Jo vinc d'un silenci

No vull fer una lloança de la cançó d’en Raimon Jo vinc d’un silenci però el cert és que aquest bloc porta un silenci de més d’un any i us puc ben assegurar que no ha estat callat per mandra o manca de ganes si no que ho ha estat per manca de temps i perquè no ha estat un any gens fàcil ni per mi ni per la Llibreria Horitzons. Ha estat un any llarg, dur i complicat i ho ha estat per moltes raons personals i econòmiques.

Ara voldria fer un resum d’aquest any a dos nivells, en primer lloc resumir-lo a nivell personal i en segon lloc parlar-vos de com hem passat aquest any a la llibreria.

A nivell personal i durant aquest any tant la Raquel com jo mateix hem tingut una gran celebració i és que el passat 14 de juliol ens vam casar. Va ser una cerimònia molt senzilla i intima que va tenir lloc a l’ajuntament de Sentmenat ja que ens va casar la meva consogre,

El ram que va portar la Raquel fet, com no, de flors de camp.

na Núria Colomé que en aquelles dates era regidora i avui es alcaldessa de Sentmenat i des d’aquí li vull donar les meves més sinceres gràcies. Després del casament i junt amb els nostres fills i filles i les seves parelles vam celebrar-ho a casa nostre amb un sopar. L’endemà la Raquel i jo va marxar uns pocs dies de mini viatge de noces, un regal dels nostres fills. Vam estar a un allotjament rural al petit poble de Roni, a la comarca del Pallars Sobirà, en una petita i encantadora casa rural molt cuidada, neta i amb un cuina molt recomanable. Des de Roni vam poder fer sortides al Montsent de Pallars i al Pic de l’Orri a més de visites a alguns del pobles de la zona i gaudir de les ermites i esglésies romàniques que hi ha per aquelles contrades.

La Raquel al cim de la Torreta o Pic de l'Orri en ple viatge de noces

També aquest any hem celebrat els 100 anys de la meva mare i ho vam fer amb una festa familiar a la que per raons de feina no hi vam poder participar i amb una missa que li vam dedicar al Monestir de Montserrat. Va ser emocionant sentir com un monjo deia que aquella missa estava dedicada a Catalina Barnadas amb motiu del seus 100 anys.

La meva mare el dia dels seus 100 anys. Malauradament el seu delicat estat de salut no va permetre que anés a Montserrat per participar a la missa del seu centenari.

Malauradament no tot han sigut bones noticies ja que durant aquest any ens han deixat tres persones molt properes. En primer lloc el dia 20 d’abril ens va deixar en Raimon Algueró, el capellà jesuïta que em va iniciar en el mon de la muntanya i en moltes d’altres coses. Gràcies Raimon per tot el que vas fer per tots nosaltres durant tota la teva vida. Crec que algun dia et dedicaré un escrit sencer. També el darrer dia de l’any 2017 ens van deixar en Joan i l’Antonio, dues persones molt properes per diverses raons que sense que és coneguessin entre ells van morir amb poques hores de diferència, l’un a Sabadell i l’altre a Sentmenat.

Ara caldrà parlar de la llibreria. No ha estat un any gens fàcil ja que vam arribar a una situació en que vam tenir que prendre decisions que no van ser gens fàcils. Finalment vam decidir traslladar-nos de local i ara ens trobareu al carrer del Rosselló número 268, just al costat de la Casa de les Punxes.

El nou local de la Llibreria Horitzons al carrer del Rosselló 268 de Barcelona.

El trasllat el vam fer aprofitant la setmana del pont de la Constitució i molta gent ens va ajudar i molt especialment els nostres fills i l’Antoni que ens van ajudar a desmuntar, traslladar i tornar a muntar mobles i llibres. En menys de 10 dies vam arreglar el nou local, ens vam traslladar, vam tancar el local vell i vam obrir la nova llibreria. Per aquelles dates també vam estrenar nova plana web i vam reprendre amb noves ganes el dia a dia de la llibreria, la nostre presencia a les xarxes socials i vam retornar a moltes fires que durant un cert temps hem estar absents. Les nostres properes cites son el diumenge 27 de maig a la Fira de les Trementinaires al poble de Tuixent i els dies 1, 2 i 3 de juny a la Fira Modernista de Barcelona

L'Oriol i la Raquel a la darrera fireta de Nadal de l'Eixample

En breu també volem tornar a fer activitats a la llibreria però estem pendents de poder millorar el nostre equip d’àudio i vídeo. Esperem que tots aquest canvis ens permetin seguir endavant amb la llibreria i us puguem seguir servint com hem fet fins ara.

Un dels darrers actes que vam fer a l’antiga llibreria del carrer València ens va fer una especial il·lusió ja que vam fer la presentació del llibre d’en Jordi Pons Alpinisme sense ficció i la reedició de Annapurna Est. Un vuit mil verge. En aquesta presentació el més important per nosaltres va ser comptar amb la presencia de molts del membres d’aquella mítica expedició com Josep Manel Anglada, Emili Cívis, Manel Martin, Antoni Villena, etc.. Va ser un dia molt especial en que vam poder tenir entre nosaltres els membres d’aquella expedició.

No vull acabar aquest escrit sense comentar que no hem estat pas aliens als esdeveniments politics que han tingut lloc a Catalunya els darrers mesos i sols comentar que per mi va seu un autèntic orgull haver estat president d’una taula durant el referèndum del primer d’octubre. Va ser un dia molt llarg, molt intens, molt emocionant  i que tot i tenir la visita dels piolins vam poder acabar amb tota normalitat. Serà un dia molt difícil d’oblidar durant molt i molts anys.

Una de les taules a l'escola Diputació amb una d'aquelles urnes tant i tant buscades.

Be, crec que va arribant la hora d’anar acabant. He intentat resumir un any en unes poques línies i això te un gran risc i és oblidar-me, volgudament o no, de moltes coses que ens han passat però he intentat escriure i descriure les coses que he considerat més cabdals i d’algunes de les coses explicades segurament en faré post específics més endavant. Que tingueu tots una molt bona setmana.

Interior de la nova Llibreria Horitzons

Montserrat

Crec que no fa falta que jo torni a declarar la meva afició, quasi be devoció, per Montserrat. Des d’aquestes pàgines ho he deixat clar forces cops i des de la llibreria hem organitzat més de una activitat sobre Montserrat, això sense oblidar la nostre col•laboració amb Guies de Muntanya i Escalada de Montserrat. Doncs be com que sembla que encara no en tenia prou i durant tots els dilluns i dimarts del mes de febrer d’enguany he participat en el curs organitzat per la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona i el propi Monestir de Montserrat  " Montserrat  : Cultura, Natura i Espiritualitat”..

Per damunt del Monestir ben presents la Prenyada, l'Elefant, la Momia i el Pebrot

El Monestir de Montserrat és un espai prou emblemàtic i ho és pels seus valors religiosos, culturals, històrics, nacionals, naturals i muntanyencs. Tots els anys van a Montserrat quasi be dos milions i mig de visitants que venen de les nostres terres en un 50%, de la resta de la península en un 15% i la resta de l’estranger. Imagino que molts de vosaltres hi haureu estat en més d’una ocasió i per molt variades raons. Montserrat no és tant sols un Santuari religiós, és una muntanya geològicament única al mon on la natura esclata amb força. Pels que ens agrada la muntanya Montserrat es emblemàtica i son molts els clubs excursionistes que organitzen travesses pel masis sense oblidar les anades a peu des de Barcelona o d’altres llocs o la Matagalls – Montserrat. Pels escaladors Montserrat és un autèntic santuari.

Una imatge insòlita, la Basílica deserta

Durant el curs hem tractat sobre mil i un aspectes de Montserrat. La seva historia i natura, el seu significat religiós, nacional i cultural i les seves possibilitats i oferta turística i d’oci. Una gran part de les xerrades del curs han anat a càrrec dels monjos benedictins de Montserrat. El pare Manel Gasch, majordom i administrador del Monestir, ens va parlar dels monestirs i la regle de Sant Benet i ens va guiar per l’interior del Monestir i de la Basílica on vam poder veure i conèixer molts llocs i racons que no son visitables normalment com ara la biblioteca que guarda més de 250.000 volums. El pare Laplana, director del Museu de Montserrat ens va parlar de l’origen del Museu i les seves col·leccions i tot i el seu delicat estat de salut ens va guiar per una part del mateix. El pare Parellada ens va parlar sobre turisme, espiritualitat i peregrinacions en una xerrada que a mi em va deixar una profunda empremta. Molt interessants van ser les xerrades dels pares Massot i Galobart sobre la historia del Monestir i el Camí de la Santa Cova i el Rosari Monumental, així com la sortida que ens va oferir el pare Oranies, monjo, organista i escalador, sobre les ermites montserratines o la xerrada del pare Fossas, prior del Monestir, sobre els valors espirituals de Montserrat. També vam poder visitar l’interior de l'escolania de la ma del pare Gelpí, el seu prefecte i assistir a la Salve i el Virolai des del presbiteri de la Basílica en una audició que va emocionar a més d’un. Finalment la Montse Flores en substitució del pare Laplana ens va guiar per Santa Cecilia en una sortida que a mi em va decebre força pel contrast entre l'art romànic i el contemporani. Va ser tot un plaer escoltar totes aquestes xerrades que en molts casos van ser donades per autèntics erudits en la matèria a més de molt bons comunicadors. Tot plegat una molt bona mostra del lema benedictí de “Ora et Labora”, resa i treballa, tot i que sembla que Sant Benet no va dir mai aquesta frase i no figura a la Regla de l'ordre Benedictí

El jardi, l'antic hort, de la Santa Cova

La zona de les Gorres i Sant Joan des de un dels patis de l'escolania

En resum ha estat un curs molt enriquidor en molts aspectes i on entre els 30 participants que érem es va bastir una molt bona relació i amistat. També vull fer especial esment del berenar de cloenda del curs on vam poder xerrar una bona estona amb els monjos de Montserrat de forma molt distesa i franca. Llàstima que el curs ja ha acabat però els seus efectes perdurarannt durant molt de temps i sempre tindrà un racó en els nostres cors i sentiments. Un cop més, gràcies Montserrat.

Santa Cecilia és un bell exemple d'esglesia romànica del segle XII tot i que l'absis és posterior

No podia acabar aquest post sense aquest enllaç al virolai cantat per l'escolania

Jordi Pons

Jordi Pons va néixer a Barcelona l’any 1933, ara farà 84 anys, i ja de ben jove és va interessar per la muntanya. Primer va passar pel moviment escolta com molts joves d’aquella època i única alternativa fora del “Frente Nacional de Juventudes” depenent de la Secretaria General de Movimiento i, per lo tant, de caire totalment franquista. Més endavant fou soci de l’Agrupació Excursionista Pedraforca de la que era soci el seu germà, segui al Club Muntanyenc Barcelonès i actualment es soci del Centre Excursionista de Catalunya. Totes tres entitats son prou significades dins del mon de la muntanya catalana. En Jordi Pons va començar, com  tots, amb excursions al Montseny i al Pirineu i ben aviat va entrar al mon de l’esquí i, sobretot, de l’escalada. En una època en que els desplaçaments eren molt difícils i els pressupostos molt ajustats ell trobava el medis per anar a Núria i La Molina i més endavant amb la seva inseparable Vespa es va arribar als Alps. 

La Cara Nord de l'Eiger

Parlar d’en Jordi Pons es parlar, també, de la historia de la muntanya i del muntanyisme a Catalunya durant el segle XX i principis del XXI. El seu llistat de cims aconseguits és impressionant ja que te a la seva butxaca quatre cims de més de vuit mil metres ( Annapurna Est, Dhaulagiri, Cho Oyu i Gasherbrum II ) i és va quedar a les portes d’aconseguir l’Everest i el Shisha Pagma. Durant els anys 60 i principis dels 70 va participar en les primeres expedicions catalanes als Andes, Marroc, Armènia i Hindu Kush amb les primeres nacionals a molts cims i obrint vies a cims verges. També va fer les primeres nacionals a les grans parets nord dels Alps (Eiger, Cerví, Grands Jorasses, Cima Grande di Lavaredo i Piz Badile ) i com tots els muntanyencs te la seva particular llista de cims o vies pendents. Va intentar fins a quatre cops la cara nord del Petit Dru i no va aconseguir-la fins l’any 2003 amb 70 anys o la nord del Vignemale que va pujar fa pocs mesos a l’estiu del 2016 amb 83 anys. La seva historia i ascensions va íntimament lligada a noms con Josep Manel Anglada, Emili Civis, Francesc Guillamon i molts d’altres.

El Istor - O- Nal de 7.398 metres 

A banda del seu impressionant historial com a muntanyenc, hi ha una cosa on en Jordi Pons ha destacat i molt i ha estat la seva feina de divulgador de la muntanya. Els seus escrits però, sobretot, els seus reportatges han marcat un abans i un després al mon de la muntanya. Recordo que de petit vaig llegir els seus articles sobre les expedicions als Andes a la revista Cavall Fort, revista amb la que jo vaig aprendre a llegir i escriure el català. La seva obra cinematográfica compren mes d'una vintena de documentals molts dels quals destacats amb premis a diferents Festivals de Cinema de Muntanya com a Torelló, Les Diablerets o Trento.. D'entre tots cal destacar els documentals de l'Ama Dablam (1981), Everest 82, el Cho Oyu 8201 m (1984) i MacKinley la muntanya polar (1987), tots ells rodats amb cinema 16 mm, la qualitat dels quals està molt per sobre d'aquell concepte d'una certa dignitat que ell usa modestament quan parla dels seus films. Recordo perfectament quan va venir a presentar el reportatge de l’Ama Dablam a la desapareguda AGRUECC, centre excursionista del que jo era soci i on vaig iniciar-me en el mon de la muntanya.

A banda dels articles i els reportatges en Jordi Pons ha escrit dos llibres. El primer ja fa un cert temps doncs era l’any 1976- “Annapurna Est, un 8000 verge” amb pròleg d’en Josep Manuel Anglada i editat per Joventud. El segon fa molt poc “Alpinisme sense Ficció” amb pròleg de l’Emili Civis i editat per Desnivel. Del llibre de l’Annapurna l’editorial Tushita n’ha fet una reedició amb més fotografies que la versió original i incorporant un DVD. Tots dos llibres els presentarem a la Llibreria Horitzons el proper dimecres dia 22 a les 8 del vespre amb presencia del mateix Jordi Pons i d’alguns dels seus companys del mon de la muntanya. Tots hi esteu convidats. 

"Els Motllats, l'esponja de pedra" excursió pel Baix Camp.

Cova de Les Gralles

"Els Motllats, l'esponja de pedra" una proposta d'excursió pel Baix Camp, un altiplà calcari que s'aixeca entre les serres de La Mussara i Prades, de més de 800 m d'alçada. A la part superior està formada per suaus ondulacions de terra grisa i erma, però a la primavera és una catifa de flors. L'aigua dissol i transforma aquest massís en un colador farcit de coves i quan plou una part de l'aigua s'escola per les escletxes formant veritables rius subterranis que davallen envoltats de foscor. És aquí on es formen els aqüífers valuossíssims que alimenten les fonts de la zona. Per la inclinació del terreny gran part de l'aigua va en direcció a Capafons i molt poca cap a la Mussara. 

Els Motllats

El poble de Capafons, el nom sembla que vol dir "captium fontium" cap de fonts. El poble està d'alt d'un turó (751 m) al bell mig d'un amfiteatre de muntanyes i envoltat de camps, formant un escenari singular d'una bellesa i harmonia com n'hi ha pocs. Aquesta excursió permet conèixer alguns dels escenaris més interessants de la capçalera del riu Brugent. 

Foradada

Durant l'itinerari val la pena desviar-se per veure la cova de Les Gralles. Una gran cavitat que conforma un ambient grandiós i íntim, molt recomanable visitar després de les pluges. Més endavant pujant per un vessant pedregos arribem al pont de Goi, testimoni capriciós entre pedra i aigua. Passat la cova del Grèvol, el camí ressegueix la cintura de la muntanya entre dos cingles i regala espectaculars vistes sobre el barranc i la vall alta del Brugent. El camí davalla fins a Capafons i travessa la Roca Foradada.

.En aquests pobles de muntanya la vida no és fàcil degut a l'aïllament, i si volem preservar aquests espais com els Motllats cal assegurar un futur digne a la gent de la zona.

El poble de Capafons

Aquesta excursió la trobareu a la guia "A peu per les comarques deTarragona. 25 passejades i excursions Vol II"

Els boscos de tardor per Vilanova de Sau i Malafogassa

Diumenge passat vam estrenar el cicle de Sortides amb Horitzons. Vam estar dubtant tota la setmana sobre si fer o no la sortida, les previsions del temps no eren bones, però tampoc eren clares, pluja ? bon temps ? Eren peguntes que anaven rebotant per dins del nostre cap. Alguns del participants a la sortida també dubtaven, d’altres és van donar de baixa. Finalment el divendres per la nit vam decidir tirar la sortida endavant però sols amb quatre participants i un van esborrar-se el dissabte al matí.

La Vall de Sau complertament ocupada per la boira

            Diumenge és va llevar un dia gris i lleig, havia plogut quasi be tota la nit però calia tirar endavant el compromís que teníem amb les persones inscrites. Pel camí envers Vilanova de Sau ens va caure un bon ruixat però per suspendre la sortida sempre hi érem a temps. Finalment a les deu del matí ens vam trobar al bar del càmping El Pont just al costat del pont de Malafogassa. El dia era gris però semblava que aguantaria i els colors de la tardor lluïen magnífics. Dit i fet, ens canviem, agafem les motxilles, ens presentem i comencem la caminada per dins dels magnífics boscos de la contrada. Creuem el pont de Malafogassa magnífica obra d’enginyeria del segle XV sobre la Riera Major. El pont te de dues arcades, una de molt ample, sota la qual passa la Riera i l'altre no tant, sense finestres o arquets i d'esvelta silueta. Rep el nom de Malafogassa d'una antiga casa i molí que té al seu redós. La Riera Major neix a bastants quilometres d’aquí tot just sota el cim del Matagalls i va morir a la riba dreta del Ter en ple pantà de Sau. Pel seu damunt va l’antic camí ral d’Olot a Vic i segueix una antiga via romana de la que amb prou feines en queden restes. Donades les pluges dels darrers dies porta gran quantitat d’aigua i fa un remor molt agradable. Passat el pont seguim per la pista forestal que per amplies girades ens va enlairant i anem pujant metres. Per entre els arbres de l’espès bosc anem albirant els fons de les valls complertament coberts per la boira i observem els boscos, majoritàriament formats per alzines, amb taques aïllades de color dels arbres caducifolis. Veiem el poble de Vilanova de Sau però la boira no ens deixa veure ni el pantà de Sau ni les restes de l’antic poble de Sant Romà de Sau. A mesura que caminem anem observant com el bosc de tipus mediterrani format per alzines va agafant un caire més atlàntic amb roures, pollancres i alguns oms i castanyers. També observem exemplars de boix grèvol, alguns molt grans amb alçades superiors als deu metres, plens dels seus fruits vermells i comentem el risc d’extinció en que és troba aquest arbre per culpa del seu us com a decoració nadalenca. Un altre arbre molt freqüent es l’arboç en que alguns exemplars és presenten carregats del seus fruits, les conegudes cireretes d’arboç, mentre que d’altres encara mostren les seves delicades flors. Es curiós poder trobar arbres florits a quatre dies del mes de desembre. Per entre les clarianes dels arbres i al fons podem veure el Pirineu ben nevat presidit per l’immens Puigmal.

Branques de boixgrevol carregades dels seus fruits vermells

Flors de l'arboç

Després de superar una bona pujada, 500 metres de desnivell, arribem a l’ermita de Sant Andreu de Balcells al bell mig d’un dels pocs plans que trobarem avui. Es te constància d’aquesta ermita des de l’any 1101, però la rectoria i alguns edificis exteriors foren remodelats durant el segle XVII i això tapa una mica l’estructura romànica de l’ermita primitiva. Una de les parts més ben conservades és l’absis amb preciosos arcs llombards típics del romànic de casa nostre. Actualment l’antiga rectoria està convertida en un allotjament rural. Per les rodalies d’aquest conjunt trobem un grapar d’arbres vestits dels colors de la tardor i amb el terra del voltant dels seus troncs ben regirat pels senglars que hi busquen larves, cucs, arrels tendres i, sobretot, tòfones.

Absis romànic de Sant Andreu de Balcells

Un cop passada l’ermita de Sant Andreu, el camí pren una franca baixada i entra en un bosc on alternen les alzines i els castanyers, alguns amb uns mides impressionats. Tot el terra està cobert per les gran fulles del castanyer d’un viu color groc i un catifa de castanyes. El camí va baixant fins arribar al fons de la vall on trobem el curs de la Riera de Castanyadell que porta molta aigua i ens proporcionarà la darrera sorpresa del dia ja que per creuar-la ens veiem obligats a descalçar-nos, arremangar-nos els pantalons i ficar-nos dins de la llera i tastar una aigua ben freda.  La resta de la sortida no te més historia que seguir la pista, ara asfaltada, fins tornar al nostre punt de sortida. Un cop canviats i amb les motxilles als cotxes ens adrecem al bar del proper càmping El Pont on celebrem que un dels participants a la sortida feia 55 anys i comentem les mil i una anècdotes del dia mentre donem compte d’un merescut dinar-berenar.

Durant tota la sortida la tardor ens va regalar un festival de colors

En resum un gran dia, una magnífica excursió amb molt bona companyia i que ens ha deixat a tots molt bon regust de boca i moltes ganes de tornar a la muntanya. Per cert i parlant de tornar a la muntanya ja anunciem la nostre propera sortida, serà el diumenge 18 de Desembre al Pedraforca, hi pujarem un pessebre al seu cim i farem la nostre tradicional recollida de diners per entregar-los a la Marató deTV3 enguany dedicada al ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. A partir del dilluns trobareu més informació sobre la sortida a la nostre plana web i al facebook, us esperem a tots que la sortida i la solidaritat be s’ho valen.

Sortides amb Horitzons

Portàvem temps estudiant-ho, valorant el pros i els contres i definint el projecte i ara ha arribat el moment de portar a la pràctica tot el que portem treballant des de fa mesos. Ara us podem anunciar que a partir del present mes de novembre la llibreria Horitzons organitzarà sortides guiades per a tothom que ens volguí acompanyar. Seran sortides guiades per la muntanya però amb un enfoc naturalista, de gaudir i contemplar el paisatge per on anirem, de llegir i interpretar-lo, de identificar animals i plantes, d’entendre la seva geologia i formació, en resum de contemplació de la natura. Nosaltres entenem la muntanya com un tot on no sols compta fer un cim o una travessa, també volem gaudir del terreny que trepitgem, dels arbres, plantes, flors, animals, pedres, construccions, historia, etc. i això és el que volem compartir amb vosaltres.

En principi farem una sortida al mes, sempre en diumenge i algun cop aprofitarem tot el cap de setmana. Vull aprofitar els meus més de 35 anys fent muntanya i els meus estudis de Biologia per poder-ho compartir amb tots vosaltres i mirar de encomanar-vos la meva passió per la muntanya i per la natura que ens envolta. També aprofitarem les sortides per parlar de fotografia de paisatge, fauna i flora. Hem mirat de buscar itineraris a l’abast de tothom, tot i que algunes sortides seran més senzilles que d’altres. De totes i cada una de les sortides en tindreu complerta informació a la nostre plana web, opció actualment en procés de disseny, al nostre facebook  i per mitjà de les nostres newsletters.

Aquí teniu un llistat de les sortides que hem preparat i una petita descripció de cada una :

• ·       El bosc mediterrani a Vilanova de Sau : Sortida de tipus botànic per les rodalies de Vilanova de Sau dins del Espai Natural de les Guilleries i Savasona. Caminarem per l’interior d’un bosc mediterrani molt variat i amb zones de tipus atlàntic. Identificarem les espècies més comunes i d’altres més rares i exòtiques i veurem un pont romànic i una ermita del segle XI. La sortida la farem el proper diumenge 27 de novembre i en breu penjarem tota la informació al nostre facebook i a la plana web.

Fageda vestida amb els colors de la tardor

• ·         Per Nadal amb un pessebre al Pedraforca amb la Marató de TV3 : Dins del mon de la muntanya es molt tradicional portar un pessebre dalt d’un cim. Mentre era soci del meu primer centre excursionista, avui desaparegut, anàvem cada any al Pedraforca el diumenge abans de Nadal i un cop desaparegut aquest centre uns quants amics hem seguint mantenint aquesta tradició. Ja des de fa cinc anys i des de la Llibreria hem fet coincidir aquest sortida amb el diumenge de la Marató de TV3 i els participants han donat diners que han estat ingressats a la Marató de TV3. Aquesta sortida es farà el diumenge 18 de Desembre des del poble de Gósol i per participar-hi calen coneixements de muntanya i podem trobar neu i gel. També cal tenir una mínima forma física i estar acostumat a caminar. Per qui volguí tenim previst poder fer nit al poble. Aquí us deixem enllaç a un vídeo que va fer un amic nostre per l’edició de l’any 2012.
•      L'obaga de Collserola : La sortida del mes de gener la farem ben propera a  Barcelona, al Parc Natural de Collserola, Anirem a l’obaga de Collserola, la seva vessant Vallesana, fent una ruta que va per la Font Groga i la Vall de Sant Medir fins a Sant Cugat del Vallés. Aquesta excursió es farà en transport públic doncs no és circular. Veurem fonts, ermites, restes ibèriques i uns magnífics boscos que us faran oblidar complertament que esteu dins d’una conurbació urbana de més de quatre milions de persones. Sortida molt fàcil i l’abast de tothom.
• ·    Dolmens i menhirs d’Eina (Cerdanya francesa) : Al febrer ens desplaçarem a la Cerdanya francesa però viatjarem molts segles enrere per fer una ruta pels dolmens i menhirs que hi ha a les rodalies de la població d’Eina i, fins i tot, farem un tram d’una via romana, la via que anava de Perpinyà fins a Lleida. També veurem i passarem per un pont neolític. En resum una immersió en el passat d’aquesta comarca a cavall entre França i Espanya que és la Cerdanya. Per aquesta sortida tenim previst poder der nit a La Molina per a tothom  que ho volguí i és una sortida senzilla, molt planera i l’abast de tothom.

El Dolmen de Pasquarets

• ·     El poble abandonat de Peguera i el Pi de les Tres branques : Pel mes de març anirem als Rasos de Peguera, bressol de l’esquí i els esports d’hivern a casa nostre i visitarem el Pi de les Tres Branques, caminarem pels boscos dels Rasos i anirem al poble abandonat de Peguera amb les seves mines de lignit.
• ·     Marmotes, isards i voltors al Balandrau : Per l’Abril farem una sortida on serà fàcil veure marmotes, isards i voltors, anirem a fer el cim del Balandrau pel vessant de la font Lletera. També podrem observar una bona part del nostre Pirineu més oriental i interessants formacions geològiques. Sortida fàcil i per tothom que camini be per la muntanya.

Els isadrs son esquerps però algunes vegades es deixen fotografiar be

• ·     Montserrat per ermites i camins tot veien la seva flora : Al mes de Maig anirem a Montserrat, aquesta singular serralada i Parc Natural. Pujarem al Monestir i amb el funicular de Sant Joan arribarem a plà de les Taràntules per anar vers les antigues ermites de Santa Magdalena, Sant Onofre i Sant Joan per tornar a baixar al Monestir pel camí de Sant Miquel. Durant el camí podrem gaudir d’una interessant i rica flora que identificarem i ens endinsarem dins de la historia de Montserrat. Per la tarda seguirem el Rosari Monumental fins a la Santa Cova tot veient els grups escultòrics que integren aquest camí, alguns dels cuals son d’en Gaudí, Puig i Cadafalch, Llimona, etc. Aquesta sortida es farà amb col·laboració de la Companyia de Guies de Muntanya i Escalda de Montserrat.
• ·         Mines i cims per la Cerdanya : Durant el mes de juny farem una sortida de dos dies tot fent nit a La Molina. Anirem a fer el Pic de la Mina i visitar les mines abandonades de Pimorens, mines del que pren nom aquest cim, el dissabte, mentre que el diumenge pujarem al cim de la Tossa d’Alp tot passant per les mines abandonades de manganès que hi ha a seva falda. Aprofitarem la sortida per veure formacions geològiques d’aquesta zona del Pre-pirineu i serà fàcil observar isards, marmotes i, fins i tot, trobar algun fòssil.

El vol del voltor és majestuos

El mes de juny organitzarem alguna sortida en funció de la demanda que tinguem, mentre que durant el mes d’agost farem vacances.

Hem preparat aquest calendari amb molta cura i il·lusió i desitgem que sigui del vostre gust i ens acompanyeu a quantes més sortides millor. Pel que fa a la mecànica de les sortides les anunciarem al nostre facebook, caldrà que us en feu seguidors o que us apunteu mitjançant la nostre plana web. Pel que fa a la sortida del mes de novembre i donat que és molt propera ens podeu demanar més informació i apuntar-vos amb un mail a l’adreça info@llibreriahoritzons.com .

Vinga animeu-vos que volem compartir la muntanya i la natura amb vosaltres i moltes gràcies per endavant.

Pau Casals a les Nacions Unides

Tal dia com avui, 24 d’octubre, però de l’any 1971 Pau Casals ve rebre la medalla de la Pau de la ONU de les mans del llavors Secretari General U Than i va estrenar-se a la gran sala de l’Assemblea General l’himne de l’ONU que ell mateix havia compost. Aquell dia i davant de les delegacions de moltes nacions en Pau Casals va dir una frase que s’ha fet cèlebre “I’m Catalan”, el seu “Jo soc Català” seguit d’una petita explicació de l’historia de Catalunya i del seu compromís amb la pau. Cal situar aquelles declaracions en el seu context històric, en la Catalunya i l’Espanya dels anys 70, en plena dictadura franquista amb les nostres llibertats, idioma i cultura sotmeses als dictats d’Espanya. També recordo amb afecte que en Casals ja era força gran doncs tenia 93 anys i per dirigir ho feia assegut en una mena de tamboret però sentia tant la música que tot sovint es posava dret, no ho podia evitar.

A casa la figura d’en Pau Casals era quasi be mítica. Segurament ho era pel seu vessant musical més que pel seu compromís nacional. No recordo com vam veure aquell acte, no crec que ho fessin per la televisió, potser ho vaig veure de més gran, no ho se. En aquella època jo tenia 14 anys però ho recordo com si fos avui i d’en Pau Casals conservo molt vius tres records.

En primer lloc i del mateix dia a l’Assemblea General de l’ONU quan va presentar “El cant dels Ocells”, nadala popular catalana i que ell va recuperar i difondre fins a fer-ne, quasi be, un himne. El mestre Casals va dir que a Catalunya els ocells mentre volaven anaven cantant “Peace, Peace”, “Pau, pau” i tot seguit va interpretar-la amb seu violoncel. Crec que va ser el primer cop que la vaig sentir. Més endavant vaig poder tenir un disc senzill de i que conservo en que hi havia El Cant dels Ocells i Sant Martí del Canigó. Potser per culpa d’aquell disc sempre he tingut lligats el Cant dels Ocells amb la sardana Sant Martí del Canigó. Uns anys més tard vaig trobar una versió de Joan Baez en un disc de nadales en anglès i que vaig comprar doncs va agradar-me trobar El Cant dels Ocells al costat de nadales tant tradicionals com Santa Nit, Cascavells, etc.

Pau Casals tocant el Cant dels Ocells

En segon lloc està el concert a la Casa Blanca que el mestre Casals va donar l’any 1961 davant del president Kennedy. Durant aquell concert el president Kennedy va imposar al mestre Casals la medalla de la Llibertat, una de les més altes condecoracións civils dels Estats Units. Del concert de la Casa Blanca és va editar un vinil que tinc i que he sentit un munt de cops.

El disc del Concert de la Casa Blanca que conservo després de molts anys.

Finalment tinc molt viu el record de la primera audició de l’oratori “El Pessebre” al Palau de la Música a Barcelona. No recordo exactament quan va ser però si que recordo que vam anar-hi tota la família, els meus pares amb els meus germans i que vaig anar a comprar les entrades amb un germà meu, ens va tocar fer una bona cua. El Palau estava ple a rebentar, sense un sol seient buit. Segurament va ser el primer cop que vaig anar al Palau per un concert. Donat que en Pau Casals quan va marxar cap a l’exili l’any 1939 havia dit que no tornaria a Catalunya fins que hi hagués democràcia el concert va ser dirigit pel seu germà Enric. En Casals va complir al peu de la lletra la seva promesa de no tornar a Catalunya mentre no hi hagués llibertat i no va tornar fins l’any 1979, després de mort per ser enterrat en terra catalana. Com anècdota comentar que durant els anys de la dictadura el mosaic de les quatre barres que presideix l’escenari del Palau el tapaven amb un gran ram de flors, encara rai que no el van treure a cops de martell com van fer amb molts d’altres símbols catalans.

Versió original del himne de les Nacions Unides

Potser tot el que he dit està un pel embolicat però m’ha vingut molt de gust recordar-ho i compartir-ho amb tots vosaltres tal i com ha sortit de dins meu. Penso que en el moment polític que estem vivint es molt important tenir ben vius precedents i referents com els de Pau Casals. Penso que el seu testimoniatge ens ha de marcar el camí, ens han de donar forces i ganes de lluitar per poder recuperar la nostre llibertat i identitat nacional.

Que tots tingueu una molt bona setmana.