Avui potser toca parlar una mica del Barça. No penso parlar de si guanyarà, perdrà, si pot fer-ho o no, i temes semblants que per això ja tenim els mitjans de comunicació habituals i prou que ho estan fent a totes hores des de ja fa alguns dies. El que em fa gracia compartir amb vosaltres es on he vist jo les altres finals de la Champions del Barça i on penso veure la d’avui.
La primera final va ser la famosa final de Berna de l’any 1961, jo era molt petit i no en recordo res de res, per acabar-ho de complicar a casa meva en aquell temps no teníem televisió i, imagino, que ni la vaig veure. Va tenir que passar molt de temps fins la propera final que va jugar el Barça, la dels penals de Sevilla. Aquell any jo estava donant classes a una escola de Bellvitge, el Centre d’Estudis Joan XXIII, i donava matemàtiques, física i química a alumnes dels dos darrers cursos de formació professional. Aquella tarda van faltar forces alumnes ja a primera hora i alguns eren a Sevilla però la darrera hora de classe coincidia amb el inici del partit i al entrar a classe sols hi havíem 3 alumnes d’un total d’uns 25 o 26. Davant d’aquest panorama vaig optar per enviar-los a casa i marxar jo també per veure el partit. Recordo perfectament que anava per la Gran Via amb el cotxe absolutament sol. La següent final va ser la de Wembley, la del gol de Kooman i la primera copa i jo era a Alemania per feina, vaig arribar al hotel amb el partit ja començat i, evidentment, la retransmissió era en alemany i jo no entenia res i vaig tenir que telefonar a casa per saber com anava el marcador. L’endemà jo seguia a Alemania i em vaig perdre totes les celebracions. La següent final, la d’Atenes estava a casa veient-la amb els meus fills i es fa difícil oblidar el quatre a zero que ens van marcar, millor que no en parlem gaire. A partir d’aquella final les coses van canviar bastant. Es va trigar en tornar a jugar una altre final però va valer la pena esperar-se. La final de Paris la vaig veure a casa amb els meus fills i amics d’ells, eren adolescents en aquella época, al acabar el partit i acompanyat per alguns pares amics meus vàrem anar a Canaletes, crec que tots en tenim un molt bon record. Per acabar, la final de Roma que vaig veure a casa d’una amiga meva amb més colla i el que em va impressionar més va ser en el moment de tornar cap a casa, ja que era fora de Barcelona, la riuada de gent que estava per el centre de la ciutat amb senyeres, cantant, cridant, els cotxes aturats al mig del carrer, feia posar la pell de gallina. Sols un comentari i es que per anar de la plaça de les Glories a casa meva, prop del Clínic, vaig trigar més d’una hora i mitja.
Per la final d’avui ho tinc pensat d’una forma molt diferent i és que per primer cop la veure en un refugi de muntanya, a Conangles, amb tot un grup que el diumenge voler anar a fer el cim del Ballhibierna. Veure la final a la muntanya serà una experiència nova. Si el Barça guanya ho pensem celebrar i si perd sempre podem sortir a passejar una mica per un dels boscos mes impressionants de casa nostre i anar a dormir que el diumenge caldrà llevar-se ben aviat. En tot cas la propera setmana ja us explicaré com ha anat l’experiència.
Així doncs, estigueu on estigueu que gaudiu del partit, que guanyi el Barça i que tots tingueu un bon cap de setmana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada