Trescant per La Cerdanya

Aquest darrer cap de setmana hem estat per la Cerdanya. Tot i que el temps no ens ha acompanyat gaire hem pogut fer alguna activitat. El diumenge teníem previst fer una part de la carena que va des del Pedrapicada fins el coll de la Creueta, sortint des de la mateixa carretera per pujar al Pedrapicada i seguir carenejant fins arribar al coll però  quan  tot just vam arribar al punt de sortida i ens estàvem calçant les botes es va posar a ploure amb una certa intensitat, després d’uns moments de dubte i d’observar el moviment del núvols decidim tornar al cotxe i anar cap a la zona de les pistes dels Alabaus, a La Molina per intentar el Puigllançada i així ho vam fer. En poc més d’una hora vam fer cim i la baixada la vam tenir que fer amb pluja, calamarsa i boires però vam poder retornar al cotxe sense majors problemes. Un cop al cotxe i aprofitant que va despejar una mica decidim donar un tomb per el Pla d’Anyella ja que ens va cridar l’atenció la gran quantitat de voltors que veiem sobrevolant la zona, quina va ser la nostre sorpresa al trobar una vaca morta on una vintena de voltors s’estaven donant una autentica festa “gastronòmica”. Vam passar una bona estona observant com els voltors anaven devorant la vaca i gaudint  dels seus moviments desbarbats per terra i elegant per els aires. Finalment abandonem la zona i vam dirigir-nos cap el refugi de Cap de Rec on vam passar la nit. Després d’un bon sopar vam fer una curta passejada per les rodalies del refugi tot escoltant els sorolls del bosc i així vam poder identificar el cant d’un picot i d’altres ocels i, molt especialment, el cant d’un gallifer. Això junt amb el suau remor dels arbres moguts per el vent va ser un autèntic regal per els nostres sentits.

 L'estany superior de La Pera i el Monturull

El dilluns al matí es va llevar un dia mig  gris i això ens va fer descartar l’objectiu del dia que no era altre que fer la Muga, la Mugueta i la Tossa Plana de Lles i adreçar-nos cap a objectius més modestos com ara el Perafita i el Monturull. Deixem el cotxe en un desert aparcament de les Pollineres i ens enfilem per el camí envers els Estanys de la Pera i el Perafita. El dia anava tapant-se de mica en mica però no amenaçava pluja d’una forma imminent. Un cop arribats al cim del Perafita i després de les fotografies de rigor, l’evolució del núvols i una certa remor de trons llunyans ens fa abandonar la idea de fer l’aresta entre el Perafita i el Monturull i iniciem la baixada cap el refugi dels Estanys de la Pera i l’aparcament de les Pollineres. Al arribar al refugi decidim fer una parada per menjar i quan ja ho teníem tot preparat va començar a ploure feblement. Per evitar mals majors recollim tota la parada i no parem fins arribar al cotxe. Un cop canviats encetem la segona convocatòria del nostre dinar aprofitant les taules de l’àrea de barbacoes de Les Pollineres i allà si que vam poder dinar tranquil·lament.

 Les muntanyes del Pallars amb la Pica encara amb força neu

En resum un bon cap de setmana per les nostres estimades muntanyes ceretanes tot i que el mal temps en va obligar a modificar els plans inicials. 

 L'Estany de Perafita mig glaçat ja en el vessant andorrà

Trobareu els tracks de les dues sortides a la nostre plana del wikiloc :  http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=2899547