D'acord amb la llegenda Xina, l'emperador Shen Nung va descobrir aquesta beguda quan estava bevent aigua a l'ombra d'un arbre silvestre, que es bressolava suaument amb els aires de primavera, casualment unes fulles van caure en l'olla de l'emperador i es va beure la infusió, es va sentir reconfortat i amb una especial sensació de benestar. El te havia nascut.
Els indis van atribuir el descobriment al príncep Bodhi-Dharma, fill del prudent rei Kosjuwo, qui va partir en pelegrinatge rumb al nord de la India, amb el propòsit de predicar el budisme al llarg del camí. Al final del cinquè any, estava malalt i feble, a suggeriment dels savis va recollir algunes fulles d'un arbre especial, va gaudir de la seva infusió, es va guarir i per descomptat el remei resulta ser el te. Les seves extraordinàries propietats li van permetre complir la seva promesa.
La llegenda japonesa li afegeix un toc sensual, expliquen que al final dels tres primers anys de peregrinació, el Príncep Bodhi-Dharma un dia va somiar amb totes les dones que havia estimat, sembla que era tot un conqueridor, en despertar, es va avergonyir de la seva travessa lívid i no se li va ocórrer millor cosa que fer una promesa impossible de complir, no tornar a dormir i d'aquesta manera no podia tornar a somiar amb els seus pecats. Quan era a punt de sucumbir i infringir la piadosa promesa, ja que el somni i el cansament ho doblegaven, va trobar un bell arbust, va mastegar algunes de les fulles de te i va descobrir que tenien la propietat de mantenir els seus ulls ben oberts i allunyats els records pecaminosos, solament per un temps més.
El dia 29 de maig a les 20 h. farem un taller de te a la nostra llibreria amb Coneguem el món i podeu aprendre com es fa aquest ritual a diversos països del món.
Teniu mes informació a:
http://www.llibreriahoritzons.com/que-hacemos/actividades/158-taller-de-te-amb-coneguem-el-mon
Els indis van atribuir el descobriment al príncep Bodhi-Dharma, fill del prudent rei Kosjuwo, qui va partir en pelegrinatge rumb al nord de la India, amb el propòsit de predicar el budisme al llarg del camí. Al final del cinquè any, estava malalt i feble, a suggeriment dels savis va recollir algunes fulles d'un arbre especial, va gaudir de la seva infusió, es va guarir i per descomptat el remei resulta ser el te. Les seves extraordinàries propietats li van permetre complir la seva promesa.
La llegenda japonesa li afegeix un toc sensual, expliquen que al final dels tres primers anys de peregrinació, el Príncep Bodhi-Dharma un dia va somiar amb totes les dones que havia estimat, sembla que era tot un conqueridor, en despertar, es va avergonyir de la seva travessa lívid i no se li va ocórrer millor cosa que fer una promesa impossible de complir, no tornar a dormir i d'aquesta manera no podia tornar a somiar amb els seus pecats. Quan era a punt de sucumbir i infringir la piadosa promesa, ja que el somni i el cansament ho doblegaven, va trobar un bell arbust, va mastegar algunes de les fulles de te i va descobrir que tenien la propietat de mantenir els seus ulls ben oberts i allunyats els records pecaminosos, solament per un temps més.
El dia 29 de maig a les 20 h. farem un taller de te a la nostra llibreria amb Coneguem el món i podeu aprendre com es fa aquest ritual a diversos països del món.
Teniu mes informació a:
http://www.llibreriahoritzons.com/que-hacemos/actividades/158-taller-de-te-amb-coneguem-el-mon
Les cerimònies:
Al Nord de l'Àfrica es una veritable cerimònia. Ho prepara normalment l'amfitrió de la casa o en la seva absència la seva dona o la persona de més edat. Si tinguéssim ocasió de ser convidats a un te àrab, assistiríem al següent ritual:
Al Nord de l'Àfrica es una veritable cerimònia. Ho prepara normalment l'amfitrió de la casa o en la seva absència la seva dona o la persona de més edat. Si tinguéssim ocasió de ser convidats a un te àrab, assistiríem al següent ritual:
S'ofereix als convidats una gerra amb aigua freda, perquè puguin rentar-se les mans. Després d'això, algú portarà un bullidor ple d'aigua, la caixa del te verd, la sucrera i sobre una safata, la tetera i els gots amb una mica de menta fresca. Mentre l'aigua comença a bullir, es posa en la tetera una cullerada per a postres de te per a dos gots. Quan l'aigua bull s'aboca una petita quantitat sobre el te, movent la tetera amb un suau moviment circular per mullar el te, i es buida el contingut en un got. Es repeteix l'operació dues vegades més amb dos nous gots, amb la finalitat de rentar el te d'impureses. Llavors s'aboca a la tetera el primer got i afegint aigua bullint es porta al foc la tetera. Quan el te bull –com més bulli, més fort serà- es retira la tetera del foc i s'afegeix la menta, que s'haurà preparat prèviament i també un gran terròs de sucre. Per acabar s'afegeix un terròs de sucre per tassa. Després comença el procés de ventilació. S'omple un got de te i es passa d'est a la tetera dues o tres vegades seguides, elevant la tetera, perquè el líquid s'estiri i el te s'oxigeni. Només faltarà comprovar el punt de sucre, omplir definitivament els gots i servir als convidats. Mentre es consumeix, les fulles continuen en infusió, resultant cada te més fort que l'anterior. S'acompanya habitualment de pastisseria típica àrab a força de pasta fullada, mel i fruita seca.
Sàhara
Els sahrauís consumeixen principalment te verd que importen de Xina. La tradició sahrauí es basa a escalfar la tetera usant brases. Ofereixen al convidat tres tes: un primer com a resultat del primer bulliment, un segon, amb molta sucre; i un tercer més espumós després d'abocar diverses vegades el te de la tetera al got.
Els sahrauís han desenvolupat tot un simbolisme: el primer te és amarg com la vida, el segon dolç com l'amor i el tercer suau com la mort.
Els sahrauís consumeixen principalment te verd que importen de Xina. La tradició sahrauí es basa a escalfar la tetera usant brases. Ofereixen al convidat tres tes: un primer com a resultat del primer bulliment, un segon, amb molta sucre; i un tercer més espumós després d'abocar diverses vegades el te de la tetera al got.
Els sahrauís han desenvolupat tot un simbolisme: el primer te és amarg com la vida, el segon dolç com l'amor i el tercer suau com la mort.
Xina
El primer esment sobre la cerimònia del te a Xina se situa durant el mandat de l'Emperador OSMU (724 – 749). Des del principi, el ritual de la preparació del te sempre ha estat vinculat a l'amistat. A diferència de la cerimònia japonesa, no hi ha regles estrictes ni existeix relació alguna amb la religió. Els xinesos solen utilitzar tasses petites i teteres d'argila. Les fulles de te s'agreguen usant una cullera de bambú. La persona encarregada de servir el te omple les tasses per la meitat perquè consideren que la resta de la tassa es completa amb amistat. La tradició recomana beure el te en tres glops.
El primer esment sobre la cerimònia del te a Xina se situa durant el mandat de l'Emperador OSMU (724 – 749). Des del principi, el ritual de la preparació del te sempre ha estat vinculat a l'amistat. A diferència de la cerimònia japonesa, no hi ha regles estrictes ni existeix relació alguna amb la religió. Els xinesos solen utilitzar tasses petites i teteres d'argila. Les fulles de te s'agreguen usant una cullera de bambú. La persona encarregada de servir el te omple les tasses per la meitat perquè consideren que la resta de la tassa es completa amb amistat. La tradició recomana beure el te en tres glops.
Japó
El te va ser introduït a Japó al segle IX per monjos budistes xinesos. El budisme xinès va evolucionar a Japó fins a convertir-se en el Zen, filosofia central de la cerimònia del te.
Durant segles, la cerimònia del te era ostentosa i els amfitrions buscaven impressionar als seus convidats fent gala dels seus millors luxes. Cada segon és irrepetible. Per això, cada pas de la cerimònia del te es fa amb la màxima consciència. No existeixen les presses, ni les preocupacions… només el present. La cerimònia del te és un veritable regal que l'amfitrió fa als seus convidats perquè gaudeixin d'aquesta sensació de pau única. La cerimònia del te japonesa completa pot durar unes quatre hores incloent un menjar lleuger (Chakaiseki), un te lleuger (Usucha) i un te espès (Koicha).
El te va ser introduït a Japó al segle IX per monjos budistes xinesos. El budisme xinès va evolucionar a Japó fins a convertir-se en el Zen, filosofia central de la cerimònia del te.
Durant segles, la cerimònia del te era ostentosa i els amfitrions buscaven impressionar als seus convidats fent gala dels seus millors luxes. Cada segon és irrepetible. Per això, cada pas de la cerimònia del te es fa amb la màxima consciència. No existeixen les presses, ni les preocupacions… només el present. La cerimònia del te és un veritable regal que l'amfitrió fa als seus convidats perquè gaudeixin d'aquesta sensació de pau única. La cerimònia del te japonesa completa pot durar unes quatre hores incloent un menjar lleuger (Chakaiseki), un te lleuger (Usucha) i un te espès (Koicha).
Corea
La cerimònia del te a Corea, cridada Gungjung darye, neix al segle X i, igual que la cerimònia xinesa i japonesa, està vinculada a la cerca de pau i harmonia. És practicada tant per monjos budistes, per aconseguir una millor meditació, com per la gent comuna. Des de segle XIV i fins a començaments del segle XX aquestes cerimònies tenien lloc en els palaus reals. Les més importants són: el Ritu del dia (cerimònia diària en el Palau); Ritu especial del te, (cerimònia reservada per a certes ocasions, com la benvinguda a estrangers o les noces reals); i la Cerimònia del te de la Reina (reservada exclusivament per a la família, amigues i servents de la Reina). La tradició proposa beure el te en tres xarrups i acompanyar-ho d'una galeta d'herbes i una altra d'arròs.
Gran Bretanya
Per als britànics el te també és servit com a part d'un ritual. La cerimònia del te de les cinc és un costum molt assentat que data del segle XVII, quan es va començar a importar el te de les colònies (fonamentalment del nord de l'Índia). Encara que va començar sent un costum de la noblesa, a poc a poc es va ser popularitzant. Els “Tea rooms” londinencs ofereixen una gran varietat de pastissos, scoones, cakes, galetes i brioches especialment ideats per acompanyar el te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada