes d'escuma i espectaculars marmites de gegant. Prticularment interessants els prats pantanosos com la Conca dei Laghetti prop de Erera, Pian de Palùi en Val Pramper, i la Conca de Palughèt en el Bosc de Caiada.

Ermini (mustela erminia)

Isard (rupicapra pyrenaica)

A les Dolomitas de Belluno comprenen una gran varietat d'ambients que permet a moltíssimes espècies animals trobar condicions adequades per viure i reproduir-se. Existeixen 114 espècies d'ocells i 20 espècies d'amfibis i rèptils,i uns 5.000 isards i cabirols. 

Àguila perdiuera (Aquila fasciata)

Apolo ( parnassius apollo)

Hi ha almenys 100 espècies de papallones diürnes i endemismes exclusius d'insectes que poblen les cavitats càrstiques. La gran fascinació que evoquen els animals de muntanya resideix en la seva capacitat de viure en condicions difícils, que amb freqüència són extremes. Afronten el gel hivernal, l'escassetat de menjar, el vent aspre i les fortes radiacions solars gràcies a estratègies d'adaptació admirables. Així, cada entorn, si s'observa amb atenció, ens revela una gran riquesa de formes animals, meravellosa encara que amb freqüència invisible a qui no s'aproxima amb paciència i respecte.

Els terriotoris que en l'actualitat s'inclouen dins del Parc Nacional Dolomitas de Belluno han estat poblats amb assiduïtat durant mil·lennis i conserven testimoniatges valuosos de la presència humana. Nombrosos jaciments arqueològics prehistòrics, com el centre miner de Valle Imperina i la cartoixa de Vedana. La història del territori del Parc és també, i sobretot, la història de les comunitats que, durant segles, han viscut i treballat en un entorn difícil amb el qual han sabut trobar delicats punts d'equilibri. Un paradís per gaudir unes vacances.

Un tast d'activitats a la Llibreria Horitzons

Hem fet un recull d’algunes de les nostres activitats que s’han presentat a la llibreria durant aquestes darreres setmanes.

  

En Francesc Bailón antropòleg especialitzat en la cultura inuit va donar una conferencia sobre qui son, com son, com viuen, les seves creences religioses, com es el seu hàbitat, l’Àrtic i com estan adaptats. A més ha escrit el llibre “Los poétas del Ártico”, un treball de 10 anys a on  explica la història de Grenlàndia i dels inuit.  

“La Conquesta del KR2”  es el cim que ens va presentar l’Albert Naudín, muntanyenc i alpinista. Una expedició amb un dels llocs de l’Himalaia menys coneguts. Tots els afeccionats a la muntanya van gaudir de imagtes molt  espectaculars d’un film molt professional que es va presentar a la “Mostra de Audiovisuals i Fotografia de Muntanya” a la Farinera del Clot.

Ara està preparant un altre la “ Expedició interclub al Kokshaal-Too “ patrocinada amb una part per la Llibreria Horitzons. Aquest film pretén captar les vivències d’una expedició que explorarà una de les zones mes salvatges de la Serralada del Tien Shan i fer noves vies alpines, com l’aresta oest del pic Dankova, muntanya més alta del Kokshaal-Too

De tant en tant fent alguna activitat infantil i en aquest cas la Fada Lili ens va portar contes de viatges amb “La Maleta de la Lili” Uns contes per els més petits que van ser explicats amb enginy i delicadesa acompanyats de petits personatges que sortien de la maleta màgica.

"La Patum", Patrimoni Cultural de la Humanitat

 La Festa de la Patum de Berga és una festa tradicional que es realitza durant les festes del Corpus Christi a  Berga. Ha sigut declarada pe la  Unesco “Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat”  l'any 2005 i inscrita en 2008 com “Tresor del Patrimoni Cultural Immaterial d'Espanya” igual que el Misteri d'Elx. Abans, l'any 1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya festa tradicional d'Interès Nacional. La Patum va ser fundada a finals del segle XIV com una festa de caràcter  popular i es troba documentada des de l'any 1525.

La celebració consisteix en diverses representacions de figures místiques i simbòliques, que ballen al ritme de la música i els tambors. Els balls es caracteritzen per la seva solemnitat, així com per la utilització de foc i artefactes pirotècnics.

 El tabal (pregoner de la festa) el dimecres anterior al dijous de Corpus,  i els gegants recorren la ciutat anunciant el principi de les festes. Més tard comença el drama mímic, dividit en diversos actes, que representen les intenses lluites dels cristians contra els moros, les burles contra el cabdill àrab Abul-Afer, l'arcàngel San Miguel que, ajudat per àngels, lluita contra Llucifer i els seus diables. L'acte de l'àguila expressa la satisfacció de Berga per haver acabat amb el domini feudal i passar a dependre directa i exclusivament del rei.

Les festes tenen lloc des del dimecres de Corpus fins al següent diumenge. L'endemà del Corpus es realitza una Patum infantil, en una versió adaptada per a nens.

Si aneu a la festa de la Patum aprofiteu per conèixer el Berguedà amb les nostres guies de muntanya del berguedà

Proves d'accés per poder fer el curs de Tecnic Esportiu en Excursionisme.

Fa força temps que anava madurant i pensant la idea de obtenir algun tipus de titulació per poder portar gent a la muntanya i organitzar activitats sobre excursionisme i muntanya sota el corresponent paraigües legal. Després de pensar-ho molt i veure les diferents opcions que es poden escollir em vaig decidir per intentar fer els cursos de tècnic esportiu en excursionisme i més endavant decidir quina especialitat fer. Dit i fet, em vaig inscriure, vaig pagar les corresponents taxes, vaig preparar-me i entrenar-me i el passat dimarts dia 5 per la tarda vaig anar cap a Ribes de Freser lloc on es feien les proves d’accés aquest any. El dimecres 6 a les 8 del matí ens donaven la sortida des de la plaça de Queralbs amb l’objectiu de superar la prova de resistència que no era res més que pujar des del poble fins quasi be el cim del Torreneules, 1.500 metres més amunt del punt de sortida i calia fer-ho amb un temps màxim de 4 hores i 40 minuts i carregar una motxilla amb 10 quilos de pes més el menjar i l’aigua. Vaig ajuntar-me amb l’Eloi Villena que vaig conèixer la vigília durant la presentació de les proves. Tots dos portàvem un ritme semblant i ens vam anar alternant en la tasca de controlar el pas i el ritme. El primer objectiu era arribar a Núria en dues hores i descansar uns minuts per menjar i hidratar-nos convenientment i mancaven dos minuts per les dues hores quan vam arribar a l’ermita de Sant Gil on hi havia instal·lat el control de l’organització. La segona meitat del recorregut consistia en pujar a l’alberg de l’Àliga per seguir cap el coll de Torreneules i quasi be arribar al cim del mateix nom on hi vam arribar en quatre hores i cinc minuts, cansats però molt satisfets. Sigui com sigui cal reconèixer que vaig passar algunes estones dures com ara el inici on amb les cames fredes em va costar un xic agafar un bon ritme i, sobretot, el llarg flanqueig final fins el coll de Torreneules que el vaig trobar llarguíssim. Al acabar aquesta primera part de les proves vam descansar una estona i emprendre tot seguit la tornada a Núria. El que a la pujada ens va costar dues hores ho vam baixar en poc menys d’una hora. Un cop retornats a Núria calia superar tres probes més. La primera pujar i baixar un esperó de roca de no gaire dificultat però molt vertical i sense cap tipus de protecció ni assegurança. La segona prova era baixar per una tartera força inestable corrent i sense fer servir pals ni posar les mans i la tercera era baixar corrent una pendent d’herba. Les tres probes es tenien que fer en un temps màxim però en cap cas els avaluadors que les controlaven ens vam voler dir els temps que vam invertir cada un de nosaltres en fer-les. 

 El cim del Torreneules des de Queralbs, mil cinc cents metres sobre nostre.

En resum que vaig quedar molt content dels resultats que vaig tenir en la prova de resistència ja que quasi be em van sobrer tres quarts d’hora sobre el temps màxim que teníem. Del que ja no estic tant conten es dels resultats de les altres tres proves, especialment la d’escalada i la de la tartera. De la d’escalada no estic segur d’haver-ho fet en el temps que ens van donar i en la de la tartera vaig tenir que posar una ma dues vegades i tampoc estic segur de no haver fet més temps dels permès. Sigui com sigui el proper dimarts dia 12 sabrem els resultats i si hem superat o no aquestes proves d’accés necessàries per poder-se matricular al curs corresponent.

Sincerament crec que les proves es podem millorar i molt, que l’organització deixava molt que desitjar i que les tres darreres proves eren força perilloses i això ho vaig sentir comentar molt entre els altres participants. A més a més els serveis mèdics i/o d’emergències necessaris en unes proves d’aquests tipus i donat que érem més de 200 participants brillaven complertament per la seva absència.

 Amb l'Aleix Ibars després de la prova de resistencia. Cansats però satisfets.

El dimarts ja us explicaré si he estat admès i mentrestant que tingueu tots un molt bon cap de setmana. Per cert si voleu el track de la pujada al Torreneules el tenim penjat a la nostre plana del wikiloc, Queralbs - Núria - Torreneules

Els inuits, el poble de l'Àrtic

Llegenda Inuit sobre l'origen del món: 

En l'origen del món, tan sols hi havia un home i una dona, sense cap animal. La Dona va demanar a Kaila, el déu del cel, que poblés la Terra. Kaila li va ordenar fer un forat en el gel per pescar. Llavors, ella va anant traient del forat, un a un, tots els animals. El caribú va ser l'últim. Kaila li va dir que el caribú era el seu regal, el més bonic que podria fer-li, perquè alimentaria al seu poble. El caribú es va multiplicar i els fills dels humans van poder caçar-los, menjar la seva carn, teixir els seus vestits i confeccionar les seves tendes. No obstant això, els humans sempre triaven els caribús més bells, els més grans. Un dia, només els van quedar els febles i els malalts, per la qual cosa els inuit no van voler més. La dona es va queixar llavors a Kaila. El la va reexpedir al gel i ella va pescar el llop, enviat per Amorak, l'esperit del llop, perquè es mengés als animals febles i malalts amb la finalitat de mantenir als caribús amb bona salut. Els inuit creuen que els animals posseeixen un ànima. Aquests no són caçats pels inuit, sinó que es deixen caçar. Quan l'animal mor, el caçador celebra una breu cerimònia per assegurar que la seva ànima torni al món no terrenal i es reuneixi amb els animals, disposat a tornar com a presa. 

En gran part d'Alaska se celebren importants festes destinades a reconèixer l'aparició dels animals al món i influir en ella. Els esquimals (en el seu propi idioma, el nuktitut o inuit) viuen a les regions àrtiques d'Amèrica, Grenlàndia i Sibèria. A Canadà, es defineixen a si mateixos com inuit, que significa “el poble”. Aquests pobles indígenes, encara que pertanyents a ètnies diferents, van arribar a aquesta regió àrtica des d'Àsia, creuant l'Estret de Bering des de Sibèria fins a Amèrica del Nord. Gradualment, aquests primitius pobladors van anant desplaçant-se cap a altres zones i formant grups diferents. La regió boreal canadenca va ser poblada, aproximadament, fa quatre mil anys pels antecessors de les actuals poblacions àrtiques, mentre que els primers pobladors originals de Groenlàndia van arribar fa tres mil anys. Aquests nous pobladors es van adaptar amb èxit a aquest mitjà d'exigència climàtica i tota la regió va ser habitada per una cultura de pobles àrtics caçadors, que desenvoluparien una civilització pròpia, segles abans de l'arribada dels primers europeus. Els que es van quedar en  l'ecosistema polar i en la tundra només van poder sobreviure aprofitant racionalment els animals que eren capaços de viure allí. Aquest aprofitament va ser divers: uns es van dedicar a la caça o la pesca, i uns altres a la ramaderia.

Actualment les mateixes qüestions polítiques que es plantegen les tribus índies d'Amèrica del Nord), afecten als Inuit. Volen recuperar les seves terres ja que els seus avantpassats estaven abans de l'arribada dels primers europeus. El més important procés de reivindicació territorial en la història de Canadà, va portar en 1999 a la creació de Nunavut, un nou territori concebut com a pàtria de la majoria dels inuit de Canadà, el seu nom significa “La nostra terra”.Els inuit viuen actualment en les tundres del nord de Canadà, Alaska i Groenlàndia. Es calcula que viuen en aquesta regió unes 100.000 persones. Inicialment les poblacions indígenes de les regions àrtiques, entre elles els inuit, van basar la seva economia en la caça i la pesca, per a això empraven utensilis natius, elaborats amb materials naturals: arpons, ganivets… Les embarcacions (com el conegut kaiac) i altres mitjans de transport (com el trineu tirat per gossos) són també de fabricació pròpia, igual que les seves robes, tot elaborat amb una gran habilitat i decorat amb talent. En la dieta dels inuit juguen un paper molt important el peix, les foques, les morses, les balenes i altres animals marins, la carn dels quals ingereixen tant crua com cuita. També cacen óssos polars, guineus, balenes, foques, caribús i llebres. D'aquests i altres animals aprofiten totes les parts possibles per alimentar-se, abrigar-se, i construir habitatges i eines per caçar. Les foques constitueixen un ben molt preuat, ja que, a més de ser el seu sustento principal en el llarg hivern, proporcionen a aquestes poblacions pells per confeccionar roba o tendes de campanya i greix que es converteix en un valuós combustible.

Entre alguns grups inuit s'estén la pràctica del desplaçament estacional, consistent en expedicions destinades a la caça de caribús a l'estiu, que suposen el desplaçament de famílies senceres a regions interiors d'Alaska i Canadà, mentre que a l'hivern, tornen als seus assentaments originals, centrant-se en la caça de la foca i en la pesca en el gel. Actualment, a causa del fort procés de civilització, s'està produint un canvi en les seves formes de vida originàries, encara que segueixen practicant algunes dels seus costums, com la caça de foques.Els Inuit estan organitzats en grups familiars i cada membre té assignada una tasca específica. Els iglús: Es tracta de tradicionals habitatges de forma semiesfèrica, construïdes amb blocs de gel que els esquimals construeixen per complir la funció de cases quan surten de caça, encara que el seu ús és cada vegada més rar a causa del cada vegada major sedentarisme, a l'ús de tendes de campanya i al fet que l'introdució de vehicles a motor capaços de moure's en el gel sovint permet als inuit anar i tornar en el dia de les seves partides de caça.

Els pobles inuit tenen una gran riquesa i diversitat que fa pràcticament impossible recollir tots els seus costums aquí. Per això, us convido a venir a escoltar al Francesc Bailón, antropòleg i estudiós de la cultura inut amb la presentació del seu llibre "Los poetas del Ártico el dimarts 26 de juny a les 8 del vespre. "

El rei dels ocells i rapinyaires a la llibreria Horitzons.

Fa pocs dies vam tenir a la llibreria un taller infantil de natura sobre les aus. En Marius Domingo i la Coia que ja havien fet activitats a la llibreria ens van explicar i escenificar el conte “El rei dels ocells” i ens van portar part de la seva col·lecció de plomes, fotografies d’ous i nius, nius artificials, etc. La seva presentació va ser molt interessant també per els adults que van assistir-hi. A més a més d’en Marius i la Coia vam tenir uns convidats d’excepció. Dues àligues de Harris, un xoriguer i un pollet de xot de poc més de quatre setmanes, tots quatre van fer les delícies de petits i grans. Les rapinyaires van venir acompanyades per els seus respectius falconers membres  de l’associació Cetreria del Siglo XXI. Al acabar el conte i la xerrada tots ens vam fer fotografies amb els nostres convidats  Aquí en teniu algunes.

 La Coia explicant el conte "El rei dels ocells"

L'Ares, una magnífica àliga de Harris que ja ens ha visitat en d'altres ocasions.

Un xoriguer a la nostre llibreria

Un xot de quatre setmanes, tot just comença a tenir plomes enlloc del plumó.

La Raquel feliç amb el pollet de xot