La serra del Montgrony

Aquest darrer diumenge hem anat cap a la serra del Montgrony, la serra que separa el Bergadà del Ripollès. L’objectiu inicial era fer quasi be tota la carena entre el cim de la Creu de Dalt de 1.783 m. que és el primer cim de la carena del Montgrony i anar fins el Pedra Picada que és, quasi be, el darrer cim abans de que la carena giri en direcció al coll de la Creueta però el temps insegur ens va fer escurçar la travessa. 

Després que a Barcelona estigues plovent quasi be tota la nit i en veure que la cosa escampava una mica i al veure per internet que el temps al Pre-Pirineu també millorava sortim de Barcelona sobre les 9 del matí, força tard per el nostre gust, i arribem a Campelles passades les 10, travessem tot el poble i agafem la pista forestal, formigonada en alguns trams, que va en direcció a Nevà, la seguim fins que arribem al refugi lliure del Pla de Prats on deixem el cotxe i ens posem a caminar seguint una pista de terra que surt del darrera del refugi, al cap de pocs minuts trobem una pista de desemboscar que gira sobtadament a l’esquerra i la decidim seguir ja que segons el mapa de l’Alpina te que pujar cap a la carena del Montgrony i la nostre sorpresa es gran quan al cap d’uns centenars de metres la pista acaba i sols continua un petit corriol que acaba perdent-se per dins del bosc. Com que tenim molt clar on volem arribar i no trobem cap més camí decidim enfilar bosc amunt per el dret i intentar assolir la carena que endevinem entre els arbres. Després de donar algunes voltes per esquivar petites parets o trams d’herba molt drets i mullats aconseguim arribar a la carena i a poca distancia del primer objectiu del dia, la Creu de Dalt de 1.783 metres, un petit bony de la carena complertament cobert d’arbres. Hem estat quasi be una hora per fer 220 metres de desnivell però ens hem divertit força per dins d’un bosc magnífic però molt dret. De dalt de la carena estant veiem molt be tot el que volem fer i també observem el temps que no sembla gaire segur. Des de dalt del cim seguim la carena en direcció nord per baixar cap el coll de Pam i enfilar la pujada cap el cim de la Covil per un camí desdibuixat però sense cap tipus de complicacions ja que sempre ens cal seguir el fil de la carena. Al arribar a la Covil, 2.001 m, la vista es impressionant per l’amplada dels horitzons que veiem però en molts punts el núvols i la boira tapen molts cims. Sense deixar la carena anem baixant cap el coll de Coma Ermada des de on ens toca remuntar una forta pujada que ens porta al Costa Pubilla o Pla de Pujats de 2.053 metres i punt més alt de la serralada. Des de dalt del cim i amb permís dels núvols podem veure molt be el Taga i la serra Cavallera, el massís del Puigmal, les muntanyes de Nuria, les valls del Fresser i Nuria, les muntanyes del Capcir amb el Carlit i els Perics, la carena ceretana que fa frontera amb Andorra, el Puigpedrós, la Tossa Plana, Perafita, Monturull, etc i més a prop el Puigllançada, la Tossa d’Alp, el Cadí, Pedraforca, serra d’Ensitja, etc, tot un espectacle que els núvols i la boira fan que es vagi fent i desfent. 

El Costa Pubilla es tracta de un cim bicèfal separat per un petit collet on parem a fer una menjada, mentre mengem una mica el cel es va tapant molt i cauen unes gotes, una mirada al cel i al mapa ens fan decidir escurçar la travessa i iniciar una discreta retirada tot baixant per una torrentera que amb una forta pendent en deixa a coll Roig on trobem una pista abandonada que ens te que portar de tornada cap on tenim el cotxe. Seguim aquesta pista en direcció a Prat de Jou sense cap problema per l’interior d’un bosc d’avets espectacular ple d’arbres que superen amb facilitat els 30 metres d’alçada. Pocs metres abans d’arribar a Prat de Jou a la nostre dreta surt una pista ample i amb molt bon estat en direcció al refugi de la Covil i que agafem, la pista remunta amb alguns trams de forta pujada fins arribar al esmentat refugi forestal i que trobem en molt mal estat i ple de brutícia. Seguim la pista i aquí el mapa de l’Alpina ens juga una mala passada ja que teníem que prendre una pista que baixa a la nostre esquerra però en direcció sud o sud-oest i que no veiem per cap banda i si que en trobem una que surt en direcció nord-est i que descartem però el problema es quan al cap d’un cert temps ens adonem que em canviat de vessant i que tornem a ser al Coll de Pam, tot just on havíem estat per el matí, després de consultar el mapa amb calma i amb l’ajuda del GPS decidim recular fins a la pista que haviem descartat i una petita fita i una marca groga ens fan pensar que es la pista que estem buscant i més quan entre els arbres veiem que al cap de uns pocs metres gira decididament ver els sud, sud-est i al cap d’una estona arribem on tenim el cotxe i d’on hem sortit aquest matí. Ja se sap el que a cops passa amb l’Alpina !!!. El millor de tot es que mentre anem buscant el camí per baixar cap el cotxe ens apareix un cabirol per entre el bosc i ve corrent cap on estem nosaltres per tornar a ficar-se dins del bosc a uns escassos 10 metres de on som. 

En total vam estat unes 7 hores totals i unes sis hores llargues de temps real per acumular uns 800 metres de desnivell per un itinerari força trencacames i moltes estones fora dels camins marcats. Una bona part de la travessa es fa per l’interior de boscos d’avets impressionants i amb bon temps les vistes des de la carena son espectaculars per l’amplitud dels horitzons que es poden contemplar. Ara ens queda completar la travessa on la vam deixar i arribar-nos fins el Pedra Picada o més enllà. Sortida molt recomanable per a tothom i que es pot allargar o escurçar en funció de com ens trobem. Per seguir-la us recomanem el mapa de l’Alpina del Montgrony – Fonts del Llobregat però parant atenció a la gran quantitat de pistes de desemboscar que s’han obert i a d’altres que estan abandonades o que no porten enlloc.

Podeu veure un petit àlbum fotgràfic en aquest enllaç

https://picasaweb.google.com/115684534874084066549/LaSerraDelMontgrony?authkey=Gv1sRgCOWDiN_hua27XA#

Que tingueu tots una molt bona setmana.