Ens trobaràs a

www.llibreriahoritzons.com
info@llibreriahoritzons.com






dimecres, 18 de maig de 2011

El Matagalls des de Viladrau


El diumenge passat vam anar a pujar el Matagalls sortint des de les rodalies de Viladrau, una sortida que feia temps que teníem ganes de fer. Es tracta d’una sortida un pel llarga i amb més de 1.000 metres de desnivell que travessa boscos i paratges impressionats i molt solitaris. Sembla impossible com en unes muntanyes tant poblades i massificades com es el Montseny encara es poden trobar itineraris per on caminar sols ja que pràcticament fins el cim del Matagalls no ens vam trobar a ningú.

Vàrem sortir de Barcelona en direcció al Osona per la C-17 fins poc abans de Tona on vam agafar la carretera que va cap a Seva i Viladrau i poc abans d’arribar a aquest darrer poble i a l’alçada del restaurant La Solana hi ha una pista a la nostre dreta que cal seguir poc més d’un quilòmetre fins arribar a un desviament on una pista porta als Molins i si seguin recte anirem a parar a Can Gat, dues masies de la zona. A l’alçada del desviament hi han alguns llocs on deixar el cotxe (765 m.).

Comencem a caminar seguint la pista principal amb una suau pujada i després d’alguns revols i giragonses arribarem a una gran barrera metàl·lica, es l’entrada a Can Gat tot i que la masia encara queda lluny, creuen la tanca i seguin fins a una bifurcació en que la pista principal segueix recte cap a Can Gat i nosaltres seguirem una pista menor a la nostre esquerra que puja suaument cap a Can Bosc. Seguim caminant i en una mitja hora des de que hem deixat el cotxe arribem a Can Bosc (845 m.), gran masia amb 3 edificis que avui es abandonada però que es fa servir per guardar bestiar i alguns camps dels voltants estan conreats. Passem per davant d’una font, deixem una pista a la nostre esquerra i seguim recte per endinsar-nos en un esplendorós bosc d’alzines, roures, faigs i, sobretot, castanyers amb alguns exemplars realment notables per el seu tamany. Seguim caminat per el fons de la vall fins creuar un rierol on el camí gira la nostre dreta i segueix remuntant amb alguns trams empedrats i en poc temps arribarem a l’Erola (870 m.), antiga masia – ermita datada del 1641 i amb un magnífic prat a la seva part posterior. Davant nostre veiem encinglerat l’antic monestir de Sant Segimon i més amunt l’ermita de Sant Miquel dels Barretons. Seguim el camí i en una mitja hora arribarem al Oratori (1.020 m.), petita capella dedicada a Sant Camil i 10 minuts després creuem el torrent del Oratori (1025 m.), torrent que baixa des de la font del Matagalls situada quasi be al mateix cim. Segons l’època de l’any ens pot costar més o menys trobar un bon lloc per creuar-lo i val la pena parar-se en aquest indret i gaudir del salt d’aigua i la frescor que s’hi respira. Després del torrent el camí empren una forta pujada i en poc més de mitja hora superarem més de 200 metres de desnivell fins arribar a Sant Segimon (1.230 m.).
Sant Segimon es un antic santuari avui abandonat i en procés de rehabilitació i obres però fundat l’any 1290 en que es va construir una primera capella dins d’una cova tot i que els edificis actuals son del segle XVI. Seguim per una pista a la nostre dreta fins el proper collet de les 3 Creus i poc després un cartell ens indica el camí que puja decididament cap a la carena del Matagalls, si seguim recte per la pista que deixem aniríem fins a Collformic. Ens enfilem per un corriol arranjat que tot fent giragonses ens portarà a l’ermita de Sant Miquel del Barretons 1.300 m.), petita capella situada dalt d’un cingle per damunt de Sant Segimon. A partir d’aquí entrem en un terreny de pastures i el camí es perd a estones però es fàcil veure en direcció SSE el cim del Matagalls (1.697 m.) on arribarem després de creuar pastures, collets i turons. En total haurem trigat poc més de 3 hores des de que hem deixat el cotxe i aquí si ens trobarem amb força gent que han pujat, majoritàriament des de Collformic o des de Sant Marçal.

La baixada no la vàrem fer per el mateix camí de pujada si no ens vam dirigir cap a Collformic i al arribar una mica més enllà al Pla de la Barraca (1.367 m.) vam agafar un camí força desdibuixat a la nostre dreta que per entremig de matolls de ginesta i argelaga ens va portar fins la font de Mossèn Cinto, al Sot de la Fagetona i al torrent dels Rentadors (1.295 m.)  on vàrem agafar una pista que ve des de Collformic i que després d’algunes pujades i baixades ens va portar fins a Sant Segimon i des d’allà fins el cotxe vam seguir el mateix camí de pujada.

En total vàrem estar poc més de 6 hores sense comptar les parades i amb un desnivell acumulat de 1.035 metres. Un bona sortida i amb un bon desnivell, sense cap tipus de complicació però on cal tindre un mínim de sentit de l’orientació donat el gran nombre de pistes, camins i corriols que hi ha i no està de més portar un bon mapa per si teniu algun problema. En aquest enllaç trobareu algunes fotografies del recorregut.


Que tingueu tots una bona setmana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada